Marc Crehuet i Alejandra Guimerà: "Al nostre fill li hem explicat que va néixer en un congelador"

El suplement, amb Roger Escapa.

Néixer, reproduir-se i morir, això és el que portem fent els humantes de temps immemorials, però aquests últims anys la ciència i la tecnologia ha obert un nou ventall de possibilitats. No en la manera de néixer ni de morir, sinó en la manera de reproduir-nos, i aviat en tindrem una bona mostra també en la ficció. El proper 19 d'octubre s'estrena de manera simultània a 3CAT i HBO Max la sèrie In Vitro. És una comèdia dramàtica que explora el món de la reproducció assistida i les clíniques de fertilitat, protagonitzada per persones que volen crear vida, tot i que sovint no saben què fer amb la seva i que neix de l'experiència que van viure en primera persona el Marc Creuet i l'Alejandra Guimarà. Pares d'un fill in vitro i creadors d'aquesta sèrie. Ara els suplemento una conversa sobre el que estem disposats a fer per fer realitat el desig de ser pares i portar vida al món amb el Marc Rauet i l'Alejandra Guimarà. Bon dia, bona hora a tots dos. Bon dia, bon dia. I benvinguts.

Què tal, com esteu? Molt bé, m'ha encantat aquesta sinopsi que heu fet.

Doncs doneu l'honor a l'Albert Postils, que és el guionista que l'ha escrit. Aquí l'hem defensat. Escolta'm. Vosaltres sou parella a la ficció, parella a la realitat i parella professional, tot plegat una mica.

A la ficció d'aquella manera, perquè en realitat no som els protagonistes, no és una sèrie basada en la nostra història, sinó inspirada. En la realitat de la in vitro, és a dir, nosaltres com que som pares d'un nen meravellós in vitro, doncs vam voler parlar, ens vam adonar que aquí hi havia molt a explicar sobre el tema, però llavors al traslladar-ho a la ficció hem fet una altra cosa, hem anat a una clínica de fertilitat i els protagonistes són dos embriólegs, que no som nosaltres. Això no vol dir que nosaltres no sortim d'alguna manera en alguns dels personatges que passen per la clínica de ficció.

Ara anirem a la vostra història personal, que al final també, d'alguna manera, alimenta tot el que veurem en aquest in vitro, però abans anem a l'arrencada, aquest 19 d'octubre, TV3, 3CAT, Bruna Cusí, David Verdaguer, Diana Gómez, Peter Vives, entre d'altres, i una sèrie que comença d'aquesta manera.

Algú sap d'on venim? Al padre le hicieron llevar a la madre, como las abellas, y al cabo de nueve meses, soltamente. Doncs sí, és una manera d'explicar-ho. Algú més? Sí! Bruna. No és així.

La llavor la fica el biòleg. Com? Sí, amb un tub llarg. Es diu inseminació. No, es diu in vitro. Oi que es diu in vitro? Jo vaig néixer en un congelador. Com dius? Doncs jo vinc d'un home desconegut, molt generós, que li va donar una llavor a la mama. Estava congelat. Tres anys. Jo tinc dues mares, com un peix.

És una arrancada que ja defineix moltes, moltes coses que voleu ensenyar, és una arrancada meravellosa, i poseu damunt la taula aquesta figura de l'embrióleg, perquè si fins fa relativament poc s'explicava que els nens i les criatures venien de París i les portava una cigonya, doncs ara aquí entra ja aquest concepte des de ben petit. Expliqueu-me què és un embrióleg, Alejandra.

És una embriola que és justament aquella persona que treballa en les clíniques de fertilitat, que estan als laboratoris i que es dediquen a analitzar tota la part de la biologia, del que són els òvuls, els espermatozous, i són els que fan la manipulació o. Els que fan l'acte d'ajuntar-ho i passar tots els anàlisis. A Reproducció Existida es fan moltíssimes proves.

Vosaltres en quin moment vau recórrer a una clínica de fertilitat?

