Durada: 2 min

A "L'ofici d'educar", respon a la pregunta Patrick Benito, estudiant de 2n de batxillerat que ha participat al programa Joves i Ciència de la Pedrera. Per ell ha estat una oportunitat única per submergir-se en el món de la ciència. Durant la primera fase es van dedicar a l'astrofísica: forats negres, efecte túnel i ones gravitacionals, i van poder viure la ciència directament amb experiments que demostraven la teoria que havien après. El segon any va tenir l'oportunitat de viatjar a Tenerife i treballar amb científics professionals i va poder fer una investigació pròpia amb el suport dels científics. I ara participarà en una expedició científica a l'Atles marroquí per investigar els Perseids. El Patrick, amb aquest projecte, ha adquirit nous coneixements i ha participat activament en la investigació científica.

Durada: 2 min

Carles Parellada, mestre i divulgador de la pedagogia sistèmica, ens respon a "L'ofici d'educar" a la pregunta de per què és important que educadores i educadors segueixin formant-se a l'estiu. Acompanyar infants i joves és una habilitat i un art que requereix una formació continuada, perquè cada generació és diferent, perquè les famílies canvien a gran velocitat i perquè el coneixement de les neurociencies fa que allò que sabem avui s'hagi d'actualitzar continuament. Des de la xarxa de la pedagogia sistèmica de Catalunya cada estiu fan una proposta formativa que acosta la mirada sistèmica als mestres, per donar-los eines i millorar les relacions entre mestres, alumnes i famílies amb propostes pràctiques i vivencials, i sobretot per mirar-nos amb bons ulls, perquè cadascun de nosaltres som l'èxit de la nostra família, diu Carles Parellada

Durada: 2 min

Òscar Dasí, director artístic de La Caldera, respon a "L'ofici d'educar" a la pregunta de quins són els vincles i les aportacions al sistema educatiu d'un centre de creació de dansa com La Caldera, al barri de les Corts de Barcelona. Explica Òscar Dasí que és fonamental el coneixement que es genera a partir del cos, el vehicle de l'experiència per excel·lència dels humans. I per això a La Caldera generen i col·laboren en molts projectes, com dansa a les escoles, que proposa espectacles de dansa per als infants, i també fan tallers de dansa per a les criatures i per a les famílies.

Durada: 2 min

Francesc Grau, expert en cultura digital i autor del llibre "Tot el que heu de saber sobre internet abans que els vostres fills", ens explica a "L'ofici d'educar" que com a pares educadors digitals estem orfes, som els primers a educar en aquest àmbit, i no és fàcil, però no hauria de ser gaire diferent de com ho fem en altres àmbits. Per exemple: els hem d'acompanyar durant tot el seu temps digital; explicar-los experiències, oportunitats i riscos del món digital quan són més receptius; i liderar nosaltres la seva experiència digital amb els valors de vida que considerem més essencials. Hem d'incloure l'educació digital en el nostre dia a dia, diu Francesc Grau, per tenir fills feliços.

Durada: 2 min

A "L'ofici d'educar" la pedagoga Eva Bach respon que no perquè, fent girar al nostre món al voltant seu, els convertim en el centre del món i això no és realista ni convenient. Posar els fills al centre de la nostra vida sol ser una necessitat nostra i no seva. Els nostres fills han de saber que són importants per nosaltres, però no el més important ni l'únic important. La nostra vida també ha de ser important, i la parella ha de tenir prioritat davant seu en algunes ocasions. Si els pares i mares estem bé, els fills solen estar bé.

Durada: 2 min

Ens respon a la pregunta a "L'ofici d'educar" la doctora en Psicologia de l'Educació Sílvia Blanch. Tot infant necessita referents també a casa i a l'escola. Les mestres són models essencials per desenvolupar relacions positives. Com podem afavorir relacions de qualitat? Set ingredients bàsics: el clima, la motivació, actituds positives (respecte i afecte), expectatives realistes, la comunicació, el sentit de l'humor (alegria i diversió) i confiança. Les relacions es cuinen a foc lent, diu la Sílvia Blanch, per acompanyar el procés de creixement de mestres i criatures.

