Mayka Navarro: "Els investigadors diuen que Andic no va caure sol, però la policia no ho pot saber"

El suplement. Amb Roger Escapa.

L'Hora Negra.

Vaika Navarro. Maria del Carme Navarro, bon dia i bona hora. Què tal? Bon dia i bona hora, Rogelio. Com estem? Bé.

Bé, bé, bé. Sí, bé. Tot en ordre. Sí, sí, res. No tinc cap cosa extraordinària que explicar-te. Doncs anem al gra, eh? Sí, vinga, va, anem al gra.

Anem al gra perquè el. Ha tornat a la primera línia de la crònica de successos tota la història d'Isaac Andik i tenim diversos testimonis que han desfilat aquesta setmana amb la investigació per la mort d'Isaac Andik. Estan passant aquests dies pel despatx de la fiscal Teresa Ioldi, entre ells la secretària d'Isaac Andik i el primer mosso que va atendre, Jonathan Andik.

El despatx és de la jutgessa de Martorell, de la Raquel Nieto, i la Teresa Ioldi és trasllada al despatx de la jutgessa, que és aquell espai absolutament que és indescriptible, és una jo crec que ja ho hem explicat més d'una vegada, és com una comunitat de veïns i allà on normalment tenim botigues, doncs allà hi ha uns jutjats encaixats. I per tant, per allà on entra Cristóbal Martell, la jutgessa, la fiscal i els testimonis, doncs els veïns del segon i el tercer tenen la roba estesa. En fi. Més enllà d'aquesta imatge.

Són aquestes imatges que veiem repetides amb l'Ukele, el 3K Info, el Telenotícies.

Sí, aquestes escales, sí, perquè han de centrar per aquestes escales, i ja les veiem. I és veritat que I què diuen els veïns? Ah, bueno, els veïns. Els veïns ja. Al principi és veritat que, com no sabíem quina mena de. De desplegament de seguretat, farien Mossos, de si ens traurien d'aquest espai i aleshores no tindríem visió, tots allà ens vam fer col·legues d'algun veí que té balcó, vistes el pati i l'entrada i l'accés a aquest jutjat, Però no, no, o sigui, hi ha com una línia de seguretat per no acostar-nos, que tampoc ho faríem els testimonis quan arriben, però com pots comprendre, és que som molts els periodistes, càmeres, ràdios, estem tots, tots, tots els dies. I jo m'he fet sobretot col·lega perquè hi ha un centre de rehabilitació. D'aquests que fas a l'indí, la recuperació dels indibes i tal, que són super mones, i aleshores sí que, perquè hi ha molt pocs bars per la zona, hi havia un però va tancat, i el que m'he fet molt col·legal d'elles, i quan necessito anar al lavabo, doncs em deixen, pico per la porta del darrere i em deixen entrar. De fet, abans d'ell els hi vaig dir, qualsevol dia alguna d'aquestes esperes, Em quedaré a dormir aquí. No, no, no, no. Dormir no m'havia passat pel cap, però fer-me jo una indiba, un caloret. Un rooibos, un rooibos o un. No, això de. Com un rooibos? No, home, no. La indiba és aquest calor, aquesta cosa que et fan quan tens una. Has de fer recuperació d'ombro, d'espatlla i tal. És que t'entrenes tant, no? Passes tantes hores al gimnàs. No ho sé. Jo què sé, perquè són gran i aleshores el cos es ressenteix. Tu que encara ets jove, però ja et tocarà anar a rehabilitació a fer massatges. No, però mira, ara que ho dius, també, una més diadeta ja tal. Aquesta m'he fet col·lega d'aquestes i, bueno, i clar.

Bé, és que hi ha una cosa que és que la teva feina de periodista de successos, el que inclou, sobretot, són moltes hores de guàrdia, moltes hores esperant que desfilin testimonis, no? Vull dir que has de fer temps, has d'aprendre a fer temps.