Doncs, sí, jo crec que tenia 35 anys. 35 anys. Sí, 35 anys, sí. I, bé, doncs, vèiem que.

Perquè feia temps que buscàveu que et quedessis embarassada i no passava?

Exacte, sí, feia temps que havíem pres la decisió, però no passava. Llavors vam anar a una clínica, això, amb 35 anys, amb 36, no?

35-36. Sí, 35-36 i, bé, vam anar en plan. Veníem del Primavera Sound. Sí, hi ha una escena en el primer capítol que sí que està una mica inspirant

a nosaltres. Venim del Primavera Sound i una mica això va passar. Nosaltres. Explica-ho tu, Ale, si vols. Sí, o sigui, clar, jo vaig arribar.

Vam arribar allà i jo estava convençuda que ens diríem que estàvem perfectes i veníem d'estar tres dies al Primavera i. I jo també pensava que potser li deien a ell, jo venia amb una mentalitat super de. Jo no tinc cap problema. Jo no tinc cap problema. Al Marc alguna cosa li falla. Exacte. I crec que el seu esperma no serà. Bé, també jo sempre, en aquella època, també tenia els casos que més sentia eren més problemes d'ells. I clar, quan vaig arribar allà i va ser com. Què et van dir? Em van dir que la meva reserva ovàrica, que jo no sabia exactament què era, mai n'havia sentit, m'havien dit que m'havia fet unes proves, l'antimuleriana, per veure que estava molt baixa i que jo ja tenia una edat que justament, si això es posava en una fórmula, la meva edat més reserva ovàrica baixa seria problemàtica, em quedés embarassada de forma natural.

Això amb només 35 anys. Sí. No hi vas anar amb 45

anys a la clínica. No, no, no. Jo en el meu cas, clar, no. I és el que us dic. O sigui, jo tampoc vull. Sempre ho dic a moltes noies i O sigui, jo en el meu cas era perquè també tenia uns condicionants equis. O sigui, cada dona O sigui, cada nena neix amb uns ovaris. O sigui, amb uns òvuls, vull dir. I a partir de quan comencen a tenir la regla, doncs això es comença a desgastar. Però clar, la reserva ovàrica de cada dona és la que és. Jo tinc tres germanes més que totes han pogut. Tenir fills de forma natural, inclús amb 40 anys.

Què va venir després d'aquest primer diagnòstic, Marc?

Això va ser com una hòstia forta, sobretot per l'Alejandra i pels dos.

Sí, clar, perquè van dir, no, no, és un portento a la naturaleza, saps?

Portento no van dir, però et diuen unes xifres espectaculars, perquè són molts, en realitat, parlen de milions, i dius, hi ha un moment de subidón, però de cop ve l'altra notícia, que que és que ella té una reserva ovàrica baixa, i d'alguna manera és una hostia de realitat, també, de dir, hòstia, la biologia té el seu tempo, no és el mateix que tu puguis tenir creient-te jove en una edat que biològicament, doncs potser no ho ets tant, no en tots els casos, com diu l'Ale, però.

Vas trigar molt a quedar-te embarassada, malgrat entrar en tot aquest procés,

perquè. Bueno, llavors, clar, comences el procés, és que la reproducció s'estida en funció de en quin moment entres, doncs clar, jo també era un moment que no era. Tampoc tenia això a 40 anys, eren 35, reserva ovàrica baixa, bueno, comencem amb una primera estimulació, comencem amb el més senzill, que és la inseminació, clar, a la reproducció assistida és el que et dic, o sigui, tens com moltes possibilitats, i tu vas fent xec, xec, d'aquelles que, o sigui, clar, jo vaig començar amb inseminació, no va sortir, vam decidir que, mira, per seguir injectant-me hormones i tal, anem allà directament a l'in vitro. Clar, ja passes a un grau com més superior perquè ja t'han de fer abstracció, és una minoperació, saps? O sigui, després, d'allà del primer cop, no em vaig quedar tampoc. O sigui, em van passar com els dos millors. Perquè també els classifiquen per. Bueno, clar, és normal, tu entres O sigui, el que és curiós d'això és que per tenir fills, suposa que fas un acte com molt relaxat, desenfadat.

