Mayka Navarro: "Les infermeres van sentir els crits de la dona del mafiós assassinat a Tarragona"

El suplement. Amb Roger Escapa.

Laura Negra. Maika Navarro. Un mes després, el retorn en aquest estudi, després de les vacances sicilianes, de Maika Navarro. Bon dia, bon hora. Bon dia, bon hora. Hauré de marxar més sovint? T'ha encaixat, t'ha encaixat, mira, al final. Esmorzar, croissants, ensaïmades. Un ram de flors! Panellets, ram de flors de Molins de Rei, gentilesa de tot l'equip del suplement encarregat de Molins de Rei, com es diu a la floristeria. Ripoll. Eva Catalán, que ha fet l'escollita. Ripoll. La floristeria Ripoll. Molt bonic, un ram de tardor.

Preciós, preciós. Fia molt que no em regalaven flors.

Ha anat bé? Fas bona cara, estàs morena. Sí, estic molt morena. Quina barra. Això de tornar aquí en plena tardor i estar morena hauria de ser il·legal, eh? Bueno, és que ha fet molt bon temps.

La setmana passada m'estava banyant en aquesta illeta meravellosa que m'ha robat el cor, a l'Icudi. Per tant, és que ha estat fantàstic. Em passa, em passa.

Veig que t'estàs menjant el panellet d'opinions. Només en queda un perquè al voltant se'ls ha fotut tot.

Però per què els hi treus, home, els de política? Els de política no veus que no van a pessebres i són tots morts de gana.

Doncs sí, sí, avui tots han endrepat la pausa publicitària. Molt bé. Molt malament. Doncs no t'hi acostumis, aprofita avui, menys de tot el que puguis, perquè és extraordinari. Perquè això, res, res, no? N'ha de quedar per tota la redacció, que els d'esports també en volen.

És que jo soc molt generosa i a mi m'agrada molt compartir, o sigui que això, cap problema. A més a més de l'escriver, o sigui que no puc ser més feliç. Bueno, escolta, que em sap molt greu no haver estat físicament, que he estat. Home, vas complir cada dissabte, com sempre. Però necessitava fer aquest parón. T'ha provat, això. I a més a més, les vacances són un dret laboral i per tant necessitava fer vacances, necessitava aturar i necessitava posar distància i descansar i dormir i escriure i no fer res i així. I he sigut immensament feliç. Ahir li explicava per la nit a la meva amiga Angie que va venir a sopar, vaig fer una durada allà al forn, i feia molt temps que no cuinava, que bona que em va quedar, per favor. Què vas fer? Una durada, o sigui, ahir vaig tenir un dia. Al forn? Sí, vaig tenir un dia molt complicat, no vaig poder dinar, i quan plegava vaig dir, ostres, i em vaig acostar a una peixateria i vaig dir, tens alguna durada? I tenia una durada, aquestes de. No de piscifactoria, sinó salvatge. Hi ha molta espina, no, a la durada, per això? No, no, no, no, no, necessàriament. No tens per què. No? Diuen que no? No. En sé de peixos, en sé molt poc. No tens ni punyeter idea. T'has intentat fer l'interessant

i no tens ni punyeter idea. No, perquè jo quan vaig a la peixateria intento dir que m'ho deixi tot net ja i com que tinc crius, les espines no. Crius? Parles en plural? En tinc un. Ah, però et diu crius? Però val per molt. El teu val, el teu es multiplica. Aporta tanta feina que es multiplica.

No, el que passa és que, bueno, normalment el demanes. No, la durada és molt neta. I llavors vaig dir, doncs va, faré el forn. I vaig fer jo amb patatetes i ceba i em va quedar perfecta. I l'explicava l'Angie. Ostres, he estat molt feliç, molt feliç. Sí, sí, molt feliç, perquè ha sigut un viatge perfecte. Anava improvisant i només et vaig tenir un ensurt, que se'm va endur el cotxe a la grua perquè l'hi vaig estacionar malament per deixar la maleta. Ja t'està bé. Ja em va és cagar amb tot. O sigui, ja vas conèixer els policies sicilians. Sí, els carabiners. Vaig fer una foto amb els carabiners.

Ja sabem qui són, no? Quan vas anar a pagar la multa i el vas no buscar, vas fer una foto amb ell.