Bueno, doncs jo, per exemple, jo vaig amb cadira allà. Allà, en aquest pati, és un. Si tu et muntes un dispositiu com si anessis a la platja. Bueno, absolutament. O sigui, és que quan vaig. Normalment vaig acompanyada d'un càmera per fer les entrades a la tele. I si vaig amb un càmera, que es diu Ismael, que en el seu cotxe ja aporta una cadira d'aquestes de platja, i a més a més a l'estiu les primeres tandes d'espera allà imagina't sense ombra portava un parasol de platja també amb el peu o sigui,

passar desapercebuda és impossible. Bueno, no és una qüestió de

passar de ser perseguda. És un tema de comoditat. És que la resta s'estiran a terra. Jo, amb 57 anys, no cal que estigui tirada a terra. No, aleshores, ja és ahir, aquests dos dies, doncs com no tinc cadira plegable perquè se m'ha oblidat anar a comprar-la, els meus veïns de Replà, el Guillem i la Sandra, diuen, deixa'm una de les cadires plegables. Jo vaig arribar amb la meva cadira, que per cert, per allà va posar el cul tot mig, mig, mig tothom totes les reaccions de successos però era la meva cadira i tothom em diu ai, perquè no, és veritat, sempre penso i clar, com que no feia sol no feia que no calia i el proper dia m'estic plantejant una tauleta també cadireta i tauleta. Però no és una qüestió de cridar l'atenció, és una qüestió de. No, perquè m'has dit, tu no pots passar de ser perseguda, ets com la meva mare. No, no vol dir. Què vol dir? Jo no vull cridar l'atenció, no vull que la gent em miri, però si tu has de fer hores i hores en un espai que no té que l'opció és o estàs dreta. Clar, hòstia, 8 hores dretes allà sense caminar. Sí, podria anar donant voltes i anant fent passes, però tampoc ho veig. Doncs aleshores és cadira, cadira perquè a més a més en aquest temps preparo amb el Toni Muñoz la crònica per la web, gravem un vídeo, però cadira. Saps el que és deixar, per què és deixar la meva bossa al terra que està ple de merda? No m'agrada a mi això.

Doncs ben preparada, anant veient com desfilaven tots aquests testimonis. No vas veure desfilar l'amiga i col·laboradora d'aquesta famosa terapeuta, que és la Joana, en vam parlar, no? No l'han cridat a declarar, cosa que alimenta també la possibilitat que hi hagi una peça separada al voltant de Julia Ludewold, perquè.

Sí, ja ho vam explicar aquesta tanda de declaracions que la jutgessa dona el vistiplà i que són a petició tant del Cristóbal Martell de la defensa de Jonathan Andy com de la Teresa Yoldi no s'ha citat amb aquesta col·laboradora amb aquesta professora d'anglès que recordem que és fonamental perquè juntament amb la coach la coach, la terapeuta. És la que li ensenya en una primera visita aquest camí de les faixades a les coves del Salitre, que acompanya posteriorment el Jonathan Handic i li ensenya aquest camí i que després, quatre dies abans, el Jonathan torna a anar en solitari i després al maleurat dia d'aquest 14 de desembre. I el fet de no ser citada a declarar, i el fet que la defensa a dia d'avui no tingui, no li hagin traslladat aquestes dues declaracions importants, doncs, escolta'm, blanco i amb botella, pues leche, no? Pues lo mateix, blanco i amb botella, peça separada secreta, vinculada amb aquestes dues dones, és claríssim. Clar, però amb això la gent ha de saber que no tindrem mai una confirmació oficial, ho sabrem més endavant, però si no, és que no té sentit.

És a dir, que s'està investigant el paper que hauria tingut l'Uderwold i aquesta col·laboració, Anna, a part d'aquest cas que ja tenim al damunt.