Irracional, és com el més irracional del món, i en canvi anar a una clínica és el més irracional, planificat, fred, que et pots tirar la cara.

Clar, perquè tot són converses, tot són passos, tot són moments que. Ara toca això, ara toca l'altre, tal. Llavors, a partir d'allà, no ens vam quedar del primer. De la primera cop que ens vam fer transferència no ens vam quedar, llavors vam deixar congelats, per això diu un nen allà, vaig estar congelat, aquell és el nostre fill. A més a més ho interpreta en la sèrie també. I res, llavors va estar sis mesos, no tres anys, i a la segona tongada em vaig transferir dos i em vaig quedar d'un.

Com l'hi vau explicar en el moment en què va començar a fer preguntes? Com havia estat gestat, ell?

Amb molta naturalitat. Nosaltres no ens vam amagar mai. De fet, li dèiem això, que havia estat l'Alejandro que l'hi explicava. Tu vas estar congelat.

Tens les fotos de quan es fa l'embrió i comencen a fer les particions aquestes per arribar a Blasto i Zucat. I és el que et passen, et transfereixen, tu ho tens en fotos, això, i jo les tinc guardades i sempre li dic, mira, a veure, hi ha dos, i és veritat que a mi em van transferir dos i no sé quin dels dos és el que es va quedar, perquè un no es va anidar.

Sí, és que els nens ho viuen amb naturalitat coses així, el que s'expliqui llavors si és la realitat és aquesta i ell mai ho ha viscut, llavors ho han viscut amb naturalitat i ell també Ara ell té 10 anys, heu vist la sèrie Plegats? El primer episodi Només ha vist el primer episodi, què li va semblar? Bé, li va agradar, sobretot li agrada veure's a ell, perquè ell surt a la primera escena.

I va haver més somriures o més llàgrimes? Perquè teniu aquesta habilitat, tot el que feu d'alguna manera, no? Pop ràpid, el rei Borny, de que rius molt perquè és una comèdia, però toques temes tan seriosos i tan sensibles que et pot caure una llàgrima, també.

Sí, sí, i això és una cosa que quan fas teatre es veu més, quan fas cinema no ho pots veure tant, t'ho expliquen després, no? Però en teatre sí que, per exemple, jo tinc el referent claríssim amb el Rei Borni, ens passava que hi havia funcions en les que la gent reia molt i funcions que no reien i jo pensava, ha anat malament, i llavors no, no era que hagués anat malament, sinó que hi havia gent que connectava més amb la part dramàtica de la història. Doncs a in vitro també, i a més a més especialment, és a dir, és una comèdia però que no volem en cap moment passar per sobre les emocions dels personatges, i volem tenir empatia, i al mateix temps riure'ns, perquè la vida també té això, que pots, en situacions molt tenses, i sobretot amb aquesta tensió emocional que pots viure en processos d'in vitro, que són dolorosos i són emocionalment molt intensos, doncs poder també riure d'aquestes situacions, llavors és trobar aquest equilibri.

El suplement xerrant en aquest cas sobre Invitro, sobre fecundació assistida, amb el Marc Cravat i l'Alejandra Guimarà, els creadors d'Invitro, ben aviat també el 19 d'octubre a TV3. Clar, hi ha un munt de temes que els intentarem anar desgranant i que suposo que també pilotaran aquesta sèrie. Jo només he vist els tres primers episodis. Per exemple, en el vostre cas, amb aquesta inversió de més de dos anys, puc preguntar-vos si fa uns quants diners vau gastar-vos? Perquè és una inversió considerable que no està a l'abast de totes les butxaques, això. Totalment.

Nosaltres sí que vam estar com. Van ser com tres anys per tenir el primer, però després també. Us vau plantejar la segona criatura. Nosaltres volíem un segon, perquè és com el típic model que tu sempre penses que.

