Miren, veïna afectada per l'esvoranc de l'L9: "Cada dia és una batalla. Els veïns tenim angoixa"

I us ho explicàvem fa una estona, 18 famílies afectades per aquest esboranc de l'L9 al Puiget, a Barcelona, no podran tornar a casa ara fins al gener del 2027. El govern ha atribuït aquest termini a les feines de consolidació del terreny que encara s'han de fer i que, a més, diuen, no depenen dels recursos que s'hi evoquin, sinó també de la quantitat de material que el terreny vagi acceptant. La Miren és una d'aquestes veïnes que fins al gener de l'any que ve no podrà tornar a casa seva i a aquesta hora la podem saludar al suplement d'estiu. Miren, què tal? Molt bon dia. Bon dia, Marina. I d'entrada, Miren, com estàs?

Bé, els adjectius són molt grans, són molt llargs, és una llista llarga. Angoixada, trista, molt. Això també ho diré, perquè aquesta notícia és una notícia en la qual has de tenir més forces per afrontar-ho, més canvis a fer, enteneu això. Tu dius gener, però ens han dit principis d'any. A nosaltres no ens ho han dit. No us esperàveu aquesta notícia? Jo ja pensava que seria a finals de novembre o així. Hi ha molt a estirar allò que fa el cap una mica per protegir-te, almenys jo ho faig, que dic, bueno, pensem Nadal. Llavors, això és una miqueta més llarga. I Genea, nosaltres no ens ho han dit, o sigui que me preparo per una cosa llarga. Un canvi de vida, sí? Fins a fer un plantejament de com vivim, sí. Miren, el teu pis exactament on és? El meu pis és justament el que ha tingut el segon esboranc, és a Rubinstein, cantolà amb Teodora de la Madrid.

Per tant, es produeix fa unes setmanes aquest esboranc. Des de llavors, on heu estat vivint tot aquest temps? Bueno, des de llavors i des

del primer esborà que hem estat visquent, els primers dies no ens havien donat on dormir o l'alternativa que ens van donar no era prou bona. Tres dies buscant-nos la vida i després ens van proporcionar un hotel. I amb aquest hotel hem anat canviant de vegades, per circumstàncies. Hem anat canviant amb un hotel. Evidentment són vacances, la gent t'acull, vine a casa. Estar en un hotel quan no és buscat no és agradable. Llavors sí, hem fet diverses setmanes fora, aquí i allà. Però estàs molt pendent de Barcelona, d'estar aquí, d'escoltar les rodes de premsa, per tant, vacances. En el meu cas, poques, poquíssimes o curtes, més aviat. Quanta gent sou a la família, Miren? En el meu cas som un. El que passa és que jo he vist que en una circumstància és un pis molt gran, molt bonic i soc una persona que acull molt i constantment tinc gent a casa meva. Molta, molta gent que es queden a dormir. La meva germana ve de molt llà tres cops a la setmana, es queda a dormir. Tinc una família fora, la neta. Tinc tres precioses netes que m'han nascut molt petitones i venien a casa sovint a quedar-se a dormir. Llavors, clar, d'unitat familiar soc jo. Però què passa? Doncs que un no viu així, un no viu exactament així, i això no s'ha contemplat. Amb això dels hotels no s'ha pogut contemplar.

Per tant, ens explicaves que aquestes últimes setmanes les has hagut de passar a un hotel. Ara que la notícia és aquesta, que us han dit que fins a principis d'any no podreu tornar a casa, quines són una mica les teves perspectives? T'hauràs de quedar als hotels fins al gener o ja veurem quan? Una mica com et planteges ara, després d'aquesta notícia, les setmanes que vindran?

Ja, clar. Bueno, mira, des del 31 de juliol van. Em sembla que era aquesta data, crec que era aquesta. Ens van oferir un apartament, però no ha sortit un apartament amb, no sé, cinc característiques que demano, que estigui relativament a prop de casa, que tingui dues habitacions, cinc característiques, wifi, aire acondicionat s'havia de ser a l'agost. I una miqueta en condicions que hi hagués una mica de llum i tal. Són característiques i no m'han pogut trobar. El primer ha sigut al barri gòtic. Jo al barri gòtic, sincerament, ho trobo una miqueta difícil, fer-me viure amb aquestes circumstàncies, unes netes que venen a dormir i tal. No per l'agarre gòtic, sinó perquè a la meitat d'agost no era una cosa agradable. Llavors, ens han tornat a dir com més seriosament que buscarien un apartament amb més possibilitat, o sigui, que buscarien més ampliament el tema d'apartaments. Barcelona també es calma una miqueta, m'imagino que. La gran turista s'haurà mogut i hi haurà una bossa més gran. A més, són apartaments de llarg termini, per tant, estem esperançats que hi hagi una cosa que s'assembli una miqueta més a casa, oi?