No, és una peça secreta separada vinculada al presumpte homicidi d'Isaac Andíc. Clar, hi ha una cosa molt important. Cap de les dues estava aquell 14 de desembre en aquell punt on cau Isaac Andíc. No estava. Allà només estaven pare i fill. Això és evident. Però recordem que la mateixa jutgessa i la fiscal, en algun dels pocs documents que hem pogut tenir accés i hem lleixit, ja parlaven de la possible participació de terceres persones. Aquesta possible participació té moltes variants, és a dir, no necessàriament és estar allà. És una mica, s'haurà de veure fins a quin punt, com. Quina tipologia delictiva, si existeix, es pot valorar aquesta participació o no de Maria Júlia i de la intèrpretesa? És a dir, una de les frases que t'expliquen les fonts quan parles d'aquesta participació o no era si Maria Júlia. Si Maria Júlia no hagués conegut aquest camí, recordem que ella s'interessa per un camí en presència de Barrans. Per què? Perquè volia posar en pràctica una teràpia de confrontació. Inventada per ella mateixa, Madeineia, on una persona simulava posar el límit en un altre familiar, en una teràpia de confrontació. Buscava aquest espai per un altre pacient. I aleshores ella coneix aquest camí, demana a una col·laboradora seva que li ensenyi a Jonathan Antic, és a dir, si Maria Júlia no hagués fet aquesta gestió mostrant a Jonathan Antic, aquest camí, parlant amb Jonathan d'aquestes teràpies de confrontació que Jonathan les coneix amb tots aquests elements estaríem avui on estem o no? I clar, tampoc sé jo això si és. Quina titulació delictiva entre cometes si ha de tenir o no però bé, ja s'avaluarà però sí que és veritat que investigar-les amb elles ja s'obria la porta. En aquests escrits de la magistrada. I això és tant. Del que hem vist aquesta setmana,

Maika, ens podem centrar en les declaracions d'alguns dels Mossos involucrats en el cas, per començar, dos agents de la Unitat d'Intervenció de Muntanya que bàsicament diuen que no es pot saber si la caiguda mortal d'en Dick Para va ser accidental o va ser provocada.

Mira, ahir Cristóbal Martell, que lidera la defensa amb Sebastián de Juan i Maria Sadó, va sortir especialment satisfet de les declaracions, va sortir content. Es veia el rostre que estava satisfet. Aquests dos Mossos d'Esquadra de la Unitat d'Intervenció de Muntanya estaven citats en la primera ronda de declaracions, es van ajornar i van declarar ahir. El que van fer va ser ratificar els informes que van fer. Ells són cridats l'endemà, perquè el primer dia no poden fer cap estudi allà a peu de muntanya, perquè tot just això, l'accident, la mort, la caiguda de. D'Issa Candí que és cap a les 12 i mitja aproximadament que arriben s'engega tot els serveis d'emergència es rescata el cos amb l'helicòpter estem parlant del desembre allà dalt a la muntanya es feia fos ràpid i per tant va haver-hi unes primeres fotografies d'aquella tarda fetes pels propis Mossos de Martorell la unitat de muntanya va treballar l'endemà sobre el terreny. I és cert que aproximadament en una de cent educacions van fer reconstruccions de com havia pogut ser aquesta caiguda. I el que diuen és, el que van ratificar és, que no es pot validar quina és la naturalesa de la caiguda. Aquí ho hem explicat. Aquí hi ha tres opcions. O es va a suïcidar, o sigui, un llança perquè vol i no aquesta descartada, i després hi ha dos. O tens un accident i caus sol, o hi ha una segona persona que t'empenya i per tant és de naturalesa delictiva. Els investigadors mantenen que Isaac Andik no va caure sol i que va empenya el seu fill. Fins aquí estem d'acord. Què diuen els Mossos especialistes de muntanya? Doncs que no poden, per l'orografia del terreny, per la situació, que no poden validar com va caure, si va ser un accident o va relliscar sol. I són honestos.

S'ha parlat de la famosa petjada aquesta setmana en aquests interrogatoris. Ho dic també perquè, recordem, hi ha una petjada al voltant del punt on hi va haver la caiguda que alguns investigadors apunten que hauria estat dibuixada, feta a posteriori de la caiguda per simular que allà s'havia entrebancat de manera accidental. Què s'ha dit al voltant d'aquesta famosa petjada aquesta setmana?