El model familiar establert i clàssic. I també no en vau tenir prou amb el primer.

Clar, llavors allà ja acabem entrar en una altra fase que ja va ser, jo havia de renunciar a la meva genètica, perquè ja no podia fer amb el meu material genètic, amb els meus òvuls, i havíem d'agafar una donant. I llavors això va ser com una altra fase, tant per la parella com per personals, perquè hi ha tot un tema que es diu el dolce, a mi se'm feia molt raro tenir un fill genèticament meu i un altre no, i això em costava molt. I aquí entra en matèria

tota aquesta història de l'obudonació, que és el tractament de reproducció assistida que consisteix a utilitzar els òvuls d'una dona donant per aconseguir un embaràs d'una altra dona, que en aquest cas com eres tu, però sigui amb la capacitat genètica del marc, i això deu ser. No sé si una discussió, però almenys de dir,

escolta, més que clar, genèticament aquest. Clar, Roger, això ho tractem també a la sèrie, perquè a mi em dona, per fer precisament aquesta comèdia-drama, perquè és un moment d'intensitat emocional en la qual, no sé si es va reproduir aquesta conversa, però a mi sí que em va donar una mica per pensar-hi, i d'alguna manera es va tenir de dir, bueno, escolta, jo li deia, però què passa? No passa res? No veig el problema, vull dir. Renuncia i tu també i ell em va dir això, exacte i tu vas arrufar el nas i jo vaig dir, home, a veure, jo tampoc malament la família jo crec que som gent que està bé vull dir que no, perquè som gent que no hi ha cap problema la genètica de la família no està mal i genera aquesta discusió aquesta escena, en uns altres pacients que passen per la clínica també hi és, evidentment, apretada perquè tingui més tensió però és sensacional, està molt ben aconseguida clar, clar, clar, bueno, estàs bé en la realitat, en aquest cas.

És el que hem anat fent una mica, agafar situacions nostres i anar-les posant a diferents casos.

No en tots els casos. És a dir, hem fet també molt d'investigació. L'Alejandra va fer una gran investigació. L'Alejandra és qui va tenir la idea de fer aquesta sèrie, perquè ella volia parlar-ne de tot això. Es va quedar com molt atrapada amb el tema i parlar des de tots els punts de vista, tant a nivell de. Va fer una exploració tant a nivell de clíniques, a nivell d'entorn, amb molts amics, va fer entrevistes a moltes amigues que havien passat per aquest tema. I jo al principi em resistia una mica més, perquè jo tampoc tenia ganes al principi de parlar-ne massa d'això. Però després sí que em va motivar.

Us heu quedat amb un fill únic? Sí. Per tant, hi va haver algun moment que ho vau deixar córrer, aquesta idea. Com va ser aquesta decisió? Perquè deu ser el més difícil, també, quan entres en un procés de reproducció assistida, dir, escolta'm, prou.

Els límits, els famosos límits, sí. Doncs, per això, si vam entrar al final. Jo vaig fer el que es deia el dol genètic, vaig entendre que sí, vam dir. Què és el dol genètic? Doncs, bé, saber que has de renunciar a la teva genètica. En el meu cas era pel tema dels òvuls li pot passar als homes quan necessiten un donant d'esperma el tema és quan tu has de renunciar a la teva genètica i has d'agafar la genètica d'algú altre és veritat que també venim en una societat que està com súper. Sobrevalorada, també el tema genètic, i tenim molt vocabulari també enfocat a això, de com s'assembla aquest a l'àvia o a la mama o al papa, o feia això igual que jo de petit, clar, això, quan tu entres de reproducció assistida i no tens la teva genètica, això canvia una mica. Després hi ha molts conceptes com l'epigenètica, que en l'embaràs es suposa que tu hi ha una transferència, una mica de.

També en el món LGTBI, per exemple, és una cosa molt més acceptada d'entrada, i en el món heterosexual no tant.

