Mayka Navarro: "No tinc cap dubte que divendres sabrem que Santi Laiglesia anirà a judici"

Maica Navarro, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Roger Escapa. Com estàs, Maica? Et trobem a faltar, eh? Ai, no cal que em trobés a faltar. Home, fa molts dies, fa tres setmanes. Escolta'm, quan tornaràs?

Escolta'm, la gent fa vacances, no? Doncs jo també. I tant, merescudes. Hora negra, amb un cel negre, negre O sigui, estic amb. He passat una nit de trons i amb pecs, plujar. Semblava que la casa on estic sortia volant. On pares ara, Maica? Doncs estic en una ciutat que vaig arribar ja a la tarda i em vaig quedar absolutament bocabadada, és Ragusa, que és l'escenari de la sèrie del Montalbano, del comissari de l'Andrea Camilleri. Molts dels escenaris. El Montalbano és anecdòtic, l'important és tota la riquesa barroca que hi ha i és absolutament impressionant. Estic en un palazzo que quan vaig entrar per la porta quasi em desmayo i aquí estic com una princesa. T'està agradant Sicília, eh? Sí que m'està agradant, és que el que no entenc és com he trigat 57 anys a venir a Sicília. O sigui, no ho puc entendre.

No has estat? No, no hi he estat mai. Mira que a vegades he trepitjat a Itàlia. I has fet una mica de submarinisme, també?

He fet submarinisme a les illes que estan al davant de. Les que estan al davant de Palermo. Vaig trobar una illa que es diu Fabinyana, que és bastant més coneguda, però de Fabinyana el dia que marxava una parella d'homes grans em van recomanar que no podia sortir d'aquelles illes sense saltar en una altra molt més petita que es diu Marétimo. I ho vaig xalar, o sigui, és 500 habitants. Amb un nucli molt petit, que viuen no hi ha hotels, no hi ha cotxes, i enclavada en una mena com de muntanya, són 22 quilòmetres de tota la illa, només hi ha una platja molt petita, tota la fase amb embarcacions, i on fora de l'època turista que és ara doncs la gent deixa les claus a la porta de casa i les dones es reuneixen i els homes a les portes amb unes taules de plàstic a jugar una mena de bingo inventat allà per elles i on es menja un peix fantàstic i on la gent xarra. Fins que li entren ganes de dormir. O sigui, un autèntic paradís. I allà vaig. És tota aquesta zona, és per marítim natural, i allà vaig fer caminades, perquè hi ha com una mena de camí de ronda sobre els acantilats, i vaig fer submarinisme, i també em vaig quedar flipadíssima. Vaig viure uns vans de barracudes, que és que no m'ho podia estar a tons, que es diria amb nosaltres. O sigui, no sé, estic flipant. Em tinc que controlar amb els gelatos i els canolis, però vaja, a part d'això.

Mira, em sap greu que avui no siguis a l'estudio de Catalunya Ràdio, a veure. Perquè avui ja esmorzar, no? No, me'l guardo pel dia que tornis. És dissabte que ve, que ets aquí, o no? No. No encara. D'acord, d'acord. No, escolta'm. Mira, jo mentre et pugui anar saludant cada dissabte. No, saps què passa? Que d'aquí uns instants, després de l'Hora Negra, ara entrarem en detall. Antonia Font. No. I mira que Antonia Font m'agrada. Però sí que és una cosa musical que t'hauria encantat, perquè el tenim aquí esperant, que ha vingut amb la família.

Salvador, sabrà el que sona així.

Ha fet un disc que és una meravella. Pensant en Brasil, ell saps que és portuguès. I és que, a més a més, li hem fet una sorpresa que encara no té ni idea de què ha vingut avui. Salvador Sobral ve aquí a presentar aquest nou disc, el sentirem amb exclusiva. Sí. Perquè surt la setmana que ve, però avançarem les cançons del disc. Però és que el que ell no sap és que es toparà amb una sorpresa que jo crec que li dibuixarà un somriure important. O sigui que. Algú que a ell li agrada molt. Ah, com em coneixes, eh, Maika. És que sóc molt previsible. Després de 9 anys ja ens coneixem tots. Home, no, que segur que tens algun secret. Algun secret, sí, encara per descobrir-ho amb tu. Encara tens capacitat de sorprendre'm, segur. Vinga, va, passen 5 minuts de les 10, això és l'hora negra de la Maika Navarro. Aquesta setmana vinent les mirades estaran posades al jutjat de Sabadell 25 anys després de l'assassinat d'Helena Jubany a Sabadell. Som a les portes de saber si Santi Laiglesia s'asseurà o no al banc dels acusats. Han passat 25 anys. Recordem que aquest cas va canviar just abans de prescriure's gràcies a un crims del Carles Porta i tot aquest procés judicial que ha apuntat de nou cap a aquests personatges que estaven dins del focus, finalment. Santi i la Iglesia, divendres que ve sabrem si s'asseu o no s'asseu al banc dels acusats. Maika.