La famosa petjada és un dels set indicis que fa servir la magistrada per demanar la pressió provisional de Jonathan Andy, que un cop és detingut, l'ho diploma amb aquesta fiança d'un milió d'euros. I la jutge és el que deien els Mossos, aquests Mossos de muntanya. Aquesta petjada no és una petjada normal. Algú, però clar, no concret en qui és, algú va agafar i va fregar el terra davant i darrere provocant aquesta petjada perquè no és una petjada natural el que ahir vam dir és ara no podem confirmar ni qui la va fer ni quan es va fer Martell va insistir molt en vostès poden determinar quan es va fer? No poden determinar qui la va fer? No. Això ja ho sabíem. De fet, era un dels arguments de la defensa en aquest escrit, aquest recurs que va presentar Cristóbal Martell i que, per cert, està pendent encara de la resolució de l'Audiència de Barcelona. I per tant els Mossos van dir el mateix, perquè a més Martell una de les coses que va insistir ahir amb els Mossos era, escolti, és que aquest espai i que també va sortir el dia anterior quan declara. El sergent de Mossos d'Esquadra que estava de cap de torre aquell dia a tota la zona i que és el primer que arriba el primer que entrevista i veu Jonathan Handic i Martell li pregunta vostès van acordonar, van assegurar la zona, van perimetrar que allò, garantir per garantir

la custòdia de les proves clar, per allà no va tornar a entrar ni sortir ningú per allà. Es Martel diu, escolta, per allà va entrar i va sortir molta gent. Per tant, és veritat, ahir el més important és, no, nosaltres no podem dir ni quan es va fer ni qui la va fer. No es va fer cap O sigui, no es va fotografiar la sola de la sabata que portava Jonathan aquell dia, ni tampoc la d'Isaac. També hem de recordar que en aquell moment tot aquest era un amor a la muntanya, era un amor. A la muntanya i en aquell moment es treballa com un accident a la muntanya. I a més a més s'activa la comitiva judicial com sempre amb un accident de muntanya. És després que comencen els Mossos a qüestionar-se qüestionar-se coses a partir de les pròpies declaracions de Jonathan. És a dir, en un primer moment allò era. Pare i fill estan a la muntanya passejant, cau el pare i accident de muntanya. Això era el primer escenari. A més que mosos comencen a dubtar i per això demanen una segona declaració perquè entenen que hi ha coses que no els acabava de quadrar i la voluntat era esbrinar, anar més enllà. I al anar més enllà portem ja, hem arribat fins aquí.

Escolta'm, aquesta setmana també ha desfilat en aquestes declaracions el primer policia que va atendre Jonathan després de la caiguda.

Aquest que et dic, aquest sergent, és aquest sergent que estava de cap de tor, era el responsable de Seguretat Ciutadana a tota la zona. I aleshores arriben abans bombers i arriben primers sanitaris perquè, insisteixo, en aquesta trucada que ell fa al 112, trucada posterior, perquè primer el truca a la que havia estat, en aquell moment a la dona d'Isaac Andí, que Estefania Nú, a més aquesta trucada del pare caigut, que faig, no sé què fer, i ella li diu, filmeu, penja i truca al 112, hòstia. Truca al 112 i aquesta primera assistència és de rescat a la muntanya. S'activen bombers sanitaris i després els bombers tornen a parlar amb la sala i li diuen que aquest home és mort, per tant ja s'activen Mossos d'Esquadra. Per això quan arriba aquest vehicle policial, aquest sergent parla amb un ves tal, li fan una mini situació i li pregunten on està el fill, diu que està a l'ambulància s'acosta a l'ambulància i a l'interior de l'ambulància estava Jonathan amb Estefania estaven, i fan una primera conversa, escolta'm, explica'm tranquil tranquil no li diu perquè ell l'explica en aquesta declaració que el veu molt tranquil i. De fet, ell explica, escolta'm, el vaig veure molt tranquil i Cristóbal Martell li va advertir, bueno, tranquil, però vostè sap si quan vostè arriba els sanitaris que l'estan atenent li han donat algun ansiolític o alguna medicació? I diu, doncs no ho sé, però jo només constato

