Lluís Juncà: "La meva filla va ser un pilar fonamental per tirar endavant"
L'enginyer i polític català Lluís Juncà ha visitat el programa "Col·lapse" per commemorar els 10 anys de la tragèdia de Germanwings, en què va perdre la seva dona. En l'entrevista, ha parlat de la seva experiència personal amb el dol, de com ha reconstruït la seva vida familiar i de la cobertura mediàtica i institucional de la tragèdia.
Juncà ha explicat com recorda el dia que va rebre la notícia de la mort de la seva dona: "El dia de l'accident estava treballant, em va trucar la meva mare i em va dir que un vol que podria ser el de l'Ariadna s'havia estavellat. A la tarda, sense cap notícia d'ella, vam confirmar el que sospitàvem."
Una filla de 10 mesos
En aquell moment, Lluís Juncà i Ariadna Falguera tenien una filla de només 10 mesos. L'entrevistat ha explicat que la seva filla no té un record racional de la seva mare: "La meva filla ha anat fent el record de la seva mare en base al que li expliquem."
La tragèdia va deixar Juncà en un estat emocional molt fràgil durant quatre mesos. "Durant molts dies, el meu horitzó era planificar com a molt el que faríem la següent hora." Malgrat això, Juncà es va refugiar en la seva filla per superar-ho: "La meva filla va ser un pilar fonamental per tirar endavant" i, tal com ha explicat: "Com que la tragèdia la va agafar de molt petita, mai ha vist condicionada la seva energia i felicitat."
La figura de l'Ariadna i la gestió del dolor
Amb el temps, Juncà ha refet la seva vida. Actualment, té una nova parella i una filla de dos anys. Ha parlat sobre com ha integrat la figura d'Ariadna Falguera dins del seu nucli familiar: "Tota la família tenim l'Ariadna molt present, encara que no sigui en la posició que esperàvem. Havia imaginat la meva vida sencera al costat de l'Ariadna". "Hem après a trobar un lloc a l'Ariadna dintre de la família", ha afegit.
Lluís Juncà ha remarcat que en situacions tan tràgiques com aquesta hi ha moltes formes de gestionar emocionalment el dolor. Però, sobretot, ha volgut subratllar que "el pas del temps inequívocament ajuda a curar les ferides", ja que, com ha afirmat: "A poc a poc, la llum al final del túnel es va veient." Tot i que la tragèdia la va provocar la decisió suïcida del copilot, la ràbia és una emoció que Juncà no va experimentar: "La sensació d'haver viscut el pitjor que podia viure no em va permetre sentir ràbia."
Finalment, Juncà ha expressat la seva opinió sobre la cobertura mediàtica d'aquesta tragèdia. La seva percepció personal va ser que "el país es va portar bé amb les víctimes i amb els familiars", i ha afegit: "Tinc la sensació que tot es va fer amb molta cura."