Sí, després dedicarem un petit moment a ampliar aquestes O sigui, a tota aquesta gent que ha fet possible arribar aquest divendres, que jo crec que és importantíssim. Com deies, les parts, i les parts són Fiscalia, l'acusació, que és amb Benet Xaleias en nom de la família d'Helena Llobany, i. Sant i l'Eglésia, l'única persona que és l'únic investigat sobre el que s'ha acabat formulant un escrit d'acusació, es veuran a les 10, estan citats els jutjats de Sabadell, i allà cada una de les parts es pondrà els seus posicionaments i a l'acabar el jutge decidirà si remet o no la causa a l'Audiència de Barcelona per celebrar el judici. Aquesta audiència preliminar és com el que pretén, una mica, quan es va reformular tot el sistema judicial per fer més garantista, la justícia i optimitzar recursos és una mica un pas previ davant la possibilitat que les parts puguin arribar a un acord de conformitat. Acord de conformitat que jo crec que ja tots els nostres oients poden entendre que és absolutament inviable. El Sant Vileges no té per què assistir i jo no crec que es presenti. Tu creus que anem a judici, Maika? No tinc cap mena de dubte. Un cop hem arribat aquí, jo no tinc cap dubte que el divendràs. El divendres tindrem la notícia que el cas va a judici. Després faltarà saber quan l'Audiència, en el seu calendari, encabeix aquest judici a l'Audiència de Barcelona,

però no tinc cap mena de dubte. A més a més, hi ha una reflexió important perquè. Injecta esperança en totes les víctimes i totes les famílies de víctimes i tots els protagonistes dels casos que han vist com les investigacions, pel que sigui, es dilataven, semblava que estava tot perdut, però que finalment. I el cas de l'Anna Jovain és un paradigma. 25 anys després s'arriba a un judici. I això injecta esperança que hi hagi un moment que sí que es pot. I és veritat que en aquesta ocasió sí que es pot per la feina incombustible de tot un seguit de gent. És cert que Carles Porta i l'equip de Carles Porta, perquè aquí el Carles Porta és la cara visible d'un seguit de gent que treballa al seu costat i sota les seves ordres, evidentment, però va fer que el cas Helena Jovany formés part una mica de les nostres vides i que tots fóssim una mica l'Helena es convertís en part de les nostres vides i ens sentíssim com. Involucrats en saber el que havia passat, que és una mica el que ha demanat sempre la família Jovan. I també, a més a més de crims i tota la factoria crims, doncs la feina dels mitjans de comunicació, la ràdio pública, les ràdios privades, els mitjans de comunicació, la premsa, les televisions, tot aquells que també han fet, han posat del seu granet de sorra perquè això.

No em deixo la Policia Nacional, en aquest cas tot el Departament de Policia Científica, que va aconseguir aquest ADN que és clau per arribar on hem arribat. I això què vol dir? Doncs que les policies científiques necessiten investigació, necessiten mitjans, i allò que s'ha trobat ara no es va poder trobar fa 25 anys. I s'ha pogut trobar ara perquè la investigació i les noves tecnologies s'apliquen també. En les investigacions judicials. I aquest ADN serà la peça fonamental d'aquest judici. I jo crec que tot rondarà a partir de les relacions, els testimonis, què feia cadascú en aquells dies previs, qui va mentir, qui no va mentir, però sobretot.

Mira, fa uns mesos, aquí al Suplement, el mes de juny, vam poder parlar amb el Joan Jovany, el germà de l'Helena Jovany, i una de les cares visibles aquests últims anys de la lluita de la família durant més de dues dècades. Recordo que era una entrevista just després que el pare de l'Helena i del Joan Jovany morís. Que evidentment aquest pare se'n va anar d'aquesta terra sense conèixer la veritat sobre l'assassinat de la seva filla, i sobre la mort de l'Helena i sobre la veritat del cas, el Joan Joan Filla ens va explicar això.

Més que sentències o no sentències, nosaltres el que volem saber és la veritat. Per nosaltres el cercle es tancarà el dia que puguem saber la veritat, Tu confies que la sabràs? No sé si ho aconseguirem o no ho aconseguirem, ens hi acostarem tant com puguem, espero que sí que l'aconseguim sencera, però si no, bueno, ja tenim prou elements com per fer-nos una idea bastant precisa, que ara no és el moment d'explicar-los, però. Però vaja, hi estem molt a prop.

