Durada: 12 min

El pròxim eclipsi total visible des de Catalunya no arribarà fins d'aquí més de 100 anys. El del 12 d'agost del 2026 serà, per tant, una oportunitat única. Joan Anton Català ens presenta el seu nou llibre per saber com i des d'on veure'l, per què pot generar problemes de mobilitat i quins errors cal evitar (especialment amb la vista). Tot el que necessites saber per no perdre't un dels grans espectacles astronòmics del segle.

Durada: 14 min

Entrevistem Eduardo Penabad, analista sènior del servei Copernicus al ECMWF, sobre les previsions estacionals, com es generen, la seva evolució en fiabilitat i els seus límits, així com el seu grau d'incertesa segons les regions ¿especialment al Mediterrani¿ i el paper que pot tenir la intel·ligència artificial en la millora d'aquestes prediccions.

Durada: 18 min

Coneixem com ha estat el primer hivern amb l'objectiu de zero emissions a la Vall de Núria dins del projecte Ecovall. Repassem l'evolució d'iniciatives com el projecte Gasoil Zero, iniciat el 2011, la implantació de la geotèrmia amb camps de pous geotèrmics i el suport d'una minicentral hidràulica, així com altres mesures d'eficiència energètica com la millora d'aïllaments o la mobilitat sostenible. També abordem quin és el punt actual del projecte i els propers passos per continuar avançant cap a un model energètic més sostenible a l'estació.

Durada: 13 min

Conversem amb Glòria Martí, geòloga de la Unitat de Predicció d'Allaus i Nivologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, per parlar del risc d'allaus aquesta temporada. Ens explica el seu dia a dia analitzant el mantell nival i repassem l'estat de la neu d'aquesta temporada molt nivosa o els tipus d'allaus més habituals.

Durada: 12 min

El meteoròleg Jordi Cruz presenta la seva primera novel·la, "Quaranta noms de la neu". Després de dos llibres de no-ficció, l'autor s'endinsa en un thriller que combina realitat i ficció, amb referències a fets reals vinculats a fenòmens meteorològics, per construir la història de la desaparició d'un jove a Camprodon. El llibre, d'unes 230 pàgines, juga amb el simbolisme del títol i ja es pot trobar tant en format físic com digital.

Durada: 12 min

La radiació solar a Girona ha assolit màxims històrics, amb un increment del 10% respecte a la mitjana dels últims 40 anys. Les dades mostren una tendència de creixement continuat des dels anys vuitanta, vinculada sobretot a la millora de la qualitat de l'aire i a un cel més net. Aquest augment, extrapolable a altres zones del Mediterrani, té efectes en la salut, l'energia i la vida quotidiana, i ja es té en compte en l'actualització de l'atles de radiació solar de Catalunya.

Durada: 22 min

Conversa amb Santi Segalà, cap de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, i Eliseu Vilaclara, meteoròleg jubilat i exdirector del mateix organisme. Reflexionem sobre el paper clau de les alertes meteorològiques. El debat posa sobre la taula com es prediuen els episodis extrems, com es comuniquen a la ciutadania i com ha evolucionat la meteorologia al llarg dels anys, tot connectant ciència, experiència i conscienciació social.

Durada: 11 min

Alfons Puertas ens ofereix un repàs de l'any meteorològic a l'Observatori Fabra a falta d'acabar el mes de desembre. Comentem les dades més destacades recollides: tendències de temperatura, episodis de pluja i sequera, anomalies respecte a la mitjana i els fenòmens més rellevants de la temporada.

Durada: 14 min

Àlex van der Laan presenta el seu llibre "Quin temps farà?", una guia pràctica per aprendre a interpretar el temps i comprendre els fenòmens meteorològics. Amb un estil clar i divulgatiu, explica com llegir mapes, models i meteogrames per arribar a fer prediccions pròpies. Una introducció accessible per a tots els amants de la meteorologia.

Durada: 11 min

Entrevista a Rubén del Campo, portaveu de l'Aemet, que explica per què les danes tindran nom propi a partir d'ara. El nou sistema busca millorar la comunicació i la percepció del risc davant fenòmens meteorològics extrems, seguint l'exemple dels huracans i les borrasques atlàntiques.