Ai, no, no, no. O sigui, per anar a recollir el cotxe, que estava en un descampat, això va ser a Ortigia, que és com una és una illeta petita a Siracusa, i ara me'l van deixar, bueno, com a 4 quilòmetres, que vaig haver d'agafar un taxi, i per anar a recollir, qui gestiona, és com una empresa privada, on hi havia una senyora, una siciliana, pintadíssima, plena de joies, que només li faltava el davantal i posar-se a fer una pasta, tan absolutament adorable, simpàtica que em va cobrar els 250 euros, però amb un somriure, que li vaig abraçar al final i tot. És que saps quan aquí

vas a buscar 250 euros si fa o no fas la tarifa que costa Barcelona.

Sí, aquí quan vas a buscar la grua, ja vas emprenyat, a més a més, amb aquell establiment que és com una reixa, que estan com protegits, perquè imagino que hi ha gent que haurà intentat. Veig que hi vas sovint, eh? Ara fa temps que no, però sí, en una època, ostres, em va tocar anar molt. I ja entres de mala hòstia. Doncs allà era com. La tia estava estupenda i a fer-li vaig donar dos petons i era com una risa. O sigui, ni això em va perturbar. A més, a més, no hi havia cap mena de discussió. Era una zona per residents i jo el vaig deixar perquè tota la zona d'ortigies, peatonal, per treure la maleta i res, i em va dir que. Que no hi havia tutia i a més a més era allò de dir ostres dos minuts que a Sicília on tens una mica la sensació que cadascú fa el que li rota i que l'autoritat és una mica qüestionada doncs no, no.

Però vaja, a part d'això t'ha anat tot bé? i viatge que has fet sola?

sola? he descansat, he bussejat, he llegit he tornat sola el meu cor continua pertanyent absolutament amb la seva totalitat vaig lligar però cap cosa em va entusiasmar però vaja i l'italià l'has practicat una mica? feia a mi les meves lliçons de Duolingo cada nit i després parlava italià què has après a dir? Bueno, doncs quan entro en jo, salve, ciao, piacere, a presto. No sé, sí, sí, li posava molta voluntat, sí, sí.

Doncs, escolta'm, fins l'any que ve, eh? Mai que ara. Perquè clar, és que vas tornar dissabte, i el mateix dissabte, la nit a Barcelona, passa el que passa.

Vaig aterrar, i tots just, jo crec que mira, amb el taxi entrava per Gran Via, perquè no vaig agafar la ronda, no sé per què, va agafar Gran Via, i de sobte vaig començar a veure, dic, però hòstia, molt de mosso, no? Molt de mosso, ostres, ostres, ostres, i de fet vaig arribar a casa, i encara vaig trucar al diari per dir, dona un cop de mà, i vaig estar una mica donant un cop de mà, preguntant, o sigui, que no vaig desfer la maleta, i estava una mica ajudant els companys de l'avantguàrdia amb tot el que estava passant, i aquest cap de setmana estic de guàrdia, per tant. Ara després aniré a casa i em posaré l'uniforme de protestes. Bueno, que no són protestes, l'uniforme de.

Concentració o punt de trobada. Recordem, Valenç, el cap de setmana passat més de 130 detinguts, 76 dels quals menors, per 3 d'ells s'ha decretat l'internament. Per 6 al final. 6, eh? Maika, a veure, explica'ns quin desplegament ha preparat els Mossos d'Esquadra des de primera hora que estem explicant aquests 300 Mossos desplegats al centre de la ciutat. Són realment tants com semblen, perquè diuen que el precedent és la protesta per l'empresonament de Pablo Hasél el 2021. 300 Mossos de Barcelona, però clar, el focus no només és la ciutat de Barcelona, sinó que hi ha almenys concentracions en d'altres punts de Catalunya, amb l'afegit que avui és castanyada, Halloween, nit de Halloween, molta gent disfressada, demà tots sants.

A veure, per començar, jo crec que la gent. La mica, el número no és important. El que la gent ha de saber és que el precedent d'un dispositiu amb tanta fortalesa, de màxims, és les protestes després de l'atenció de Hassel. Per tant, aquest és el nivell. És un dispositiu de màxims. Quan la Comissaria General d'Informació és la que més o menys valora el risc de les protestes, Tenen uns paràmetres, uns indicadors, i tenen 4 graus. El 4 és el màxim. Doncs des d'aquelles protestes no s'havia tornat a qualificar una protesta amb el nivell 4. Però què passa? Que això no és una protesta.