Ells diuen saber què va passar, però és evident que els testimonis i els culpables, si és que n'hi ha, doncs no l'han volgut explicar encara, aquesta veritat. Recordem que li vam preguntar també a Joan Jovany sobre la figura de Santi Laiglesia. Durant aquestes dues dècades, Santi Laiglesia ha pogut fer vida relativament normal a Sabadell. A mi me la porta fluixa.

O sigui, el que hagin fet, deixin de fer, o els hi pugui passar quan hi hagi una probable sentència, me la porto bastant fluixant. No és aquest el meu objectiu, no busquem la revenja, el càstig, volem saber la veritat. I que qui ho va fer, si és una mica persona, doncs que ens ho expliqui i que ens deixi tancar el cercle.

Maika, endavant. Clar, sí, és que és una reflexió d'una maduresa i d'una integritat que conmou. Però és veritat, 25 anys després, què esperes? Doncs esperes això, esperes acostar-te a la veritat. Tot i que ell ho explica molt bé, jo crec que l'actitud del Sant i l'Eglésia. Durant tots aquests 25 anys ja ha donat prou evidències per sospitar que no trobarem. Jo no crec que esperin res d'una actitud activa per part de Santé l'Eglésia en ajudar la família a tancar aquest cercle. Ha mantingut el seu dia a dia amb absoluta normalitat, I a més a més, amb zero assenyalament ni amb zero qüestionament per part del seu entorn, que li ha continuat donant suport. Fins fa quatre dies continuava fins i tot participant a les activitats de l'OES, que és el cercle excursionista, que és una mica l'exvertebrador d'aquests personatges, allà on l'Helena. Coneix els seus presumptes assassins. Ell no canvia de vorera quan s'ha trobat en aquests anys o ha coincidit a Sabadell amb la família de l'Helena. Qui ha canviat de vorera ha sigut ni tampoc la família de l'Helena, però no ha baixat tampoc el cap. Per tant, ara, com molt bé diu el Joan, ells ja han aconseguit durant tot aquests temps fer-se una idea bastant clara del que va passar. Van estar provant quina mena de. De fàrmac la podria adormir. Primer la van enverinar durant uns quants dies. Sí, d'aquí a aquests recipients amb sucs i amb coses que es va anar trobant durant dos dies a casa seva. I l'aparícia també de l'Helena d'aquest últim suc de portar no trobar-se bé. I portar-lo a una farmàcia del barri per canalitzar-la i que un cop després ja morta les analítiques aquestes demostressin que l'estaven drogant. I un cop a la casa, doncs bueno, ja no es podrà determinar, però no són poques les veus que sempre han apuntat que allò va ser. Un segrest per una agressió amb una finalitat sexual acompanyada de tortures per acabar amb la seva vida d'aquesta manera tan terrible i tan cruel i deshonesta.

La història d'Helena Jubany, que torna també ben aviat a casa nostra, amb el desenllaç del que pugui passar divendres que ve, que sortirem de dubtes amb el jutjat de Sabadell, tan bon punt es pronunciï sobre si aixecar judici.

Digues, Maika, per tancar. Divendres serem. La veritat és que divendres serà tothom allà, tota la gent fent costat al Joan, fent costat al Benet Saleyes, i una mica, doncs, amb aquest convenciment que 25 anys després anirà a la família jovent, anirà a judici.

Una abraçada cap a Sicília. Maika, cuida't molt, gaudeix molt d'aquestes vacances. Saluda els taurons. Taurons no n'hi deuen haver, Sicília.

Bueno, hi ha taurons de. Alguna tintorera, alguna tintorera. De dos pates hi ha taurons per aquí, però. Has lligat o no? Has lligat? Sí que he lligat, sí.

Ei, ei. Sí que he lligat.

I què tal, els italians? Bueno, som curiosos, sí. Som guaps, sí. Però amb qui has lligat? Bueno, he lligat, però no. He despertat curiositat i he trencat algun cor, sí.

O sigui, estàs en aquell moment tan bonic que és com la prèvia. Us esteu coneixent. No, no, no, no.

Jo no he estat correspós. Ah. No, no, no, no em maga, no. Els hogars intents per part de dos sicilians no han estat correspons per part meva. Jo és que crec que el meu cor està al carrer Beethoven i no em deixa alliberar-me. Així m'agrada, clar que sí. No em sento lliure.

Escolta'm, però ja saps que tenim una relació oberta, eh? Amb tu sí. Vale, esprendota. Maika Navarro, una abraçada. Va, fins la setmana que ve. Salud. Vaig a esmorzar. Fem una pausa i Salvador Sobral al suplement.