"Mãe vol dir mare": Retrobar els orígens vint anys després, a "Sense ficció"
La Larissa és terapeuta especialista en adopcions, la Stefany ha fet carrera com a futbolista professional als Estats Units i la Vitoria fa de model. Els seus pares adoptius s'han cuidat que no els faltés de res. Però les tres germanes han crescut amb l'enyorança de la primera infància al Brasil, en un entorn familiar afectuós però molt pobre del qual les van arrencar els serveis socials per la drogoaddicció de la mare, la Daniela, gairebé adolescent.
L'experiència de l'orfenat i l'adopció ha marcat la seva vida. Ja adultes, totes tres comencen una recerca a través de les xarxes socials que els permet descobrir que la seva mare biològica fa molts anys que les busca desesperadament.
Poc després de perdre-les, la Daniela va deixar les drogues, va refer la seva vida i ha fet família amb en Fabio i la seva filla Giselle. Són feliços i molt religiosos, però el record de les tres nenes que li van prendre l'ha torturada sempre: no sap què se'n va fer ni on van anar a parar. Quan rep un missatge de la Vitoria a través del Facebook, no se'n sap avenir: les seves filles la busquen i volen trobar-s'hi com més aviat millor.
Pocs mesos després, mare i filles es retroben a l'aeroport del Prat: les noies l'han convidada, a ella i a la seva família, a passar uns mesos a Catalunya. És un moment crític: ha arribat el dia que han somiat durant tants anys i és hora d'afrontar la realitat. Es compliran, tantes expectatives? La Daniela és la mare que esperaven? Elles encara són les filles que buscava la mare? Com lligaran, venint de contextos tan diferents? Com es porta, això de tenir una família biològica i una d'adoptiva? Aquest retrobament curarà el patiment de tota una vida?
"Mãe vol dir mare" segueix les tres germanes i la seva mare, amb les famílies respectives, durant l'estada de la Daniela a Catalunya. Amb els dubtes, les pors i les emocions, tan intenses i contradictòries, que comporta un retrobament com aquest. És possible recuperar una relació maternofilial vint anys després de la separació? Les protagonistes -la Larissa, la Stefany i la Vitoria, així com la Daniela, la mare biològica- són uns personatges excepcionals, no només per la seva història, sinó també per la sinceritat, l'expressivitat i la naturalitat amb què s'enfronten a la càmera, fins i tot en moments de gran intensitat emocional.
El documental de producció pròpia "Mãe vol dir mare", del "Sense ficció", aprofundeix en un dels vessants menys coneguts de l'adopció: la recerca de la família biològica, el retrobament entre pares i fills biològics i la tempesta emocional que aquest retrobament, quan s'arriba a produir, provoca en les dues parts. Al fons de tot plegat, una reflexió sobre la maternitat i la identitat.
"Mãe vol dir mare" va sorgir arran del documental "Adoptats, amb l'amor no n'hi havia prou", emès pel "Sense ficció" el maig del 2024, en què es va poder conèixer la història de les protagonistes. La relació de confiança que hi va establir l'equip ha donat accés a la gravació dels fets posteriors en un clima únic d'intimitat i transparència que es percep en el resultat final. No es tracta, però, d'una seqüela, sinó d'un documental independent que recupera els inicis de la història i incorpora nous personatges.
Fitxa tècnica:
Un documental de Fúlvia Nicolàs Tolosa i Xavi Garcia Balañà
Producció: Hanneke Van Spaandonk Kanakaki
Imatge: Carles de la Encarnación Gradailla
Muntatge i color: Moisès Casanovas Orce
"Mãe vol dir mare" és una producció de 3Cat.
