Laura Bertran: "L'ús del català a la Catalunya del Nord és residual"

Israel reactiva el front libanès encara que sigui momentàniament. La refineria de Yaroslavl processa uns 15 milions de tones de petroli. Javier Vile i Lula da Silva mai no s'han agradat i les paraules crujudes que tots dos s'han dedicat. Conexió exterior. Aquest estiu al suplement obrim una finestra a l'exterior i avui diumenge 23 d'agost fins a la Catalunya del Nord amb la Laura Bertran. Què tal? Molt bon dia. Bon dia. Com estàs? Com va aquest estiu?

Marina, perdona, és que abans he parlat amb l'Eva. Bon dia, bon dia. L'estiu ha anat molt bé, calorós, fins i tot aquí al nord, només pel nom a vegades la gent pensa que fa menys calor, però us asseguro que hem patit molt de la

calor aquest estiu. També sabeu que són això de les nits tòrrides, això no canvia vagis on vagis. Exactament, i poc vent, malauradament. Avui per això no et tenim a Perpinyà, que és des d'on et sentim habitualment, sinó a Prada del Conflent, per això?

Exactament, estic a Prada perquè és el darrer dia avui de l'Universitat Catalana d'Estiu. Durant una setmana la capital del conflent està que bui d'esdeveniments i avui estem aquí per assistir a aquesta cluenda i informar-ne a partir del migdia.

Mira, tot i que és veritat que en algun moment va semblar perillar-ne la celebració, finalment s'ha fet. I a més hem anat sentint tots aquests dies totes aquestes personalitats que hi han anat passant, Josep Rull, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, també les seves paraules, les seves declaracions que van ressonar fort. Per tant, setmana allò d'intensitat, d'origina informativa. Exacte, informativa i també aquí de vida,

perquè realment hem de pensar que és un lloc aïllat, és a les afores de Prada, i doncs la gent es troba aquí dia i nit menjant, hi ha el concert, hi ha els tallers, hi ha els cursos, hi ha els actes en públic. Realment és una cosa a viure, perquè és aïllar-se del món i trobar-se aquí al Liceu Renovier de Prada. Ara fa dos anys i mig,

si no vaig errada, que ets la delegada de 3CAT a la Catalunya del Nord. Sí, dos anys i mig, oi? Exacte. Com proven aquests primers dos anys i mig? Avui farem una mica de retrat de l'actualitat, però volem conèixer també una mica la Laura Bertran, més enllà d'aquesta corresponsalia. Com han anat aquests primers dos anys i mig? I com t'arriba també aquesta proposta? Perquè és una delegació que va estar tancada durant 11 anys i ara això ja fa pràcticament 3 que t'hi tenim al capdavant. Com t'arriba la proposta?

Mira, t'explicaré una mica abans fins i tot, perquè jo evidentment fa dos anys i mig que soc a A3CAT, però abans ja treballava amb una ràdio, la ràdio en català de la Catalunya del Nord, Ràdio Arrels. Des de sempre he volgut treballar en els mitjans i en català, així que per mi TV3, Catalunya Ràdio són referents i el Pere Codonyà, que era qui tenia aquesta corresponsalia abans, fa molts anys, el seguia. I tant, una cara ben coneguda, eh? Sí, i quan van tancar va ser com un minidrama aquí per nosaltres, pels nordcatalans. I quan vaig saber que es tornava a obrir vaig pensar, mira, aviam qui hi posen. I després sé que a l'intern no es va trobar el perfil ideal i doncs van començar a obrir-ho a l'exterior i per. Per saber-ho, 3Cat va contactar molta gent de l'àmbit comunicatiu en català de la Catalunya del Nord, del qual formava part pel ser a Ràdio Arrels, i també per curiositat vaig pensar a veure què els demanen de fer. I d'entrevista en entrevista em va tocar amb molt de ple.

I quina valoració en fas d'aquests primers dos anys i mig? Per què diries que han estat marcats?

