Mayka Navarro: "El testimoni de Creuheras serà clau perquè coneixia molt bé la relació dels Andic"

S'ha acabat el somni. Si tot va bé, avui Maika Navarro agafa un avió des de Sicília a tu Barcelona. Maika Navarro, bon dia, bona hora.

Sí, sí, sí, sí. Tornes, no? Sí, sí, sí, sí, torno, torno. Torno, torno. Saps què he pensat aquests dies, Maika? Torno renovada.

Digues, digues, què has pensat? A veure, sorprendre'm. Pregunta, tornes sola o tornes acompanyada?

Però que pesao! Per què estàs sempre amb aquesta cantareda?

No, mira, et diré per què, et diré per què, et diré per què, et diré per què, perquè mira. Tinc la necessitat de buscar-me parella. No, parella no, escolta'm, tornar acompanyada no vol dir tornar amb parella, pots tornar amb un amic, amb una amiga, amb un gos. A veure, jo, clar, és que a vegades faig una mica el xafarder perquè, clar, he d'estar informat una mica de tot i miro també les revistes del cor. I dic, i l'altre dia a la revista del cor a la portada vaig veure la Itana Sánchez-Gigón, que és aquesta mitiquíssima actriu, una mica veterana ja, que. Una de la meva edat, 57 anys. La van enganxar amb el Max Iglesias, que és. Per segona vegada. O tercera o quarta, que és aquest actor. No, no.

Per segona vegada que els enganxen, que s'han vist, que s'han tornat a trobar, estic convençuda que porten, vaya, porten follant, en fi, tot el que volen i més, bàsicament. Efectivament.

Doncs clar, dic, a veure quin dia Maika Navarro protagonitza una portada d'aquestes, amb l'Ola, amb el Lectures, amb el Diez Minutos.

T'haig de dir que a mi protagonitzar una portada amb el Maxim Iglesias, no m'hi. T'agradaria? T'agradaria. Bueno. La portada és la d'ells. M'agradaria protagonitzar qualsevol cos amb Maxi Iglesias, i ja està.

Mira, un dia jo crec que buscarem la manera que el puguis conèixer.

Bueno, perdona, jo crec que un dels alicients per mi més importants d'anar al teu casament era si anava, si estava Maxi. Estava convidat, estava convidat. De la Valeria i per tant era com, ostres, de sobte ho vaig visualitzar? Sí, sí, no, no, és un tros de. Bé, clar, jo les referències com a persones les tinc de la gent que el coneix i la Diana sempre m'ha explicat que és un ser excepcional i tota la gent que el coneix diu que està molt bé i escolta'm, doncs, ole per ells dos, eh? A mi el que em va impressionar més. A més a més, el que més m'agrada és que tots dos continuen amb les seves vides, més enllà de saber-se en el focus de molta tafaneria i de molts. Perquè és que no vull entrar en el debat de sempre de la diferència d'edat, del fet que ella sigui més gran, és igual. Ella està imponent, ella és un tros de dona. Que és irresistible i ell és per sucar-hi pa i estar-hi tota l'eternitat allà dintre. Per favor, que impressionant. Sí, és que és un tros de tio. És que fa tremolar. Sí, és veritat.

Dono fe, el vam tenir aquí a l'estudi de Catalunya Ràdio fa un parell d'anys. I mai a la vida jo havia vist. Va venir un diumenge, cosa que tu et vas perdre. Mai a la vida havia vist tanta expectació darrere de la peixera d'homes, dones, animals de companyia. És a dir, va venir tothom, no hi cabien. 25 persones a la peixera per veure aquella entrevista. A mi el que més m'ha impactat, i ho dic de bo que m'ha xocat, d'aquesta portada de revista, és que el Max Iglesias llueix un polo. Que el tinc exactament igual, però idèntic. I dic, mira, és l'única cosa en comú que tinc amb ell, però mira, la vestimenta sí que la compartim. I em va fer molta gràcia.

I després jo el segueixo a part de la seva carrera com a actor. A les seves xarxes socials, a l'Instagram, és un gran viatger i té un grup de col·legues amb els que fa grans viatges per arreu del món. I no sé. La veritat és que amb la distància aquesta de ser una mera observadora, tot el que fa em sembla fantàstic.

Fa cara de saber fer submarinisme, també. Que li quedeu agradant. No, no, no!

És que també, també, també, també, ha penjat alguna imatge sota l'aigua. Sí, sí. A més a més, fa la volta. Tinc uns col·legues que porten motos grans i ha fet molts viatges per Àsia amb moto de gran cilindrada. Però no sé, està molt bé. I la veritat és que jo només he vist la portada. L'Ola és més discreta perquè estan tots dos allà com parlats, però crec que una setmana o una altra, o 10 minuts, els agafa, no a la setmana, els agafa directament allò menjant-se la boca amb una passió extraordinària, que és com s'ha de menjar la boca a un, amb passió, perquè si no, amb això no ens hi posem. Exacte.

