Mayka Navarro: "Els Mossos han fet un blindatge qüestionable de la investigació del cas de Susqueda"

El Suplement, amb Roger Escapa.

L'Hora Negra.

Les 10 del matí, Maika Navarro, bon dia i bona hora. Què tal?

Bon dia i bona hora. Molt bé, i tu? Et vaig sentir divendres que portaves pastetes a la secció de. No, no, no, divendres et vaig sentir amb el amb el collons, amb el. Joder, Maika Navarro, el que porta els matins en aquesta casa. Amb el Ricard. I el matí de Catalunya Ràdio. Perdó, perdó, Ricard. Vaig sentir amb el Ricard que presentaves el que faríem el cap de setmana i els portaves galetetes i una de les col·laboradores menjava un Roger Escapa de sucre. Al Ricard li vaig portar

una galeta de la Chantal Llamina amb la seva cara impresa. Sí, em pots explicar per què hi ha galetetes. Perquè se les van cruspir tots els del Matí de Catalunya Ràdio, perquè mira, tenien gana. El gremi de pastissers. No, no vull que m'expliquis res.

El que vull saber és que després de tot allò que vas fer dissabte passat, fent creure a tothom que això a partir d'ara esmorzaríem i que els pastissers de Catalunya farien cua per mostrar les seves especialitats, aquí torna un altre cop la sequera més absoluta.

Veus aquest paquet que hi ha aquí? Sí. Això és gentilesa de Raldavinyó, que a partir d'ara, com que et queixes sempre dels esmurses, s'han posat en contacte. Això és de debò, eh? Això ens ho han explicat aquesta setmana al Departament Comercial de Catalunya Ràdio. Són fans de l'Hora Negra, Raldavinyó, i estan farts que et queixis de que no et porto a esmorzar, i a partir d'ara han decidit posar una falca i patrocinar. No sé si patrocinar, però ara. És conya? No, no és conya. O sigui, ara hi ha un anunci de. Sí, no, tot això és per repartir per. Bueno, doncs t'emportes ara el pernil.

No et queixis més A veure.

Un moment, deixa'm explicar una altra història. El gremi de pastissers es veu que va fer arribar a les instal·lacions de Catalunya Ràdio unes galetes impreses amb la cara dels realitzadors de la casa. És a dir, hi havia el Garriga, el Suplement, el Mati, el Kilian, la Xantal Llevina. Aleshores, jo ahir quan vaig entrar al matí vaig repartir algunes d'aquestes galetes. Al Ricard li vaig donar la xantalla vina, l'armínia. Qui és el menjar, la del Ricard? Suposo que ja se l'havien cruspit abans.

I la teva, qui és la del menjar? L'armínia.

I a tu, en comptes de dolç,

t'han donat salat. Però clar, aquí el que ha arribat és un paquetet, que estan fantàstics, curació de 14 mesos,

espatlla curada, 75%. Crec que el preu de la tarifa que pagues no és per la menció, vull dir que tampoc cal

que li donen més. No, no, no, no, però que està molt bé, però clar, aquí. Si no els hi sortirà molt barat, això. Però no, escolta'm una cosa, però clar, això i el pa, el pa amb tomàquet i l'oli. Aquí tira els paquetets envasats al buit, perfecte, Són 1, 2, 3, 4, 5. Els hi me la portaré a casa. A repartir. No, no, no, no, no, no, no. O sigui, aquesta gent, els del RAL de Vinyó, pateixen per mi. Me'n porto jo a casa meva. Moltes gràcies, senyor. El RAL de Vinyó és un senyor. O una senyora, no ho sabem. Una senyora Rall de Vinyó. Rall? Què vol dir Rall? Rall, doncs. Rall és nom de persona?

Sí, no. Rall? Del senyor Rall, o la senyora Rall. Rall de Vinyó, sí. A veure, que tu quin és de Rall de Vinyó? Perquè m'aclareixi. No, no, no. No cal trucar. Gràcies, eh? Escolta'm, passen 4 minuts de les 10 del matí. Comencem molt malament, avui. Comencem molt malament. Què passa? Res, no, volia comentar, abans de tot. Per què comencem molt malament? No, desordenats, com sempre.

