Lídia Heredia: "L'eclipsi de 3 minuts i 40 segons de Pensilvània va ser un orgasme molt llarg"

El Suplement, amb Roger Escapa.

A Washington, Lidia Heredia. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, com esteu? Molt bé, Lidia, com estàs tu?

Una mica més fresquets que vosaltres, crec, però la setmana que ve ens arriba, eh?

Això de Sant Joan de Revella des de la distància, com ho portes? Has de trobar a faltar, eh?

Sí, però, escolta'm, a casa es van enfornar un parell de coques, eh? Ah, veus? Ostres! Ah, sí, sí, sí. T'hi vas atrevir tu? No, tinc un xef particular. Ah, quina sort que tens, carai tu.

Si alguna especialitat catalana et pots atrevir a fer alguna vegada a la vida, jo crec que la coca de Sant Joan està a l'abast de molts catalans.

Sí, i a més trobes una mica de fruita confitada per aquí. A veure, a mi la que m'agrada de veritat és la de llardons. Aquesta ja és més agosaradeta. I aquesta aquí jo sí que no m'atreveixo a fer-la, perquè no sé. Els llardons no sé si saben què són, els americans. No sé, no, aquí hi ha molta cosa, els chicharrones mexicans, però clar, el llardó aquell nostre, aquell llardó. Més finet, sí, més finet. Jo no l'he trobat. Bé. Bueno, fem una crida, potser hi ha algú que viu als Estats Units i sap on trobar-lo. Els petards, per això, res. Oh, petards els que tindrem el 4 de juliol, que farem aquí el castell de focs més gran que s'ha vist mai a la història del món,

com et pots imaginar. Ara hi entrem. Et volia començar preguntant, evidentment, per Venezuela, continua sent a l'ordre del dia, continua obrint tots els informatius també a casa nostra, Lídia, i Trump sap que també se la juga. Políticament, o si més no, qui se la juga, sobretot és Delty Rodríguez, no? Però és que, clar, després de capturar Maduro, suposo que, com que Venezuela viu sota la tutela americana, Trump, d'alguna manera, està endeut amb tot això.

Sí, mira, aquest matí pensava que com és la cosa, no? És a dir, si els Estats Units no haguessin ordenat capturar Maduro i estiguéssim en aquest moment que dius, jo no sé com hauria estat la resposta d'ajuda humanitària a Venezuela ara mateix. És a dir, segurament. Més freda. És un desastre tan gros que vull pensar que hauria estat igual, però potser no hauria estat tan ràpida, perquè és que no són només els Estats Units, és Argentina, Xile, El Salvador, és a dir, països del continent americà. Males relacions amb Venezuela i amb bones relacions amb els Estats Units, que també hi estan anant. Sí, és a dir, Donald Trump s'hi juga més ara mateix perquè, com tu dius, és un país sota tutela nord-americana i arriba en un moment en què les relacions entre Venezuela i els Estats Units són estranyament normals, no? Per tant, hi ha una naturalitat en la relació que fa mesos no hi hagués estat o hagués estat diferent. Malauradament, perquè una catàstrofe d'aquesta magnitud, vull pensar que políticament s'haguessin superat igualment les diferències.

I que en Delcy Rodríguez aquest invent, aquesta idea de Trump, si fa o no fa, malgrat aquesta herència xavista que té Delcy Rodríguez, li està, si més no, funcionant.

A veure, herència i no herència, és a dir, és el règim. És a dir, això, com que passen tantes coses, ho anem normalitzant tot, però aquí als Estats Units, de l'oposició veneçolana al règim, no s'han aturat a parlar, no? És a dir, Mariana Corino Machado està desapareguda dels titulars. Jo crec que els Estats Units tiraran amb aquesta situació el que faci falta, el que faci falta. Vull dir que sí, sí. Econòmicament i políticament sembla que els hi funciona. I tot allò de la regeneració democràtica a Venezuela, doncs no ho sé, deu haver quedat per un altre segle. No ho sé.

Doncs el Donald Trump, que té un focus i un ull posat a Venezuela, i l'altre amb aquesta celebració d'aquests 250 anys de la independència, 4 de juliol.

América ha tornat, fa un temps érem un país mort, ara som un país respectat per tothom. Això és el que diu Donald Trump, el president que va inaugurar aquests actes dijous des del National Mall, aquest punt neuràlgic de Washington. En aquest primer discurs, Trump va fer més aviat un míting electoral en què es va atribuir una llarga llista de mèrits, evidentment també relacionats amb la guerra a l'Iran.

