Lídia Heredia: "Les injeccions letals als Estats Units fa molts anys que donen problemes"

El suplement, amb Roger Escapa.

A Washington ja ens hi espera Lydia Heredia. Lydia, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Com esteu? Doncs molt bé. Aquí als Estats Units sou especialistes, Lydia, en celebrar les coses molt abans que passin. Sabem que quan sona Mariah Carey deu estar a punt de sonar ja, Mariah Carey, però abans del Christmas el que arriba sempre és Halloween. I sí que Halloween ja el tenim aquí. Tu també l'has cantat aquests dies, eh?

Mira, l'he cantat per primera vegada. Efectivament, Halloween és aquí, tot està ple de carbasses, ja pots comprar tot el que vulguis de disfressa, i aquest any, el meu quart any al país, per fi he aconseguit participar d'una de les tradicions que es fan aquests dies, que és la projecció d'aquesta pel·lícula, del Rocky Horror Picture Show, que no és una projecció normal. Això no només es fa als Estats Units. Tu ja has anat alguna vegada a una d'aquestes projeccions?

No. No hi érem mai. De fet, no sabia que hi havia tanta, tanta, tanta tradició de. Bé, es veu que està molt arrelat el fet d'anar al cinema i veure aquesta pel·lícula, no?

Sí, sí, aquesta és una pel·lícula amb una comèdia musical estranyíssima de terror, ciència-ficció, de paròdia, una mica de les coses de sèrie B, que es veu que no va tenir gaire èxit quan es va estrenar, als anys 80, però que s'ha convertit en una pel·lícula de culte. Es va començar a projectar en sessions golfes a Nova York i tot el col·lectiu en aquell moment homosexual i transsexual, bueno, s'hi van agafar, perquè és que és bastant delirant, jo quasi que no l'explico i animo la gent a veure-la. I ara això s'ha convertit en que als voltants de Halloween hi ha uns quants cinemes repartits pels Estats Units, i aquí a Washington hi ha uns quants, en què la projecten. Però el tema no és la pel·lícula. Tu, si no l'has vist mai, la pel·lícula no la seguiràs en aquestes projeccions perquè hi ha una mena de grup d'actors que recrea disfressats les escenes de la pel·lícula allà a la primera fila del cinema i després hi ha un públic absolutament entregat, professional i fanàtic de la pel·lícula que es dediquen a dialogar amb els diàlegs de la pel·lícula. Per tant jo la película gairebé no la vaig ni

sentir que hi van cada any que se la saben de memòria i que et fan

tota la performance tot el show i van disfressats i a més a més és un moment una mica fora dels baus tu has d'estar preparat perquè et pot tocar sortir en qualsevol moment i només et dic que una de les coses que proposen és que la gent es despulli i doni voltes pel cinema li va tocar a Lidia Heredia aquest paper? No, jo vaig ser una mica com que no sentia res en aquell moment, no, després tot està passat pels sedars ja de la cosa, això quan es feia als anys 80 m'imagino que allò devia ser, vamos, un festival, però ara no, ara et diuen no i sobretot perquè hi ha un moment que has de tirar arros a la pantalla perquè hi ha un casament, llavors et diuen no, no, sapigueu que els cinemes ara no ens deixen tirar arros, llavors quan et demanen despullar-se també diuen que no et despullis del tot. Diguéssim que la versió anys 80 devia ser bastant més punk i divertida. Exacte, però ja està fet. És d'hivern, eh?

O sigui, que tu vas passar bé. O sigui, estàs integrada ja 100% al país,

eh, Lídia? No, home, no. Però això ho tenia pendent perquè gent que viu aquí des de fa temps m'ho havia recomanat i mira, no havia trobat el moment i jo hi vaig anar i una mica, és a dir, jo no vaig anar disfressada. Com a experiència social. Exacte, anem a veure què és això. Però vaja, estic segura que algun lloc de Barcelona es deu fer,

vull dir que si ho trobes, vés-hi. I aleshores tu ja tens la carbassa, has buidat la carbassa, has posat l'espelma a dins i tot això? Mira, no he fet res d'això. O els expliques castanyes, moniatos i.

No, no comptàvem que estem en tardor electoral i no m'ha donat temps de buidar la carbassa, Roger. Aquest any no m'ha donat temps.

Si només haguéssiu estat pendents de l'Smith Term, mira, encara, però és que clar, el Pete Hedget aquestes últimes hores ha estat notícia perquè ha dit això.

S'enfrontarà a un escamot d'execució tal com cal i ens assegurarem que la gent ho pugui veure, que sigui públic, perquè cal que la gent entengui que aquesta és la conseqüència greu d'aquest tipus d'actes.