Ah! Ens va renyar un oient que li vaig demanar discurs perquè diu que si continuem fent tafanets tanta estona i poca estona per la secció, que plega. I clar, doncs hi ha una altra opció, més temps.

Més temps de secció. Bé, intentem fer l'equilibri una setmana una mica més i una setmana una mica menys. Hi ha oients que ho aplaudeixen i d'altres, doncs. No sempre tenim tantes coses. Aquesta setmana, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do la de coses que tenim a explicar. Perquè tu te'n recordaràs, Maika, la primera secció que vam fer de la història de l'Hora Negra devia ser el setembre del 2018. Imagina't si ha plogut. Pràcticament nou anys farà. Vuit anys i mig. La primera secció, jo recordo, que vas venir aquí i vas dir, vull parlar de Susqueda, perquè recentment hi ha hagut un doble crim molt sonat. Això portarà molta, molta cua. I vas explicar tots els detalls d'aquell doble crim que va commocionar tot Catalunya. Recordem el Marc i la Paula, la parella de 21 i de 23 anys, amb aquest doble crim al Pantà de Susqueda, en aquell dia que ells havien anat a passar un dia, en principi, amb canoa i a passar-ho bé. I després d'una llarguíssima investigació s'ha presentat l'escrit d'acusació contra qui sempre ha estat el principal i únic sospitós, Jordi Magentí, I si fem una mica de memòria abans d'explicar qui és Jordi Magentí i mai, que ens hem de remuntar en aquell agost de l'any 2017 al Marc i la Paula, aquesta parella, que havien anat al pantà a fer caiac i que van desaparèixer el dia 24. I al cap d'uns dies va sortir el senyal d'alarma, perquè aquests dies el que apunta també la Fiscalia és que el Jordi Magentí, el que es va dedicar sobretot just després de cometre el crim, si és que va ser ell, presumptament, va ser a eliminar totes les proves.

Fixa't que, tu ho dius bé, si la primera secció va ser al setembre del 2018 i vaig poder parlar, tot i que havia passat un any del doble crim de la Paula i el Marc, però clar, mireu la data, 24 d'agost. Sí, havia passat res, una setmana dels atemptats de Barcelona. I per tant tota l'atenció mediàtica en aquell moment estava centrada en els atemptats. I després, tot seguit, gairebé quan encara no havíem superat el tema dels atemptats, me refereixo una mica a la feina dels periodistes de successos i tribunals, Va arribar tot a la previa de l'octubre, després de l'octubre, i per tant jo no vaig trigar gairebé un any a pujar a Susqueda, a Susqueda al Pantà, i entendre el que implicava el doble crim de la Paula i el Marc, que vaig pujar a Susqueda, que sempre ho recordo, i ella ho explica en el seu llibre, amb la Tora Soler i el Pere Durant, que vam estar una mica descobrint els punts claus que ara aquest fiscal que dius, el Jerónimo Gómez, que demana aquests 52 anys pel Jordi Magentí, també una de les coses que demana en aquest escrit de 52 pàgines, que són les mateixes anys que demanava Presó, vol que el jurat popular, perquè aquest cas serà jutjat per jurat popular, el primer que ha de fer és. Que els membres del jurat anà a Susqueda, anà al Pantà, i que algú coneixedor de l'espai, de la zona del Pantà, els expliqui tots els punts, perquè si no vas a Susqueda, és absolutament impossible entendre la complexitat d'aquest doble crim i la complexitat d'una investigació que ha durat nou anys i dos mesos.

9 anys i 2 mesos. Això ho dius perquè l'orografia del Pantalassos queda molt particular, l'has de conèixer molt bé, i precisament Jordi Magentí era una de les persones que més coneixia aquest entorn.