que el vaig veure molt tranquil, en qualsevol cas. Li pregunta, escolta'm, explica'm què ha passat, i el que Jonathan explica és, escolta'm, venia que aquí va haver-hi un altre dels punts, si recordes, si ens anem cap enrere, durant moltes setmanes es va parlar que tots dos tornaven al pàrquing, que ja havien fet l'excursió, I no va ser fins que Mossos agafa i analitza el telèfon d'Isaac Andik i fan el trajecte a través de les seves aplicacions que diuen, hòstia, si tot just havien començat. Bueno, per Cristóbal Martel és una malinterpretació que va fer el mosso d'Esquadra d'aquesta conversa i que ell amb l'estat de xoc va dir, veníamos. Però volem dir que tots just començàvem, això no és tan important. Que tots dos havien començat aquesta sortida, que havien quedat per xerrar i que els primers minuts anàvem junts plegats xerrant de les seves coses i que el pare es va entretenir amb el mòbil fent algunes fotografies, alguns vídeos. I que el moment en què el Jonathan comença a avançar en solitari i que va per davant uns metres quan escolta un soroll, en giro, i en aquest moment el que diu, i que és el que consta en la primera tastada d'aquesta instrucció, i és el que explicàvem amb l'avantguàrdia, amb el Toni Muñoz, aquesta setmana, és que gira i diu. Hòstia, què? Diu, el veig que cau, es dona un cop amb una

pedra i ja continua caient sense que jo pugui fer res. Introdueix una pedra que després ja va desaparèixer de les seves explicacions. Sí, el cop aquest que es va fer amb una pedra va desaparèixer de les posteriors explicacions. Sí, per Cristóbal Martell sempre parlo pel que poso en boca Cristóbal Martell, allò que l'ha escrit en aquest recurs. Aquesta mai ha vist una. Diferències ni canvis de versió en les explicacions de Jonathan. Sempre diu que al final ho expliques d'una manera o una altra però que sempre és la mateixa versió. Vaig pel davant, giro i el pare cau i no puc fer res i estic molt allunyat d'ell en aquest moment. La magistrada no ho veu així, diu que aquests detalls són importants i són rellevants i que en les seves diferents explicacions el relat varia. Al final és una investigació molt complicada, molt, molt complexa i és una investigació per indicis i ho vam veure ahir. Aquests dos Mossos ratifiquen que no hi ha cap prova directa, no hi ha cap imatge, no hi ha cap testimoni. I l'única persona que està allà manté la seva tesi que ell no va tocar el seu pare quan aquest cau de manera accidental. Per tant, hi ha tot un seguit d'elements que són els que veurem quin pes tenen durant un judici i sobretot ara mateix.

Falten més declaracions abans de. Falten un mogollón, si són quasi 33. I espera't. Això és aquesta setmana a partir de dilluns que continuen. Fins a desembre, fins a desembre. Pensa que, a més a més, la setmana passada hi havia 10 declaracions que es van suspendre, doncs perquè primer per la vaga general i després perquè la fiscal, bueno, aquí va haver-hi una falta de coordinació o algú no va. No va recordar que tenia un judici amb jurat, on ella era la fiscal del jurat i no podia estar fent de fiscal. I prenem declaracions testimonis. Falta Creueres, Toni Ruiz, falta molta gent. I a més, el dilluns declara el. El notari de tots els testaments d'Isaac Andí, que serà també una declaració important, i també serà molt important escoltar Miquel Roca, que és el que estava creant fer els ciments jurídics d'aquesta fundació. Que volia crear i que en principi els fills mantenen el projecte i s'acandi com una mica del llegat per la societat de tota la seva obra benèfica i de més però bueno. Déu-n'hi-do quina història. Jo crec que aquest mes tindrem notícies de l'audiència de Barcelona. Aquest recurs és molt important. El que digui l'audiència del recurs de Cristóbal Martell serà molt i molt important perquè ens donarà pistes de com un altre tres magistrats aliens al dia a dia de la causa

