Marc Molins: "Els policies que van prendre l'estelada al jove culer d'Elx podrien perdre la feina"

El suplement, amb Roger Escapa. Tenim aquí el Marc Molins, que és advocat penalista i és advocat que aquests últims anys treballa pel Barça. Marc, és així això, eh? Sí, sí, sí. Vas sortir a les notícies arran d'aquesta agressió, aquest jove de 17 anys a Elche que duia una estelada, em portaràs la seva defensa. Sí, efectivament. Què pots explicar d'aquest cas? Perquè entenc també que has d'anar amb peus de plom.

No, més que res la prudència d'entrada de la condició de menor d'aquest noi i la que ens imposa a tots la lògica del dret penal. Però la prudència es pot veure limitada per l'evidència de les imatges que hem vist tots. És a dir, aquí hi ha una intervenció que està totalment, entenc, totalment desproporcionada en quant a la intensitat de la força que es fa servir per reduir-lo, però probablement també. Hi hagi una certa il·legitimitat a l'inici de la intervenció, perquè no hi havia raó concreta més enllà del que a priori hem vist tots, que és el fet de portar aquesta bandera, aquesta estelada. A priori no hi havia raó i, per tant, el que farem és defensar amb ungles i dents la seva innocència i acusar, en la mesura de les nostres possibilitats i de les proves que hem vist, la intervenció dels agents de les forces i cossos de seguretat, que, insisteixo, són desproporcionades i acaben provocant lesions. Quin recorregut judicial pot tenir això? Aquí el que tenim, la singularitat és que la causa s'ha dissociat. Hi ha una part de menors i una part de majors d'edat. En la mesura en què és menor d'edat, el nostre client té un estatut jurídic privilegiat que li permet fer front a l'acusació que li està plantejant la policia dintre o en l'escenari de la jurisdicció de menors. Per tant, aquest serà un, el primer procediment, serà un procediment en contra. I el procediment al qual nosaltres dirigirem acusació, aquest òbviament es portarà a la jurisdicció de majors, amb les singularitats que té el fet d'acusar un membre de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, que genera uns aforaments i demés. Però en definitiva, el que podem esperar són dos procediments que discorren en paral·lel i que jo em sento amb la necessitat i amb la convicció que ens sabrem treure l'entrellat, clarificar i depurar responsabilitats que n'hi ha moltes per depurar.

Tu ets poc sospitós de ser independentista, aquí estàs defensant un jove que portava una estelada, entenc que el primer i el principi de llibertat d'expressió no treu absolutament res.

Evidentment, l'estelada no és una bandera il·legal, l'estelada és una bandera que no és oficial, però la llibertat d'expressió la fa perfectament exhibible. Sí, sí, o sigui, per mi és fonamental deslligar-me o despullar-me de les servituts personals que pugui tenir. No soc independentista, però soc un ferm creient en l'estat de dret, en l'autoresponsabilitat, i per tal la necessitat que aquests agents tinguin una resposta contundent. Poden perdre la feina, els agents? És una de les circumstàncies que està a sobre de taula, sí, sí, efectivament. És a dir, és un accés policial, al meu entendre, sense dubte, i l'accés policial quan va acompanyat de lesions, que en aquest cas no són greus, són lesions lleus, però quan aquestes circumstàncies es combinen, un dels factors pot ser, efectivament, l'expulsió del cos. El nen està bé? Sí, sí, a més té un teixit familiar potent, és a dir, ell està bé, evidentment hi ha un cert estrès posttraumàtic, hi ha una certa sensació d'injustícia, la que podem percebre tots els ciutadans. Quan veiem aquestes imatges ja es produeix aquest trencament en el principi de confiança que tenim. Però sí, sí, ella està bé i crec que és en tot cas molt important el no generalitzar. És a dir, aquesta és la intervenció puntual d'uns agents en unes circumstàncies concretes, però evidentment això no ens pot portar ni a extrapolar ni a fer judicis generals sobre el que representen les forces i cossos de seguretat, autonòmiques, locals o estatals.