D'aquí uns 30 anys, la meitat de la població europea produirà la seva pròpia energia amb instal·lacions solars. La revolució energètica ha arribat a les comunitats de veïns, que, amb els alts preus del subministrament, veuen com l'energia solar és rendible a llarg termini. També visitem l'últim refugi d'ocells esteparis als secans de Lleida.
ESCOLTA-HO ARAEl riu Besòs es convertirà en refugi de biodiversitat. La contaminació i degradació d'aquest riu provenen dels anys seixanta i de mica en mica es va recuperant l'espai. També escoltem el geògraf i fotògraf de Tarragona Rafael López-Monné, que inventaria camins. Per ell, els camins són saviesa popular, història, tradició, patrimoni i una manera de lluitar contra el canvi climàtic.
El poble aranès de Canejan ha estat distingit com el que menys agreuja el canvi climàtic de tot l'estat espanyol per l'associació ecologista Greenpeace. Dins de la seva campanya HablaRural, l'entitat ha destacat deu municipis que amb prou feines emeten gasos d'efecte hivernacle i que compten amb importants ecosistemes naturals. Aquesta setmana també coneixem els poder dels Pescaplàstiks d'Empordà Mar.
Aquesta setmana sabrem com es poden controlar les males herbes als entorns urbans sense utilitzar productes químics. Aquest és l'objectiu del pla pilot que executen conjuntament l'Ajuntament de Castelló d'Empúries i el Departament d'Agricultura. També coneixerem els problemes que està generant l'ailant, un arbre d'origen xinès, al Parc Natural de la Serra de Collserola.
Les ciutats s'estan transformant per convertir-se en espais més sostenibles. Una de les propostes més revolucionàries és la de París que aposta per dissenyar la "Ciutat dels 15 minuts". Consisteix a redissenyar les ciutats perquè et permetin tenir a un quart d'hora de casa les funcions socials essencials. També entrem en una factoria del gegant automobilístic General Motors, que d'aquí 14 anys només fabricarà vehicles elèctrics.
Els episodis meteorològics extrems provocats pel canvi climàtic han augmentat un 80% en aquest segle. Aquests fenòmens afecten especialment els països menys desenvolupats. A l'"Efecte papallona" "visitem" dos d'aquests llocs de la mà del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que ha invertit en diversos projectes per fer front a l'emergència climàtica. També transitem per la biodiversitat del massís del Port, a les Terres de l'Ebre, a través del portal divulgació científica BioPorts.
Els episodis meteorològics extrems provocats pel canvi climàtic han augmentat un 80% en aquest segle. Aquests fenòmens afecten especialment els països menys desenvolupats. A l'"Efecte papallona" "visitem" dos d'aquests llocs de la mà del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que ha invertit en diversos projectes per fer front a l'emergència climàtica. També transitem per la biodiversitat del massís del Port, a les Terres de l'Ebre, a través del portal de divulgació científica Bioports.
L'energia hidràulica és neta i sostenible, però també té inconvenients. Quan les preses deixen anar molta aigua de cop, s'emporta tot el que troba i perjudica els ecosistemes dels rius. Experts de la Universitat de Lleida ho estudien i hi proposen solucions. I des de la Fundació Ilersis ens expliquen com milloren en reciclatge
Fomentar la recuperació de roba, el consum responsable i alhora donar feina a persones en risc d'exclusió. Aquests són els objectius de la cadena MODA-RE, un projecte impulsat per Càritas amb l'objectiu d'allargar el cicle de vida del tèxtil impulsant l'economia circular. També anem a Calella, on l'Ajuntament prohibeix la pesca esportiva a la platja de les Roques per protegir el corb marí emplomallat, un ocell en perill d'extinció.
Catalunya viu una revolució en la transformació dels patis de les escoles. Moltes comunitats educatives han fet un pas endavant i han decidit treure part del paviment dur dels patis i posar-hi arbres, horts, o espais verds amb espècies autòctones. A "L'efecte papallona" sortim al pati de les escoles de Torredembarra. I des de Girona una proposta per eliminar els plàstic d'un sol ús a l'hostaleria.
Sabadell vol rehabilitar el Castell de Can Feu i aprofitar els 16.000 metres quadrats de terreny per fer-hi un centre de formació en activitats mediambientals, com jardineria, horticultura i altres oficis. El Castell de Can Feu és una construcció romàntica, aixecada durant el segle XIX a Sabadell, enmig d'un bosc frondós. També descobrim un ambiciós pla energètic que impulsa la Seu d'Urgell perquè tots els equipaments municipals funcionin amb energies renovables.
A la depuradora de Lleida funciona un projecte pioner que aprofita el tractament dels fangs per obtenir energia elèctrica i combustible per a vehicles. De moment ja utilitzen el biometà per fer funcionar una part de la flota de cotxes i ara estudien com traslladar el sistema als autobusos públics. També experimenten unes 800 escoles de Catalunya, les que formen part de la Xarxa d'Escoles Verdes. Són escoles que incorporen l'educació per a la sostenibilitat en el projecte educatiu. Nosaltres entrem a l'escola Prat de la Riba de Reus.
L'Observatori Microbià de la Badia de Blanes compleix 20 anys. Durant aquest temps, ha fet un total de 350 sortides i mostrejos d'aigua que han servit per saber com han evolucionat els microorganismes del mar a la badia i també per observar els possibles canvis que està generant el canvi climàtic. També escoltarem com s'ho fan els alumnes de les escoles de Deltebre, al Baix Ebre, per fer el seu propi adob.
El projecte Fish Choice permet calcular els beneficis, els riscos i la sostenibilitat del consum de peix i marisc. Una pàgina web i aplicació pel mòbil que ens ajuda a consumir peix i marisc de manera sostenible. És un projecte que va néixer fa 15 anys i que compta amb la participació de 35 universitats i empreses de la Unió Europea. També descobrim què és la Massa Crítica, un moviment global que ha arribat també a Girona.
El centre tecnològic Eurecat participa en un projecte europeu per desenvolupar tecnologies per al sector de la construcció que suposin un estalvi de temps, de costos i, sobretot, d'energia. Es tracta de fer un sistema industrialitzat de façanes que es fabriquen al taller i que es col·loquen, per panells, a l'edifici que es vol rehabilitar. També volem amb la perdiu roja per saber com l'escalfament global ha avançat la muda del seu plomatge i això en redueix la reproducció.
Tota la comarca de l'Alt Urgell, 19 municipis, s'il·luminaran íntegrament amb tecnologia LED gràcies al projecte "Impulsa energia", que s'està executant al llarg d'aquest 2021. És un projecte de renovació i substitució de l'enllumenat públic per millorar l'eficiència energètica. També innoven a l'Ebre, on la Cambra Arrossera del Montsià ha creat un nou material, a partir de les clofolles de l'arròs, que pot substituir els plàstics.
El trencalòs, una espècie de voltor protegida, té la població estabilitzada, segons constata l'últim cens transfronterer, que n'ha localitzat set punts de nidificació a la Catalunya nord i un al Sud. També descobrim una vaixella de gots, coberts i plats que són comestibles. I, si no es volen menjar, desapareixen al cap de trenta dies perquè són biodegradables.