En ple debat sobre la fallida execució de Krista Pike, ara hi entrarem. Aquestes últimes hores hem sabut que Donald Trump ha autoritzat una altra execució, en aquest cas, amb el mètode de l'escamot de fusellament. I el més sorprenent de tot és que té la intenció, l'administració Trump, de retransmetre-la en directe a través de les xarxes. Ho anunciava, d'aquesta manera, el secretari de Defensa, Pete Hexet. Clar, és una execució que es faria el 3 de desembre a un expsiquiatre de l'exèrcit, per això és competència federal, per assassinar premeditadament 13 persones i ferir-ne una trentena més en una base militar de Texas el 2009, on treballava, Lídia.

Sí, aquest és un cas de justícia militar, és a dir, això va tenir un Consell de Guerra, perquè ella, a més a més, era un soldat, era membre de l'exèrcit. Ell va explicar que ho feia en nom de la Guerra Santa, en aquell moment estava en plena guerra contra el terror, després dels atemptats de l'11-S, amb les guerres de l'Afganistan i de l'Iraq, i ell va dir que això era una protesta pel paper dels Estats Units en aquestes guerres, mai se'n va penedir, i va arribar a dir que ell preferiria haver mort en aquests en aquest assassinat col·lectiu, perquè així tindria la condició de màrtir. Aquest afusellament públic l'ha d'autoritzar el president dels Estats Units, ho ha fet, i a més a més Hexet, quan ho ha explicat, ha dit que ho fan així perquè volen que sigui un símbol, un exemple. I que tothom tingui clar que aquestes coses tenen conseqüències. Aquí la gent està, en general, esgarrifada en tot l'espectre polític. Hi ha hagut moltes crítiques, per descomptat, de les ONGs, dels grups de defensa dels drets humans, però també entre les files republicanes. El fet que sigui un afusellament que això no se'n veu cap és un mètode és un mètode legal no se'n veu cap des de la segona guerra mundial però Trump el va posar en el catàleg de mètodes possibles i que a més a més sigui retransmès, és que d'això no hi ha precedents perquè l'última execució pública. S'explica que t'has de remuntar 90 anys enrere, i clar, en aquell moment es veu que 20.000 persones es van acostar a veure com es penjava públicament un home negre que havia estat condemnat per violar una àvia, ara no recordo on era Roger, però 20.000 persones ho van anar a veure, però el concepte de retransmetre en directe per internet no existia. Per tant, hi ha una indignació pública bastant evident. Veurem com acaba, veurem si s'acaba retransmetent o no. Hi ha qui en qüestiona fins i tot la legalitat, però és un canvi de paradigma. I clar, l'Iran s'execuia en execucions públiques, a Corea del Nord hi ha execucions públiques, l'estat islàmic, quan assassinava hostatges, en feia públics els vídeos. Està tothom una mica amb aquella sensació de dir, ostres, semblava que ja ho havíem vist tot en aquest Estats Units de Donald Trump, doncs no.

Però és que, clar, això és ja, el 3 de desembre ja, per tant, passa allò que passa amb Trump, que és que primer fa l'anunci i després si s'acaba executant o no executant, en aquest cas, mai millor fet servir el verb, ja ho veurem. Però bé, el mal d'entrada, és a dir. Traspassar la línia ja ho ha tornat a fer una altra vegada. Efectivament. Veurem si realment acaba passant o no, però que n'és capaç, no en tenim cap dubte, perquè si és una cosa que ja havia preparat el terreny d'alguna manera perquè aquests afusellaments, que clar, és que és un concepte, com dius, el precedent és 90 anys enrere. I a més la retransmissió televisada, que aquí és la novetat, la retransmissió de fer un càstig públic, un gest més de poder absolut, Lídia.

Veurem si et serà televisada. És a dir, o sigui, jo no em puc imaginar les televisions per cable del país donant això. L'altra cosa és que tu, no sé, no sé què farà. A través de YouTube. Exacto, ho farà a través del seu canal de YouTube. Això serà després de les eleccions. Per tant, a mi. M'agradarà veure si s'acaba complint. No sé si electoral. Home, de distracció del munt de problemes que estan tenint els republicans per fer arribar el seu missatge d'aquestes eleccions, segur, perquè Trump té una popularitat molt baixa, els preus de la benzina estan molt alts, hi ha una guerra amb l'Iran molt impopular, i això, vulguis que no, doncs és, apa, no? Carnassa, no? Un titular més. Ara, això no li treu gravetat i no li treu la sensació de dir. Quina línia vermella més es pot trepitjar en aquest país sota aquesta administració quina necessitat hi ha la pena de mort existeix s'executa i tot i que el seu suport ha baixat els últims anys li continuen donant suport un 50% dels ciutadans nord-americans això és així i ho hem de tenir clar per més estrany que a nosaltres ens pugui semblar ara una retransmissió pública. Efectivament I Lidia,