Això ho dic perquè hi ha diferents punts en un escenari complex, que a més a més és un escenari del crim que canvia a voluntat del volum de l'aigua del pantà. L'agost del 2017 el pantà tenia aproximadament un volum d'aigua de 67% i aleshores durant tots aquests anys Mossos ha intentat fer determinades proves parisials, del so, dels trets, que alguns testimonis reconeixen i admeten haver escoltat segons on estava col·locat cada un d'aquests testimonis a l'hora d'indicar d'on venia o no venia el so, per on el van escoltar, doncs depenent del volum d'aigua, doncs el so es belluga d'una manera les corrents d'aigua. Per determinar que, o sigui, les corrents d'aigua segons el volum del pantà, per determinar on van ser un cop assassinats i llestrats els cossos del Mari i la Paula, 33 dies després són recuperats perquè els cossos emergeixen, doncs una mica fer la simulació de des d'on els van llençar l'aigua per. Amb rocs perquè no flotessin al cap de poc. Només es va recuperar els rocs de la motxilla que porta amb el que va estar llestrat al cos del Marc, perquè el de la Paula, la sospita és que l'assassí va fer el mateix, és despullar-la i omplir la motxilla de rocs per aconseguir aquest enfonsament, tot i que. Una cosa física, que tampoc hem d'entrar a detalls, però en determinats moments els cossos floten i pugen, i això era una cosa que els Mossos ja contemplaven,

i als 33 dies els dos cossos van emergir al del mar, insisteixo, encara portava lligada la motxilla, la de l'en Paula es va perdre, i tot i que la unitat subaquàtica de Mossos en va fer moltíssimes immersions a dins del pantà, era absolutament impossible. Jo he parlat amb algú d'aquests bossejadors. Que van amb uns equips molt complexes i la visibilitat és nula, és a dir, tu no veus absolutament res, és com si haguessis de bussejar en una bassa de fang, que està tota plena de brutícia i d'objectes i de tot el que puguis imaginar i de vegetació, i el que has de fer és anar palpant per intentar trobar. Mai. Mai tampoc es va trobar l'arma de foc que es va fer servir per assassinar aquests dos joves del Maresme i, de fet, com has recordat, durant aquests anys l'advocat de la defensa, l'advocat de Jordi Magentí, tampoc mai Mossos d'Esquadra ha estat capaç de trobar restes biològics que vinculin el sospitós amb el lloc on Mossos assenyala que es va produir aquest doble crim, que són les runes de la Rierica, que és una. En aquest tram del pantà hi ha les runes d'una antiga casa que es diu la Rierica, i és el punt on Jordi Magentí acostumava a anar a pescar, i és on ell, finalment, tot i que no ha declarat mai, ell va veure que ell havia estat allà aquell matí,

aquell dia. Per tant, la clau d'aquest judici és si Mossos, durant aquest judici, poden demostrar a l'acusació i als parites que el doble crim es va produir a la Rierica, qui estava a la Rierica era Jordi Magentí. És una mica la dificultat d'un sospitós, d'un acusat que sempre ha negat la seva participació. Ara explicarem qui és Jordi Magentí.

Abans, però, com expliques, qui defensa Jordi Magentí és Benet Salelles. Per tant, aquí tornem a tenir un duel Benet Salelles-Carles Munguilot, que, en aquest cas, Munguilot defensa la família. Que són el Marc i la Paula, els familiars del Marc i la Paula, l'acusació és el Carles Munguilot contra Benet Salelles que defensa Jordi Magentí, per tant dos advocats amb accents ironí, també vinculats a aquest programa el Munguilot els diumenges el tenim aquí, demà a veure què ens explica. Qui és Jordi Magentí?

