L'amnistia i els sondejos electorals: la setmana política al Parlament

L'hemicicle. L'actualitat del Parlament a 3Cat Info. Amb Marta Corbalan i el muntatge musical de Jordi Galvany.

L'amnistia ha marcat la setmana al Parlament amb el retorn cada vegada més a prop de Carles Puigdemont i Lluís Puig, els dos diputats de Junts per Catalunya que porten nou anys a l'exili pel referèndum de l'1 d'octubre. El jutge Pablo Llarena preveu proposar l'arxivament de la causa els pròxims dies després que ja aixequés l'ordre de detenció sobre els exiliats. Qui ja té data per tornar a Catalunya és l'eurodiputat Toni Comín. Ho farà el dissabte 24 d'octubre. Mentre l'amnistia va fent passos, els partits es troben immersos en plena precampanya per a les eleccions generals del 29 de novembre. Avui entrevistarem el director del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, Joan Rodríguez Teruel, per parlar dels últims sondejos electorals. Benvinguts a l'Hemicicle.

L'Amnistia ha fet un altre pas aquesta setmana. El Tribunal de Comptes l'ha aplicada finalment a tots els líders del procés independentista, entre els quals Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas, a banda d'una trentena d'ex als càrrecs de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. El Tribunal els ha absolt i els ha alliberat de pagar 5 milions d'euros per les despeses del referèndum i l'acció exterior del Govern. La següent carpeta que es resoldrà serà segurament la dels exiliats i també la dels condemnats per malversació. L'eurodiputat Toni Comín tornarà a Catalunya dissabte de la setmana que ve, després de gairebé una dècada a l'exili, i l'exconseller Lluís Puig ho podria fer també els pròxims dies i asseure's ja al seu escó del Parlament.

Haig de complir amb els meus deures de diputat en el Parlament de Catalunya físicament. És de justícia que torni aviat.

Carles Puigdemont podria trigar més a tornar a Catalunya i deixar-ho per després de les eleccions generals del 29 de novembre amb la voluntat de revestir el retorn d'institucionalitat. Tornarem de la mateixa manera,

no pas al servei del nostre partit, sinó al servei del nostre país.

Puigdemont, que és diputat al Parlament, ja ha aclarit que quan torni no exercirà de cap de l'oposició.

Mentre van tancant carpetes de l'amnistia, els partits estan ja en plena precampanya per a les eleccions espanyoles del novembre. Aquesta setmana s'ha fet públic un nou baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, el CEO, que pronostica que el PSC tornaria a guanyar les eleccions al Congrés i al Parlament. En el cas de la Cambra Catalana, si ara es fessin eleccions, ERC i Aliança Catalana es disputarien el segon lloc. Per analitzar el detall a aquest baròmetre, avui entrevistarem el director del CEO. Té la paraula. Joan Rodríguez Teruel, director del Centre d'Estudis d'Opinió, benvingut a l'Hemicicla. Hola, ¿qué tal? Aquesta setmana s'ha fet públic el segon baròmetre del 2026, que apunta que el PSC tornaria a guanyar les eleccions espanyoles amb uns resultats pràcticament iguals que el 2023, i el partit d'Illa també guanyaria les eleccions catalanes, però amb un marge més estret que en els últims comissis al Parlament. ¿A què atribueix que el govern d'Illa reculi més al Parlament que unes eleccions al Congrés?