Sempre posant la llengua, eh, Maika, tu?

Bueno, no sé, en el moment que calgui. Però el més important d'aquesta portada és que un any després, d'aquella primera exclusiva que va publicar a lectures, anunciant i que va haver-hi un gran allò, estan liats, estan. Doncs que un any després continua fent el més important, que és allò que tots dos els hi ve de gust fer, i ja està. O sigui que llarga vida i molts aplaudiments per tots dos, la veritat.

Jo he de confessar que sempre que Max Iglesias és notícia per alguna cosa, automàticament rebo la portada que me l'envia Maika Navarro per si m'he donat per informat, que sí, i després automàticament sempre rebo una trucada de Laura Fa. Laura Fa sempre em truca a veure què rasca. O sigui, ja sé que coincideix el tema i ja no li agafo el telèfon. Per tant, Laura, em sap greu, però no ho tornis a fer perquè no et contestaré. De tu no sortirà informació. No, no, no. I això que vosaltres

a casa esteu ben informats. Però vaja, està molt bé. Els amics són per això. Per fer de confidents dels col·legues. O sigui que està bé. Tot i que la Laura també està la seva obligació a rascar i a rascar a la seva especialitat, que és la premsa del cor, i jo rasco en altres històries, i per tant, aquesta és la història, trobar la gent que rasques i que de tant en tant et dona alguna pista. Però vaja, molt bé. T'imagines que me'ls trobo ara per aquí, per Catània, que era malalt? És que no em sorprendria,

per això et dic, que és que clar, estàs en un paradís i en un paisatge tan idíl·lic, no?, que al final dius, bé, és que. És un bon lloc. És un bon lloc. És un bon lloc per passejar amb una man. Aquí són menys en els aranchinis aquests, no?, les boles d'arròs farcides. Exactament, exactament.

A Sicília, això. Sí, sí, a Sicília. És com una croqueta, no?, És una croqueta molt més gran que, com deies, a l'últim punt hi ha o ragú, o vegetarianes, o espinacs, o tot allò que mozzarella, tot allò que puguis imaginar. Té una barreja de sèsam i està com fregida. I aleshores la diferència entre les silamendes a Palermo o a Catania, amb una punta o l'altra, és una mica de forma. Aquí a la Catania acaben com en punta, com una maceta, amb ella, d'allò que és com el més en punta i a Palermo són més rodones. Però sí, sí, són espectaculars. Aquí a Catania una altra. Bueno, i els esmorzars. Aquests sicilians per esmorzar et demanen el cafè, una granita, que és com un. La granita és com un granissat. I un brioche, un brioche gegant que obren i es posa la granita dintre del brioche. Una altra modalitat és posar-te el gelat dintre el brioche. Aquest és l'esmorzar típicament sicilià. No, no, és una bogeria, és una autèntica bogeria, una bogeria.

I l'albergínia, no, també? Molts plats de pasta porten albergínia aquí, crec.

La melanzana, l'albergínia, és una de les reines de la gastronomia italiana. Siciliana i sí, sí. Aquí, per exemple, a Catània, la pasta, l'especialitat és la pasta a la norma, que porta el tomàquet, el paperoncino i aquesta melanzana que està cuinada perfecta. I aquí a Catània, per exemple, estic. Ara m'estic prenent un cafè aquí al Café Prestipino, que jo us he tocat al Duomo, i miro a la esquerra, tinc l'entrada del mercat del peix, que és com una mena de subhasta del peix, que ja deu haver acabat, però tens totes les parades de peix. Ahir em vaig fer un cop d'ull i hi havia un peix amb un preu. Estava fresquíssim, les gambes vermelles. No sé si tenen el mateix. Les vaig provar a Tormina i sí que són molt gustoses, també. Són del Mediterrani. Estaven a vint i pico el quilo, o sigui, a un preu molt raonable. I fas la subhasta i si tens un apartament amb cuina, doncs hi ha gent que compra. I sofà o també tens una mica com a la buqueria, no? Tens també parades que allà mateix amb un foc t'ofenen el peix que vulguis demanar. No, no, he menjat com una. Bueno, jo t'ho vaig explicar, m'he hagut de controlar i posar el fre de mà, perquè si no era una I ara mateix és que, mira, m'he menjat. M'he posat dos cappuccinos. Amb un. Ai, com es diu el. Ai, com es diu el pastaret? Sí, oi? El pastisset típic de la Sicília. El canolo. El que està. Ai, conyo, manca. M'he fotut un canolo petit, un piccolo, petitet, petitet, i dos cappuccinos. Però és que ara em fotaria una pasta abans d'agafar l'avió, eh? Per acomiadar-me lo grande. Bé, doncs comencem a preparar