Doncs Jordi Magentí és un caçador-pescador d'Anglès, un municipi proper, i que és cert que ja havia protagonitzat les pàgines de la crònica de successos perquè anys enrere va assassinar la que era la seva primera dona i mare dels seus fills. El. El 97. El 97. Va ser condemnat. A més a més, la va esperar al carrer, primer tres trets i un quart quan ja estava la dona estirada a terra. Va estar condemnat a 15 anys de presó i, per tant, el fiscal, també, en el seu escrit d'acusació, recorda aquests antecedents. És veritat que la defensa, per part de Berenice Leia, sempre ha explicat que aquest element, aquesta circumstància, aquests fets, una mica han condicionat la investigació. Mira, quan parlem, deixa'm fer un parèntesis, ara que estem en plena instrucció encara, en els començaments, en els inicis pràcticament de la investigació pel presumpte homicidi d'Isaac Handic, i ara tot just no sabem encara si aquesta setmana començarà o no aquesta nova tenda de declaracions als jutjats de Martorell, en el seu moment, quan vam saber l'escrit d'acusació, l'escrit de la jutgessa, i els elements que tenia per assenyalar Jonathan Handik va sortir el. El que ha encarregat una mica de desmuntar aquests arguments va ser el Paco Marco, director de l'agència de detectius Método 3, contractada per la defensa de Jonathan Andick. I una mica una de les coses que ha explicat

el senyor Marco era que els Mossos d'Esquadra havien fet tota una investigació al voltant d'una persona que s'havien ofecat amb Jonathan. Tan antic i que tota la investigació girava per aconseguir proves, per assenyalar-lo sense veure res més, sense contemplar cap altre escenari. Doncs aquest és una mica el mateix relat amb les seves, evidentment, o sigui, cadascú amb les seves. Diferències que sempre ha dit Benet Seleyes. En el moment que Mossos d'Esquadra aconseguís identificar aquest vehicle blanc fotografiat aquell matí que són assassinats el Mari i la Paula al pantà, i que identifiquen aquest individu com a Jordi Magentí, ostres, i de seguida veuen què és, qui és i què havia fet, ja tota la investigació va ser per assenyalar-lo i arribar on és ara. És veritat que durant aquests anys hi ha una cosa molt curiosa, I és que, a diferències, cada familiar de víctimes, d'assassinats, té un comportament especial i no hi ha un patró de comportament unificat. O sigui, cada família gestiona el dol i la situació com pot i en aquell moment. Els familiars del Marc i la Paula, tot i que no es coneixien, i són dues famílies que es van conèixer primer per la recerca, perquè els primers dies es buscaven per una presunta desaparició sospitosa, i un cop ja es van trobar, bueno, ja hi havia evidències que havien estat assassinats, en aquell moment es van conèixer les dues famílies, van optar per un silenci. Clamorós i un blindatge

de les seves emocions, de com estaven, d'ells, de tota la família, i mai han aparegut. I fins i tot aquest blindatge, d'alguna manera, ha contaminat també la manera d'actuació de Mossos d'Esquadra, que durant aquests nou anys i dos mesos han treballat molt. Però és que no hem sabut absolutament res i era pràcticament impossible, tot i que no hi havia certes actuacions, saber què s'estava fent. I hem anat sabent elements de la investigació gràcies als escrits de la defensa de Magentí. O sigui, els escrits i els recursos de. Seleyes a l'Audiència de Girona era una mica el que ens donava pistes del que estava passant en aquella unitat central de Saparascuts. I també és veritat que això ha permès, fins i tot per aquest escrit duríssim de l'Audiència de Girona, quan deixen llibertat amb càrrecs a Jordi Magentí, i una mica toca el crostó als investigadors, doncs si tu ara preguntes a Girona, potser ara després d'aquests titulars no, però durant molt de temps hi havia un convenciment que Mossos d'Esquadra s'havia equivocat d'objectiu, que la investigació havia arribat com una mena de carreró sense fons i que els Mossos anaven perduts. Una mica aquesta és a Girona, aquesta ha estat la sensació, i no només a Girona, molts interessos del país que a mi em preguntaven, Bueno, ¿qué? ¿Susqueda, què? Bueno, pues Susqueda ha estat treballant i hi ha alguns sospitós. No, home, no, però m'ha gentit. Bueno, doncs ara, finalment, hem sabut que,

