Les claus de les enquestes electorals

Joan Rodríguez Teruel, director del Centre d'Estudis d'Opinió, benvingut a l'Emissi Clar. Hola, ¿qué tal? Aquesta setmana s'ha fet públic el segon baròmetre del 2026 que apunta que el PSC tornaria a guanyar les eleccions espanyoles amb uns resultats pràcticament iguals que el 2023 i el partit d'Illa també guanyaria les eleccions catalanes però amb un marge més estret que en els últims comissis al Parlament. ¿A què atribueix que el govern d'Illa reculi més al Parlament que unes eleccions al Congrés?

Primer, perquè hi ha una pauta tradicional i és que el PSC tendeix a tenir una capacitat d'atracció de vot molt forta a les eleccions generals. Perquè allà mobilitza tot el seu votant potencial, diríem, d'identitat PSC, o que simpatitza amb el PSC, i a més acostuma a recollir un percentatge de vot, allò que se'n diu vot útil o vot instrumental, d'altres partits que les eleccions generals pensen que faran servir millor el seu vot per apostar per aquell partit pel qual tenen una preferència com a president del govern, encara que no sigui la seva primera opció de partit. I això normalment ha estat així des de gairebé els inicis de la democràcia, tot i que a la darrera dècada això que se li ha anomenat vot dual, el fet que hi hagués votants que votessin a un partit a les generals i a les autonòmiques a un altre partit, això a la darrera dècada va patir alteracions. Primer perquè. Les candidatures al voltant de Podemos i d'aquesta nova esquerra que va emergir van captar molt bona part d'aquest vot que anava a votar des de les esquerres, que es concentraven en el PSC, i també perquè Esquerra Republicana s'havia fet amb una part d'aquest espai. Però a les darreres eleccions, al darrer cicle, el 2019 i sobretot el 2023, Aquesta recuperació d'un vot dual que afavoria el PSC va tornar a dir amb els camins tradicionals. I durant tota aquesta legislatura, on sempre el Bob anem preguntant també per la intenció de votar a les generals, s'ha mantingut més o menys estable. Amb alguns pics, pujant una mica. Ara, per exemple, la intenció de vot és una mica més baixa, tot i que després en la distribució provincial això indica que manté. De totes formes, cal tenir en compte. Que això no és un baròmetre preelectoral i, per tant, no capturem la predisposició dels ciutadans un cop que saben que, veritablement, hi ha eleccions. Per tant, això ho hem d'agafar com un punt de base. En canvi, a les eleccions autonòmiques, el PSC té més dificultats tant de recollir tot el vot de la seva base de simpatia socialista i també, sobretot, aquest vot que acostuma a venir d'altres partits catalanistes o independentistes i que en les eleccions autonòmiques es concentren, sobretot Esquerra Republicana, Comuns o Junts.

El govern de Salvador Illa està millor valorat que el de Pedro Sánchez, però, en canvi, veiem que el PSC recularia més el Parlament que les eleccions al Congrés. A què ho atribueix, aquest fet?

Bé, d'una banda, com ha explicat, aquest vot dual ja explica per què hi ha aquesta posició sempre més favorable d'entrada a les eleccions generals que a les autonòmiques. Si ens centrem específicament en les autonòmiques, a més hem d'afegir una segona dimensió, que és la relació entre els votants. Entre aquells que mostren una predisposició a votar al PSC i la seva valoració de la situació política. I ens trobem, certament, ho hem vist durant tota la legislatura, però en aquest baròmetre segurament és quan més explícitament es fa, o es fa més explícit, veiem un perfil de votant de centre-esquerra, també amb alguns elements de centre-dreta, catalanista o d'identitat dual, que té una molt bona valoració. De la situació política a Catalunya. En aquest baròmetre pràcticament arribem a un de cada tres enquestats que diuen que la situació política a Catalunya és bona o molt bona. És una dada que no teníem des de finals del 2007, és a dir, fa molt de temps. I que a més tenen en general una aprovació i una valoració tant del govern com del president de la Generalitat també molt bona, que en tots dos casos, sobretot en el cas del govern, estaríem en els nivells màxims que ha tingut aquest indicador des que el. Des de fa més de 18 anys el seu alber recollint. Per què tota aquesta gent que veu bé la situació política o que valora bé el govern o que valora bé el president de la