No és una manifestació. No hi ha una ideologia, una demanda. No és per l'habitatge, no és per la independència,

no és per l'unionisme. No hi ha una ideologia política, no hi ha una organització. És un fenomen que encara està per estudiar, absolutament nou, que es va estrenar a Espanya i a Barcelona, concretament, el dissabte passat, i que va actuar amb una violència que va deixar tothom absolutament descol·locat. La consigna d'avui per part de les administracions, i jo crec que tant el Govern de la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona han sigut molt contundents, és que això no ha de tornar a passar, i això no pot tornar a passar. I aleshores Mossos d'Esquadra, amb, ja no parlo ni tan sols col·laboració, sinó frec a frec amb Guàrdia Urbana aquí a Barcelona i en els altres punts, on es preveuen convocatòries i la seguretat privada, que també és importantíssima, han dissenyat un dispositiu de màxims perquè això no torni a passar. I és un dispositiu que tindrà diferents fases i que començarà d'aquí poques hores perquè avui el que la gent es trobarà, tots aquests que agafin el transport públic, que és un dia per agafar el transport públic, sobretot per la nit, aquests que vulguin adreçar-se a Barcelona, que hi haurà molts policies, molts policies de paisà i d'uniforme fent identificacions, escorcolls, i a criteri de cada policia, la màscara, que pot ser una màscara de disfressa de Halloween, serà a criteri del policia incautar-la o no.

Tu pots anar amb el metro amb els teus amics a fer unes cerveses, disfressat, amb la cara pintada, amb la màscara, el que vulguis.

Amb un passamuntanyes, perquè el teu disfress porta un passamuntanyes.

Et pot venir una parella de policies, dir, perdoni, es pot identificar, li ensenyes el DNI, et mires, deu apuntar les teves dades, suposo, no? Registrat, conforme has anat a fer unes cerveses al centre de Barcelona.

Aquell dia estaves on estaves, que és una cosa l'important. I el policia decidirà si es queda la màscara, el maquillatge, el que tu vulguis? Sí, terminarà, farà un escorcoll, encautarà allò que ell consideri, aquesta parella de policies tenen el criteri per valorar determinades coses que portes, es poden fer servir per cometre aquests pillatges, que és l'únic objectiu de saquejos, i fins i tot la màscara te la poden encautar. Durant aquest.

Aquí aturaran, és a dir, el perfil és de 30 anys en avall, o de 25 anys en avall, o de 20 anys en avall.

El perfil dels detinguts, dels 130 detinguts, era gent molt jove. Estem parlant de nens des de 14 anys fins a crec que tenia 30 i pocs al més gran. A tu no et va sorprendre

moltíssim sentir la Sílvia Catà el diumenge passat aquí al suplement dient aquesta xifra de 14 anys, tants detinguts de només 14 anys,

Maika? I no només 14 anys, sinó 14 anys i que era la primera vegada que delinquien, era la primera vegada que s'enfrontaven cara a cara a un policia. Aquest desbargonyiment, sense por. S'estrenaven en el món delinqüencial per primera vegada. Era la seva primera vegada que els passava moltes coses. Però el més sorprenent és que molts d'aquests, prèviament, perquè aquest dissabte passat, També va haver-hi aquesta fase d'identificacions prèvies, també va haver-hi aquesta fase, perquè recordem que la convocatòria de blocos de dissabte passat feia un mes, feia una setmana que estàvem un autoritzada per Mossos d'Esquadra, i és veritat que vam fer una valoració 2. Això que sí que van admetre que no estava mal valorat pels indicadors que tenien, però que els va sorprendre, evidentment, la violència amb la que es va actuar. I era evident que no va funcionar perquè el resultat és el que és. També és veritat que hi havia presència policial, perquè si no, tu no pots fer en una nit 130 detencions. Però molts d'aquests que es van detenir després havien estat identificats i normalment quan a tu t'identifica una policia, o sigui, si la teva intenció és anar a Barcelona a fer saquejos i ja t'han identificat prèviament i. Tu, el teu instint és, ostres, no anar a saquejar perquè saps que ja et saben que has estat allà. Doncs no, no, aquests tornaven. O sigui, gent que havia estat identificada en aquest primer filtre, parlo de set de passat, tot i així van ser detinguts. O sigui que és un comportament absolutament anòmal, estrany. És un fenomen nou que ha deixat. Bueno, però no només descol·locat a Mossos d'Esquadra, sinó a la resta de policies de tot l'Estat. De fet, aquesta setmana. Es va celebrar a Madrid una reunió convocada pel CITCO, aquest Centre d'Intel·ligència contra el Crimen Organitzat i el Terrorisme, que agrupa a totes les policies de l'Estat, i Mossos hi és present. És aquest organisme on es va demanar auxili per poder tancar aquests quatre canals de Telegram, I allà va haver-hi una reunió on també estava present el CNI i també estaven presents agències d'intel·ligència on es va valorar i s'està estudiant d'on ve, quin és l'origen. D'aquí ha transcendit tot perquè és la part més complicada saber quina. Ara, la intencionalitat està clara. La intencionalitat és saquejar.

