Mayka Navarro: "Les calces perdudes d'Helena Jubany haurien estat una prova molt valuosa"

El Suplement, amb Roger Escapa.

L'Hora Negra. Maika Navarro, bon dia.

Buongiorno, buongiorno a tutti.

A tutti, sí. Escolta'm, a mi em fa patir perquè ja penso que no tornaràs mai més, que te n'anomenaràs d'un sicilià i que això ja està, això nostre ja s'ha acabat. Que a partir d'ara ho haurem de fer tot a distància. Jo no soc de pantalles, la veritat, per segons què.

No ho descartis, eh? O sigui, et quedes a Sicília. Bueno, saps que la meva vida és imprevisible. Jo vaig a cop de sentiments, d'emocions, visc el moment amb molta intensitat. I per tant, no ho descartis. És que Sicília m'està tractant molt bé, la veritat. Què vol dir això, que t'està tractant molt bé? Què ha passat? No, no passa res extraordinari, tot és extraordinari. És una illa que em té absolutament fascinada. Cada espai que conec em deixa bocabadada. Jo havia visitat Japó fa dos anys i jo que he viatjat molt he tingut aquesta sort. Ostres, feia temps que. Cap cosa m'impressionava tant. I m'ha sobtat molt que una illeta a tocar de casa, a hora i mitja d'avió, sigui tan increïble i que es mengi tan bé, que cada cantonada tingués una cosa bonica per veure, paisatges I ara quan pengem agafo un vaixell i me'n vaig a una illa remota, remota, remota, de les Eolides, que es diu Alicudi, que és petita, petita, que només hi viuen com si. Hi ha com 100 persones. Els restaurants estan tancats, van dir que s'ha de menjar a casa de famílies que et facin el menjar, que no hi ha il·luminat i fa quatre dies no hi havia ni llum a les cases. O sigui que allà estaré.

Tens bitllet de tornada, Maika, o no encara? No. Com pot ser? Però si jo dissabte acabet espero aquí, que he encarregat l'esmorzar per.

Doncs ja pots esperar, ja pots convidar un alt a esmorzar.

Sí, sí, sí. Bé, doncs.

I si no em treus la música de fons del retorn, encara te atregaré més. Espera, ara te la baixarem una mica, que això de distància. No, no, si ja sap el tècnic que l'ha de baixar.

No li deixes treure-la? No, sí que li deixo treure-la. No, no, no li deixes. No t'has posat bé el telèfon mòbil? Doncs jo què vols que et digui?

El paia d'assumir errors. Ell sempre ha de repartir responsabilitats.

No, estic cobrint el tècnic. Escolta'm una cosa, el que vull saber si és el típic viatge que tu vas allà amb una motxilla tot sol i tornes acompanyat.

Jo amb motxilla ja fa temps que no viatjo, vaig amb una maleta de 4 rodes. De fet era una maleta que arrossegava dues rodes i crec que va ser a Palermo que vaig haver de comprar una de 4 i vaig abandonar la meva, que m'havia acompanyat de molts viatges perquè ja no estic jo per arrossegar, sinó que és d'anar com les senyores allò amb 4 rodes d'una manera molta dignitat. I si hagués de tornar a acompanyar, jo què sé. No se sap mai, això. Amb qui has deixat el Simón i la Lola aquests dies? Doncs amb el seu tutor legal, que és, no dic que tenim qüestió de compartir, però gairebé, perquè clar, passa tantes temporades amb el tiet Xema, amb el Xema, amb un súper amic, que estan molt contents. Jo no ho sé, sí que han estat temps també, no sé si han estat tant, tant de temps sense veure'm. Jo espero que em reconeguin quan em vegin, si home, sí. A l'espai temps dels gossos és diferent els de les persones. I a la que em vegin segur que es tornen bojos i jo tinc ganes de veure'ls també. A la Laura i al Simón.

Hi ha hagut un moment televisiu memorable aquesta setmana, no sé si l'has vist, a TV3, amb l'Helena García Melero, que hem descobert que el gosset de l'Helena García Melero es diu igual que el de la Maica, que també es diu Lola.

Ha passat el que ha passat. Expliquem-ho, perquè això és la vida. A veure, la Melero havia perdut la seva gossa. Acaba de trobar el seu gos. Sí, senyora. Això és vida.

Felicitats, felicitats. Disculpeu, perquè no m'havia passat mai, perquè he vist. Veterinari de Vallvé, dic, necessito agafar aquesta trucada, és que no podia. Escolti una cosa. Com se diu? Lola, es diu Lola, la tenim, la tenim, la tenim. Uau, uau, uau. Foto, foto, Helena. Tenim aquesta foto de la Lola.