Generalitat no després passen a votar o a dir que podrien votar PSC? Bé, en primer lloc, perquè això és una situació típica de situacions d'estabilitat política que havíem vist en el passat feia molt de temps. A Catalunya, per exemple, en els anys Pujol, era la valoració del govern de Pujol i de la seva presidència accedia a les fronteres de la seva base electoral. I això ho hem vist a altres països, la qual cosa significa que en el fons, hi hagi problemes o no, hi ha una percepció benevolent i positiva de com el govern i com l'administració va evolucionant amb els temes que tingui oberts. Clar, això no significa que tota aquesta gent després hagi de votar, però aquest en tot cas acostuma a ser un dels interrogants que tenen els governs que volen convertir el seu suport després en suport electoral. I després, i per concloure en aquesta resposta que em demanava, També hem d'afegir el fet que estem a mitja legislatura i que després de molts anys sembla que aquesta serà una legislatura que s'esgotarà i que per tant tindrà el marge normal de quatre anys. Quan hi ha legislatures que s'esgoten completes, Això permet veure que hi ha un cert cicle dintre la legislatura en el qual el que acostuma a passar als governs és que quan comencen a governar s'obren moltes carpetes, molts ocies, molts problemes,

moltes patates calentes, que a vegades es diu. I fins que això no s'acaba resolent o que el govern demostra que o bé sap reconduir-los o simplement aquests problemes acaben evolucionant a pitjor. Això no acaba persuadint els votants per veure si mereix o no el govern rebre el suport. Per tant, és una posició que més aviat és pròpia del context i que és veritat que contrasta molt amb el que passa en el conjunt d'Espanya de la percepció de la situació política, que és clarament molt més pessimista.

Aquest baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió es va fer abans que Pedro Sánchez anunciés l'avançament electoral. Ara que es van definint les candidatures, els noms, les marques dels partits i de les llistes electorals, això podria alterar alguna cosa?

Sens dubte. No hi ha dubte que segurament no ens hauria de sorprendre que el resultat final que hi hagi a les eleccions d'aquí dos mesos, o mes i mig que queda, es pugui desviar de la predicció, del pronòstic, perdó, de l'estimació que hem fet al Centre d'Estudis d'Opinió en aquest baròmetre i dels anteriors, perquè en aquest baròmetre hem obtingut una estimació no massa diferent de la línia dels cinc anteriors. Per què? Aquí, i sobretot m'imagino que el que ens interessa és saber cap a on podria evolucionar aquesta situació. Jo crec que aquí hi ha tres dades, tot i que aquest no és un baròmetre electoral i per tant no hem de fixar-nos només en la intenció de vot per entendre què pot passar, jo més aviat miraria altres elements que també ens venen donant informació i pautes de llarg recorregut en aquesta legislatura. D'una banda, en aquest baròmetre, des que vaig entrar com a director del CEO, he introduït una pregunta que em sembla que aporta molta informació que clarifica quina és la posició dels votants catalans respecte a la política espanyola i que això podria ajudar a cara a unes eleccions generals. I és la preferència per president del govern espanyol. En aquest baròmetre hem tingut el percentatge més elevat fins ara de la sèrie que veníem seguint, perquè veiem que el 40% dels catalans o dels que responen, com a mínim, diuen que preferirien a Pedro Sánchez

com a president del govern. I això contrasta amb uns percentatges molt més modestos, per sota del 10%, per altres candidats que podien aspirar a la presidència, Feijó o Abascal. Què indica això? Bé, d'entrada implica una cosa que jo crec que és significativa, hem de tenir en compte, que és una predisposició de l'electorat català clarament. A donar suport a un manteniment de Pedro Sánchez i de l'actual coalició, amb les variacions que puguin ser, de govern al govern central. I a més és interessant perquè, tot i que no sigui del tot comparable, però si agafem, per exemple, dades similars que tenim del CIS, D'anterior moments en els quals va haver alternances del PSOE cap al PP a la Moncloa, penso en el 95-96 o en el 2010-2011, en aquell moment aquelles alternances van coincidir amb una bona valoració primer de Felipe González, després ja molt més negativa de Rodríguez Zapatero, i en canvi una valoració a l'alça a Catalunya, entre votants catalans, dels perfils de José María Aznar i de Mariano Rajoy.

I és interessant veure que, de moment, aquesta millora que podia tenir del que podia ser el proper president del govern, Feijó, no existeix. Per tant, això ens dona una informació. Que a més es veu complementada amb una altra dada que he introduït aquí, que és la valoració dels líders polítics espanyols. I que ens mostra coses interessants, com que, per exemple, Pedro Sánchez té menys índex de rebuig, produeix menys rebuig entre l'electorat català del que veiem en el conjunt de l'electorat espanyol. I això també aniria en aquesta línia. Mentre que, en canvi, Feijóo no tant, però Abascal, per exemple, que seria un dels líders importants en una hipotètica nova configuració del govern espanyol, produeix un nivell de rebuig molt important, només a prop del que, per exemple, experimenta també Carles Puigdemont. Això segurament no ens diu que aquella gent que preferiria Pedro Sánchez de president del govern o que experimenta rebuig que aquests polítics hagin després de votar coherentment. Però sí que ens dona pistes d'un potencial realineament polític o d'un potencial mobilització política que podria haver-hi en aquestes setmanes i que haurem de veure a les eleccions que vinguin. Perdó, a les enquestes que vagin sortint en aquestes setmanes.

Hi ha alguns votants més mobilitzats que altres per aquestes properes eleccions espanyoles del 29 de novembre?

Ara mateix, amb les dades que tenim del CEU, sense anar a altres enquestes, el nivell de mobilització seria mitjà elevat. Però no hi ha especials diferències entre partits, excepte en el cas de Vox. Vox, i podríem dir el mateix per Aliança Catalana a les eleccions autonòmiques, com a nous partits o com a partits que representen una crítica molt important al conjunt de la resta de partits, una mena de refutació al sistema de partits actual, tenen un electorat que s'està eixamplant i que, a més, es veu molt mobilitzat. I que això segurament apunta a que tindran un bon resultat i que, a més, poden tenir capacitat. De treure votants d'altres formacions polítiques. En canvi, entre la resta de partits, els nivells de mobilització són menors i necessitaran de la campanya segurament per acabar de canviar aquesta pauta. Si hi haguessin diferències aquí, podríem veure, per exemple, que aquells que, com en el cas del PP, tenen més ganes que hi hagi un canvi de govern, tindrien una mica més de predisposició a participar. I, en canvi, aquells que veuen la situació més confusa, per raons diverses, o sigui, Junts, PSC, o fins i tot Esquerra Republicana i també Comuns, Tenen nivells de mobilització que encara no són coherents amb un escenari electoral com el que es va obrir després d'haver tancat el camp del seu.

Ara parlava d'Aliança Catalana. No es presenta aquest partit. El partit de Sílvia Oriols no es presenta a les eleccions generals del novembre. On poden anar a parar els votants d'Aliança Catalana?

Jo més aviat diria d'on poden no sortir, perquè recordem que Aliança Catalana no s'ha presentat mai a les eleccions generals i per tant no ha ocupat mai aquest espai. De manera que ara aquí el que podem fer és una especulació sobre què hauria passat si s'hagués presentat i per tant què deixaria de passar si allò que assumiríem no passa. En realitat el que hauria passat si Aliança s'hagués presentat és que hauria recollit molt de vot. Entre l'espai independentista provinent de Junts, però també entre l'espai espanyolista provinent de Vox. Gairebé a parts iguals en aquest baròmetre, diríem. I això és molt interessant perquè mostra una capacitat híbrida d'atracció electoral que és el que caracteritza aquest creixement exponencial que ha experimentat en aquesta mitja legislatura la candidatura de l'Aliança Catalana a les autonòmiques. Llavors, això segurament significarà que, al no presentar-se a les generals, els principals beneficiats per no perdre boig seran Junts. I Vox. A Junts això li podria permetre no perdre, que és no caure tant com han vingut marcant les enquestes fins ara, i a Vox això li podria permetre seguir aquest camí a l'ascens que estan mostrant els baròmetres sobre l'increment del suport electoral que probablement tindran aquestes eleccions i que ja havíem vingut detectant en aquests darrers dos anys. Però també Aliança podria haver captat vot del Partit Popular i d'Esquerra Republicana o per aquest ordre diríem primer d'Esquerra Republicana, també del Partit Popular i fins i tot del PSC. I, per tant, aquests partits, pel fet que Aliança no es presenti, també es poden veure beneficiats.

L'habitatge torna a ser la principal preocupació dels catalans i a molta distància de la resta de problemes. A més, és el que més preocupa en totes les franges d'edat. Vol dir això que l'habitatge serà el tema central de la campanya de les properes eleccions espanyoles?

No necessàriament. Que hi hagi una preocupació clara a instància de davant de la resta, primer, no significa necessàriament que a tots els votants els hi preocupi de la mateixa manera i en la mateixa intensitat. I el cas de l'habitatge és un clarament. Hi ha gent que li preocupa perquè li afecta directament, alguns perquè els afecta com a llogaters, altres perquè els afecta com a potencials compradors que no tenen encara possibilitat de fer-ho. I després hi ha altres que diuen que estan preocupats per l'habitatge perquè veuen que altres, a veïns, a amics o simplement a una altra part de la societat pot ser un problema, però no perquè ells ho siguin necessàriament. Però també cal tenir en compte que el fet que un tema o que alguns temes esdevinguin centrals en la campanya electoral forma part, sobretot, de l'estratègia dels partits polítics. Si els partits volen parlar d'aquests temes i majoritàriament acaben competint al voltant d'això, poden fer que aquest tema o que un altre tema ho sigui. Ara, per exemple, en aquests dies estem veient que les pensions estan guanyant molt de terreny, un altre cop, perquè ja el vam tenir el 2023, i podríem augurar que segurament les pensions tindran un paper molt important. En canvi, l'habitatge, No estic tan clar que sigui un gran tema de campanya, tot i que va ser el motiu que va finalment precipitar la fi de la dissolució, perquè el problema de l'habitatge té moltes cares. Com he dit abans, primer, no afecta a tothom per igual. I, de fet, els grans partits, els votants, tenen una opinió de l'habitatge i els afecta d'una manera molt diferent d'altres partits. No és la mateixa situació la de Vox o la de Comuns que la de PP, PSC o Junts, que tenen configuracions de votants diferents respecte a l'habitatge. Però a més, també l'habitatge sabem que en el fons és un problema polièdric i que en el fons necessita de polítiques diverses, de mesures diverses, i que algunes d'elles fins i tot poden ser contradictòries o poden xocar. De manera que està molt clar que és un problema que ara preocupa una part important de la societat, però està menys clar quin és el discurs que s'ha de tenir. I per això els partits segurament aquí intentaran anar amb més cura a l'hora de tractar el tema en campanya.

Ens fixem ara en les eleccions al Parlament. Segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, podem dir que la tendència és anar cap a un arc parlamentari on serà cada vegada més difícil formar govern?

Jo crec que aquest és un auguri bastant fonamentat, perquè és l'evolució que, com a mínim, hem vist en aquesta primera part de la legislatura. I també és l'evolució política que ha experimentat Catalunya des que va acabar o des que es va esgotar el cicle del procés. Perquè el que hem vist és que. Perdó. Alguns dels principals partits, especialment qui va ser el principal partit a Catalunya en l'àmbit de l'espai del nacionalisme català, avui de l'independentisme, que va ser Junts, com a santa mesura hereu de l'espai de Convergència i Unió, Durant tota l'etapa del procés i sobretot després, va anar encongint-se i va anar reduint les seves fronteres electorals. I això no va anar tot cap a un altre partit, sinó que va anar beneficiant partits diversos. Només això ja implica que hem anat cap a una major fragmentació del Parlament. I, a més, durant aquesta legislatura hem vist que governar sempre és complicat i que el PSC, que hauria de ser l'actor central que va sortir de l'escenari electoral del 2024, no aconsegueix concentrar vot, que vagi més enllà, que li ampliï fronteres o que el mantingui, i això no beneficia un altre partit clarament d'alternatius, sinó que es distribueix en diversos partits, evidentment anirem cap a un escenari més fragmentat. I això també podria significar més complicat a l'hora de formar majories.

Segons el baròmetre del CEO, Esquerra i Aliances disputarien el segon lloc al Parlament. Quines són les tendències de tots dos partits?

Aquí he de subratllar el fet que m'estic basant en les dades del CEO, perquè és veritat que altres enquestes sembla que han identificat alguns petits detalls respecte a això que explicaré. Però en general, el que hem vist en aquesta mitja legislatura fins ara, els sis baròmetres que hem anat detectant, veiem dues pautes molt estables. Un aclarament és l'estabilització de la caiguda d'Esquerra Republicana, que recordem va experimentar un sotrac important el 2024, però des de llavors el que hem vist és que comença a remutar el vol, va recuperant-se lleugerament. No recuperaria ni de bon tros tot allò que va perdre a les eleccions del 2024, però sí que recupera el suficient i sobretot, que de moment resisteix a cedir vot en nous partits i això li permet convertir-se en el segon partit una mica a distància dels altres en termes electorals. I després hi ha el fenomen Aliança Catalana, que és un fenomen molt interessant i he de subratllar, extraordinari. No pensem que és normal que un partit que de sobte emergeix i que passi de dos escons en les enquestes a tenir un 10% o que pugui anar més enllà, això no és normal. Això ho hem vist a Catalunya amb Ciutadans, Això la política espanyola ho vam veure amb Podemos, també, i amb Ciutadans en el seu moment, però hem de pensar que això és extraordinari i que hem de veure, finalment, si aquestes bombolles demoscòpiques s'acaben confirmant en temes parlamentaris o no.

Si es confirmessin, de moment, el que ens diu aquest darrer baròmetre, és que Esquerra Republicana continua mantenint-se i millorant la seva representació, sobretot perquè recull una part del vot més dubitatiu o més indecís que deixa de votar PSC i que passa a votar Esquerra Republicana. I això ja veurem què significa i com evoluciona. Però després Aliança s'està convertint en un partit que recull vot d'espais molt diversos. Va començar recollint molt vot de Junts i de l'independentisme independentista que estava més empipat o més decepcionat en l'actuació dels seus líders i decepcionat en la situació política que s'havia configurat en aquesta legislatura. Però després ha començat a ampliar les seves fronteres perquè ha recollit molt vot. De posicions gens independentistes, però que en canvi són molt sensibles en l'evolució política i social de Catalunya i d'Espanya, especialment en el tema de la immigració. No només, però principalment en el tema de la immigració. I això ha permès a Aliança recollir vot, que en un altre context hauria anat cap al Partit Popular o cap a Vox. Que en aquest baròmetre és el principal afectat per aquesta atracció de vot que té Aliança. I això dona aquesta situació una mica particular en la qual Aliança queda encara.

6 o 7 punts d'intenció de vot per sota d'Esquerra Republicana. Per tant, Esquerra Republicana clarament està en termes de suport electoral per davant d'Alianza, però com que Alianza té una configuració, una distribució del vot a les circunscripcions més eficient, perquè sobretot està creixent en les tres províncies, en les tres circunscripcions que envolten Barcelona, sobretot Lleida i Girona, que és on és més barato, per dir-ho així, on és més fàcil obtenir escons amb menor nombre de vots, I això li permet, en aquest baròmetre, ja el vam veure a l'anterior, posar-se en una posició de disputar-li la segona plaça a Esquerra Republicana, en escons. Perquè en termes de vots nosaltres no ho detectem, tot i que hem vist publicades enquestes darrerament a alguns mitjans que suggerien que potser sí que tindria més capacitat de recuperar vot i de superar fins i tot Esquerra Republicana. Però això en el seu, la veritat és que no ho hem vist i encara no ho estem veient.

Vostè explicava ara que Alianza està recollint vots de Vox i del Partit Popular. Això vol dir que Junts per Catalunya hauria aconseguit aturar la fuga de vots cap a Alianza?

Sí, i està molt bé que faci aquest apunt, perquè justament aquest és, segurament, jo crec que l'element més significatiu i original que trobem en aquesta enquesta respecte a les anteriors que havíem vist al seu. Si d'una banda estava dient que Alianza tenia aquesta capacitat d'anar a eixamplar les seves fronteres, En aquest baròmetre és el primer baròmetre, jo diria la primera enquesta que tinc detectada a Catalunya, on es detecta un, on es percep un ralentiment o fins i tot. On la progressió que havies patit amb Aliança s'atura. I això, principalment, bàsicament, sobretot, està vinculat a una recuperació de votants de Junts, que en anteriors baròmetres semblava que tenien predisposició i que deien que havien votat a Junts i que marxarien ara a Aliança, i que aquesta vegada han tornat a, diguem, no han seguit aquesta opció. Hem tingut pràcticament, gairebé, no arriba, però uns 10 punts de caiguda de gent que deia que votava a Junts i que ara passaria a Aliança. I això permet a Junts recuperar vot. A més, recuperar-lo en zones, aquestes zones que he dit abans, Lleida, Girona, on són més crítiques el repartiment d'escons. I, bueno, com a mínim aturar la sangria que estava, evidentment, patint respecte a Aliança. El que no sabem és si, com que això és nou. I això és un moment excepcional d'aquest mes de setembre. Si això, per exemple, recull la possible tornada de Puigdemont, que en el moment del camp era encara una possibilitat, però encara no s'havia convertit ja en una notícia imminent, i ara ja sabem que ho serà, I, per tant, potser aquesta recuperació estaria indicant un cert efecte, estaria anticipant aquesta tornada de Puigdemont. I hem de veure si això es manté, aquesta recuperació de Junts, si això arriba a estancar-se i, per tant, al final tindrà un recorregut més curt, o si això acaba revertint-se i en propers baròmetres torna a un cicle decent de pèrdua de vot.

¿Vostè creu que el retorn a Catalunya de Carles Puigdemont, un cop se li apliqui l'amnistia, pot ser un revulsiu per frenar aquesta caiguda de Junts?

Jo crec que sí, i crec que és molt raonable pensar que ha de ser així perquè. És evident que per entendre el context polític en el que es troba Catalunya, i en particular en aquesta legislatura i el que va durar les eleccions del 2024, la situació excepcional personal que experimenten els principals líders independentistes, Junqueras i sobretot Carles Puigdemont, condiciona moltíssim la seva situació política i també segurament la capacitat que té de competir electoralment. Una altra cosa és en quina mesura ho condiciona. Perquè segurament la seva tornada permetrà fer evolucionar la situació interna dintre de Junts, ja veurem cap aquí les decisions que prendran, i això podia clarificar la situació del partit i la seva oferta política als seus votants, tant els que el voten i diuen actualment que el voten, els que el van votar i aquells que podrien ara passar a sentir-se drets i canviar la situació política de Junts. També és cert que al marge d'això. Com que tenim alguns altres indicadors que són tan importants com la intenció de vot i ens permeten entendre molt bé què està passant dintre l'opinió pública catalana, Bé, i un d'ells, estic pensant ara, per exemple, en la preferència de president, o sobretot en la valoració de líders polítics, és veritat que aquells indicadors ens diuen que Carles Puigdemont és un dels polítics més divisius i que genera més rebuig dintre de l'espai polític català. Està molt ben valorat, és dels més valorats pels seus votants, però també és dels pitjor valorats per la resta de votants, on molts, una part molt important, més d'un de cada tres catalans, li dona la pitjor valoració perquè rebutja la figura política. Què ens diu això del marge de millora i del revulsiu que pugui ser Carles Puigdemont? Veurem com es concreta en les properes setmanes, en els propers mesos, quan torni. Però jo crec que pot ser un revulsiu amb límits importants a causa de l'evolució política que ha experimentat Catalunya.