Aquest pillatge que hem anat veient. Sobre aquestes detencions n'hem parlat abans també a l'informatiu i dins de la tertúlia. Et vull preguntar, Maika, canvi horari, es fa fosca a les 6 de la tarda. Avui hi ha un partit al Camp Nou, aquest Barça a les 9 del vespre. Per tant, és un cúmul de situacions. Castanyada, partit al Camp Nou, es fa fosc molt aviat. El cap de setmana passada, totes aquestes situacions del Darulls, la cosa es va començar a complicar bastant d'hora, quarts de nou del vespre. Per tant, com dius, totes aquestes identificacions començaran just després de dinar, pràcticament.

Sí, cap a les 3, 3, 4. També et dic una cosa, és una situació el que pot passar avui d'incertesa absoluta, absoluta. O sigui, cap responsable policial té garanties del que pugui. Hi ha una sensació generalitzada que anirà bé. Ara també és veritat que anirà bé i que anirà bé en el sentit que tot allò que s'ha fet durant aquesta setmana ha aconseguit neutralitzar les possibles aldarulls que es podien produir avui. Qui pilota l'operatiu d'avui? Mossos. Mossos.

I hi haurà la comissària en cap,

Sílvia Catà, al capdavant de A les 3 de la tarda es munta el CECOR a Egara, i es munta el CECOR a Egara al complex policial de Sabadell, i allà està la comissària en cap, la Sílvia Catà, perquè hem posat molt el foc a Barcelona, però avui és una jornada que tenim convocatòries de blocos, crec que és una decena de punts de tot el territori,

Planes, Terrassa, El Vendrell, Reus. Badalona. Badalona. I demà diumenge també Lleida, Tarragona, Igualada, Mataró, Figueres, Platja d'Aro. Veurem si acabem no res, com va passar l'altre dia a Vic, que també hi havia molta policia al matí i allà no es va presentar ningú. Potser passa això també a Barcelona.

Per tant, tu no pots focalitzar tota la teva força policial a Barcelona i desprotegir la resta del territori i que de sobte tinguis saquejos al vendrell. O sigui, tu has de fer un disseny d'allò que tens amb lògica i coherència. Per tant, hi ha un sector central i després sectors regionals que estan completament coordinats. La incertesa, però jo et dic que. Insisteixo, el context Halloween complica la tasca policial, però ha estat una setmana en què el missatge per part de les administracions, per part de la Conselleria d'Interior, per part del Govern i per part de l'Ajuntament ha sigut molt contundent, tolerància zero. I des de Mossos es traslladava en les últimes hores un missatge d'advertiment de s'estan monitoritzant a dia d'avui tots els canals que encara no han estat tancats i tot aquell que inciti a cometre actes vandàlics, és a dir, delictes, això també és un delicte i per tant això també té unes conseqüències. Pensa, i no és casual, que a les últimes hores aquestes detencions dels presumptes instigadors dels aldarulls del dissabte passat i dels que puguin passar han estat detinguts i les imatges de les seves detencions, tot i ser menors, i contradint allò que és costum que les detencions de menors acostumen a ser per fil baix, perquè estem parlant de menors, s'han difós amb molta rotunditat com a advertiment i com a missatge. I després un altre missatge molt important que es va donar el dia d'aquesta comissió d'interior,

la consellera Parlón, la mateixa jutja de menors, quan anaven desfilant els detinguts, que també ha estat un missatge reiteratiu. A l'assenyalament a les famílies. Moltes dels pares, perquè no estem parlant de menes ni tutelats, tots tenen pares, mares i entorns familiars. Per tant, aquest missatge a les famílies. Moltes de les famílies dels nens i les noies detinguts, bàsicament gairebé tots eren. Homes, adolescents. Adolescents detinguts el cap de setmana passada. Els seus pares, quan es van presentar els jutjats, les dependències de menors de la Fiscalia de Menors, estaven amb una cara d'absoluta incredulitat, que no tenien ni punyetera idea de què estava fent el seu fill a Barcelona. I la magistrada els va renyar en plan, és el seu punyetero problema i la seva responsabilitat saber si el seu fill, quan li diu que se'n va amb els col·legues. La seva intencionalitat és anar a rebentar els aparadors d'una botiga d'informàtica. I aquest tutelatge, aquest. Escolta'm, pares i mares, controleu el que fan els vostres fills. Controleu.