l'esmorzar per dissabte que ve de Maica Navarro, que ja veig que les pretensions

i les. Bueno, no tinc, no tinc, no tinc. No, les expectatives. No tinc cap esperança, eh? No tinc cap esperança. Sí, sí, confia, confia. De totes maneres, jo puc canviar, si puc demanar, m'estimo més el Màxim Iglesias que un esmorzar, però vaja. D'allò de, si em volsos realment sorprendre'm, tindran una benvinguda, i a més a més que es deixi el bigoti aquest que últimament porta, no crec que està fent alguna sèrie que porta el bigoti, i ja està tremendo a nivell cósmico. Tu amb bigoti no estaries malament,

ara que penso. El problema és que soc tan imberbe que encara espero quan. Tinc un bigoti la mínima mal, que saps allò de com de. De preadolescent que no acaba de sortir. L'altestosterona aquí no brilla. Arribem fins on arribem. 3 minuts per un quart d'onze. Va, som-hi. Si no, després els oients es queixen que estem tota l'estona de Jaroteo i. Jaroteo, saps lo que era el Jaroteo? El programa de I tant que ho sé perquè vaig estar. Mira, vaig estar amb el Justo Molinero aquesta setmana, han presentat el documental que ha fet Incís i TV3, que crec que és dir Mars al Senseficció a la metge, el poder d'una veu, i és preciós, està molt ben fet i realment reivindica tot el llegat d'un personatge sense el qual no entendríem la història de Catalunya.

Home, i tant. De fet, el seu plató radiofònic a l'estudi el teníem a. Bueno, estava a Santa Coloma Gramenet. Jo crec que encara està a Santa Coloma Gramenet, a tocar de casa, encara està a Santa Coloma. Jo crec que sí, al costat de casa dels pares.

Vaig conèixer l'Andrea Molinero, que és la seva filla, i qui ara s'ha quedat d'alguna manera tot el llegat i està gestionant la ràdio i la tele, perquè el Justo ja és gran i està de retirada. Però realment val molt la pena el que veurem al Sense Ficció, perquè el poder de convocatòria d'aquest documental hi apareix Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas. És molt interessant veure com el poder va intentar utilitzar Justo Molinero i com ell també en va treure a Reddit. I va construir un imperi mediàtic, vull dir que. Sí, sí. Que a banda de I després sobre Estopa, els Chunguitos. Vull dir, en fi, un poder de convocatori extraordinari.

Bueno, és que durant molts anys va ser la veu, i la veu i la representació de tot un grup d'immigració, tot aquell que va venir, en aquest cas, d'Andalusia, i ell una mica va ser el seu referent, la seva veu, i aquell que, bueno, doncs, durant la seva emissora. Compartia i feia com que obria aquesta finestra amb una Andalusia que estava amb el cor de tota aquesta gent que va venir a Catalunya a treballar com els meus pares. Els meus pares van venir de Navarra, l'emigració del nord era més petita, però també hi va ser present, també està a la casa de Navarra. Un frontón i tota aquesta presència.

Molt interessant. Aquest dimarts al Sense Ficció. Escolta'm, aquest dilluns, demà passat, havia de començar, havia d'arrencar, Maika, les declaracions de testimonis vinculats al cas Endic, però finalment haurem d'esperar una setmana més per sentir aquests relats. Què ha passat, Maika? Per què s'ha endarrerit tot això?

De fet, ha estat una cosa molt burocràtica de reajustament dels calendaris personals d'alguns testimonis. Arrancava, com bé deies, dilluns, el Francisco Marco, que és important perquè el Francisco Marco, el director de Método 3, és a treballar contractat per la defensa de Jonathan Handic, però qui el citava era la fiscal. D'aquí la curiositat també era per què volia preguntar-li i per què. Però, per una qüestió d'agenda del senyor Marco i dels altres dos testimonis que havien d'anar dilluns, doncs s'ha recol·locat i finalment les 33 declaracions dels 33 testimonis arrenquen el 10 de novembre i seran 9 dies entre el 10 de novembre i el 16 de desembre. Per tant, els redactors de successos i judicials, octubre, novembre i desembre, No, Torella, no. En novembre i desembre estarem molt entretinguts en aquests jutjats destartalats de Marc Torell, on la jutgessa Raquel Nieto, la fiscal Teresa Llol i els advocats de la defensa, Jonathan Andix, Cristóbal Martell i Sebastián de Juan, estaran allà presents en aquests interrogatoris. Interessant, per allà desfilaran tots aquests testimonis que va demanar. La defensa, el perifil Roca, empresaris de. El notari del senyor Jonathan Andic, el notari de la família Andic, i també una directora de l'empresa immobiliària que gestiona part del patrimoni immobiliari dels Andic. I després tot el gran grup de testimonis els ha demanat la. I aquí també serà molt interessant escoltar els albacees, com es diu en català, Roger? El què, perdona? Els albacees. Els albacees. Ara ho investiguem, però no et s'ajuda. Els albacees, que té un altre nom en català que ara ens ho dirà l'Eda, també són importants perquè aquí està. El marmessó, vols dir, el marmessó, potser. El marmessó, sí, els tres marmessons. Doncs Creueras, que ell en el seu moment no ho va declarar, els Mossos no el van citar durant l'instrucció, no l'han citat mai. O sigui, José Creueras,