Durada: 14 min

El Servei Meteorològic de Catalunya instal·larà tres nous radars de banda X al Pirineu (Peülla, Pic de l'Orri i Tosa d'Alp) per millorar la detecció de pluges intenses i nevades, especialment en zones de difícil accés visual. Aquesta inversió de 6 milions d'euros augmentarà fins a un 90% la capacitat de detecció de precipitacions al Pirineu, millorant la prevenció de riscos com inundacions sobtades. Els nous equips complementaran els actuals radars de banda C i reforçaran la seguretat de persones i infraestructures.

Durada: 13 min

Avui parlem amb Alfons Puertas, meteoròleg de l'Observatori Fabra, per fer balanç del temps que hem tingut aquest estiu ara que ja hem donat la benvinguda a la tardor. Repassem les dades més destacades, entre elles els 38,9 ºC, la temperatura més alta registrada mai en un mes d'agost en més de 100 anys de dades.

Durada: 14 min

Un any després de la devastadora dana que va afectar l'àrea de València, continuen les investigacions judicials sobre els fets. Enrique Moltó, professor de geografia de la Universitat d'Alacant, ens posa al dia sobre l'estat actual de la causa. Analitzem els punts clau que s'estan investigant i els implicats en aquest procés. A més, comparem el cas amb altres desastres naturals com el de Biescas el 1996, i reflexionem sobre si la gestió de riscos ha millorat des d'aleshores.

Durada: 16 min

Parlem amb Jordi Cateura i Ricard Ripoll, dos professionals del Servei Meteorològic de Catalunya que coneixen de primera mà què hi ha darrere de les dades del temps. Ens endinsem en el món de les estacions meteorològiques: com funcionen, com es mantenen, què diferencia una estació manual d'una d'automàtica i per què la fiabilitat dels instruments depèn tant dels materials com de la ubicació. Una conversa per descobrir la feina invisible que fa possible saber quin temps fa... i farà.

Durada: 12 min

El Servei Meteorològic de Catalunya ha digitalitzat més de 44.000 documents d'observacions meteorològiques recollides entre 1853 i 1956 als fars de la Costa Brava. Aquesta iniciativa pionera recupera dades valuoses de nou fars gironins com Cap de Creus, Tossa o Palamós, i permetrà estudiar el clima històric, validar models actuals i reconstruir temporals com el Gloria. Les dades inclouen temperatura, vent, boira, estat del cel o de la mar, i es combinaran amb intel·ligència artificial per fer-ne la transcripció. L'objectiu és ampliar el projecte a altres punts del litoral i reforçar la recerca climàtica i la preservació del patrimoni científic. Ens en dona més detalls Marc Prohom, cap de l'àrea de Climatologia del Meteocat.

Durada: 13 min

En els darrers mesos i anys, s'ha observat un augment preocupant en la mida de les pedregades a Catalunya. Un dels casos més greus es va viure a la Bisbal d'Empordà, on van caure pedres de més d'11 cm de diàmetre, amb conseqüències greus per a persones, teulades i vehicles. També se n'han registrat altres episodis a Sant Pere de Torelló o ara fa pocs dies a Santa Pau, la Garrotxa. Els experts ho vinculen a l'escalfament global, que genera condicions més extremes i inestables. Una realitat que ens recorda que el canvi climàtic ja és aquí i que cal actuar amb urgència. Tomeu Rigo, tècnic de l'Equip de Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya, ens en dona més detalls.

Durada: 13 min

Avui parlem de MeteoGuilleries, una xarxa d'estacions meteorològiques repartides per diversos punts de Catalunya ¿especialment a les comarques interiors i de muntanya¿ que ofereixen dades en temps real sobre temperatura, pluja, humitat o velocitat del vent. Aquesta xarxa, impulsada amb esperit divulgador i científic, és clau i també fomenta la participació ciutadana i l'educació ambiental, apropant la meteorologia en escoles, entitats i al conjunt de la població. Una eina imprescindible per cuidar i conèixer millor el nostre territori.

Durada: 13 min

"Parlem del clima" és un projecte de divulgació impulsat per Júlia Crespín, doctoranda en oceanografia física especialitzada en canvi climàtic. Nascut com un espai setmanal a Calafell Ràdio, el projecte ha evolucionat amb la creació d'una web educativa que ofereix recursos didàctics per a tots els nivells, entrevistes amb científics i continguts per entendre millor les causes, conseqüències i solucions davant l'emergència climàtica. Una iniciativa que combina ciència i comunicació per apropar el coneixement climàtic a la societat.