Quatre minuts passen d'un quart d'onze. Amb la Maika Navarro, l'hora negra del suplement, aquesta setmana la crònica de successos també l'ha marcat una altra notícia. L'assassinat a sang freda d'un pacient a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, que ha resultat ser un perillós líder de la màfia turca, assassinat a sang freda perquè li van disparar, crec que diversos trets al cap. Tres. Tres trets al cap. I ja estava ferit de bala des d'on es recuperava en aquest hospital i havia estat custodiat per la policia. Què ha passat, Maika? Perquè això també ens va sorprendre moltíssim.

Bueno, no només es va sorprendre, sinó que jo crec que aquest incident molt i molt i molt greu, aquest atemptat a l'interior de l'Hospital Joan XXIII, doncs no ha tingut el rebombori que mereixia, perquè va quedar mitigat per tots els incidents de blocos i especialment per la tragèdia terrible de Toledo, que va copar absolutament tota l'actualitat, però és un fet gravíssim. Que s'han atrevessat línies vermelles molt perilloses. Mira, doncs abans d'ahir, un vigilant de seguretat, el Pedro de la Vanguardia, em preguntava i em deia, bueno, ¿y lo siguiente qué va a ser? I és veritat. A mi em sorprèn, jo he trobat a falta, després d'aquest atemptat, alguna paraula de la consellera, alguna paraula del director, del Ferran López, o fins i tot de la comissària, perquè crec que és molt i molt i molt greu. Insisteixo, eren uns dies complicats per tots, el tràgic Toledo era el dolor, ho ocupava tot, Però és que és molt greu, o sigui, pensa que estàs en un hospital. Hospital és un espai, és casa, és que és.

Sí, però sí que és veritat que en un hospital entra i surt tothom sense gaire vigilància. Aleshores, jo parlo del Parc Taulí, tu et plantes allà dins i pots pujar la planta que vulguis.

Clar, però hòstia, però això també la consellera de Salut que es va acostar a l'hospital va dir una cosa que tenia tota la raó. Tu no pots marmar la capacitat dels familiars d'accedir. Jo, per exemple, l'última visita que vaig fer a un hospital, doncs el germà de la meva mare, el Julio, estava a l'Hospital del Mar i una nit em va dir la meva mare, Mari, acosta't a veure el tio, i era com a la una de la matinada, Sí, sí, tal qual. Vaig entrar per urgències i vaig accedir a la planta i vaig estar amb el meu tiet que es va fotre un ensurt i vaig entrar amb tota la tranquil·litat del món i ningú em va aturar ni ningú em va preguntar on anava ni què feia.

La cosa en aquest cas és que aquesta persona estava vigilada ja per la policia durant diversos dies perquè es recuperava d'una ferida de bala i.

No, i a més a més havia manifestat verbalment i a més a més era evident. Ell havia patit el dia 16. Bueno, per començar, aquest individu era. Aquí no tenia cap causa de res, és un total desconegut, però és veritat que la premsa turca fa temps que parlava d'ell perquè pertanyia a un clan familiar mafiós turc vinculat amb el tràfic de drogues, tràfic d'armes i amb les extorsions. Ell havia participat en un clan que es diu Los Diez Hermanos. I ell havia participat com a pistoler en un enfrontament amb un altre grup mafiós i s'havia generat allà com una guerra i ell com havia aconseguit escapolir d'aquesta guerra i fins i tot escapolir-se i lliurar-se d'un gran operatiu policial que va fer la policia turca el mes de febrer amb més d'una quarantena de. Detinguts, tutelada per la Fiscalia. I per les seves imatges penjades a l'Instagram portava, doncs, diversos mesos aquí, refugiat d'alguna manera a Barcelona. Alguna banda rival el localitza el 16 d'octubre a Sitges. Des d'un cotxe el tirotegen i, de fet, rep com una dotzena d'impactes de bala. Sobreviu i permaneix ingressat a l'UCI del Joan XXIII durant pràcticament dues setmanes amb vigilància policial. De fet, Mossos tenia dos Mossos a la porta de l'UCI i una patrulla amb vehicle a la porta de l'hospital. Aquesta vigilància es va continuar fins la setmana passada. Ell anava a pujar planta i és cert, i això ho van explicar els companys del director

