Li va donar el seu ronyó al germà, ell li va girar l'esquena

L'Èric s'estava morint. Va néixer amb un problema de salut molt greu que l'obligava a estar connectat a una màquina de diàlisi durant un llarg temps. Quan, amb 20 anys, l'Èric va caure greument malalt i no apareixia cap donant de ronyó que arribés a temps per salvar-li la vida, el Dídac va triar donar-li el seu.

"Era el meu germà, havia de fer alguna cosa"

Prendre la decisió no li va costar res, considera el Dídac, però no n'amaga la complexitat. Els riscos de l'operació eren alts, els metges no tenien gaire clar que sortís bé i, així i tot, la seva tria estava basada en l'amor que sentia pel seu germà més que no en la raó. Ningú l'hi va demanar, no ho va consultar amb ningú més, però als 19 anys va optar per sacrificar part de la seva vida per salvar la de l'Èric. És un tema que no es va tornar a parlar a casa seva, d'alguna manera incomprensible es va convertir en tabú. Fa 38 anys d'aquell moment.

"Vaig triar fer el trànsit el 2017"
Anys més tard, una altra tria va marcar la seva vida. Als seus 57 anys, el 2017, va decidir fer la transició de gènere, de dona a home. Com a home trans, però, la seva família, inclòs l'Èric, li va girar l'esquena. Des dels 4 anys, el Dídac ja preguntava a la seva mare si ell era un nen i quan, ja de gran, va decidir afirmar la seva identitat, no ho van acceptar. Ara només manté el contacte amb la seva germana petita: la resta de la seva família va decidir esborrar-lo.

El Dídac no entén gaire bé per què van partir peres amb ell, ja que la comunicació és nul·la. "No parlem. He enviat molts missatges, he trucat moltes vegades, he fet molts intents... no volen parlar amb mi". Tot i sorprendre's per la reacció, respecta la seva decisió de fer-li el buit. Tanmateix, li sap especialment greu el silenci del seu germà Èric, de qui esperava un acompanyament, un acte d'amor incondicional com el que va fer ell, i no un mur d'incomprensió. "Potser és massa difícil per a ell, potser ho considera una pèrdua. No ho sé."

"No pots obligar la gent a acceptar o estimar"
El Dídac va donar a la seva família un temps per comprendre'l, per acceptar-lo, però res no ha canviat en quatre anys. El gran acte de generositat que va decidir fer el Dídac, en aquest cas, no s'ha vist correspost amb un mínim de comprensió, acceptació i respecte per una tria tan personal com el canvi de gènere.
El Dídac va viure la ira i, després, una profunda tristesa pel silenci total de la seva família. Però els ha perdonat. L'única opció que li ha quedat per poder seguir endavant amb la seva vida és acceptar-ho. Si no, assegurava, "el sentiment et corroeix". El Dídac assegura que les portes de casa seva sempre estaran obertes i està disposat a rebre'ls amb els braços oberts per parlar-hi quan ho vulguin. "M'ha costat trobar el meu lloc en aquest món i no vull renunciar-hi. Espero ser acceptat."

Més històries de "Nexes: Triar"
Totes les tries que han fet els 100 participants del rusc de Nexes els han canviat la vida. Algunes més transcendentals que d'altres, però totes amb un impacte vital. Recordem, per exemple, el cas de la Matilde, que fins a dues vegades va haver de triar si desconnectar o no familiars directes del suport vital. La segona vegada li va tocar a un fill amb mort cerebral després d'un infart, de qui va autoritzar la donació d'òrgans completa poques hores després.

El Santi, diagnosticat d'Alzheimer, ha triat morir abans que la malaltia li impedeixi reconèixer els seus éssers estimats.

El rusc es va quedar sense alè després d'escoltar la vivència de la Marta, que va haver de decidir si avortar o no sense gaire marge de temps, moltes complicacions i molt poques opcions de supervivència pel fetus sa que gestava.