Primer, perquè hi ha una pauta tradicional. I és que el PSC tendeix a tenir una capacitat de tracció de vot molt forta a les eleccions generals. Perquè allà mobilitza tot el seu votant potencial, diríem, d'identitat PSC, o que simpatitza amb el PSC, i a més acostuma a recollir un percentatge de vot, allò que se'n diu vot útil o vot instrumental, d'altres partits que les eleccions generals pensen que faran servir millor el seu vot per apostar per aquell partit pel qual tenen una preferència com a president del govern, encara que no sigui la seva primera opció de partit. I això normalment ha estat així des dels inicis de la democràcia, tot i que la darrera dècada, això que se li ha anomenat vot dual, el fet que hi hagués votants que votessin a un partit a les generals i les autonòmiques a un altre partit, això la darrera dècada va patir alteracions. Primer perquè. Les candidatures al voltant de Podemos i d'aquesta nova esquerra que va emergir van captar molt bona part d'aquest vot que anava a votar des de les esquerres, que es concentraven en el PSC, i també perquè Esquerra Republicana s'havia fet amb una part d'aquest espai. Però a les darreres eleccions, al darrer cicle, el 2019 i sobretot el 2023, Aquesta recuperació d'un vot dual que afavoria el PSC va tornar a dir amb els camins tradicionals. I durant tota aquesta legislatura, on sempre el Bob anem preguntant també per la intenció de votar a les generals, s'ha mantingut més o menys estable. Amb alguns pics, pujant una mica. Ara, per exemple, la intenció de vot és una mica més baixa, tot i que després en la distribució provincial això indica que manté. De totes formes, cal tenir en compte. Que això no és un baròmetre preelectoral i, per tant, no capturem la predisposició dels ciutadans un cop que saben que, veritablement, hi ha eleccions. Per tant, això ho hem d'agafar com un punt de base. En canvi, a les eleccions autonòmiques, el PSC té més dificultats tant de recollir tot el vot de la seva base de simpatia socialista i també, sobretot, aquest vot que acostuma a venir d'altres partits catalanistes o independentistes, i que en les eleccions autonòmiques es concentren, sobretot Esquerra Republicana, Comuns o Junts.

Hi ha alguns votants més mobilitzats que altres per aquestes properes eleccions espanyoles del 29 de novembre? Ara mateix,

amb les dades que tenim del CEU, sense anar a altres enquestes, el nivell de mobilització seria mitjà elevat. Però no hi ha especials diferències entre partits, excepte en el cas de Vox. Vox, i podríem dir el mateix per Aliança Catalana a les eleccions autonòmiques, com a nous partits o com a partits que representen una crítica molt important al conjunt de la resta de partits, una mena de refutació al sistema de partits actual, tenen un electorat que s'està eixamplant i que a més es veu molt mobilitzat. I que això segurament apunta a que tindran un bon resultat i que a més poden tenir capacitat de treure votants d'altres formacions polítiques. En canvi, entre la resta de partits, els nivells de mobilització són menors i necessitaran la campanya segurament per acabar de canviar aquesta pauta.

Ara parlava d'Aliança Catalana. No es presenta aquest partit. El partit de Sílvia Oriols no es presenta a les eleccions generals del novembre. On poden anar a parar els votants d'Aliança Catalana?

En realitat, el que hauria passat si Alianza s'hagués presentat és que hauria recollit molt de vot entre l'espai independentista provinent de Junts, però també entre l'espai espanyolista provinent de Vox. Gairebé a parts iguals en aquest baròmetre, diríem. I això és molt interessant perquè mostra una capacitat híbrida d'atracció electoral que és el que caracteritza aquest creixement exponencial que ha experimentat en aquesta mitja legislatura la candidatura de l'Aliança Catalana a les autonòmiques. Llavors, això segurament significarà que, al no presentar-se a les generals, els principals beneficiats per no perdre boig seran Junts, i Vox. Però també Aliança podria haver captat vot del Partit Popular i d'Esquerra Republicana o per aquest ordre diríem primer d'Esquerra Republicana, també del Partit Popular i fins i tot del PSC. I per tant, aquests partits, pel fet que Aliança no es presenti, també es poden veure beneficiats.

L'habitatge torna a ser la principal preocupació dels catalans i a molta distància de la resta de problemes. A més, és el que més preocupa en totes les franges d'edat. Vol dir això que l'habitatge serà el tema central de la campanya de les properes eleccions espanyoles?

No necessàriament. Que hi hagi una preocupació clara i distància davant de la resta, primer, no significa necessàriament que a tots els votants els hi preocupi de la mateixa manera i en la mateixa intensitat. El fet que un tema o que alguns temes esdevinguin centrals en la campanya electoral forma part, sobretot, de l'estratègia dels partits polítics. Si els partits volen parlar d'aquests temes i majoritàriament acaben competint al voltant d'això, poden fer que aquest tema o que un altre tema ho sigui. Ara, per exemple, en aquests dies estem veient que les pensions podrien estan guanyant molt de terreny un altre cop, perquè ja el van tenir el 2023, i podríem augurar que segurament les pensions tindran un paper molt important.

Ens fixem ara en les eleccions al Parlament. Segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinyó, podem dir que la tendència és anar cap a un arc parlamentari on serà cada vegada més difícil formar govern?