Nosaltres vam fer això, vam buscar una donant, i llavors vam passar a fer dos tractaments més amb mòbils de donant, tots fallits. I llavors hi va haver un moment que va ser, a la clínica em van dir, vinga va, anem a buscar un altre donant. I jo ja estava aquí, ja sí que tenia 42 anys o així, perdó. I res, llavors sí que vaig tenir una mica la catecaria que vaig dir, ostres, que crec que no, o sigui, no m'estic centrant en el fill, la parella, tot el que tinc, m'estic obsessionant en trobar, en ser mare d'un segon.

Però Alejandra, aquest segon, almenys tu tenies el primer i vas poder fer realitat el desig de ser pare i de ser mare, no? Aquest renunciar-hi, de tirar la tovallola perquè genèticament ja no és possible, per la gent que ho ha estat intentant durant tant de temps i que ni tan sols ha aconseguit tenir un fill o aconseguir un embaràs que fructifiqui, encara ha de ser un dol molt més gran, segurament.

Sí, clar, perquè. Molt més ja en parlem, perquè també tenim entorn en què els ha passat això, i que els han passat diferents casos. Hi ha molts casos a la reproducció insistida i hi ha molt dolor. Llavors, a la sèrie se'n parla. Per això el to ha sigut tan difícil de trobar, també, perquè buscàvem una mica això, poder empatitzar amb el dolor de les persones i al mateix temps poder entretenir i fer riure i tot això, però. Però sí que hi ha molta gent que no ho ha aconseguit i que ha de renunciar. A nosaltres jo sempre li deia, l'entenim un, l'entenim un meravellós, vull dir que és una sort, al final, haver-ho pogut fer. I ara és el que dius tu, que també hi ha un altre factor aquí social, que també en parlem a la sèrie, que són tractaments cars i llargs. Llavors, no tothom s'ho pot permetre o.

Bueno, i que tu arribes amb molta voluntat, o sigui, hem d'entendre que és veritat que no és un dret ser pare o mare, és un desig, això també s'ha de diferenciar una mica, llavors, però és un desig tan gran, que clar, es torna una mica obsessiu quan tu vols ser, i no.

Bueno, perquè és important, és important a la vida, vull dir que hi ha persones que no, però si el tens el desig, és una cosa molt difícil de renunciar-hi.

Quan una parella entra en un procés com aquest clar, evidentment és una muntanya russa d'emocions. Que també deu passar factura a nivell de parella, això, no? Vosaltres han passat més de 10 anys, 15 pràcticament, des que vau entrar per primera vegada en una clínica de reproducció assistida, continueu plegats i malgrat tot, malgrat aquest procés, moltes parelles es deuen quedar pel camí i també en aquests tres primers capítols de la sèrie veig que això passa. Vull dir que hi ha una factura considerable que va més enllà de l'econòmica. Absolutament, absolutament.

Hi ha una factura primer emocional i al final és. Perquè lluitar contra un impossible o contra una cosa que et diuen, sí, però pot ser, i potser un altre intent, i potser un altre, és com una espècie de loteria una mica perversa. I un negoci, també. I un negoci, i un negoci. Perquè són clíniques privades. Exacte. La via pública hi és, però no arriba fins on arriba la privada. I, evidentment, és un negoci. I és una cosa de la qual també parlem a la sèrie. Nosaltres volem mostrar tota una sèrie de contradiccions que ens hem trobat i que també hem sentit a vegades en les clíniques. Nosaltres no podem no estar contents amb la reproducció assistida perquè tenim el nostre fill, però al mateix temps hi ha alguna contradicció perquè també hem viscut moments en els que ens hem sentit. A nivell emocional jo crec que això va millorant molt però també hi ha moments en què pots sentir que és una qüestió de diners és una qüestió de diners si gastes una mica més potser el pots tenir.