I permeti'm ja per acabar amb una última pregunta que es fa a molta gent. Per què les enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques donen una nova victòria al líder del PSOE, Pedro Sánchez, i la resta de sondejos donen la victòria al Partit Popular?

Perquè aposten per hipòtesis diferents quan fan les estimacions. Deixi'm dir-li que jo crec que no hauríem de donar tant de pes a la interpretació i sobretot a la deducció d'escenaris a partir de les diverses estimacions que ens fan les cases d'enquestes, o els CIS en aquest cas, si primer no ens expliquen clarament en cada cas quines són les hipòtesis que hi ha darrere. Llavors, clarament aquí no és només aquesta enquesta. El CIS ve fent estimacions que clarament divergeixen de la resta d'enquestes. Alguns opinadors indiquen que pot haver alguns biaixos allà, però com també existeixen les enquestes privades, l'important aquí és que el CIS està apostant. Primer, per la seva mostra que té, que és una mostra que, com que és oberta i és una mostra molt rica, ens dona en més detall quina és la situació política que podria haver ara mateix a Espanya i com podria evolucionar cap a les eleccions generals. I que, si mirem les dades al marge de l'estimació, el que ens diuen és que l'escenari està molt més obert i que aquesta victòria de llarg de la dreta no està tan clara. Llavors, aquí, per tant, hi ha partit per les esquerres. Però, llavors, a partir d'aquestes dades que donen aquest escenari molt més obert, L'estimació del CIS, sense entrar a valorar els aspectes tècnics, aposta clarament que hi haurà una enorme mobilització de l'espai d'esquerres i que a més podria haver fins i tot una concentració de vot que impedís a l'esquerra perdre votants que el 2023 van votar PSOE o altres partits d'esquerres cap a, per exemple, PP o Vox. Com que aposta per aquest escenari, l'estimació que li surt és una estimació molt més favorable pel PSOE. Però les altres enquestes aposten per escenaris diversos, perquè les seves dades, m'imagino, que recullen més indecisió i aposten a que aquesta indecisió que hi ha en els partits d'esquerres, especialment en el cas del PSOE, finalment no acabaran en votar en bona mesura. I per tant, que hi haurà una desmobilització molt important de les esquerres i d'aquells que volen a Pedro Sánchez com a president del govern. I a més, identifiquen i aposten que hi haurà una transferència important de Vox des del PSOE, d'aquells que van votar PSOE el 2023, cap a PP i fins i tot cap a Vox. Clar, si aposten per això, en les seves estimacions el resultat en favor de PP i Vox és molt més elevat. Per tant, aquí el que haurem de veure no és tant qui encerta perquè les estimacions no encerten. Les estimacions apunten escenaris que després poden desviar-se o no de la realitat que acaba passant. Però aquí el que hem de veure és quina d'aquestes dues suposicions, quina d'aquestes dues hipòtesis és més versamblant i acaba reflectint millor el que passarà a les eleccions.

Joan Rodríguez Taruel, director del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, gràcies per atendre'ns al programa a l'hemicicle de 3catinfo i per ajudar-nos a entendre una mica més la demoscòpia i fins aviat.

Ha estat un plaer, moltes gràcies.