Helena García Meleron ha estat pur, en ple directe a TV3, del Tot es Mou, tenint aquesta trucada.

No, no, el que és impressionant és que l'Helena hagués aguantat tot el programa sabent que la Laura havia desaparegut i ella ja en directe aguantant, perquè clar, és que l'havia perdut a la gossa. O sigui, jo de sobte em poso a la seva pell. I pensar que estàs allà, al capdavant del programa, en directe, amb el cor patint perquè a veure on s'ha fotut la Lola. Però sí, sí, molt emocionant, sí, sí. Bueno, és que no vull ni pensar, si em passa a mi això, que se'm perd la Lola o el Simón. Però vaja, és el que té, conviure amb aquests bitxos de quatre potes que ens donen moltes felicitats. Més felicitats! Que alguns de dos potes, per molt llargues que siguin les potes.

Una abraçada enorme per l'Helena García Melero. Aquí preciem, admirem i celebrem i que ens hagi reglat també aquest moment. És la millor, efectivament, és la millor. Passen 6 minuts de les 10. La Maika Navarro aquí a l'Hora Negra fa tot just una setmana ja ens va avançar que no tenia cap dubte que sabríem que avui hi hauria judici ja amb el cas Jovany, que Santi Lailésia s'asseuria al banc dels acusats. La jutgessa no va tardar ni migdia a confirmar aquest judici amb jurat popular, falta saber la data, algunes fonts apunten que podria ser al voltant d'aquest estiu. Mike, entenc que no t'ha sorprès aquesta decisió final. Sí, potser algunes de les coses que van envoltar i que van transcendir al llarg del dia d'ahir, que vam saber bastantes coses.

Sí, no, no. Tot i que és increïble, perquè ho parlava ja la nit amb el Benet Saleyes, tot i que la magistrada, la Neu Soriano, magistrada, jutgessa substituta, no va trigar ni cinc hores a redactar i compartir aquest auto d'enviament a judici a Santiago a la Iglesia. Tot i que era esperadíssim, això no treu l'emoció compartida per tothom, perquè ho explicàvem amb el Benet que era una. Em deia, jo he intentat estar molt fred i no deixar-me portar pels sentiments, però era. Realment emocionat i deia que es tenia el telèfon desbordat de les felicitacions, no? Perquè, bueno, ja ho dèiem la setmana passada, Roger, és una dona molta esperança a les familiars de molts casos que encara estan amb les portes obertes, que creuen que mai s'arribarà aquest moment on s'obren les portes d'una possible llum de justícia. I el cas de l'Helena, la tenacitat de molta, molta, molta, molta gent ha provocat que arribem a aquest punt on, finalment, hi haurà judici. I Santiago a la Iglesia serà jutjat i tindrà tot el dret de defensar-se perquè ell, recordem també, des del primer moment ha mantingut que ell no va ser l'autor ni va participar en el crim de l'Elena Jovany.

Escolta'm, et vull preguntar per aquest episodi que no he entès de cap manera. Ahir va transcendir, que això no vol dir que passés aquests dies, va transcendir que la roba interior de l'Ena Jovany, les calces, van desaparèixer del jutjat no sabem ben bé quan, aquests últims anys, en aquest procediment. Com pot ser que una de les proves claus, que estava en un sobre presentat i custodiat, desaparegui d'aquesta manera? Què has esbrinat, Maika?

Doncs mira, l'afer de les desaparicions de les calces la va remarcar el Benet Salellas i no tenia pensat fer-ho. És veritat que ell és coneixedor de la desaparició d'aquesta prova de convicció per més d'un any. I de fet hi ha un escrit on fa constar i demana explicacions per la desaparició d'aquesta prenda, d'aquestes calces. I s'adonen quan, en el moment que la Policia Nacional, per fer aquestes noves proves amb les noves tècniques de les peces que es conservaven a l'adjutjat, recuperen el jersei i quan agafen el sobre que la Policia Nacional en el seu moment va rotular amb el nom de Bragas, ostres, el sobre estava buit. I per tant no es va poder fer les proves d'ADN amb les calces. En aquell moment és veritat que, i això m'ho explicava el Benet, que el Joan i la família de l'Helena deien. Això com pot ser? I el Benet els va convèncer, jo crec que amb molt bon criteri, a dir, escolta, no hem de desenfocar, o sigui, no obrim més fronts. Tenim el jersei, en el jersei que recordem és el jersei que portava l'Helena, però que la Policia Nacional troba al terrat, al terrat des d'on la van llençar, drogada.