tu creus que que ara Trump surti amb això té alguna cosa a veure amb el fet que aquests últims dies la societat americana estigui tan perplexa, no només ell, sinó tot el món, per aquesta doble execució fallida a Krista Pike, la dona de 50 anys condemnada a pena de mort per l'assassinat el 95 d'una jove de només 19 anys. En aquest cas, la història és que Pike va sobreviure a aquesta doble injecció letal, un fet molt, molt excepcional. I és que, a més a més, fins i tot ha recuperat part d'aquesta consciència. Aleshores, el fet que la injecció fallés pot ser un motiu pel qual busqui alternatives per aplicar la pena de mort?

A veure, tot això sempre és més complicat del que a vegades amb el primer titular hi ha. És a dir, justament el fet d'ampliar el catàleg de mètodes d'execució, tot això és una mica macabre explicat així, però és així, té una mica a veure amb el fet que aquestes injeccions letals fa molts anys que donen problemes i et donen per diverses qüestions. El cas més extrem és aquest que estem vivint aquests dies, però. Les farmacèutiques tenen molts problemes amb els seus comitès ètics per subministrar les drogues que s'utilitzen per executar persones. Per tant, hi ha com una manca d'estoc d'aquestes drogues. Això fa que aquests centres penitenciaris les tinguin, potser, que és una de les coses que s'estan investigant en aquest cas, fetes malbé, en mal estat, caducades A Tennessee és la segona injecció letal que falla en un any. Després hi ha molt també metges que es neguen a ser part d'aquestes execucions. Per tant, el personal que administra aquestes injeccions a vegades no és el millor preparat. Per tant, com que aquest mètode estava donant molts problemes, Aquest va ser un dels arguments de quan Trump va signar una de les seves ordres executives per promoure la pena de mort, tant com es pugui, tot i que això no és una competència federal, o és només en pocs casos, quan els delictes són federals, però això és una competència dels estats i per tant Trump no té influència més enllà d'animar els fiscals generals dels estats a que intentin casos de pena capital, com més millor. Ell sí que va dir. Que no ens faltin mètodes, no?, si aquest falla. Això ens porta al cas de Krista Pai, que deies, clar, encara s'està investigant què ha fallat, perquè pot ser tot això que dèiem, i també se sap que ella mateixa havia advertit que tenia unes penes molt difícils de punxar, que tenia una malaltia, que seria molt difícil, en algun lloc he arribat a llegir que ell havia demanat, escolta, millor que em pengeu, perquè això serà difícil, no?, vull dir que. Vull dir que és així de dramàtic tot això i una de les coses que s'estan veient és que no li hagi quedat la droga, aquest pentobarbital, no li hagi quedat subcutani, se li hagi quedat sota de la pell i que no li arribés a la sang, que hagués estat la manera que li hagués fet efecte. En tot cas, ella continua a l'hospital. Hi ha poca transparència, els advocats es queixen de poca transparència per conèixer el seu estat. Diuen que efectivament ha recuperat la consciència, que ha parlat, que el primer que va dir és on soc i vostès qui són, que sembla que hauria començat a caminar, però que té molta confusió i que a més ara l'últim que s'ha dit és que tenia una pneumònia. Vull dir que està també per veure quina és la seva recuperació.

I què passa amb aquesta dona, no? Perquè ella continua condemnada a mort, continua sent una convicta, no sé si està manirada al llit mentre recupera la consciència a l'hospital, però clar, al capdavall entenc que, no sé si serà a través d'una injecció, però d'aquí un temps passarà un procediment i s'haurà d'executar tot això.

Clar, aquest ara és el gran debat, eh? Què passa amb Krista Pai? D'una banda, això que deies, els seus advocats, com a mínim, la primera vegada que la van veure o que algun testimoni la va poder veure, va dir que sí, que s'estava recuperant lligada, eh? O sigui, amb manilles, a l'hospital. Després, ells han demanat que es commuti la pena de mort per una cadena perpètua. Penseu que aquesta dona portava 30 anys, eh?, el corredor de la mort, perquè això és un crim comès quan ella en tenia 18, i ara en té 50. El governador de Tennessee ha suspès les execucions i ha dit que s'ha d'investigar, però també ha dit la meva feina és fer complir les condemnes i per més difícil que siguin els casos, aquest és un cas. I la família de la víctima, que és una cosa que també val la pena recordar, perquè estem aquí també, aquesta dona. Va assassinar, juntament amb un altre estudiant, una companya de classe. La companya tenia 19 anys. La va assassinar, a més a més, amb tortura i d'una manera també molt salvatge. I aquesta família vol tancar aquest capítol i diu que ells fa 30 anys que esperen aquesta execució. A més a més, resulta que les lleis de Tennessee diuen. Que una pena de mort s'ha d'executar sempre sobre algú que sigui conscient del que li passa. És a dir, que fins i tot el seu propi estat de salut pot acabar determinant quin és el seu destí, no? Perquè si resulta que ara ella queda, bueno, no queda bé i veurem com queda a nivell de consciència, potser això també influirà en què es determina que ha de passar amb Krista Paik.