bueno, que s'anava treballant. De fet. ¿Hi ha hagut algun altre sospitós al llarg d'aquests nou anys? A veure, en el primer moment tot estava obert, o sigui, allà es va començar a treballar com una investigació complicada, o sigui, perquè hi havia un element que era clar, o sigui, que anaven al pantà, que Marc i Paula anaven a aquell pantà a Susqueda, ho sabien molt poques persones, molt poques persones, molt poques persones. Molt poques persones. De fet, ja et dic, les seves famílies ni tan sols sabien que tenien parella, però no O sigui, alguns amics, tal, ells veien que s'escriuen, mantenen algunes converses. Potser ho van improvisar la nit abans? Bueno, no tant, perquè és veritat que tenien ganes de navegar amb el calla. Fins a l'últim moment no decideixen què és amb el pantà basosqueda, no sabia si anar amb aigües obertes o aigües tancades, agafar un vell calla que estava al traster de casa dels pares. De fet fins i tot l'infla perquè tenia com unes punxades i el repara. És veritat que en una conversa amb la mare, que és una cosa que ella sempre ha arrossegat, perquè ell deia aigües obertes i la mare li diu, hòstia no, que fa anys amb el teu pare vam tombar, millor aigües tancades que són més controlables. I això és una cosa que la mare ha arrossegat durant tots aquests anys i el dia d'avui, doncs, Té aquesta losa, perquè interpreta que

si no hagués dit això potser finalment haguessin anat a un altre indre, bueno, en qualsevol cas. Algú es troba en aquell pantà, algú es troba i alguna cosa passa per aquesta reacció de 4-13 ell i un tret ell al cap. Perquè el mòbil no en tenim ni idea, no? No, no, no, no. El fiscal. Tampoc té per què haver-n'hi, no? No, és que tampoc hi ha per què haver-hi, perquè al final les investigacions no tenen per què determinar. A vegades el mòbil, el per què, ajuda a la investigació, però a vegades és incomprensible. Hi ha casos que mai saben per què va passar i que són aquests que a la gent li genera dubtes. I estic segura que en aquest cas, passi el que passi en aquest judici, molta gent continuarà pensant una altra cosa diferent, el que pugui sortir. El final que sabem és que, finalment, i tot i que alguns van arribar a pensar que aquest judici no es celebraria, doncs Jordi Magentí s'haurà al banc dels acusats i el fiscal demana 52 anys i deu de llibertat vigilada. Ara, en aquests moments, tant Benençalelles com la Maria i el Carles Monguilot, perquè són tots dos que estan portant a les famílies, estan. Elaboren els seus respectius escrits. La família Monguilot, el Carles i la Maria, aniran molt alienats amb el fiscal, consideren que ha estat un doble assassinat, i Salellas mantindrà la seva tesi que Mossos

ha construït una investigació i que no hi ha proves suficients per acusar-lo, perquè no hi ha arma, no hi ha restes biològics, i no es coneixien i. I no ha declarat mai que això és molt important.

Tractant-se d'aquesta acusació de doble assassinat, tenint en compte també que serà un judici oral amb jurat popular, per què no demanen presó provisional en el cas de Jordi Magentí?

Ara, en el seu moment, es va detenir. Finalment Mossos, després de molts mesos d'investigació i anar recopilant proves i buscant proves, indicis, ell va tenir les comunicacions intervingudes. És el moment en què. Un dels elements que l'acusació sempre ha assenyalat és aquestes recerques de viatges a Colòmbia, la seva dona actual és de Colòmbia i com buscava un lloc per marxar, converses amb el seu fill, etc. Aleshores ve un moment que es va acordar amb el. Fiscal que durant aquests anys ha dirigit la investigació amb un posicionament molt actiu, que era el Víctor Pillado, que l'any passat va ser traslladat a la Fiscalia General de l'Estat i ara és un altre fiscal, el que fa uns mesos va agafar el cas, es va haver de fer una immersió en aquesta investigació tan complexa i ha signat finalment aquest escrit de petició, doncs es va detenir. Va estar 333 dies, crec que són 9 mesos, a pressó provisional i Benet Salies durant aquests mesos va presentar recursos per demanar la seva llibertat i finalment va aconseguir la llibertat amb càrrecs per part de l'Audiència de Girona que va fer aquest escrit tocant el crostó a Mossos dient que entenia l'Audiència de Girona que no hi havia prou elements per mantenir-lo amb la pressió i convidava els Mossos a seguir investigant. De fet, durant aquests anys, el Víctor, aquest fiscal que ha marxat a la Fiscalia General de l'Estat, entre els encarres que va fer a Mossos va ser un llistat d'un centenar de proves on Mossos ha necessitat l'auxili de pèrits de tota mena, d'universitats, d'entitats privades, que tenen a veure amb el so, amb l'aigua, amb les corrents, amb els nusos, en fi, per allà desfilaran gairebé mig centenar de parits en qüestions de molta complexitat, perquè, insisteixo, és una acusació construïda a partir d'indicis, no hi ha cap prova directa, i per tant serà un judici que no tenim data, a l'Audiència de Girona, complicat i realment interessant. No tenim data, però ha de ser principis del 27? No sé com està l'agenda de l'Audiència de Girona. Això el Carles demà t'ho explicarà, quina és la previsió.