I la setmana passada vam firmar un acord històric

I la setmana passada vam firmar un acord històric per posar fi al conflicte amb l'Iran. Obrir completament l'estret d'Hormuz i aconseguir el que cap president no havia pogut aconseguir mai abans. L'Iran mai tindrà un arma nuclear, això ja està fet.

Bé, un míting com sempre, Lídia.

Sí, la veritat és que és que me'l sé de memòria. Efectivament, home, va ser bastant escandalós perquè no va ni dissimular. La banda sonora era la dels seus mítings, les gorres i les samarretes que es venien, tot i que no posaven el seu nom, portaven els lemes de campanya. Pensa que en aquest acte, és a dir. Aquí hi ha dues organitzacions que es dediquen a aquests fastos del 250 aniversari. Una és, una depèn del Congrés, fa anys que hi treballa, i l'altra és aquest Freedom 250, que neix directament de la Casa Blanca, que Trump hi posa al capdavant un ex col·laborador seu. I clar, els mitjans, aquesta segona organització clarament partidista, els seus actes són aquests actes tan vistosos que acaben sortint més, no?, També potser és un error nostre, que com que són tan llaminers, també els cobrim més i per tant expliquem més això que no l'exposició que hi ha al Museu de l'Arxiu Nacional, una cosa, si tu vols, més sosa i amb menys color, i passa més desapercebut. Però hi havia tota una llista de músics que també et dic que no eren de primera fila. Per posar-te un exemple, hi havia Mili Vanili, perquè veiessis una mica el nivell del. Perquè els de primera fila no s'hi volen posar al costat els de primera fila no s'hi volen posar però vaja, n'hi havia alguns més i aquests músics van anar caient i artistes van anar caient d'aquesta llista a mesura que van veure que això tenia tota la pinta de ser un acte trampista llavors va ser quan Trump va dir no passa res, doncs no cal ni que vinguin perquè qui millor estrella que jo mateix i per tant ella es va posar al capdavant de l'acte i efectivament al moment culminant més enllà d'una sobrevolada d'avions militars i tal. Va ser el seu míting i és que no es tapa ni una mica, Roger. És a dir, ell va fer un míting polític amb l'excusa del 250 aniversari, que en va parlar, va fer tres o quatre frases.

No tapa el protagonisme, però sí que es tapa amb una mampara enorme de vidre, a l'estil també de Colòmbia, amb aquest candidat d'extrema dreta que s'ha imposat en aquestes eleccions, després dels últims ensurs que ha patit Donald Trump, amb aquests intents d'assassinat o amb aquests trets que ha anat rebent. Aquests últims anys, la seguretat va més i també és un missatge, no només per la seva seguretat, sinó de portes enfora de l'estat amb què ell entén ara els Estats Units.

Sí, això sempre és així. És a dir, tu aquesta mampara la veus sempre en un acte del president i també del president Biden, però òbviament el cas de Donald Trump, que ha patit aquests intents d'assassinat, que estem en un moment en què totes les enquestes diuen. Que tant els republicans com els demòcrates, diguéssim que això de la violència política els hi ha pujat la tolerància, no? És a dir, que acaben justificant-la una mica més del que passava fa anys, doncs fa que el clima sigui tens. I a més, ara venen uns dies d'actes molt multitudinaris, molta gent concentrada a tot arreu, per tant, el nivell d'alerta de coses que puguin passar s'ha disparat i la protecció del president. De fet, vèiem el dijous, això es feia en el Mall, que és aquest passeig monumental, que és un gran rectangle de gespa que uneix el Capitoli gairebé amb el cementiri d'Arlington, aquí al centre de Washington, i vèiem a tots els edificis que hi ha en tots els museus, els de Smithsonian al voltant, es veien snipers, tiradors d'aquests d'elit, fent guàrdia, òbviament, sí, sí.

Doncs bé, aquest és l'escenari en què Donald Trump afronta aquest 4 de juliol, aquests fastos que s'arregaran ben bé 15 dies, amb l'epicentre el dia 4, que és el dia de la independència dels Estats Units. Per tant, aquestes properes setmanes una mica més del mateix, Lídia?

Sí, aquí hi ha organitzat. Hi ha coses per tot el país, però aquí a Washington ens han organitzat una mena de fira de mostres amb els 50 estats que ara ja sabem que no tots hi han volgut participar, perquè vegis una mica l'estat de divisió una miqueta en què celebra aquest aniversari. Hi ha estats que no han volgut venir i tenim coses. Tenim rodeos, allò amb cavalls aquí al centre de Washington. Els estats que no han volgut venir a vegades els estants s'han substituït amb empreses. És a dir que. Tot cotreja una mica, com a mínim, el que hi ha aquí a Washington. I després també et dic que extraoficialment, segurament, l'acte que serà més representatiu, com a mínim, d'una determinada Amèrica, serà aquesta mena de casament que sembla que Taylor Swift i el seu home, el jugador de la NFL, s'estan organitzant al Madison Square Garden el cap de setmana del 4 de juliol. Això serà gros, oi? Això serà gros. No sé si serà tan gros com els focs artificials d'aquí. Però al Madison Square Garden es casen? Bueno, tot és una mica secret, però han demanat.

