Lluís Puig torna a Catalunya després de 9 anys a l'exili

L'hemicicle. L'actualitat del Parlament a 3K Info. Amb Marta Corbalan i el muntatge musical de Jordi Galvany.

La nostra fortalesa és continuar. Per això res comença i res acaba avui, sinó que continua.

Aquesta setmana el diputat de Junts per Catalunya, Lluís Puig, s'ha tornat a seure al seu escó del Parlament després de nou anys a l'exili pel referèndum independentista del 2017. L'exconseller de Cultura ha pogut trepitjar Catalunya després que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, li ha aixecat l'ordre de detenció. Avui entrevistarem l'exconseller. Benvinguts a l'Hemicicle.

Quan dijous va entrar a l'hemicicle, l'exconseller Lluís Puig va ser rebut amb aplaudiments de la bancada independentista i dels comuns. Vox no hi era i els diputats del PSC i del Partit Popular no van aplaudir. Dins l'hemicicle, una absència remarcable, la del president de la Generalitat Salvador Illa. Tampoc no hi eren la major part dels membres del seu govern. L'absència del president ha enervat Junts, que li ha recriminat a través d'una carta no haver estat a l'altura del càrrec, tot i que després ha transcendit que Illa i Puig havien tingut una reunió discreta fora dels focus. En la seva intervenció davant el ple, Puig ha fet notar l'absència d'Illa.

Finalment president, tenir escrita de sartre el president Illa, ja li diré en persona. Després de 9 empresonats, 7 exiliats i més de 3.000 persones represaliades durant una dècada, no hi ha cap proposta de model polític per poder ser. És per això que no puc fer altra cosa que continuar declarant-me convençudament independentista.

El darrer cop que Lluís Puig va trepitjar el Parlament va ser el 27 d'octubre del 2017 com a conseller de Cultura del govern de Carles Puigdemont. Visiblement emocionat, el diputat de Junts ha pogut retirar aquest dijous el llaç groc que ha ocupat el seu escó durant aquests anys d'exili. El president del Parlament, Josep Rull, ha celebrat el retorn de l'exconseller.

El diputat Lluís Puig i els seus electors recuperen uns drets fonamentals que li van ser arrebassats. I això ens fa recuperar una part de la normalitat que va perdre aquest Parlament i que recordem no ha estat restablerta en la seva totalitat. Avui encara no hi som els 135 diputats.

A l'hemicicle encara queda un altre llaç groc, el de Carles Puigdemont, que té previst tornar a Catalunya després de les eleccions espanyoles del 29 de novembre.

El retorn de Lluís Puig ha coincidit amb la decisió del Tribunal Suprem d'amnistiar els exconsellers de l'1 d'octubre, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raúl Romeva. Dos anys i mig després de l'aprovació de la llei d'amnistia, el Tribunal Suprem finalment l'ha catada a contracor i obligat pel Constitucional. Turull i Junqueras han celebrat l'amnistia, però han advertit que el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol encara no s'ha resolt.

No s'acaba el conflicte polític, sinó que el conflicte polític torna al terreny que hauria estat sempre, que és el de la política i no el de la justícia, i menys en mans del justiciès.

Avui, la política torna al terreny de la política perquè surt del terreny de la judicialització i de la repressió.

A partir d'ara deixen d'estar inhabilitats i si ho volen, per exemple, es podran presentar a unes eleccions. El líder d'Esquerra ja ha expressat la seva voluntat de ser candidat a les pròximes eleccions catalanes previstes per al 2028. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha celebrat l'aplicació de l'amnistia.

Si fos pel Partit Popular i per Vox, vostès avui no veurien recuperats o part dels seus companys no veurien recuperats els seus drets polítics. No ho veurien.

Junts i Esquerra han acusat el president de la Generalitat de volar-se apropiar de la llei d'amnistia quan abans la rebutjava de ple.

Lluís Puig i Gordi, diputat al Parlament de Catalunya pel grup de Junts per Catalunya.

Benvingut al programa L'Hemicicle i ben tornat a Catalunya i al Parlament. Què és el primer que li ha passat pel cap quan ha travessat la porta del Parlament i s'ha assegut el seu escó després de nou anys a l'exili?