Ens ho explicaves i s'entén perfectament que ha estat completament atípic. Ara que s'acaba l'agost, que s'acaben per tant les vacances, que d'alguna manera tothom comencem a tornar a la rutina, a la feina, et planteges poder fer una vida relativament normal?

Mira, és la batalla de cada dia. Com fer la meva vida més normal? Com poder, amb aquest hotel petitet, fer ioga? Com poder raspallar unes botes perquè m'he anat d'excursió constantment? Doncs aquesta n'és una altra, més seriosa, diguéssim, perquè jo ajudo el meu fill amb les netes. Llavors, com poder tenir les netes en un lloc on estigui bé, que pugui fer el sopanet a les nenes, aquestes cosetes tan bones que les àvies tenen per fer són les que estic plantejant-me. Com arribar a la feina, que encara treballo una miqueta, com poder arribar a la feina, exacte, sí, com on són les botigues, anar a comprar, en fi, com serà la meva rutineta, i tant, i tant. És una cosa que no hem deixat de fer tots, no hem deixat de fer cada dia, cada dia. És com una mena de, sense molt exagerar, però com una mena. Passen menys coses. Ai, querem, sí, ui, però a casa no, saps? Ai, bueno, doncs amb aquest cafè. D'això, reinventar. Bueno, no diguem d'altra gent que té circumstàncies diferents, és a la meva. Hi ha molts casos diferents.

Has pogut parlar aquestes últimes hores amb els altres veïns, amb aquesta notícia que arriba ahir al vespre? Com estan també la resta de veïns? Suposo que amb aquesta experiència també que ens expliques en el teu cas, però compartida amb molta altra gent que amb circumstàncies diferents, però es troben en una situació similar. Com estan els veïns?

Jo no conec ningú que no tingui angoixa. Tots tenim angoixa, sobretot, diria, l'altre, el que té un negoci i tal, han tingut angoixes, però de seguida les ajudes ja han arribat, han començat a arribar a més problemes o menys, però vull dir que sí, que hi ha ajuda, que ajuda i tal, i que demanen i llavors se'ls dona i tal. Però la gent que hi visquen i sobretot som aquests que estan més temps sense casa, que som els propietaris i tal, és una doble angoixa i bueno, és que s'ha de pensar que hi ha gent gran. Hi ha gent gran malalta, seriosament malalta, que és difícil d'ajudar, que no és fàcil. Gent amb nens, nens que no acaben d'entendre tot, que primer és una aventura, però després és difícil estar constantment no calmant-los, animant-los a que prenguin una visió positiva. Hi ha gent que té mascotes, hi ha gossos, hi ha gats, Hi ha gent que tenia plantes, jardí, una terrassa. Hi ha músics, gent que em diu és que no he pogut tornar a tocar música. Bueno, circumstàncies molt diferents. No conec a ningú que no estigui, tornant a la teva pregunta, que no estigui angoixat perquè aquestes coses se li estan troncant, se li estan canviant.

Miren, què els demaneu als veïns, a les administracions? Què necessiteu ara mateix?

Diuen, dues paraules que diuen, atenció personalitzada. Bé, doncs que la descripció d'aquesta atenció personalitzada la portem nosaltres, no ells. Perquè fins ara no l'he vist gaire, entens? I jo no sé, són aquestes cinc característiques d'un apartament que m'agradaria trobar. Si em diuen, no, és que no el trobem. Bé, doncs molt bé, no el trobem, no? Però aquesta atenció personalitzada em sembla que som nosaltres els que la definim, em sembla. Això és el que demano.

Doncs és el relat de la Miren, una d'aquestes 18 famílies afectades per l'esboranc de l'L9 que no podran tornar a casa com a mínim ara fins al gener del 2027. Miren, moltíssimes gràcies, abraçada ben forta i molts, molts ànims.

Gràcies a vosaltres per donar-nos veu, que ens costa molt en aquestes reunions donar-la.