L'home dels mil Matagalls: "La muntanya m'ha salvat la vida"

El suplement. Amb Roger Escapa.

Som el suplement, som a Catalunya Ràdio. Ara el suplement, una història que podria ser de rècord Guinness, és el Jaume Rigol, un veí de Tona, apassionat de la muntanya, enamorat del Matagalls, que després de jubilar-se va decidir dedicar-hi la vida. Tant que aquest diumenge que ve, el dia 13 de setembre, celebrarà la seva ascensió, atenció, número. Mil. Mil matagalls. Ascensió número mil a la muntanya. Una fita que ha aconseguit en només una dècada, l'última dècada, gràcies a fer el mateix cim fins a dues o tres vegades a la setmana. Ara el suplement, l'home dels mil matagalls i el seu fill, que ens ha fet arribar aquesta història increïble, són el Jaume Rigol i l'Albert Rigol. Bon dia, bon hora a tots dos. Bon dia. A veure, va.

999 matagalls a les cames. 999 de moment, i sí, sí, efectivament, i a més em feia il·lusió venir aquí amb el 999, encara que quedi una setmana. Ara hauràs d'estar una setmana sense pujar i t'has d'esperar fins que ve, se't farà llarg. El matagall segur que no pujo, el matagall segur que no. Altres coses potser sí, perquè sempre he fet altres tipus de muntanya i tot això, però concretament el repte en aquest cas era el matagall. Ha sigut una cosa progressiva, que va començar, diríem, fa una miqueta més de 10 anys, i llavors, a Tona, que teníem el Montseny al davant, sempre el veia. Jo he fet molts esports de manera continuada els darrers 40 anys, i un dia, de sobte, me'n vaig anar a pujar al Matagalls, era concretament un 31 de desembre, i que se'm va fer mig de nit a dalt, però vaig trobar dos persones de Vic que no és que m'acompanyessin perquè hagués baixat igual, però em van servir per baixar. I allò, això, en definitiva O sigui, un últim dia de l'any

vas pujar al Matagalls i em vas quedar. Per primera vegada. Per primera vegada, i tan enamorat i tan frapat que devia ser bons propòsits,

no? Sí, sí, la. Sí, és així, és exactament així, però també el fet que. Me'n vaig adonar que no només era el Matagalls, perquè en aquell moment tenia importància l'entorn i la primera vegada que jo entrava a fer activitat amb el muntanyisme. El Matagalls em va obrir la porta del muntanyisme i després he anat a Pirineus, a diferents llocs, però. Però l'obsessió amb els Matagalls és clara,

perquè mil Matagalls en una dècada, dues o tres vegades cada setmana. Quanta estona trigues a fer l'excursió? Quantes hores són? Entre pujar i baixar

depèn una mica del ritme que portis, per descomptat, però jo estic, bueno, diríem al voltant de les dues hores, dues hores i quart, pujant, clar, ara ja som més gran, evidentment, però pujant entre 55 minuts i una hora i quart i baixant depèn del ritme, a vegades corrent, no? Doncs tres quarts d'hora, una hora més. Quants metres són? L'alçada del matagall és exactament 1.698 metres, el que passa és que parteixes des de Coi Formic, que està a 550, per tant tens un desnivell de 500 i escaig. 1.145, volia dir Coi Formic, eh? I el que passa que tantes vegades vos ha fet que pujiu per diferents llocs. I la mitja que em sortia de desnivell positiu és aproximadament 600 metres. No te'n canses? No t'avorreixes de la muntanya? No. No, perquè la muntanya cada dia és diferent. Cada dia és diferent i el Matagués, encara que sigui la mateixa muntanya, també ho és. No solament per les condicions climatològiques, etcètera, sinó perquè jo també cada dia soc diferent, estic diferent. L'estat d'ànim, etcètera, si estic alegre, si m'ha passat alguna cosa, si tinc preocupació, cabories. Que, per cert, en aquest àmbit haig de dir. Que utilitzo molt el matagall i la muntanya per resoldre temes que m'amoïnen. I sempre, sempre, sempre, no ha passat una hora que estic caminant o pujant que m'ha vingut la solució sola. I si no hi ha solució, m'ha vingut l'acceptació. Ho recomano, ho recomano, això.

Dius que aquestes mil ascensions, que a més a més celebrareu diumenge que ve, eh? Què feu, per exemple? Heu preparat alguna?

A veure, ho hem anat escampant. Jo crec que sobretot ell, el poble, això és vox populi, de fet. Hi ha gent que et para, no? I et pregunta. L'home dels mil matagalls, clar.

O sigui, serà una pujada en comunitat, entenc.

Sí, serà una pujada en comunitat. El que diu l'Albert, que ha anat passant de boca a orella, jo crec que serem gent, la veritat. I llavors, concretament, quedarem a Coi Formic. Els oients es poden apuntar o no? I tant. Ah, sí? Doncs vinga, fem crida. Jo tinc programa, però. Quedarem a Coi Formic a les 8 del matí. A les 8.45. Llavors, la idea. Diumenge acabé, el dia 13. Diumenge acabé, dia 13, i al cap de 20 minuts començarem a pujar al ritme de tothom. O sigui, els oients del suplement que vulguin que s'hi apuntin. Que s'hi apuntin. O sigui, que es presentin allà, no? A tres quarts de nou del matí. Exacte. Que no col·lapsen. No col·lapsen. Però, sobretot, sobretot, pujarem al ritme de tothom. El que he dit jo ara, que és el que trigo, anirem al ritme de tots.

Clar, per pujar mil vegades al matagall amb només 10 anys, entre moltes altres coses, es necessita temps. Estàs jubilat?