Això no t'ho sabria dir, perquè han estat marcats. Jo per mi han estat com els he viscut una mica com un Dragon Khan. Perquè hi ha dies o setmanes, mesos, on l'actualitat és molt intensa i et demanen molta cosa, de cop i volta baixa, no passa res i estàs quasi en guàrdia, no? Esperant que arribi una notícia, i doncs ho visc així també. És a dir, que tu has de tenir uns horaris de feina, perquè els tens, com qualsevol, però de cop i volta, la mateixa setmana, et sortiran tres, quatre temes a haver de cobrir, no arribaràs a fer-los cabre en la teva agenda, i després, durant una setmana, és el contrari, no?, buscant temes, què passa, fins que torni a pujar el dragoncant. Laura, on vas néixer tu, exactament? Jo, a Perpinyà.

Per tant, un territori, òbviament, que et coneixes bé, eh?

Sí, sí, he viscut la gran majoria de la meva vida, amb un parèntesi que he anat a l'Autònoma per fer alguna classe de periodisme, de tant en tant s'ha d'estudiar. No, no, sempre he viscut a la Catalunya del Nord.

Demano també perquè avui d'alguna manera amb tu el que volem fer és un retrat també de l'ús del català a la Catalunya del nord. Per tant, deixa'm demanar-te primer, a grans trets, tu com definiries la situació actual de l'ús de la llengua a la Catalunya del nord i ara anirem entrant en detalls.

Pel que fa de l'ús, diria, directament residual. Hi ha gent que el sap, que l'entén, que el parla, però utilitzar-lo és altra cosa. Hi ha una part de vergonya, hi ha una part de la idea, jo no parlo el bon català, parlo el d'aquí, amb aquest dialecte, amb aquesta variant. Això m'ho he trobat a dir, m'ho he sentit a dir moltes vegades, gent que saps que parla català, potser amb una mica més de dificultat, però entre ells han conegut parlant en francès i doncs segueixen entre ells en francès, encara que els dos interlocutors parlin català. L'ús, realment, l'ús social és molt residual. La imatge, en canvi, de la llengua és molt bona, és molt positiva. És a dir que l'escriptor Joan Lluís Lluís té una frase feta que explica de tant en tant, que diu. Si existís un medicament que te l'haguessis d'aprendre i saps, un poc com a les pel·lícules, la pastilla blava, el Matrix, i sapiguessis parlar català, la majoria de la gent a la Catalunya del Nord se l'aprendria. Però l'esforç que demana tant d'aprendre, però després de mantenir, d'utilitzar-la, ja és altra cosa. Per què? Com t'ho expliques, això? És molt psicològic. És a dir, que l'estat francès el que ha fet és, primer, barrejar els funcionaris. És a dir, feien expressament, si ets un funcionari que ets originari de Perpinyà, doncs t'envien al nord de França el més lluny possible. I al contrari, si ets d'Alsàcia, t'envien a la Bretanya. Doncs barrejant els funcionaris. Van aconseguir que l'única llengua que sortís de tothom és el francès. I a més van inculcar als pares que parlar francès era obrir-los un bon futur. I hi ha famílies en el moment d'aquesta transició, d'aquest trencament de la. De la transmissió familiar que el primer fill, el més vell, li han parlat en català perquè sabien que es retaria de les terres, que l'escondraria i doncs tenia la feina assegurada i la vida assegurada, mentre que els altres fills els hi parlaven en francès perquè sabia de trobar una feina de veritat, entre cometes, o una altra en la qual és el francès que era indispensable.

¿Tu creus que hi ha per això la voluntat d'alguna manera i des d'algun sector que la cosa canviï i que el català es pugui estrenar cada vegada més? O Laura, pinta'm magràs.

Els dos. És a dir, que la voluntat hi és, després amb només voluntat

és difícil de canviar coses. Una cosa és la voluntat i l'altra és la capacitat, no? És a dir, que la voluntat segur que des de part de molts sectors hi és, és indiscutible, però l'altra cosa és després a nivell executor, diguem, què es pot arribar a fer, no? Exactament.