Durada: 1 min

A "L'ofici d'educar", Gloria Llopis, de la Fundació Claudio Naranjo, explica que l'objectiu de la Fundació Claudio Naranjo és fer arribar eines d'autoconeixement i desenvolupament personal a l'educació, i promoure l'interès entre educadors i famílies per una educació holística i transcendir la ment patriarcal; perquè el canvi individual pot portar al canvi social. La Fundació té tres àrees interconnectades: programa SAT, editorial la Llave i l'àrea d'educació integradora, i organitzen xerrades i trobades per educadors, famílies i adolescents.

Durada: 2 min

Ens respon a la pregunta a "L'ofici d'educar" Diego Lorca, autor i creador teatral de la companyia Titzina i creador de l'obra "La zanja". Una obra que permet als joves comprendre la importància d'aprendre la història per no repetir els errors del passat; tracta la relació amb la mare terra; també d'una part de la nostra història que s'ha mantingut oculta, la conquesta d'Amèrica, i de la vigència que té en els nostres dies la conquesta, amb les multinacionals. És una obra que parla als joves d'ecologia i de com cal afrontar el progrés.

Durada: 2 min

A "L'ofici d'educar" el doctor en Psicologia Eduard Serrano, coordinador de la Unitat de Trastorns Alimentaris de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ens explica les novetats que han introduït per tractar aquests trastorns. L'hospital aposta per la recerca i la inclusió de les noves tecnologies, aplicacions mòbils, realitat virtual i xarxes socials en el tractament dels desordres alimentaris en adolescents. L'objectiu és millorar la relació entre pacient i metge per mitjà d'una aplicació, i treballar l'autoconcepte corporal gràcies a la realitat virtual. També ens parla de la iniciativa dels pacients de crear el primer compte d'Instagram amb l'objectiu de conscienciar i prevenir els trastorns alimentaris, i el nom d'usuari és @stoptca_sjd.

Durada: 2 min

A "L'ofici d'educar" l'actriu Olga Cercós ens explica un conte amb sol i tempesta, que porta a un arc de Sant Martí ple dels colors intensos de la fruita i de la natura. Però els colors tenen molta presssa per fer l'arc de Sant Martí, i amb les corredisses acaben a la bassa. I llavors el Sol els parla assossegat per fer un arc de Sant Martí que uneixi la terra i el cel i porti la pau al món.

Durada: 2 min

Diu l'escriptora Eva Piquer, a "L'ofici d'educar", que malgrat que pensem que tenim uns fills fantàstics, hem d'evitar que s'ho creguin massa perquè correm el risc d'educar criatures poc equilibrades. El biòleg i psicòleg Julio Rodriguez ens dona eines per detectar si alguna cosa no va bé amb els nostres fills al llibre "Prevenir el narcicismo". Segons aquest autor, hem de fugir de fer-los elogis desmesurats perquè es poden fer addictes als aplaudiments. Però, a més, als nens narcisistes els fa pànic fallar, sovint menteixen i a la llarga quan sigui adults només es rodejaran d'aduladors. De fet -diu l'autor- és un senyal d'alarma que els nostres fills vulguin guanyar sempre i a qualsevol preu. Per l'escriptora Eva Piquer, els nostres fills han de percebre que poden fallar mil vegades, i que ens tindran sempre al seu costat

Durada: 2 min

La pedagoga Eva Bach ens explica a "L'ofici d'educar" quins motius podem donar als fills i alumnes per dosificar les pantalles. Un primer motiu té a veure amb la salut: segons els experts, cal estar com a molt dues hores davant de les pantalles. Segon: l'ús de les pantalles pot causar desinterès cap a la realitat. Tercer: cal dosificar les pantalles per ser on som i amb qui som. Quart: un excés de realitat virtual ens desconnecta de la natura i d'autèntiques meravelles de la vida, com sentir l'olor de brisa d'un camp d'espígol.

