L'antiga presó de Mataró obre les portes a l'art
La presó de Mataró és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. D'aspecte robust, fet de maó i pedra, té una aparença a mig camí entre un palau i un castell. És una construcció de 10.000 metres quadrats ubicada al centre de la ciutat, a dues passes de l'Ajuntament. Entre aquestes parets, ara l'art hi té un paper important.
Obra de l'arquitecte Elies Rogent, va ser la primera presó de tot l'Estat amb planta panòptica, paraula que ve del grec i que vol dir "que tot ho veu".
La combinació de mig edifici de base rectangular i l'altra meitat en forma de semicercle feia possible controlar totes les cel·les des d'un sol punt central.
Presó fins als anys seixanta
L'edifici va funcionar com a presó fins al 1967, després va passar per diferents etapes: va ser la seu del dipòsit de detinguts, va acollir altres dependències municipals i espai per a diferents entitats.
Al 2001, la presó va ser declarada bé cultural d'interès nacional i al 2015 s'hi van haver de fer obres de rehabilitació per filtracions d'aigua a la teulada i presència de tèrmits a les bigues. La directora del MIAIC, Mataró Art Contemporani, Gisel Noè, explica:
Totes les obres que s'hi fan busquen la cota zero de l'edifici original. Per això, hem treballat per recuperar el terra original a tot arreu on s'ha pogut, hem fet investigació per tenir color de les portes de l'època més antiga de la qual tenim informació.
Hem netejat, traient el rovell i els fongs, però deixant visibles totes les nafres i les cicatrius de les parets, que són història de l'edifici.
Passejant per la presó podem trobar inscripcions a la pedra, alguna data, alguns noms, part de les vides dels qui van passar per aquí. Molts dels empresonats eren antifranquistes que van tenir en aquest espai el darrer sostre abans que s'executés la sentència d'un consell de guerra.
Així s'explica en l'obra "Cartes des de la presó de Mataró" de l'historiador Jordi Amat i Teixidó. Continuem el recorregut amb Gisel Noè, que explica la mostra titulada 22 finestres:
La primera exposició que es pot veure, a la planta baixa, és la mostra col·lectiva de 10 artistes sota el títol 22 Finestres. Són les 21 finestres i la porta principal, que són les úniques obertures entre l'interior de la presó i el món de fora.
Els creadors exposen lliurement, sense un encàrrec específic que girés al voltant d'un tema. Són propostes molt diferents, volgudament heterogènies, que reflexionen sobre temes com el feixisme, la llibertat, la guerra, la prostitució, les xarxes socials.
Repartits per les diferents sales hi trobareu les propostes d'Antoni Abad, Xavier Arenós, Marc Salicrú, Irene Bou, Adrià Goula, Mireia C. Saladrigues, Joana Moll, Azahara Xerezo, Daniel G.Andújar i Tanit Plana. Artistes d'edats molt diferents i de procedència diversa que mostren les seves línies d'investigació.
Avui l'edifici torna a estar en obres. S'hi està treballant per condicionar els accessos a la planta superior on aniran el centre de documentació sobre la presó, la residència, les oficines, les sales individuals, una aula polivalent... El que volem és que la gent vingui a visitar-lo, com a edifici d'interès i com a centre d'art, i que la ciutat se'l faci seu.
L'antiga presó de Mataró és un dels vuit espais que formen part de la Xarxa de Centres d'Art Contemporani de Catalunya. I, en el marc de la ciutat, s'integra dins l'eix cultural que va des del Teatre Monumental fins a la Nau Gaudí.