Drogada. Però és veritat que les calces eren importants perquè les calces sí que les portava en aquell moment. En el cos, quan és recuperat, porta les calces cremades, a més a més. Tenien el ADN de Santiago de la Iglesia en el jersei, per tant, el Benet va considerar que era millor no enredar. Però què va passar ahir? Que hi ha un moment en què les parts, ahir la jutgessa cita les parts, una mica com en l'últim episodi abans de decidir si anaven a judici o no. I la defensa què diu? L'advocat del Santiago de la Iglesia, quan pren la palabra, I per què? Doncs perquè aquest jersei podia haver estat contaminat per l'acció del Joaquim Escudé. El Joaquim Escudé és un advocat que va morir el 2017. El Joaquim Escudé era l'advocat de Montse Careta. Montse Careta, primera acusada del crim de l'Helena, recordem que es va suïcidar a la presó i recordem que era la parella de Santiago Laiglesia.

En aquell moment Santiago Laiglesia, que és advocat d'ofici, treballava de passant al despatx de l'Escudell, al bufet de l'Escudell. Per tant, el que va explicar allà la defensa és. Al Santiago de la Iglesia treballàvem a l'escuder i a l'escuder van els jutjats i va remenar les proves. I en aquest remenar les proves va tocar el jersei de l'Helena i va fer aquesta transmissió de l'ADN. I el Benet, quan escolta això, diu "Mira, fins aquí hem arribat". I ara es pren la paraula i diu, no volíem treure aquest tema, però aleshores algú ens hauria d'explicar què ha passat amb les calces de l'Helena, perquè si seguim per la mateixa argumentació, que el senyor Escudet, que no hi és i no es pot defensar, va tocar les proves, no sé, potser haurien de saber què va passar amb les calces. I ells en principi no ho volien, i al final ahir, aquesta és la història. És cert que tot i que. Salellas i el següent. No creuen que la desaparició sigui intencionada. Perquè, mira, la Rebeca Carranco recordava avui que. No creuen que sigui intencionada, que hi hagi una I aleshores què? És un accident? Bueno, perquè no és la primera vegada que es perden coses als jutjats. És una barbaritat. Però si estava dins d'un sobrepresentat. I després I a més a més, el sobre està al sobre, amb la rotulació que en el seu dia va fer la Policia Nacional,

Bragas, i en el sobre no hi ha res. Per tant, algú va obrir aquest sobre i va agafar les calces. Això està clar.

La meva pregunta és, Maika, tu sempre has defensat o has apuntat que el mòbil del crim. Podia ser també. Sí, exacte, era sexual. Aleshores, precisament per això, encara més, la roba interior pot

ser una prova important i clau. No, no, no. Evidentment, és una. És una fatalitat que s'hagi perdut, que hagin desaparegut aquesta prenda, perquè, insisteixo, quan es recupera el cos de l'Helena, les calces les mantenia posades, cremades, a més a més. Per tant, haurien sigut una peça molt i molt valuosa, molt valiosa. Insisteixo, el jersei estava alterrat. I això del mòbil sexual, a veure, és una de les hipòtesis que determinada gent, investigadors també, han apuntat. Hem de recordar que es calcular que va estar prou de 48 hores drogada, sedada i retinguda en aquell pis. I per tant, una de les hipòtesis era fer tot això. Què van voler fer amb ella? És una de les hipòtesis. Ara, jo crec, entenc molt bé el Benet que en el seu moment. Ja tenint l'ADN de Santiago de la Iglesia en aquest jersei, no volgués obrir un altre front amb el tema de les calces, doncs perquè és una investigació molt complexa, hem de recordar, no hem d'oblidar que va estar tot aquests 15 anys aturada, que ha estat molt difícil reobrir-ho, i que estem ara en el moment important i l'important és que tot i no tenir aquestes calces i no saber, no sé si mai sabrem què va passar, qui les va agafar, qui se les va endur i per què, però el que sí sabem és que l'any que ve. Tindrem segurament data per judici, judici amb jurat popular i de moment no. Seurà només Santiago de la Iglesia que recordem que Fiscalia i Acusació demanen 25 anys de presó per l'assassinat i la detenció d'Helena Jubany.

Serà un judici per jurat popular. Què n'esperes? Què hem d'esperar tenint en compte també que han passat 25 anys? I Maika, tenint en compte que han passat aquests 25 anys i el que estàs explicant de la roba i d'algunes d'aquestes proves, hi ha alguna possibilitat que la Iglesia surti impuna per falta de proves concloents?