Bueno, i aquí també entren factors també de polítiques socials, és a dir, que clar, també, o sigui, jo sempre ho dic, o sigui, el que se'ns ha venut a les dones una mica, que els 40 són els nous 30, biològicament parlant, no és així. Llavors, hi ha una edat que realment és l'edat idònia per ser mare, o sigui, perquè el teu cos I que és molt més aviat del

que tots els canons socials, polítics i econòmics marquen, està claríssim. Exacte. I el sexe? Amb què es converteix el sexe quan entres dins d'una clínica de reproducció assistida. En què entenc també que les consignes que reps, no sé si són disciplinàries, militars, però, vull dir, les rutines habituals.

M'estàs mirant a mi. No, i a l'Alejandra, també. Jo crec que, mira, aquí hi ha dues coses, l'Ale, també, tu si vols dir, eh? Jo primer parlaré de la part d'home que em toca, que pintem molt poc a la Revolució Sistía, i el que pintem és que hi ha un moment que has d'anar a una saleta, que et donen un putet, i que hi ha una tele amb uns vídeos, Això existeix de debò, eh? Això és tal qual. Això no ho heu fet només a la ficció. No, no, no, això existeix. I abans, i em sembla que ara ja no es permet, però abans jo en el meu cas t'ho deixàvem fer a casa. I ho feies a casa i havies d'anar amb el putet, en el meu cas corrent, perquè arribava tard i tal, i anava al bus amb un putet que no tancava bé, amb por de tenir allà un moment tragicòmic, que per sort no va passar, però que sí que em semblava divertit també, perquè a nivell, ja dic, els homes en una crema de fertilitat hi pintem poc, però. Però aquesta funció és essencial, també. Llavors, és una mica ridícula, segons com t'ho miris, i és còmica, però que sí que és la part sexual que és en el lloc menys eròtic possible. Bueno, a les fantasies n'hi ha de tot, no? Hi ha gent que potser això l'erotitza, però diguéssim que és una sala escèptica, amb llums fluorescents, no sé, potser hi ha clíniques que ho cuiden una mica, però vaja, que és tot el contrari.

Bueno, clar, és que nosaltres, o sigui, no és que pintin poc els homes, perquè és superimportant, o sigui, a veure, clar, l'esperma és importantíssima per donar, exacte, però, clar, el procés de la dona és més complicat perquè primer t'has d'injectar hormones, o sigui, has de fer una estimulació ovàrica, llavors, clar, t'han d'estar analitzant com estàs fent aquest procés, si va bé, si no, si han de baixar, augmentar la medicació, a partir d'aquí després t'han de fer una punció, que és. T'han de posar anestèsia per treure't els folicles clar, o sigui després allò s'ha de fer al laboratori que funcioni bé i després t'han de fer la transferència que sí que és el moment per mi més impactant i que vam dir per exemple a la sèrie que volia, perquè clar. És el moment que tu estàs amb la típica cadira de ginecologia, el potrillo aquell, i clar, et posen una cànula, i tu normalment pots estar amb la teva parella al costat, i clar, t'estàs agafant, perquè és com un acte, és com el teu moment de fer l'amor, d'allò de dir, vale, doncs ara deixem allà aquest embrió, i aquest és el vostre possible futur fill o filla. Però què ho fas, el ginecòleg o l'embrióleg? L'embrióleg, clar, és una cosa que al final, o sigui, és curiós, és. I per això és molt emotiu en aquell moment també. I relacions sexuals, clar, és que quan tu comences, o sigui, quan tu ja passes, quan ja et deixen de dir de, mira, ja anem a lo que és.

És a dir, la gent que arriba aquí segurament ja porta un temps bastant llarg fent l'amor, un calendari al costat exacte, i tu ja has passat per

les proves aquelles com es diuen els tests d'ovulació aquests de quan estic

ovulant ja fa temps que diguéssim has desnaturalitzat una mica l'acte havíeu passat per aquí vosaltres ja? sí, sí, sí. Sí, sí, ben passa, clar, si tot el dia. Toca ara, toca ara fer l'amor a aquestes coses, no? Toca ara perquè estic volant i estàs on sigui, que no pots i tu has de.