el president del Grup Planeta, també està citat com a marmessó del patrimoni d'Anticantenga?

Sí, i aquest jo crec que serà molt interessant, perquè insisteixo. Fins ara només hem sentit en Creueras, que el va entrevistar, recorda, el programa Pellicer el va entrevistar però amb la condició que només volia parlar de la faceta personal del seu amic. Isaac i Creueras eren molt, molt bons amics i és veritat que el seu testimoni serà com a marmessó i també amb aquesta confidencialitat que tenia, aquest coneixement de la relació pare i fill, aquest coneixement de la família i sobretot de la voluntat d'Isaac Càndic amb aquesta fundació. Que els Mossos i l'administració interpreten que està una mica en la justificació i en l'entendre el possible mòbil d'aquest presumpte homicidi, que seria de quina manera aquesta Fundació marmava el patrimoni dels fills de Sant Càndid. Interessant totes les declaracions seran, segur.

Doncs tot això que s'endarrereix una setmana, per tant aquest dilluns encara no tindrem novetats del cas en dic, sí la setmana següent. Enmig tot això també, Maika, et vull preguntar breument d'una dada protagonista aquesta setmana de la crònica de successos, i és que els Mossos d'Esquadra tenen identificats 34 agressors. Grups violents actius a Catalunya que es dediquen al tràfic de drogues, agressions i fins i tot homicidis. Són, Maika, el que coneixem com a pandilleros, que no és una paraula correcta, hem de parlar d'aquests grups violents actius, de moltes vegades joves, que els Mossos han identificat i que, mica en mica, intenten desmantellar.

Sí, jo crec que la dada més important d'aquesta compareixença que van fer els Mossos d'Esquadra és la xifra que van donar que aproximadament hi ha un milió de joves a tot Catalunya, però principalment a l'àrea metropolitana, que estarien integrats en aquests grups juvenils violents. Tot i que d'aquests mil, els que tenen un arrelament sòlid en aquestes organitzacions juvenils són entre 400 i 600. La gent té molt associat les bandes juvenils latines dels anys de fa una dècada, els latinquins, els lletes. Ara hauríem de parlar de los Trinitarios, Barrio 18 y los 300. Aquests tres serien els més importants. I el que han fet Mossos en els últims dos anys ha sigut analitzar el problema i crear un pla transversal que es començarà posant en marxa ja, que té com a objectius abordar el problema que hi ha, resoldre conflictes que tenen i evitar sobretot una eclosió i que passi el que està passant a Madrid, on la violència d'aquestes bandes juvenils és molt freqüent. Tot i que aquí, en l'últim any, els conflictes protagonitzats a Caracol són molt freqüents i des del desembre del 2023 hem de parlar de tres homicidis protagonitzats per aquestes bandes juvenils.

Efectivament, ens n'hem anat fent ressò i han tingut un impacte important. Maika, escolta'm, que tinguis molt bon viatge de tornada. Acaba de gaudir d'aquestes últimes hores a Sicília.

Sí, bé. No passa gens de mitja hora i la maleta ja està feta, faig un passeig, em prenc una perola, no és hora, però me l'avançaré, i ja pa, ja la fa el cotxe i ja la porta a Catània. Molt bé, molt bé. Molt bé. Bueno, doncs res, ens veiem el dissabte que ve.

I et farem una rebuda amb tots els honors. Catifa, vermelles, morsà, flors. En fi, uns mariachis i tot aquí per rebre Maika Navarro. Un mes després, un mes de vacances. Catalunya t'ha trobat a faltar. Maika, bon viatge, cuida't.

Vinga, a vosaltres, fins la setmana propera. Gràcies per tot, adeu.

Fem una pausa i el suplement es converteix en una pista de ball. Discoteca per reivindicar els anys 80 amb Jordi Cubino i Carlos Bayona. El suplement, amb Roger Escapa.