Bé, m'han passat pel cap moltes imatges, moltes pel·lícules, molts records, perquè és fàcil imaginar que els mesos que vaig estar de juliol a octubre van ser molt intensos, i per tant els records venen un darrere l'altre, un estrepitja l'altre i de forma desendreçada, Però no perquè uns siguin més importants que els altres. Cada petit detall, cada petita imatge, mirada que pots fer de nou, t'aporta novetats. Què ha estat el més dur d'aquests anys a l'exili? Humà i personal és evident que la pèrdua de familiars i d'amics que durant aquests anys s'han succeït a la meva vida com amb la de tothom i no cal dir amb la Covid que molta gent no va poder tampoc acomiadar-se el dol de les seves persones estimades són moments molt durs perquè et sents molt impotent ja ho som per naturalesa impotents davant la mort. Si a més a més estàs tan allunyat, sense possibilitat d'acostar-t'hi, la duresa és molt forta.

Sé que porta poques hores aquí a Catalunya, però veu el país molt canviat.

Jo veig un país amb problemes serios amb tot el que fa a l'estat del benestar, per exemple, amb els mestres, els metges, la pagesia, la gent que no pot arribar a treballar a l'hora pels problemes de transport públic que hi ha. Per tant, hi ha un descontent. Es parla de desencís independentista. Jo crec que és més preocupant que tota aquesta problemàtica de. De l'estat del benestar que havíem aconseguit, que no pas l'independentisme. L'independentisme hi segueix estant, malgrat que algú se'n perdria en dir que està sumort o que ha desaparegut. Els més de dos milions de persones que l'1 d'octubre van votar hi són. I hi ha molt més jovent també que s'hi ha afegit.

Vostè mai ha deixat de fer política des de l'exili, tot i que físicament no ha pogut venir aquests anys al Parlament, sí que s'ha connectat telemàticament a totes les comissions de les quals forma part, com la de cultura, la de política lingüística. Vol acabar la legislatura com a diputat? És el meu objectiu,

duri el que duri la legislatura, que evidentment això està en mans del president. El meu objectiu és, em vaig presentar a unes eleccions, la gent va votar a la llista en què jo formava part, per tant el meu compromís és complir tota la meva feina, la que pugui fer.

El jutge del Suprem, Pablo Llarena, els ha aixecat l'ordre de detenció a vostè, a Carles Puigdemont i a l'eurodiputat Toni Comín, però encara no tenen l'amnistia aplicada. Sembla que el Suprem es resisteix a amnistiar-los i que ho farà molt a contracor i obligat, d'alguna manera, pel Constitucional. Com ho valora l'actuació del Tribunal Suprem?

Bé, quan el Tribunal Constitucional resol i és tan estricte, dur i precis amb la seva sentència, és perquè hi ha d'haver una anomalia. Una anomalia amb la reinterpretació dels mateixos delictes que han fet des del Suprem. No és gens habitual, per no dir que és gairebé. Una prevaricació que, per exemple, la definició del delicte de malversació del judici de l'1 d'octubre l'hagin modificat tres vegades. Una cosa jutjada no es torna a bellugar aquell delicte o aquella definició d'aquell delicte que van condemnar. Per tant, des de bon principi, abans de l'aprovació de la llei, les xarxes de segons quins circuits de la judicatura ja s'hi oposaven frontalment. Això només passa aquí a Espanya, diguem-ne. No és lògic que els jutges critiquin una llei abans que s'hagi aprovat i, per tant, abans que sàpiguen ni tan sols quin redactat tindrà. I també les resolucions que ha fet ara el jutge Llarena, i el jutge Marchena també, des de la seva sala on és ara, fent una crítica en contra del Constitucional, dient que ho veien, però totalment a contracor, que dius, bueno, si no els agrada aquesta feina, potser que la porta deu ser oberta per entrar i per sortir, però no marxen. Doncs, que assimilin on estan i quina és la seva responsabilitat, perquè al final, el més perjudicat d'aquests posicionaments és la percepció de la justícia que tenim a Espanya, per tots els habitants, no només de Catalunya, d'arreu, es genera un descrèdit i una desconfiança que costa molt tornar-te a guanyar. I precisament el poder judicial, dins dels tres poders de la democràcia, és el que ha de demostrar una imparcialitat, una serietat, en què no es filtren les coses, en què s'executin les accions amb els terminis que s'han d'executar, etc. Jo crec que s'han desprestigiat ells mateixos molt l'imatge pública. És una llàstima. L'independentisme diu

que l'amnistia no és el punt i final de res perquè el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat persisteix. Què creu que cal fer a partir d'ara?