de Tarragona, que verbalitzava. El personal sanitari de la UCI i els propis Mossos que tenia molta por i que no el pujessin a planta que el volia mantenir-se a la UCI perquè se sentia com més protegit i més segur però finalment, escolta, va pujar a planta va arribar la seva dona. I a poc a poc Mossos li va anar traient la vigilància. Es va treure des dintre de l'hospital una patrulla amb cotxe a la porta i finalment era un punt de referència a les patrulles de la zona que passen per allà. Al final, a la matinada de dimecres, les càmeres de seguretat el que van registrar és com un individu arriba amb un patinet. Amb una dessuadora i amb la caputxa posada, un cas de bicicleta a sobre. Cas de bici o de moto? De bici. D'aquestes de bici. Entra, accedeix a l'hospital, no queda clar, mosos ja ho deu saber, que si és per urgències, que hi ha dos vigilants de seguretat, però que en aquests moments estaven atenent a un altre incident que havia hagut amb un pacient o amb un visitant que havia agraït sexualment a una infermera que l'havia tocat el cul, i aleshores. Accedeix, camina pels passadissos, es veu clarament. A la cinquena planta de l'ala de traumatologia, que és on estava ingressat aquest home en una habitació individual, hi ha aquest mostrador en el passavís central amb dues infermeres que se'n cuiden d'aquests pacients.

El veuen i, de fet, hi ha una que en aquell moment intenta acostar-se, va cap a l'habitació per dir "Escolti, vostè on va?", i amb aquest cas i aquesta pinta. I de sobte escolta tres trets. Pam, pam, pam. I, esclar, es tira a terra, aquest home surt per una entrada i les imatges el veuen com marxa del lloc amb patinet.

Però una cosa, els trets no van sonar moltíssim que van fer que tothom se n'adonés i que algú aturés aquesta

persona o no hi van ser a temps? Com atures tu a un. No ho sé, no en tinc ni idea. No va aturant ningú res, aquestes dues dones. Imagino que van, no sé quanta estona van intentar esperar, tu no saps si ha sortit, si no ha sortit. El que van sentir després dels tres trets són els crits de desesperació de la dona que estava dormida en el sofà d'aquests d'acompanyament de famílies, que es va despertar i que el seu home encara era viu però que tenia el cap rebentat. La pistola se la va endur? Sí, sí, se la van dur, se la van dur. I els sanitaris que el primer que van arribar van intentar durant una estona recuperar-lo. De seguida 112 Mossos, Operació Gàbia a Tarragona, però això va ser impossible i una mica és el titular que va fer.

L'Operació Gàbia que no ha tornat a funcionar

una altra vegada. No, no, no. Ja són diverses vegades, no? Tampoc crec que ha de ser tan fàcil, és a saber si es va tenir una magatall tampoc és tan fàcil estem parlant de les 3 de la matinada a Tarragona no sé quantes patrullers devien haver-hi en aquell moment, però no crec que sigui tan fàcil aconseguir tancar tota una ciutat a les 3 de la matinada però vaja, crec que el titular que em va fer la Isabel García Pagan era la màfia turca. Ajustar comptes a Catalunya. Però això és un incident molt, molt i molt greu. Sé que Mossos parla sovint dels riscos del crim organitzat, de les màfies que les tenim aquí, i aquesta màfia turca, que molt breument el que està fent és comprar marihuana. Amb canvi d'armes, no paga amb diners, sinó amb armes. Els tours tenen a Albània per comprar marihuana al costat, però aquí el que fan és, venen camions d'armes de foc a canvi de camions de marihuana.

Maika Navarro, déu-n'hi-do quina tornada, en aquest cas amb molts fronts oberts. Totes aquestes pastes me les puc endur, les que no he menjat. I tant, va, algunes deixa-les per la redacció i pels esports, que són uns golafres. Gràcies, Maika. A tu. Bona castanyada. Fem una pausa i el suplement, atenció, aquest t'agradarà, Jorge Drexler, que sí que el coneixes. Avui toca el Palau Sant Jordi, no hi aniràs perquè estàs ocupada amb el blocus, però gran concert. M'agrada molt aquest domó. No parlis amb el panellet a la boca,

home. Per què no? Això és de mala educació. Si tingués una altra cosa a la boca per un panellet.

El suplement, amb Roger Escapa.