El Mongelot deia això, precisament, sobre aquest fet de no requerir presó provisional pel presumpte autor del doble assassinat. Avala la tesi de la Fiscalia per fer l'escrit d'acusació.

Considerem que hem d'anar a judici, que hi ha proves contra aquesta persona per acudir-lo del doble assassinat i en aquest sentit farem l'escrit.

Exacte. La veritat és que és un cas terrible que, insisteixo, va tenir aquests primers mesos. Parlo de mi, perquè, per exemple, des del primer moment, la premsa a Girona, l'Atura, la gent del diari de Girona, allà sí que es van abocar. Però aquí nosaltres, jo crec que estaven tots molt pendents, insisteixo, dels atemptats, l'1 d'octubre, els mesos posteriors de l'1 d'octubre. I jo, en el meu cas, vaig trigar a acostar-me, a entendre de què estàvem parlant. I després és veritat que, i això ho comparteixo amb les meves companyes de successos, per nosaltres ha estat molt i molt, i jo m'he queixat moltíssim, molt complicat treballar i informar i explicar quina era la investigació de Susqueda, la veurem durant el judici, perquè Mossos va optar per un blindatge que jo crec que, per mi, molt qüestionable. Entenc les raons de la família, però no entenc que una uns investigadors treballin durant aquests nou anys i facin aquest blindatge de no tenir coneixement. Clar, dius, per no donar elements a la defensa, la defensa al final, aquest no hi ha secret d'actuacions, i aconsegueixes els informes quan te'ls envien des del jutjat, jo crec que haurien d'haver tingut un altre. Una altra manera d'explicar el que s'estava fent amb aquesta investigació, que en alguns moments semblava eterna i que donava la sensació que estaven allò treballant a cegues. 4 minuts per dos quarts

de 11 del matí, amb la Maika Navarro i el doble crim de Susqueda, que sembla que arribarà a judici ben aviat. T'emportes aquest ral d'Avinyó. Ral, per cert, és una raça de porc que es va recuperar el 2006. I Avinyó, evidentment, els albages. És un porquer. Que tinguis molt bon profit amb aquest esmorzar.

És un bon nom per un gos. Ral! Ral, vine aquí! Va, només per un porc. Per aquesta gran raça que. Tu ets més de porc o de gos? Jo de gat. Ves a. Fem una pausa.

Avui fa 10 anys que es va morir Leonard Cohen.

Ostres, mira, la meva amiga Marisa Bernalde, que és una gran fan.

Doncs ara farem un homenatge a Leonard Cohen amb el Luis Hidalgo, que li ha preparat.

Aquest sí que sabia, perquè es va retirar en una illa grega, una illa grega petita. Això és el que faré jo, retirar-me en una. Però jo faré una illa siciliana.

Aleluya. Leonard Cohen, que, per cert, també. Poeta. Poeta, escriptor. Mira, els dos tertuliars d'aquest matí estan aguantant. Li agradaven les dones més que la música, tant o més que la música. Bueno, és que està bé, què t'agraden les dones? I els homes i el que faci falta. Gràcies, Maika, bona setmana. Ara tornem.