Vas llegir que una de les condicions que posaven és. La llista de convidats als casaments no inclou la parella, no inclou el mes 1. És a dir, el mes 1 dels casaments normals l'han de validar ells, si el coneixen i se'n refien endavant. Però si no. És a dir, tu no pots venir Lídia Heredia més marit o més qui vulguis. Amb qui vulguis, no. No, no, ho han de validar ells. Et conviden a tu i. A partir d'aquí, si tu vols venir amb algú més, ho has de negociar. Però bé, això, a sobre el Madison Square Garden.

Home, jo trobo que com a casament del 250 aniversari del país, també trobo que fa bastant, no?

Home, i més després que els Knicks hagin guanyat l'anell de l'NBA. Vull dir que tot queda una mica rodó aquí, no? Exacte, exacte.

Jo també et dic que si ets tan, tan, tan famós, ostres, un casament al Madison Square Garden és, no? És allò, doblar el focus, no? L'aposta, sí. No una cosa discreteta, en plan que no se n'assabenti ningú. Una mica que vingui quatre de la família i ja ho explicarem,

que ens hem casat. No, no, escolta'm. Mira, aquí casaments al Sant Jordi encara no se'ns han acudit, però bé, mira, això deu ser algú que farà idea, segur. Exacte. Bé, estàs distreta en aquest final de temporada, Lídia, i el que t'espera aquest estiu, perquè suposo que deus tornar a Catalunya en algun moment,

no? Sí, sí, sí, tornem a finals de juliol, efectivament, sí, sí.

Doncs a finals de juliol, amb una data que sé que la Lídia té marcada al calendari, nosaltres també. Que és el 12 d'agost, aquest moment en què viurem aquest eclipsi tan sonat, especialment es veurà molt bé, eclipsi total des del sud de Catalunya, i que la Lídia liderarà aquesta narració des de TV3 amb un programa especial que també farem a Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga. Nosaltres, els dels sublements, serem una mica a tot arreu, amb els de Catalunya Ràdio, amb els de TV3, amb la Lídia, amb el Garriga. I, clar, Lídia, és que a tu l'experiència t'avala. És a dir, suposo que no hi va haver gaire debat de qui havia de fer això dins la casa.

Em va donar la sensació que no podia dir que no, perquè allò vaig pensar, home, sí, però clar, jo el vull veure. Llavors van dir, bueno, doncs si el vols veure, perfecte, vine i fes-lo. I clar, llavors em van atrapar i dir, va, vinga, doncs som-hi. No, em fa molta il·lusió. Jo ja us ho vaig dir, és que quan en veus un, en vols veure més. És la sensació que vam tenir. Per tant, tant de bo el puguem veure bé. Ara, també et dic, jo no sé si em quedarà tan bé, perquè ja no tindrà aquell punt de novetat.

Clar, i que allà hi havia la cosa aquesta de la improvisació del directe, que et va enganxar en pletena. A veure, situem, 8 d'abril del 2024, la Lídia, quan diu que té experiència amb això dels eclipsis, és que passi el que passi amb aquesta corresponsalia, que porta uns quants anys als Estats Units, passi el que passa amb Donald Trump, aquesta corresponsalia passarà a la història pel directe de la Lídia el 8 d'abril del 2024, en pletena notícies. Amb el Cruanyes, això.

Estem veient en directe a ull nu aquest eclipsi de sol, aquesta corona que es veu perquè la lluna s'ha menjat completament la forma del sol. Aquí s'ha fet fosc, com veieu, d'un segon per l'altre. La temperatura fa molta estona que ha baixat de manera notable. Hem passat de la màniga curta a la norac. I ara és l'únic moment en què podem prescindir d'això que veieu, d'aquestes ulleres. I tant nosaltres com tota la gent que tenim al nostre voltant estan gaudint d'aquest espectacle sense les ulleres durant aquests 3 minuts i 40 segons que durarà el que estem veient ara mateix. Aquí hi ha hagut un esclat, una cridòria, quan s'ha produït aquesta totalitat de l'eclipsi, molta gent té la sensació, vaja, sent honestos nosaltres també, que estem vivint una experiència d'aquelles per recordar, per recordar tota la vida.