Jo crec que aquesta és un auguri bastant fonamentat. Perquè és l'evolució que, com a mínim, hem vist en aquesta primera part de la legislatura i també és l'evolució política que ha experimentat Catalunya des que va acabar o des que es va esgotar el cicle del procés.

Segons el baròmetre del CEO, Esquerra i Aliances disputarien el segon lloc al Parlament. Quines són les tendències de tots dos partits?

De moment, el que ens diuen, aquest darrer baròmetre, és que Esquerra Republicana continua mantenint-se i millorant la seva representació, sobretot perquè recull una part del vot més dubitatiu, més indecís, que deixa de votar PSC i que passa a votar Esquerra Republicana. Però després Aliança s'està convertint en un partit que recull vot d'espais molt diversos. Va començar recollint molt vot de Junts i de l'independentisme, però després ha començat a ampliar les seves fronteres perquè ha recollit molt vot. De posicions gens independentistes, però que en canvi són molt sensibles en l'evolució política i social de Catalunya i d'Espanya, especialment en el tema de la immigració. I això ha permès a Aliança recollir vot que en un altre context hauria anat cap al Partit Popular o cap a Vox, que en aquest baròmetre és el principal afectat per aquesta atracció de vot que té Aliança. I això dona aquesta situació una mica particular en la qual Aliança queda encara. 6 o 7 punts d'intenció de vot per sota d'Esquerra Republicana. Per tant, Esquerra Republicana clarament està en termes de suport electoral per davant d'Alianza, però com que Alianza té una configuració, una distribució del vot a les circunscripcions més eficient, perquè sobretot està creixent en les tres províncies, en les tres circunscripcions que envolten Barcelona, sobretot Lleida i Girona, que és on és més barato, per dir-ho així, on és més fàcil obtenir escons amb menor nombre de vots, I això li permet, en aquest baròmetre, ja el vam veure a l'anterior, posar-se en una posició de disputar-li la segona plaça a Esquerra Republicana, en escons. Perquè en termes de vots nosaltres no ho detectem, tot i que hem vist publicades enquestes darrerament a alguns mitjans que suggerien que potser sí que tindria més capacitat de recuperar vot i de superar fins i tot Esquerra Republicana. Però això en el seu, la veritat és que no ho hem vist i encara no ho estem veient.

Vostè explica, Barak, que Alianza està recollint vots de Vox i del Partit Popular. Això vol dir que Junts per Catalunya hauria aconseguit aturar la fuga de vots cap a Alianza?

Sí, i està molt bé que faci aquest apunt, perquè justament aquest és, segurament, jo crec que l'element més significatiu i original que trobem en aquesta enquesta respecte a les anteriors que havíem vist al seu. Si d'una banda estava dient que Alianza tenia aquesta capacitat d'anar aixamplant les seves fronteres, en aquest baròmetre és el primer baròmetre, jo diria la primera enquesta que tinc detectada a Catalunya, on es detecta un, on es percep un ralentiment o fins i tot. On la progressió que havies patit amb Alianza s'atura. I això principalment, bàsicament, sobretot, està vinculat a una recuperació de votants de Junts que en anteriors baròmetres semblava que tenien predisposició i que deien que havien votat a Junts i que marxarien ara a Alianza i que aquesta vegada han tornat a, diguem, no han seguit aquesta opció.

¿Vostè creu que el retorn a Catalunya de Carles Puigdemont, un cop se li apliqui l'amnistia, pot ser un revulsiu per frenar aquesta caiguda de Junts?

Jo crec que sí, i crec que és molt raonable pensar que ha de ser així perquè. És evident que per entendre el context polític en el que es troba Catalunya i en particular en aquesta legislatura i el que va durar les eleccions del 2024, la situació excepcional personal que experimenten els principals líders independentistes, Junqueras i sobretot Carles Puigdemont, condiciona moltíssim la seva situació política i també segurament la capacitat que té de competir electoralment.

Joan Rodríguez Taruel, director del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, gràcies per atendre'ns al programa a l'hemicicle de 3Cat Info i per ajudar-nos a entendre una mica més la demoscòpia i fins aviat. Ha estat un plaer, moltes gràcies.

Podeu tornar a escoltar l'hemicicle al web catradio.cat barra hemicicle o al podcast del programa i seguir l'actualitat del Parlament al perfil de Twitter arroba l-hemicicle.