Més festes majors que municipis a l'Alt Urgell
És com un pelegrinatge. Comença el primer cap de setmana de maig a Aravell, i s'acaba l'última setmana de novembre a Fórnols. Cada any, durant set mesos, l'Alt Urgell celebra 85 festes majors escampades per tot el territori, amb tots els formats, dimensions i activitats possibles.
La realitat dels pobles dins dels municipis
Com pot ser que una comarca amb només 19 municipis i tot just 20.000 habitants tingui tantes festes majors? La resposta la trobem en els pobles. Tot i que la comarca té 19 municipis, en realitat hi ha més d'un centenar de pobles o nuclis agregats que temps enrere havien tingut la seva pròpia identitat, però que entre els segles XIX i XX es van integrar dins d'altres termes municipals.
Tot i haver-se integrat en municipis més grans, els habitants d'aquests pobles n'han volgut preservar la identitat i ho han fet, en part, a través de la festa major. Ho explica Isidre Domenjó, escriptor i tècnic de cultura del Consell Comarcal:
La festa major encarna l'esperit de supervivència d'aquests pobles. Els seus habitants reivindiquen que, encara que el poble sigui petit, conserven la identitat pròpia i són capaços de mantenir la festa. Així demostren que el poble encara és viu.
Per Domenjó, aquestes festes majors també són un element de cohesió social:
Hi ha nuclis que només tenen 10 o 20 habitants, però mantenen la celebració com a ritu de socialització. En molts casos hi venen els antics habitants, i s'hi uneix la gent de tota la vida amb els nouvinguts.
Del sopar de germanor al concert multitudinari
Al poble d'Aravell, un dels actes centrals de la Festa Major és el concurs de dallar prats. Els concursants porten eines manuals per segar i han de demostrar les seves habilitats a l'hora de segar l'herba.
Amb tants pobles, i de dimensions tan diferents, el programa d'activitats de cada festa major és molt divers. La majoria inclouen una missa solemne, alguna actuació musical i un dinar o sopar de germanor:
El sopar de germanor s'havia perdut, però ara s'està recuperant. És una manera de fer comunitat, de fer pinya, i fins i tot de llimar diferències.
En moltes poblacions, la festa acaba de matinada amb un discjòquei. Les poblacions més grans, i amb més pressupost, poden contractar un duet o un trio musical, una orquestra o un grup sencer.
La ruta de les festes majors
Per endreçar tota aquesta informació, el Consell Comarcal ha fet un inventari i l'ha plasmat sobre un mapa interactiu, on es geolocalitzen les 85 festes majors de la comarca. Això facilita la feina als incondicionals d'aquestes celebracions:
Hi ha gent que segueix moltes festes majors de la comarca. És impossible anar a totes, perquè algunes se solapen al calendari, però algunes persones tenen la seva pròpia ruta per anar enllaçant festes majors una setmana rere l'altra.
A l'hora d'elaborar aquest calendari s'han adonat que els mesos que acumulen més festes majors són l'agost, amb 24, i el setembre, amb 22. El cap de setmana amb més concentració de festes majors és el primer de setembre, amb un total de nou.