Si està ben vist l'ensenyament del català, tot i que tampoc generalitzat, estem parlant d'un 10% dels alumnes que tenen un mínim de català a l'escola, doncs és molt poc, però més enllà de l'escola, Quan surten de l'escola els nens, doncs no hi ha res. És a dir, que quan uns ajuntaments com a Elna, els bancs, intenten parlar en català al ple perquè sigui natural, tot traduint després en francès el que acaben de dir, perquè ningú es quedi al marge, doncs també els porten a judici i els impedeixen. Vull dir que és molt difícil si no s'usa a la vida normal. Una llengua demanar a uns nens que ho facin, a una nova generació que ho faci, és molt complicat. I afegir-hi una altra cosa. Tenim la vista posada al Principat, a Girona, a Barcelona, perquè la gent quan et diu que no parla el bon català et diu, és que no parlo el de Barcelona. Però és que quan l'estàs aprenent o que tens un accent diferent, vens a casa vostra i la gent et canvia automàticament de llengua. Això jo mateixa ho he viscut, perquè et noten un accent diferent i passen al castellà.

Per exemple, l'escola, Laura, en quin idioma la vas fer tu? Perquè parlem molt d'aquesta xarxa d'escoles de la Bressola. Jo la vaig fer en francès.

Exacte. Jo vaig fer escola en francès. El català l'he tingut de família, però indirectament, perquè el meu pare és de Palamós, és de la Costa Brava, la meva mare d'aquí de la Catalunya del Nord. Es van conèixer perquè el meu pare va venir a fer la barema. És temps de barema actualment. Doncs al meu poble hi ha moltes vinyes. Terra de bon vi, eh? Exacte. I doncs els vam conèixer així. Doncs els meus avis, perquè com que estem parlant de fa ja enrere d'unes quatre dècades, sense dir la meva edat. La idea del pediatra és que aquesta nena encara no parla, és perquè li barregeu els idiomes i heu de triar, parleu-li només un idioma i a partir d'aquí els meus pares, com que vivíem aquí, em van parlar ells només en francès. Sort dels avis i sort segurament que aquests dos o tres primers anys, tot i que jo no parlava, també em barrejaven els idiomes i doncs el tenia a l'orella i el vaig aconseguir parlar, però no pas per l'escola, sinó per la família.

Laura, vull aprofitar també per demanar-te per una data que tenim marcada al calendari, que és aquest 28 d'agost. Sabrem els resultats de la consulta per decidir si es canvia o no el nom dels Pirineus Orientals. Hi havia tres opcions damunt la taula. 28 d'agost sabrem el resultat. Exactament.

Es tracta d'una consulta no vinculant. El departament es diu Pirineus Orientals, una de les opcions era mantenir aquest nom, Pirineus Orientals. I a partir del Pirineus, les dues altres opcions eren Pirineus Catalans o o bé Pirineus Mediterrani per ajuntar-li al costat mar. Aquest era el sector més turístic que el posava endavant. Jo crec que és l'opció amb menys possibilitats. Els resultats només els sabrem el 28, però això és la meva aposta personal i que s'ajugarà entre mantenir. Pirineus Orientals, perquè hi ha una part de la gent que diu per què canviar, ara ja tenim aquest nom, la gent ens coneix així, canviar tota la retolació tindrà un cost, doncs hi ha una part de l'argumentari d'aquest. Ens acomiadem amb una mica de música.

Una recomanació de Laura Bertran. Què és, Laura, això que sentim? És del grup IEG. De fet, és Rock Garage, a Perpinyà.

És un dels llocs on hi ha més Rock Garage de l'estat francès. Ets rockera, eh?, tu també. Sí, una mica, quan es pot. Ells en particular, perquè també fan temes en català, la majoria d'aquest estil ho fan en anglès, també una mica de francès, i per això els volia posar endavant aquest retard. Espero que no faci tard massa llocs i massa sovint, però en tot cas els volia posar endavant perquè ells fan rockarratge en català.

Recomanació també musical de la Laura Bertran, avui amb aquesta connexió exterior des de la Catalunya del Nord. Moltíssimes gràcies, Laura, abraçada ben forta. Gràcies a vosaltres, adéu. Petita pausa i retornem al suplement d'estiu.