No ho sé, no sé què pot passar. Al final no podem fer mai previsions. El que està clar és que 25 anys després ell en aquests moments té una acusació per assassinat i per detenció. I per tant, en el judici una mica hem de pensar, Roger, que tot el que parlem, tot el que es diu, tot el que la gent ha pogut veure a crims, m'ha escoltat a nosaltres, ha llegit als diaris, malgrat tot això. El més important és el que. L'únic que val és allò que s'explica en el judici. I, per tant, les 9 persones que s'hauran. Aquella sala de la sala de tribunal de l'Audiència de Barcelona, tot i que hagin vist crims 20 vegades. Però estaran condicionades, estaran condicionades. Però tothom està condicionat, i el jutge, i la jutgessa. Però. Però és igual, el jurat popular és bastant més intel·ligent del que la gent es creu. Tots els judicis, entre cometes, mediàtics o que tenen una repercussió pública, el jurat arriba segurament no condicionat, sinó amb elements que ha conegut. Hi ha gent que segurament serà uns fanàtics de crims. Pensa més a més. Aquests membres del Tribunal Popular ja passen una criba. Els advocats tenen una i a més amb això recomano molt els podcasts de la gent de Carles Porta sobre el jurat popular, de com es designa els membres, els integrants d'un jurat popular. Hi ha una selecció. L'advocat de Santiago i l'Eglésia tindrà la

seva opció d'interrogar aquests candidats. I si tu i el candidat li preguntaran, vostè és fanàtic de crims? I diu, home, sé de memòria el capítol de l'any. Doncs potser dius, doncs miri, potser aquest no m'interessa. És a dir, bueno, i potser. Hi haurà gent que no sap qui és Elena Llull. Jo estic convençut que hi ha gent que potser, amb la història de Rafi López, i el més important, insisteixo, és allò que aquests membres de la jurat escoltin a la sala, allò que Santiago a l'Eglésia expliqui, tots els testimonis expliquin, i sobretot el més important i determinant és quin valor es dona aquest ADN. Això serà el més important. Santiago a l'Eglésia durant tots aquests 25 anys ha negat la seva participació. I ara hi ha un ADN que diu, escolti'm, vostè, el seu ADN, està en el jersey que portava. Va ser assassinada. Per tant, expliqui'ns de quina manera el seu ADN ha anat allà. Ja veurem si manté o no aquesta tesis tan recambolesca de l'advocat, de la Montse Careta, tocant les prendes del jutjat. Ja veurem. Ell, en qualsevol cas, això ho ha explicat l'advocat. El Santiago de la Iglesia ahir no va obrir la boca. Per tant, ell, en el dia del judici, quan es faci el seu moment de la seva declaració té dret a dir el que li convingui. O sigui, això, a més, té dret a mentir i defensar-se, bàsicament. Per tant,

jo oblidaria, perquè, insisteixo, Maria Júlia Quezada, l'assassina condenada per l'assassinat del nen Gabriel, l'assassí de Diana, molts casos amb molta repercussió mediàtica. Per tant, amb això hem de confiar, a més a més, els membres de jurats han de respondre tota una sèrie de preguntes, que és l'objecte del veredicte, amb allò que han escoltat a la sala. I potser diuen, mira, creiem que ho és, però no és només creiem que ho és, és que s'ha de demostrar que ell detenia, assassinar a l'Helena. I al final recorda sempre el que ens va dir el Joan Joan. L'important és intentar acostar-nos el més possible allò que va passar. Amb la tristor que els pares no ho veuran, perquè veuràvem que van marxar el pare el mes de juny, però bueno, per ells, per ells, arriba aquest judici. És una victòria I tant, i tant.

Que celebrem, sí, sí, i ens n'hem fet ressò

i l'hem pogut felicitar. Compartida, compartida, que sempre ho hem dit. Compartida amb el bon periodisme, compartida, i això és Crims, és tots els mitjans de comunicació periodistes que han seguit el cas, i compartida també amb les noves tècniques de la Policia Científica, i en aquest cas de la Policia Nacional. No hem d'oblidar que la Policia Nacional va tenir un inici de fase en la investigació, però 25 anys després hi ha un equip de la Policia Judicial i la Policia Científica de Madrid que han fet una feina extraordinària per arribar on hem arribat ara.

Maika Navarro, interessant com sempre i avui més important que mai sentir-la per valorar també aquest judici que finalment arribarà a contrasentir la Iglesia acusat en aquest cas amb el cas Helena Jovany. Maika, gaudeix i torna, torna algun dia. A presto, a presto que diuen els italians. Mira, és que tornaràs ja amb un italià refinat. Una abraçada ben forta,

Maika, gràcies. A partir d'ara només vull cançons italianes. Ah, mira, doncs ja t'ho preparem, va. Cuida't. Vinga, adeu.

Fem una pausa i el retorn per una estona. De Tricicle. Ara tornem.