Clar, és veritat que això és el que també crema molt a la parella i després quan tu estàs intentant, clar, ja no estàs fent l'amor per tenir el teu moment aquest de desconnectar o de passar-t'ho bé, però estàs fent una mica per, bueno, que sigui ràpid, tal, qual, que típic moment de cames amunt, eh? Totes aquestes coses que per mi no serveix res això però també quan entres quan tu ja estàs molt ficat en tractaments la paranoia és gran, sí i la part sexual és secundària com creieu

que el públic de TV3 com creieu que rebrà aquesta sèrie? perquè hi ha un punt de risc també jo m'ho vaig passar pipa i només he vist els tres primers però em sembla valenta i no l'he vist abans aleshores com creieu que respondrà?

Mira, és difícil saber-ho perquè, com tu dius, sí que creiem que un valor té és la valentia d'aquesta sèrie, sobretot perquè és un tema que no s'ha tocat gaire amb la ficció. I menys una sèrie sencera sobre una clínica de fertilitat. Crec que no s'ha fet enlloc això. Llavors, evidentment no ho sabem, perquè si tu fas una sèrie de metges, jo què sé, d'urgències, doncs pots saber més o menys com pot reaccionar un públic, però en una sèrie d'un espai que no s'ha tocat, pot haver-hi gent que s'indigni per una cosa o per una altra, perquè evidentment I

que hi ha un debat ètic al darrere, econòmic, que està regulat de diferents maneres, que Barcelona també té un punt turístic fins i tot de les clíniques de reproducció assistida. Sí, sí. Perquè la legislació permet algunes coses que en d'altres punts d'Europa no permet, i també econòmicament potser surt més a compte.

Exacte, hi ha turisme reproductiu que es diu, venen molts francesos. Sí, això és Espanya en general,

i és veritat que Barcelona, Madrid, València, són ciutats on tenen el major nombre de clíniques, i de les més importants, a més, perquè aquí també hi ha. Professionals superbons, molt ben preparats, els processos són més, o sigui, aquí la llei, menys la subrogada, pots fer-te quasi tots els tractaments, i sobretot el tema de l'anonimat, Espanya crec que és l'únic país, o dels pocs ja que queda, que manté l'anonimat dels donants.

Que també es discuter, és un tema que es discuter. Això és un gran tema, també. I que el que fa l'Anonimat, doncs, és que hi ha gent que vingui aquí perquè hi ha menys llincuars. Més llistes d'espera. Més llistes d'espera, menys temps d'espera.

Va, una cançó per acabar. I a vegades ens en sortim.

I a vegades ens en sortim. I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

Gran cançó de bressol, també, aquesta, per reivindicar que sempre està bé que soni Manel amb alguna excusa. Escolta'm, a una parella que ens hagi estat sentint i que es trobi en un procés com aquest, una parella o una dona, eh? Sí, clar. Quin missatge li donaríeu?

Això és un gran tema també, que al final la reproducció s'estira gràcies a ella tenim una diversitat familiar que si no, no existiria, no podríem. Hi ha un maras molt marantals, o sigui, tota la.

Missatge. Paciència.

Sí, molta paciència i perseverància, lluitar-ho. O no, o adonar-se que no, pensar-hi. Que tots els models, que el que acabi passant estarà bé, sobretot que no hi hagi culpes.

No obsessionar-se, no obsessionar-se amb res a la vida, és inevitable a vegades, però no entrar en una roda d'obsessiva.

Són el Marc Rauet i l'Alejandra Guimarà al capdavant amb pilotat in vitro molt aviat TV3 i també HBO Max. A partir del 19 d'octubre s'estrena TV3 aquest in vitro. No us la perdeu. Moltes, moltes gràcies, molta sort i fins aviat. Que vagi molt bé. Moltes gràcies, Roger. Farem una pausa i continuem el suplement amb el Pep Noguer.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa.