Narcís Bardalet: "A l'estiu és fàcil electrocutar-se, és una mort molt ràpida"

S'ha escrit un crim. Els relats de Gil Prats sobre Roca, disseccionats pel doctor Bardalè.

Diumenge 16 d'agost del 2026. Al soplement d'estiu s'ha escrit un crim.

Doctor Narcís Bardalet, molt bon dia. Bon dia. Diumenge més, ben tornat i molt ben acompanyat, com sempre, d'en Gil Prats Sobrerroca, l'home que escriu crims. Molt bon dia, Gil. Què tal, bon dia, com esteu? Les nostres senyores Fletcher. Vau veure, per cert, vosaltres, la sèrie de S'ha escrit un crim, o no?

Jo recordo una mica la sintonia aquesta, no? Sí, és molt mítica.

No sou gaire de sèries policiaques.

Tinc poc temps de veure tele. Jo les sèries les veig en realitat, de cara a cara.

Segurament, doctor Bardalet, li deu passar que veu coses tan surrealistes i sorprenents que la ficció sempre li queda curta a vostè. La realitat, en el seu cas, sempre supera la ficció.

Sí. Bueno, és la vida, és la realitat. A la vida hi ha molts matisos. Hi ha l'estimació, l'amor. La compasió, hi ha la venjanza, hi ha l'odi, hi ha la violència, l'agressivitat, hi ha el companyerisme, hi ha de tot.

I sense tot això, Gil, poc podries escriure.

No, no, clar, clar, totalment. O sigui, de fet, a vegades, trobar la motivació d'un personatge per assassinar o alguna cosa és el més difícil.

I que inclús es pot assassinar sense motivació.

Sí, s'ha trobat en molts casos de gent que assassina, entenc que és una patologia, gent que assassina, perquè sí, el mal existeix, és a dir, el mal pel mal, sense cap motiu darrere, sense diners, sense venjança.

El mal existeix i tant, igual que la bondat. Sí, hi ha el llig i el llang, el blanc i el negre, la fred, la calor, el davant i el darrere, el dalt i el baix. I com s'explica que existeix el mal? Per què? Bueno, perquè de sempre hi ha hagut actituds bones i actituds dolentes i se'ns va parlar de petit dels àngels bons i els àngels dolents que els vam fotre el nom del dimoni. I a partir d'aquí a jugar. I a la segona generació dels humans, a la segona. ¿Eh? La daña y el evo. A la segona generació, en Cain, ja va matar l'Abel. Motivació no se sap, però bueno, ja es van començar a escalfar. I que es pot matar algú sense motivació? Sí, per exemple, en jocs de rol.

Jocs de rol. A mi em passa que, portant-me al terreny de les novel·les, que si hi ha. És a dir, si jo puc empatitzar amb el personatge dolent, bueno, amb els bons també, evidentment, però si n'hi ha algun d'un assassí i aquest assassí. Entenc el que li ha passat a la vida, jo que sé, de petit a l'altre acaben, o jo que sé, qualsevol cosa que li hagi passat, o això que deies de l'odi, o gent que cada dia s'anamista amb algú i tot això acaba esclatant en un assassinat, jo ho agraeixo molt més que no passi a una novela en què les motivacions dels personatges són més aviat perquè, bueno, això va una patologia com molt estranya que no puc entendre. Llavors, no sé si també us passa quan llegiu llibres de novela negra amb això, o.

Sí, però hi ha situacions que ja t'he dit que són enormement. Estan en l'essència de l'inconscient i del conscient, i que solen ser personalitats que són molt extremistes,

per exemple. De fet, mira, ara recordo que quan es parlava de l'atemptat de les Rambles. Es veu que van entrevistar gent, assassins que estan a presons i tal, i deien que els costava molt d'entendre un assassinat així de fred a gent que no el coneixien. Perquè, en canvi, l'assassinat d'això, de cada dia, algun veí que trobes cada dia, cada dia vas enamistant, enamistant, enamistant, al final no el mates, és més comprensible que no pas el tema d'agafar una furgoneta i agafar gent que no coneix.

Els crims per motius religiosos, d'extremismes religiosos, són. És això, tu no mates aquella persona perquè es digui fulano, sinó per la religió que representa. Per nosaltres també, els cristians, Déu-n'hi-do-ret nosaltres, eh? Fa dos mil anys, com nosaltres volíem matar, que posàvem pena de mort, analitza, eh?, t'ho direm llatí, perquè era la vocabulari que es feia servir en aquella època. La Crucificatio, que et crucificaven com Jesucrist dret, o de cas per vall com Sant Andrés, que és un agravant. La Crucificatio, la Degolatio, que t'agullaven, l'Empalatio, que t'empalaven, t'hi dono un pal pel cul fins que sortia per la boca tu mateix. Crucificatio, Degolatio, Empalatio. És quarta era, tio? Quina brutalitat, només els noms m'espanten. Bueno, doncs bueno, i espera que la cinquena, el don Nato Aferas, que et tiraven a les fieres. A mi no, gràcies. Bueno, doncs escoll d'aquestes quines, però és la pena de mort d'aquella època, eh? Quina era la menys doloresa de les cinc, per si mai algú es troba en aquesta tessitura? Totes, totes, només va tenir sort un. Sant Mamés, que per això dels Bilbao, l'equip dels Bilbaos, en diuen los Leones. Sant Mamés era un sant de poca edat que el van tirar els lleons i els lleons no se'l van menjar. I per això el van fer sant, perquè era un miracle, els lleons no l'han volgut, perquè era una criatura petiteta, jovedeta. I per això l'equip basc se'n diu Sant Mamés i los Leones.

Avui, apagada general.

La Laura vivia en un pis circular. No havia estat mai una gran amant de la construcció, però aquella proposta arquitectònica la fascinava. Era cert que a vegades, per penjar quadres era una mica complicat. A més, la taula i els armaris no s'adequaven bé a les parets rodones que l'envoltaven, i sempre quedava un espai buit al darrere, però tot i així, era un pis amb molta personalitat. Però el que realment li agradava de casa seva, el que de debò feia que la Laura es passés hores i hores allà dins, era una petita porteta que hi havia a terra. Una petita porteta situada al centre del pis i que, quan l'obries, donava lloc a unes escales de cargol que baixaven i baixaven fins a un soterrani. Fins a una petita cambra fosca, amagada i sense finestres, on la Laura hi havia muntat una magnífica plantació de marihuana. La Laura estava meravellada. Era el lloc perfecte. El millor lloc del món per tenir-hi una plantació així. Un lloc calent i humit, on l'olor dolça i característica d'aquella planta no traspassava les gruixudes parets de Portland. Un lloc indetectable. Podia convidar amics a sopar, fer festes, tenir cites, i mai ningú se'n sumava res. I és que amb el temps, la plantació de la Laura havia anat creixent generosament. Era la seva afició i l'havia anat alimentant, reinvertint els sucosos beneficis que les plantes li donaven. Havia anat instal·lant més ventiladors, més llums, més radiadors, més potència, més electricitat. I el nombre de plantes, que d'entrada era de només mitja dotzena, s'havia duplicat, s'havia triplicat, fins que havia arribat a ocupar tot l'espai disponible. En aquell moment la plantació de la Laura era de gairebé 80 plantes.

Molt bé, tenim un crim, de moment no sabem què ha passat, si és o no és un crim, però el que sabem és que tenim una plantació de marihuana i tenim una protagonista, la Laura. De seguida, Gila, ens la presentes, però doctor Bardalet, no sé si s'ha trobat gaires casos vostè en què la droga, concretament en aquest cas la marihuana, fos la protagonista.

Molts cops, lamentablement, molts cops, casos relacionats amb morts, i casos relacionats i derivats a conseqüència del consum de droga, d'actes delinqüents que s'han fet, de robos, etc. Molts cops, lamentablement.

Tenim aquí la Laura, que és una noia que viu en un pis circular, que amb la crisi de l'habitatge troba un pis, a més a més que està molt contenta ella, que li va superbé, que li agrada molt, perquè té una porteta que porta en una plantació de marihuana en un soterrani que li va perfecta per això, no? Per tant, de moment, no tenim cap crim. De moment no tenim cap crim. Hem de saber la segona part del relat, perquè hi ha un element important aquí ja, que és el tema de l'electricitat, és a dir, ha anat creixent amb els anys, aquesta plantació, i ara li demana tanta potència que això acaba generant una petita situació.

En aquell moment, la plantació de la Laura, recordem-ho, era de gairebé 80 plantes.

Però una nit, la quantitat d'electricitat que demanava la seva plantació va fer que se sobrecarregués la xarxa. Cap a la una de la matinada van saltar els ploms i a l'acte tot l'edifici va quedar sense lliçó. Com que la Laura dormia, no es va adonar de res i va seguir dormint plàcidament, durant hores. L'endemà a la nit havien mort 100 persones.

100 persones, Gil, havien mort?

Sí, 100 persones i, a més a més, lo interessant d'aquest crim és que van morir d'una manera que no és perquè s'apaguessin els llums del carrer i xoquessin amb el cotxe o alguna cosa així, sinó que és una cosa una mica especial.

Ara anirem amb les preguntes del doctor Bardalet, però abans, doctor, ¿pot ser que una de les primeres autòpsies que vostè presenciés fos precisament un home que havia mort electrocutat?

Sí, el primer autòpsic jo el vaig presenciar als 14 anys. Un home molt valent, el tinc nítidament a la meva imatge en aquests moments, uns 45 anys, un Herculeo, un Mazinger, que es va morir l'esclavitat. Li van fotre un xispasso i es va morir. Com és una mort per altrucció? Una mort molt ràpida, enormement ràpida. No hi ha molt de sofriment, perquè és ràpida. L'electricitat és als sis passos d'incentar. I et pots morir per fibrilació ventricular, que és un fallo cardíac.

Però el van electrocutar? No, el van electrocutar ell.

Ah, és un accident. Com va ser? Bueno, estava collint amb un arbre, amb unes escales metàl·liques, unes peres que hi havia en l'aire de l'arbre, i amb un ferro els hi fotia cops i que baixessin les peres i caiguessin. I es veu que hi havia un fil de corrent elèctrica de certa tensió i amb el ferro la va tocar i li va caure un sispasso i s'ha acabat amb una ferida d'entrada de l'electricitat a les mans.

Clar, suposo que en una autòpsia això sí que és relativament fàcil de veure.

Sí, en una mort a la persecució pots trobar, trobes generalment elements de la porta d'entrada de la corrent elèctrica que t'ha cremat, fa una escara que es diu, que és una lesió, I generalment és a les mans. I amb llamps? Això se'n diu mort per fulguració. N'has vist, eh, de gent electrocutada per llamps? Bé, electrocutada, sí, se'n diu mort per fulguració. Fulguració. Fulguració, sí, ho he vist tres cops. Uau. Tres cops. Però és molt improbable que et caigui un llamp, entenc. Sí, és molt improbable, però passa, el llamp acaba algun puesto. Estàs d'acord, no? I hi ha llocs on hi ha més risc que d'altres. Exacte. I sempre s'ha dit, per exemple, que és cert que mai, quan hi ha tormenta, et posis a sota un arbre. Perquè tens més possibilitats que et caigui. I és cert, és així. Sí, i la problema és que moltes vegades, tu, sobretot, jo tinc la sort de viure, diguéssim, a comarques, i et trobes molts arbres partits, o mig deteriorats, que et diuen que a aquest arbre li va caure un llamp. És un idó, eh? Vas jugar a la loteria, no? Perquè hi ha més probabilitat que. Sí, que toqui la loteria. Que no facis que caigui un llamp a sobre. Que toqui la loteria. Clar, clar.

En tot cas, s'ha escrit un crim i tenim tres elements damunt la taula. Tenim la sobrecàrrega de la xarxa, tenim 100 morts i tenim també una plantació de marihuana. Doctor Bardalet, tot seu, endavant amb les preguntes a

Gilbrat Sobrerroca. Els 100 morts on són?

Ah, són bastant a prop de, diguem-ne, 200 metres, 300 metres del pis de la Laura.

Bueno, i llavors, per tant, m'estàs dient que aquell dia, aquell dia, coincideix amb el temps i amb la zona, a 200 metres, hi hauran. 101 autopsies, la Laura més el 100.

No, la Laura està bé, la Laura sobreviu. Ah, i s'han mort dos altres 100. 100 és un nombre aproximat, és a dir, una quantitat gran de persones i està directament relacionat amb el fet que el pis de la Laura no tingui llum, no que la ciutat quede sense llum, sinó el pis de la Laura.

Bueno, complicat, m'ho fots molt complicat. Molt complicat. Diguem.

Jo crec que no és tan complicat, eh? O sigui, bueno, diguem, també t'estic fent la trampa perquè no perquè sembla més complicat, però crec que un cop. Si alínies els pistes.

Els morts, aquests 100 morts, que són molts morts, molts, alguns són a dins del domicili, pel carrer. Tinc que diferenciar si són morts pel carrer. No, no són al carrer. Són a dins de domicilis.

Són a un espai, a un lloc. Que entenc que és important, Gil, perquè estàs suant. No, no, estan. No estan en una ciutat. Estan al camp.

Estan en un lloc que sembla, doctor Bardalet, que és important. Sí. I té a veure, entenc, amb aquesta apagada. Sí, totalment. Clar, que el que passa també entenc que quan hi ha una plantació com aquesta que requereix de tanta electricitat, per començar tot legal no. Per començar que la plantació no és legal, però més enllà, parlant del que fa la xarxa elèctrica en si, legal, legal, això. Potser no és? No és.

No, i la prova és que moltes d'aquestes plantacions el que fan és robar l'electricitat del carrer d'un altre puesto. I això, llavors, es carrega la xarxa i se'n va la llum. Llavors, per tant,

una cosa que sí que puc dir del lloc on són els morts és que està a un lloc on es necessita. Llum, o si més no, la llum del pis de la Laura, perquè sense això.

Bueno, pot ser que hi hagi un hospital molt pròxim i que la baixada de llum hagi afectat a centres essencials de l'hospital UBIS.

Quiròfanos, etc. Vale, però no hi ha cap edifici a prop.

Però és molt interessant aquesta hipòtesi de l'hospital, perquè, clar, és una gran pregunta. Què passa si hi ha una sobrecàrrega d'atenció als hospitals? Sabem, òbviament, que hi ha generadors. Exactament. Perquè hi ha moltes vides en joc, però, clar, en aquest cas, podria ser, per exemple, que la Laura tingués, no ho sé, la xarxa elèctrica connectada a la d'un hospital. Podria ser, però no és el cas. No és aquest el cas. No, no. Però em sembla. Sí, sí, era bona, era bona. Una molt bona hipòtesi, perquè. Clar, d'alguna manera. Clar, en un lloc on es consenti tanta gent, no? ¿Hi ha algun element més important en aquesta? Ja hem demagorat en pistes.

Els porcs estan vestits o despullats? Estan vestits. Tots vestits? I tots tenen la mateixa edat, més o menys?

Sí, bueno, no és important. O sigui, jo crec que edat laboral, diguem-ne. Edat laboral. Sí, això sí. Estaven tots tots estaven treballant o. Bueno, que no s'hagi fet un

cortocircuit i que treballessin amb electricitat i i que es morissin amb un incendi, que no s'hagi provocat un incendi per aquest cortocircuit. Mira, la preu. La primera autòpsia sota la meva responsabilitat, la meva responsabilitat, la primera que vaig fer, ja t'ho he dit, tenia 14 anys i vaig anar acompanyat amb el meu avi, aquell era el Lluís. La primera autòpsia que vaig fer jo, sota la meva absoluta responsabilitat, va ser d'una nena de 18 mesos, es deia Cristina Bustos Bustos, me'n recordo del nom, 18 mesos, avui tindria 50 anys, que va fer el greu error, i dic greu error, perquè vosaltres mateixos opineu, d'aquest pobret tenia fred, era l'hivern, el mes de novembre, a Navarra, i què va passar? Pues que estava embolcallada amb una manta elèctrica, hivern, set del dematí, manta elèctrica, la nena es fa pipí, el pipí travessa la manta, es fa un curt circuit, s'incendia la manta i la nena es mort cremada. Ostres. Ja està. Per tant, l'electricitat, bueno, l'electricitat mata ràpid. També hi ha que dir que sol deixar senyals a les mans, el xispasso, la porta d'entrada. La mort per electricitat és per fibril·lació ventricular. O inhibició dels centres neurològics, o tetània respiratòria, com una asfíxia. Però. Tot això s'ha de comprovar i veure. Però la mort per. Aflagració? No, per mort per enrampada, per altricitat, és més perillosa i més freqüent a l'estiu que a l'hivern. Per què? A l'estiu és més fàcil morir-se enrampat com

a conseqüència d'una descarga elèctrica, descarga elèctrica industrial, la llum, la llum que tenim tots a domicili, per dos motius. Un, perquè a vegades inclús anem descalços, No diguem amb els peus molls, perquè sortim de la piscina, o els peus estan suats. Però a l'hivern evidentment la sabata és més sòlida, més contundent, amb una sola més rígida i gruixuda. En canvi a l'estiu el cos està massa en contacte amb terra. Amb la gravanda que anem descalços a vegades o amb xancletes, sabates, en fi, de mala qualitat. I llavors també perquè a l'estiu el normal és estar suat i la suor és un bon conductor elèctric. Per tant, la descàrrega elèctrica es difumina més i és més maligna, per dir-ho així. Per tant, alerta. Per tant, alerta. No vagis descalç amb sones molles i amb cables a les mans.

Gilles, si hi ha hagut 100 morts, truquem al doctor Bardalet perquè vingui a l'escena del crim o de les morts. Tots aquests cadàvers que es trobarà, que a més ens has dit que estan vestits, tindran tots aquests signes que el doctor Bardalet explicava que veuríem en un cos que mor a l'octrocutat?

No, no, no, no. És a dir. Les persones que s'han mort no s'han mort electrocutades. Si s'han mort és perquè estaven a les fosques.

Per tant, arriba el doctor Bardalet a l'escena del crim. Què es troba? Com estan aquests cadàvers? Com estan aquests cossos? Doctor Bardalet, què és el primer que mirarien aquests cossos?

Com estan? Signes de violència? Signes de mort natural?

Vale, no. Ah, mort natural, què vol dir, mort natural? Bueno, que hi hagi hagut alguna situació. Ah, com atacs de cor de múltiples.

Bueno, sí, esclar, hi ha persones que poden pujar amb un ascensor. Un pot pujar amb un ascensor que sigui una persona que tingui claustrofòbia i espantar-se molt, que hi ha gent que no puja per ascensors i feu d'atac d'acord. No, no, no, res d'això, res d'això. Abanço com s'ha mort. De tots modos, en parles de foscor, i amb la foscor no mata ningú.

Què més tindran els cossos?

Què més tindran aquests cossos? L'element clau que tindran aquests cossos és que estaran tots molls. La roba estarà molla. Alerta. Doctor Bardalet. Molt important que és l'aigua. Però no s'han electrocutat. I no s'han negat.

Ofegat. Ofegat. Sí, s'han mort ofegats. S'han mort ofegats. Sí.

Però quina relació té, clar, això amb el pis?

Un segon, Gil, podem recordar com és aquest pis? És un element important?

És un element important. Ostres, és un pis circular. És un pis rodó, que de fet té problemes per penjar els quadres, perquè com que els parets són rodones, sempre hi ha un foradet a la darrera. Llavors, no sé si entre una cosa i l'altra.

La Laura viu a un pis circular. Vivíem una espècie de pou,

aquesta noia. Ah, quasi! Vivíem una espècie de pou.

La hipòtesi del doctor Bardalé.

Alerta que s'ha posat damunt la taula l'element del pou. Doctor Vardalet, la seva hipòtesi final, i no sé si li vol fer alguna darrera qüestió al Gil, és.

Jo crec que és una hipòtesi que la primera premissa és molt inversemblant, 100 morts. 100 morts, és molt de morts, això. Ho posaries més fàcil. Jo he estat fent un cop en un poblet entre l'Empordà i la Garrotxa de gent que baixava a baix un pou, treballadors, amb un pou, i se'n van morir 4 per gas tòxic del pou. Bueno, el gas tòxic és una possibilitat ara, 100 morts. Amb un pou, viuen amb un pou. Bueno, hi ha gent que viu de forma rara, en llocs rares, no?, inclús amb cavalls que se fan de dalt els arbres, no? Ara m'ho compliques, francament m'ho compliques. Me fots amb uns trencaclosques, nano, que això és massa. I s'han mort negats, asfixiats. Afogats amb aigua. Bueno, si asfixia, por inversión en medio líquido. Resolem.

Digue'm. Apagada general.

La Laura es va despertar amb total tranquil·litat. L'apagada havia passat durant la nit, de manera que no s'havia adonat de res. Va ser al veure que la llum del lavabo no s'obria que va córrer a obrir els ploms. Estava cada cop més nerviosa. Era possible que per culpa seva hi hagués hagut una tragèdia. El mòbil no se li havia carregat durant la nit, de manera que no tenia bateria. Així doncs, va engegar la tele i va notar com el cor se li accelerava cada cop més sota el pijama. I aleshores, ho va veure. Era igual el canal que posés, tothom parlava del mateix, de la mateixa tragèdia. Tots havien interromput la seva programació habitual, tots feien un informatiu especial. A tot arreu hi havien viats especials davant del mar, davant del far de la Laura, explicant com aquella nit desenes de vaixells havien xocat contra les Illes Medes i havien provocat centenars de morts davant la costa catalana.

Sí, un relat que ens porta a les Illes Medes no era un pou, era un fart. Sí, greta.

Sí, sí, sí, un fart, un fart. Molt bé, molt bé. No sé, bueno, no sé si 100 morts són masses. Home, m'ho fots. Però bueno, perquè hi havia molts peixos aquella nit i hi havia molts pescadors que estaven allà. Bueno, i ara també hi ha el problema aquest dels creuers, no?

Saps quin és el peix que més es relaciona amb un mort dins l'aigua? Quin? El famoso rugés. Ah, sí? El rugés és un peix carnívor que molt apreciat, a més, molt apreciat, però. Que n'hi ha, en tenim aquí, eh? Home, i tant. És un peix de roca.

És que l'estiu passat vaig anar a Tossa de Mar i em va mossegar un peix que no fos això.

No, no, el Roger no et mossegarà. Què els passa a aquests peixos? El Roger és un peix com una rata d'aigua, per dir-ho d'alguna manera, o de color vermell, però que és molt carronyero. I generalment, quan s'han fet aixecaments de cadàver moltíssims de negats, de desapareguts, quan una barca de rastre agafa un cos que estava al fons del mar, generalment, si és en persona proper a les roques, perquè és un peix que es mou a prop de les roques, hi ha molts rogers. El roger és un peix carnívoro en aquest aspecte.

Clar, i el que havia passat, Gil, és que el far havia deixat d'il·luminar els pobres pescadors.

Sí, sí, exacte. La sobrecàrrega de la plantació de marihuana havia fet que hi hagués una apagada i, clar, al no haver-hi el far que funcionés, doncs els pescadors s'havien estrellat tots durant la nit.

Doncs la qüestió no ha anat de rogés, ha anat en aquest cas de fars. Ha estat el crim que ens ha escrit en Gil Prats sobre Roca, disseccionat pel doctor Bardalet. Moltíssimes gràcies a tots dos. Fins diumenge vinent amb un nou crim. Fins ara, ara tornem.