Un home es llança per la finestra i en mata un altre en la caiguda. De cop, dues dones es queden viudes, unides i separades per la mateixa tragèdia. "Si no fos per les síl·labes de dissabte" és la història d'una amistat que costa d'acceptar, d'un dol que es resisteix a tancar-se, d'una soledat que s'acabarà obrint a la companyia. Adolf Beltran n'ha parlat amb l'autora, la brasilera Mariana Salomão Carrara.
El periodista i professor de periodisme Carles Singla ha triat i remenat els ecos de societat de la llegendària revista Mirador i n'ha tret un grapat d'anècdotes, facècies i xafarderies de la Catalunya dels anys 30. Aquesta mirada pel forat del pany retrata els grans i els petits personatges de l'època, sigui de la política, la vida social i la cultura. "Mirador indiscret", que va ser el nom d'aquella secció de la revista, és ara el títol del llibre que ha publicat Eumo Editorial. Una lectura sucosa i divertida per a lectors com l'Adolf Beltran.
Joan Todó recull onze contes d'origen divers a "La dolçor de viure", on més aviat retrata vides poc dolces, rutinàries, en què la possibilitat d'una transformació radical es presenta com un desig o una amenaça. Publicat per LaBreu a la col·lecció Cicuta, el llibre és una altra prova que no cal avorrir els lectors --entre ells, l'Adolf Beltran-- per escriure sobre l'avorriment.
Amb la directora de l'Istituto Italiano di Cultura, Annamaria Di Giorgio, coneixem el programa de "Fare libri", la jornada que se celebra el 12 de juny a la biblioteca Gabriel García Márquez amb la Scuola del Libro di Roma a propòsit de l'edició, la difusió i la creació dels llibres, amb noms destacats de la cultura editorial italiana, catalana i espanyola.
Roser Cabré-Verdiell revisa brillantment el tòpic de la bruixa a "Que morin els fills dels altres", novel·la sobre una dona en procés d'alliberament... o d'alienació?! Publicada per Males Herbes, és una de les lectures de la temporada per l'Adolf Beltran. La proposta es completa amb "És una bruixa?", el còmic de Raquel Gu que recorre una història fosca de persecucions amb molt de color i d'humor.
A l'enterrament de l'avi, el Simon descobreix un secret familiar que el trastorna en un moment de la seva vida ja prou trasbalsat: s'està separant de la parella. La seva investigació a la recerca d'un oncle perdut té ressons en la història de França i d'Alemanya. Sylvain Prudhomme ha estat finalista del Premi Llibreter francès amb "El nen del taxi", que publica Les Hores, traduïda per Oriol Valls Fornells. L'Adolf Beltran es demana si tota família té secrets i si tots s'acaben sabent!
Ramon Solsona ha escrit unes memòries de generació, amb ell i els seus tres germans en primer pla, en un to volgudament amable però carregat de ràbia contra la dictadura. Preciosa, l'evocació d'aquella Gràcia menestral, amb la pura poesia dels noms de cada eina, de cada cosa. "El carrer de la xocolata" el publica Proa.
Una jove groenlandesa incòmoda en el seu cos, estranya a casa seva, estrangera a tot arreu. Una història tràgica magníficament narrada, que té com a rerefons l'anomenada cultura del suïcidi a Groenlàndia. Niviaq Korneliussen (1990) és l'autora de "La vall de les Flors", que Periscopi publica amb traducció de Maria Rosich. Adolf Beltran l'ha llegit amb el cor en un puny i admirat del talent literari de l'autora.
L'alcalde d'un poble del Vallès és acusat de feixista i racista. Són justes, aquestes acusacions? El lector s'haurà de mullar després de saber la versió que en dona el ja vell senyor Folch, veí i amic de l'alcalde malgrat la gran diferència d'edat. "Un veí ben estrany", de Joan Esculies, és una novel·la de mirada social, amb un punt polèmic que la fa molt apropiada per a debats en club de lectura, suggereix Adolf Beltran. La publica Edicions de 1984.
"Les tenebres del cor" no va de pigmeus, sinó de "pigmeuferits": una colla d'homes --i una dona-- que van anar a buscar el poble més exòtic entre els exòtics i el que hi van trobar... s'assemblava tant al que buscaven! Entre les experiències narrades, totes verídiques, hi ha la del mateix Albert Sánchez Piñol, que té el do de fer amenes i substancioses totes les històries que toca. L'Adolf Beltran recomana sens dubte aquest llibre publicat per La Campana.
Míriam Cano i Adolf Beltran porten recomanacions de tota mena per a aquest Sant Jordi, amb títols com "Gent de diners", de Joyce Carol Oates; "L'enverinadora", d'Anna Sàez Mateu; "L'Escrita", de Perejaume; "Presència d'una absència", de Ferran Sáez Mateu; "El fantasma i la senyora Muir", de R. A. Dick, o les cròniques futbolístiques de Nelson Rodrigues "A la sombra de las botas inmortales".
Dues germanes, la Rateta i la Sió, que rivalitzen de nenes, es distancien de grans i acaben tenint la possibilitat de retrobar-se i reconciliar-se amb l'herència comuna. "La gran família", d'Antònia Carré-Pons, segueix dues vides prou diferents sorgides d'un mateix origen, una cansaladeria, i atacades per un mateix mal, el càncer. Club Editor publica aquesta novel·la que l'Adolf Beltran ha llegit amb la citació inicial de Pere March sempre present: "Al punt que hom naix comença de morir".
Histriònic i carismàtic, el mag Cipolla actua com un tirà amb els seus espectadors en un lloc de vacances a la Itàlia de Mussolini. A "Mario i el mag" Thomas Mann escriu una paràbola política amb tocs filosòfics, que ressona amb potència als nostres temps d'espectacles deplorables i, ai, també fascinants. Males Herbes publica la novel·la amb traducció de Joan Fontcuberta i epíleg d'Edgar Straehle. L'Adolf Beltran s'ha deixat hipnotitzar amb molt de gust i un puntet d'angúnia.
A "La distinción", un professor d'institut es proposa que els seus alumnes entenguin els seus condicionants culturals gràcies al llibre del mateix títol del sociòleg Pierre Bourdieu. Aquest còmic de Tiphaine Rivière l'ha publicat Garbuix. L'Adolf Beltran també comenta "Retorn a Reims", de Didier Eribon, el principal deixeble de Bourdieu, que podem trobar a Angle.
L'antropòloga francesa Nastassja Martin s'ha topat amb un os als confins de Rússia. Ha estat un combat, també una abraçada, on les fronteres entre l'humà i l'animal s'han esborrat. A "Creure en els animals salvatges", publicat per Raig Verd, amb traducció de Mia Tarradas, Martin relata l'experiència de la seva reconstrucció, que és un renaixement. L'Adolf Beltran ha llegit el testimoni d'aquesta trobada arcaica amb esgarrifances -també de plaer literari.