Se'm posa la pell de gallina i mira que l'he vist al vídeo 70 vegades, Lídia.

A veure, ho trobo gros, eh? Que, efectivament, com tu dius, ja pots estar aquí 5 anys amb Donald Trump i això és el que quedarà. Home, mira, sense saber-ho, vam fer l'anunci perfecte, no?, per promocionar l'eclipsi català, una miqueta. Vull dir que això està bé.

I ara que m'estic estudiant coses d'aquest eclipsi que viurem aquí, 3 minuts i 40 segons com el que vas viure tu a Pensilvàndia. És molt! És una animalada, perquè aquí. És un orgasme molt llarg, el que vam tenir, eh? Llarguíssim, bé, crec que aquí. Des d'on es veurà millor, arribava pràcticament als dos minuts a tot estirar com a molt, com a molt. Però hi havia altres punts que 50 segons, un minut. Se'ns farà molt cura, això, Roger. Saps on seràs, tu, més o menys, Lídia?

Doncs també a l'Ebre, també a l'Ebre. Al Delta, escolta'm, jo amb el Delta sempre. Sempre que s'hi pot, s'hi ha d'anar, i si hi ha un eclipse, encara més.

Nosaltres a la platja del Trabocador, acompanyats del Joan Anton Català, que saps que us coneixeu bé. Sí, tant. Ell està nerviós, està com un flam. L'hauries de veure. Ja m'imagino. Perquè, clar, tota aquesta emoció que tu vas. Suposo que també la màgia d'aquest directe és que no sabies ben bé què volia dir un eclipsi solar, no?

No, és veritat que jo vaig estudiar una mica. Primer perquè soc d'estudiar, i justament vaig trucar al Joan Anton, vaig trucar a l'Ignasi Ribas, que també el conec, l'astrònom, i entre tots dos em van una mica explicar de què anava això. És això que es diu, les millors improvisacions les fas quan has estudiat abans. I segurament això és una mica jo havia llegit coses però tot passat pels sedars del moment i que per l'orella em van dir des del TN tira, tira i a mi a bodes em convides si em dius tira, tira doncs som-hi i expliquem el que sentim i així va sortir va sortir apanyadet no sé si ho farem tan bé jo estic per callar.

No, ja ho veurem, sí, sí, sí. Sí, perquè. Sí, perquè també és una cosa molt televisiva en aquell moment, és la imatge, és la imatge, i potser aquells dos minuts el silenci és important.

Clar, i a més a més, com que ho estarem veient a Catalunya, jo tenia la sensació que us estava explicant una cosa que en el fons vosaltres no vèieu o no sentíeu, tot i que òbviament per la tele i amb les càmeres de la NASA es podia veure, però clar, estarem allà tots una mica amb el mateix, jo penso que potser callaré una mica més, no?,

Hi posarem alguna cançó, també.

Una mica d'estiu ja fa això, Lídia. Ja ho veig, ja ho veig. Escolta'm, gràcies per aquesta temporada, un any més. T'esperem al setembre, sempre que tu vulguis, ja ho saps, portes obertes del suplement. I aquest estiu ens veurem a les Terres de l'Ebre per celebrar aquest eclipsi, per compartir-lo amb l'audiència de la ràdio, de la tele, i també abraçar-nos i poder-nos tocar, que segur que acabarem un brindis, això.

T'agafaran ganes d'abraçar el que tens al costat. Joan Anton, que es prepari, que el deixaràs ben massagat.

Que es prepari el Joan Anton i també la família, perquè jo crec que és un espectacle per veure acompanyat de la gent que t'estimes, perquè realment amb el Joan Anton, com que parlem tant de ciència, i tinc la sensació que és un eclipsi, una prèvia tan, tan llarga, en sé tant d'aquest eclipsi, Lídia, que m'han fet venir moltes ganes. I no només el fenomen. Meteorològic i astronòmic, sinó també a nivell de país, el sideral que s'organitzarà serà gran.

Home, aquí als Estats Units va haver-hi una moguda turística lligada a l'eclipsi tremenda, vull dir que, clar, clar. I després una cosa, Roger, si hi ha núvols, hi ha núvols. I això també et posa el teu lloc en aquesta cosa una mica de tu en relació al cosmos. Jo trobo que de tant en tant ser conscients que no ho dominem tot també ens va bé. Llavors, clar, estarem allò fins a l'últim minut, sabent si el tindrem o no el tindrem.

L'element més important no el podem dominar, està claríssim. Lídia, bones vacances, una abraçada, gràcies per tot.

Bones vacances i una abraçada grossa a tot l'equip del Suplement.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.