Cal que acabin d'aplicar l'amnistia al centenar de persones represaliades. El meu cas és una anècdota que jo recordaré tota la vida, evidentment, però no soluciona res. I en paral·lel, bé, els partits independentistes sembla que no estan treballant massa junts. Però si les coses van com apunten sembla que no hi haurà altre remei que trobar una estratègia conjunta malgrat les discrepàncies que sempre hi ha hagut. I és lògic que cada partit independentista defensi el seu posicionament i que siguin diferents entre la CUP o Junts o entre Junts i Esquerra. Ja hi eren el 2017 i han sigut durant aquests 9 anys i seguiran sent-hi perquè per això són opcions diferents perquè cada persona, cada ciutadà pugui positar el seu vot amb aquell que li mereix més confiança però això no treu que si ens hem de posar d'acord si demà per dinar fem arròs o fem fideus ens podem posar d'acord doncs cal començar a fer menús acordats per totes bandes.

I vostè veu possible refer aquesta unitat independentista, per exemple, no s'ha fet cap acte unitari per rebre a vostè, diguéssim, que ha tornat de l'exili? Li ha sabut greu que no s'hagi fet un acte unitari?

Jo puc parlar personalment per mi jo personalment vaig anar a la porta dels països catalans a Salses a rebre la Marta Rovira i els que tornaven de l'exili de Ginebra com abans ho havia fet amb en Josep Miquel Arenas amb el tònic i com sempre he mirat de tenir bona relació amb tots costats en totes bandes a mi no em cal cap acte unitari el que m'agradaria és el que et deia que es refacin els ponts necessaris per prendre els acords que el país necessita.

¿Li ha sabut greu que el president de la Generalitat Salvador Illa no estigués assegut a l'hemicicle el dia del seu retorn al Parlament?

Sí, perquè no ens enganyarem. Sí, però també suposo que el president de la Generalitat deu tenir els seus compromisos, les seves obligacions i potser tenia un tema que l'amoïnava més. No ho sé, en tot cas, ho sabeu que ja em vaig saludar amb ella a Bèlgica i en el moment que ens creuem, per mi és el meu president, de la meva Generalitat, del meu país. Per tant, respecte institucional màxim al 100% i respecte a les seves decisions.

Vostè ha tornat a Catalunya a les portes d'una campanya electoral per a les eleccions generals del 29 de novembre. Si, com apunten la majoria d'enquestes, després del 29-N governés a la Moncloa el Partit Popular i Vox, què haurien de fer els partits catalanistes?

Jo crec que hi ha partit. La pilota, mentre corre, hi ha opcions de partit. Vull sentir algun diputat d'aquest front d'extrema dreta i de dreta extrema que ja s'estaven repartint les feines per quan governin. Això hi ha un conte molt famós que és el conte de la lletera, que va fent negocis i va fent business i va guanyant diners abans d'arribar amb la llet i els ous al mercat. Que vagin amb compte que no s'entrebanquin pel camí, doncs.

No sabem si Puigdemont, quan torni a ocupar el seu escó al Parlament, a vostè li agradaria compartir escó amb ell fins a finals de legislatura.

Home, jo he tingut la sort, el privilegi, de compartir amb el president Puigdemont molt més temps que si haguéssim estat en la legislatura en el mateix Parlament. Per tant, em puc sentir una miata privilegiat, perquè quan em va demanar entrar al govern, ja ens coneixíem de quan ell era diputat i batlla de Girona, però la nostra relació els quatre mesos abans de l'octubre ja va ser intensa, però aquests nou anys, evidentment, ha augmentat a Mascarell. Per tant, per part meva, amb el que el conec, només puc tenir que el màxim respecte per la decisió que ell prengui, perquè estic segur que, per molt que jo ara fes una porra i fes apostes, les perdria. Ens sorprendrà, no sé com, però ho farà.

Lluís Puig, diputat de Junts per Catalunya al Parlament, gràcies per atendre'ns al programa de l'hemicicle de 3Cat Info en uns dies que sabem que són de moltes emocions per a vostè i fins aviat.

Gràcies a vosaltres que sou la meva ràdio nacional pública de Catalunya.

Podeu tornar a escoltar l'Hemicicle al web catradio.cat barra Hemicicle o al podcast del programa i seguir l'actualitat del Parlament al perfil de Twitter arroba L guió baix Hemicicle.