Sí, en aquest moment sí. Estava abans prejubilat, però des de ja fa uns 4 anys aproximadament que estic jubilat de tot. A què et dedicaves tu? Mira, jo he estat sempre en el món econòmic. Bàsicament, primer un negoci familiar, un parell d'empreses, i després vaig saltar a la banca i he estat en diferents bancs, bàsicament en temes de banca privada i amb responsabilitats.

I què t'ha donat? O sigui, crec que també una mica la idea és que la muntanya, el Matagalls, t'ha salvat de moltes coses, no? T'ha arreglat alguns problemes. De què t'ha salvat la muntanya?

La muntanya jo crec que m'ha salvat de portar una línia monòtona de la vida. Perquè, insisteixo en el que t'he comentat abans, quan hi ha algun problema, quan surts, diríem, del teu àmbit normal, local, i arribes a la muntanya amb aquella immensitat, t'endons compte que, per això deia-ho, que m'havia salvat la vida, perquè a vegades les cabreries vas donant voltes a les coses 40 vegades, no? Però a les alçades, quan puges a les alçades, veus les coses una mica diferents. Tu mateix et veus petit, dintre que també formes part de tot això, llavors els problemes també et semblen més petits. Te'n deuen haver passat de tots colors allà dalt. Una mica, sí. Sí, sí. Des de gent que s'ha perdut i que, òbviament, els he portat, diríem, pel camí de tornada. Gent que, davant d'un episodi de boira, com podràs entendre, això ho tinc superat, en el cas del Matagalls, i que, llavors, fins i tot gent que ha dit. Jo no pujaré sense conèixer-los de res, llavors els he acompanyat fins a dalt i tornat. I també hi ha algun cas d'emergència, en el qual una vegada, crec que era el 2020, el gener, que baixant de Matagalls, en un pendent em vaig trobar un home, una persona estirada a terra, de cara amunt i totalment immòbil. Llavors em vaig acostar, hi havia un gos, el gos al principi estava una mica reàcid, després m'hi vaig poder acostar,

i vaig veure que no es movia, li vaig posar la meva jaqueta al damunt, perquè feia molt fred, i llavors vaig començar a parlar-li, i en un moment determinat, amb els veïns tancats, vaig veure com les parpelles se li movien una miqueta, no. Llavors, immediatament també vaig trucar a Emergències, al 112, i al cap de 14-15 minuts teníem un helicòpter amb dos sanitaris. Vam baixar el pendent, l'helicòpter, diríem, amb el motor funcionant, va fer que els sanitaris poguessin saltar. El van incorporar, va recuperar el coneixement, però de totes maneres no es veia clar, llavors amb un altre helicòpter va venir el metge i el metge va fer una valoració i va dir que immediatament se'l tenien que dur, crec que era a l'hospital clínic. Per tant, li vas salvar la vida, d'alguna manera. No és impossible que li salves la vida. Jo no, li van salvar els metges, eh? Però tu te'l vas trobar i el vas ajudar. Sí, però un amic seu el vespre em va tocar dient que només arribar l'havien operat a caure o perdre, que havia sigut un infart agut. Llavors durant quatre setmanes no vaig saber res i al cap de quatre setmanes, un dia que precisament jo baixava de Matagalls, vaig rebre una trucada i eren Carles, a més guia de muntanya, el que va patir diríem aquest ensurt, i em va dir, escolta et truco baixant

les escales per agrair-te, és la primera vegada òbviament que parlem i el metge ha dit que. Va ser molt important, naturalment, la premura amb què es va avisar. Ens vam despedir, jo li vaig dir que ja hagués fet el mateix per mi, i quan vaig penjar el telèfon em vaig adonar que era a uns metres del lloc on havia passat això, al cap d'un mes.

Albert, d'aquests 999 matagalls, quants n'has compartit amb el teu pare, tu?

Menys del que us imagineu, perquè el ritme que porta és molt difícil de seguir. O sigui, va pujar molt ràpid, eh? Bueno, perquè puja molt sovint i sobretot en dies laborables. Sempre que he pogut l'he acompanyat, sobretot en caps de setmana. I jo, en el meu cas, m'agradaria haver-ho fet més, però com que em vaig trencar el lligament creuat anterior, he estat gairebé com un any i mig sense poder-lo acompanyar. I ara, recentment, hem fet un 3 o 4, aquest estiu també. I amb moltes ganes de ser el dia dels mil.

Digues, digues. No, no, dic que la veritat és que és així, a més és un extraordinari escenari la muntanya, i en concret el Matagalls, per establir, diríem, una conversa amb qui sigui. La gent s'obre a la muntanya.

Jaume Rigol, Albert Rigol, diumenge que ve. L'ascensió número 1.000, amb tota aquesta gent de tona que segur que s'hi sumarà, i, a més a més, també amb els oients del suplement que s'hi vulguin sumar, amb aquesta història, amb aquests 1.000 matagalls, que d'alguna manera també serveixen per escampar la boira i per fer una mica d'esperit de cap de setmana, perquè segur que el cap de setmana encara hi ha més gent que entre setmana.

Sí, el cap de setmana sempre hi ha més gent. I, a més, el que passa que conec indrets diferents per poder anar i estalviar una mica, diríem, aquesta.

Allà al Vallès Occidental tenim la Mola, que el cap de setmana sembla la Rambla i fins i tot podies fer un mos perquè hi havia un restaurant en estar tancat. Però l'han tancat fa un parell d'anys. Sí, sí, és una llàstima. I bé, jo crec que és una essència una mica més fàcil que el Matagalls,

la mola, una mica més senzilleta. Jo l'he fet i són molt semblantes, però poder dir que el Matagalls és noia. Perquè el Matagalls, d'entrada, només començar allà comença atibant. Després hi ha dos plans alternatius i tal, però comença atibant fort. Molta sort, família Rigol, que vagi molt bé. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Gràcies.