Realment és un tema que té moltes arestes i de tant en tant la pena de mort ho és, no? Vull dir que surt també com a debat polític, és un país dividit sobre aquesta qüestió perquè té molts detractors però a la vegada hi ha molts estats que continuen mantenint aquesta pena de mort i precisament amb els mandats de Trump, pel que veig a les dades, les execucions han anat creixent, vull dir que no van a menys, eh?

No, no van a menys. És el que et deia, la influència de Trump, més enllà d'encoratjar-la i més enllà de fer aquest missatge a tots els fiscals generals d'escolta'm, sempre que sigui possible i creieu que el cas s'ho mereixi, demaneu la pena capital. Per tant, això, en aquells estats on la pena capital està en vigor, pot haver fet un efecte. Però els casos federals de pena de mort són els menys respecte al total. Per tant, en aquest sentit, no té més poder d'encoratjar-la. I pel que fa al suport de la societat, això va pujar molt. S'explica aquí als anys 80-90 que hi havia uns índexs de criminalitat violenta molt altos i la societat nord-americana tenia la sensació que alguna cosa s'havia de fer. I va fer que la pena de mort fos un càstig acceptable, entre cometes, i després la baixada de l'acceptació popular coincideix amb que la criminalitat va baixar, amb la consciència que, a més a més, aquests processos de pena de mort són molt cars, costen molts diners a l'erari públic, perquè són molt llargs, vol dir mantenir la gent a la presó també durant molts anys, és a dir, hi ha un cost econòmic i després, escoltava l'altre dia que. Va haver-hi un factor que va ser determinant perquè baixés el suport, que és quan les proves de l'ADN es van començar a fer molt habituals en les investigacions criminals. Perquè aleshores es va començar, va haver-hi com un augment de molts casos en què es va demostrar que la persona condemnada era innocent. Això de cop va fer molt conscient a molta gent de dir. Home, ja és fort haver de reconèixer que has tingut tancat algú durant 15, 20, 30 anys i no era l'autor del crim, però clar, si l'has matat ja no hi ha reparació possible, no? I una mica aquests factors van ser els que van contribuir a fer baixar el suport popular per la pena de mort, però insisteixo, està dividit, eh? No és que tingui un suport minoritari, té el suport del 50% de la població. Vull dir que. Aquests dos casos, la pena de mort és un tema molt nord-americà en aquest sentit i és un tema de debat recurrent, però ara mateix estem en un moment en què dos casos concrets molt diferents l'han tornat els titulars. I enmig d'una campanya electoral,

perquè és evident que el 3 de novembre hi ha aquest esmit term i que també tot això s'està jugant cadascú a favor seu. Lídia, mira, al final Pedro Sánchez també ha convocat eleccions

al mes de novembre. Sí, noi, sí, noi, sí, noi. Per un moment vaig pensar, a veure si coincidiran.

Mira, aquí tenim eleccions, tenim mini huracans, vull dir que al final no calia marxar tan lluny perquè, a veure, el mini huracan no es va acabar produint, però aquestes tempestes d'aquesta setmana, quan els meteoròlegs ens van començar a sortir amb aquest concepte, vam dir, però bueno, on vivim, no? I amb què ens estem convertint? Vull dir que realment el cap de setmana passada va ser una bogeria, eh?

No, no, veient la tele i escoltant-vos veig que no us falten temes.

No, no, no ens falta de res, perquè és que aquesta setmana ha estat una bogeria. Tempesta, convocatòria electoral, amnistia, Mari Carmen, el debat dels noms, que si Rufián, que si Colau, vull dir que ja veus que estem distrets. I a sobre ara vindran les midterm per fer l'escalfament de també les eleccions espanyoles, vull dir que.

I ja veig que, a més a més, algú ja comença a obrir el meló de si el vot per correu és segur o no. Et sona això, no? Nosaltres som el futur.

Sí, sí, doncs tal qual, tal qual. Mira, Donald Trump ja ho va insinuar. No, insinuar no, ho va dir amb totes les lletres. I aquí, doncs, els més copions de la classe que també intenten avançar per la dreta. Lídia Heredia, des de Washington. Una abraçada ben forta i fins aviat. Cuida't. Ànims. Fem una pausa i ara tornem al suplement. El suplement, amb Roger Escapa.