Durada: 3 min

Ens explica a "L'ofici d'educar" la corresponsal de Catalunya Ràdio al Pròxim Orient, Txell Feixas, que és complicat parlar de la pau amb les criatures que venen de la guerra, perquè no l'han viscuda, després de 8 anys de guerra civil. De fet, no tenen clara la idea de pau ni tampoc la d'esperança. Són nens que els falten il·lusions, als quals les educadores acullen i els ensenyen optimisme i esperança. Són nens molt sovint agressius, que es peguen i no es respecten, però a poc a poc les educadores els ensenyen a canviar la manera de relacionar-se, i ajuden també els pares a tractar els seus fills. Una de les vies per facilitar l'expressió de les emocions d'aquests nens és el dibuix; fan uns dibuixos duríssims que mostren la crueltat de la guerra. L'objectiu de les educadores és ajudar-los a canviar les idees que la guerra els ha fet interioritzar i donar-los una mica d'esperança.

Durada: 1 min

A "L'ofici d'educar" el psicòleg Tomas Navarro ens respon a aquesta pregunta amb un sí rotund. En primer lloc, perquè per reclamar els drets els nens han de saber quins són. I en segon lloc, perquè pel que fa als deures, hi ha nens molt exigents, però han de comprendre que per conviure també han d'assumir uns deures. Pel psicòleg Tomas Navarro, si els drets i deures es treballen a l'escola de manera sistemàtica, serà més fàcil per a les criatures viure en societat

Durada: 2 min

La periodista Carla Pedret, a l'espai "I quina és la pregunta?", ens fa un recorregut per algunes de les experiències de criança comunitària que hi ha hagut al món. Les primeres experiències de vida en col·lectivitat tenien motivacions ideològiques o religioses, i una van ser els quibuts, que tenien el seu propi sistema educatiu. Els anys 60 van aparèixer les comunes, sobretot als Estats Units i Europa, que qüestionaven el model de la família nuclear, i les dependències home-dona. Avui no es parla de comunes sinó de comunitats intencionals o igualitàries que fomenten hàbits de vida saludables, objectius compartits i el contacte entre generacions, i es tenen més en compte els béns materials i la intimitat. Però com viuen els nens aquestes experiencies? La resposta en aquest audio de "L'ofici d'educar".

Durada: 2 min

Primer, explica Emilie Rives, responsable de polítiques d'infància de Save the Children a Catalunya, hem entendre el problema. Quan un nen ha estat víctima d'un abús, el camí que s'ha de seguir és molt llarg i complicat. La criatura o jove ha d'explicar a unes deu persones el que li ha passat, amb el dolor que això suposa, i que a més es pot anar alterant el seu testimoni cada vegada que se li pregunta. Save the Children proposa el model nòrdic de la casa dels infants, que integra tots els serveis en un sol espai, i on el nen parla una sola vegada i es grava per evitar que el nen hagi d'anar a judici. A Catalunya tenim un marc jurídic favorable a la creació d'aquestes casos i recursos que fan molt bona feina, però cal fer un canvi de model, diu Emilie Rives a "L'ofici d'educar".

Durada: 1 min

A "L'ofici d'educar", el psicòleg Tomàs Navarro es pregunta si per educar s'ha d'implicar tota la comunitat, i respon que sí. Navarro explica que un nen està aprenent 24 hores al dia, pel carrer, a l'escola, amb la botiguera o al supermercat, a la biblioteca i als centres cívics, entre altres espais, i per tant és una responsabilitat de tots educar, també dels municipis.

Durada: 1 min

A "L'ofici d'educar", Ferran Ramon-Cortés, especialista en comunicació interpersonal, respon a la pregunta: "Quin és el millor moment per parlar amb els fills?" Els pares tenim sovint la necessitat de dir als fills coses que no ens agraden o que no fan bé; ens ho preparem i els enxampem per dir-ho, molt sovint ho fem quan ens va bé a nosaltres. I ens podem trobar amb fills tancats, que no ens volen escoltar. L'estratègia correcta -segons el Ferran Ramon-Cortés- seria tenir molt present que hem de parlar, i esperar un signe de receptivitat del nostre fill que ens doni la pista que ens escoltarà.