valoren tots aquests indicis. Per tant, aquí tothom està. A l'espera d'aquesta resolució, que insisteixo, aquesta sala és lenta, però en teoria hauria de ser ja imminent, ja ho veurem.

Maika Navarro, moltes gràcies. Tres minuts avui per arribar a dos quarts d'onze. Et convido, si et ve de gust, que et quedis. És que tinc hora per fer-me la manicura. Doncs et perdràs la història de la Carlota Orman. És una jove catalana que l'estiu passat se'n va a Indonèsia a fer submarinisme, però un contratemps va fer que el viatge que s'havia imaginat no tingués res a veure amb la realitat. Avui ens vindrà. Però està aquí. Està aquí amb les seves amigues. Està viva. Està perfecta. Està perfecta, però es van portar un ensurt fent submarinisme. A sota l'aigua. I com que sé que és un gènere, el submarinisme, que a tu t'interessa.

Però jo quasi que no tenc ganes de saber. En fi, que. No, doncs, escolta'm, cap problema. Doncs abans de marxar. No per res, eh? O sigui, que jo sé perfectament que allà sota poden passar coses. És més, mama, no escoltis el que ara explicaran.

No, que es quedi tothom. Tothom conectat al suplement, la mare de Maika Navarro, si vol, té festa. Sí que m'ajudaràs a resoldre l'enigma criminal, que saps que és una de les novetats que aquesta temporada hem incorporat al programa. El Lluís Soler, cada dia a primera hora,

recita un enigma criminal. Sí, ho vaig sentir l'altre dia.

Doncs avui la protagonista eres tu. I l'enigma criminal deia així. Enigmes criminals.

Maika Navarro està tancada al calabós d'una comissaria. Potser ha comès una imprudència, però no ha fet res que infringís la llei. Què ha passat? Ai. Maika Navarro està tancada

al calabós d'una comissaria. Potser ha comès una imprudència, però no ha fet res que inferencis la llei. Què ha passat? Es preguntava el Lluís Soler. Hem rebut un munt de respostes. A catradio.cat la més original de totes és la del Lluís Justo que s'emporta quatre entrades per visitar la Sagrada Família que ha escrit deixeixo que ha escrit el Lluís. Té gràcia. El Roger estava a la garxola acusat d'haver participat dels aldarulls posteriors a la vaga general. Un inexplicable error per la seva semblança a un delinqüent fitxat per la policia. Quan la maica s'assabenta, acudeix a comissaria per declarar el seu favor, tot accedint a la cel·la per demostrar la confusió, estaven junts fent una entrepà d'Arral de Benyó. Un moment, un moment. En copsar el malentès, el carceller els deixa sortir, la Maika s'entreté interrogant un altre pres provisional pel seu article de l'avantguàrdia, la porta es tanca automàticament, el Ruia surt, la Maika es queda a dins. Maravillos. Lluís Justo, per tu, aquestes entrades per la Serà Família, Raldavinyó la setmana que ve, que aquesta setmana amb la vaga general hi ha hagut un problema de logística i no ha arribat.

Però s'han disculpat i estaven encantats. Dona'm les altres respostes. Mira, te les pots emportar.

La Gloria Goberno, la Gina Raimat, l'Antoni Sendra, les tinc totes aquí. Fem una pausa i una història de submarinisme amb final feliç, tot i que un bon ensurt a una illa d'Indonèsia protagonitzada per quatre catalanes viatgeres amb molt entusiasme i amb final feliç. Fem una pausa i ara tornem. Gràcies, Maika. El suplement, amb Roger Escapa.