
"No prenc droga però veure aquesta sèrie és el més proper a una droga que et pugui evadir"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
El suplement, amb Roger Escapa.
El suplement amb l'Empar Moliner, la Rosa Rodón, la Marta Ferrer, ara amb propostes de les amigues de les arts, també per aquest cap de setmana. Comencem pel cine. A la gran pantalla comencen a arribar les pel·lícules preferides dels Òscars. Això és Wild Horse 9, protagonitzada per John Malkovich, que, segons els experts, Marta, es podria endur l'Òscar a millor actor pel seu paper. Sí, jo, si em considereu experta,
que podria ser-ho una mica en els Òscars, perquè m'empasso totes. Tu veus cada nit. Sí, m'empasso totes les prediccions i jo estic allà posada.
Les enquestes del CIS dels Òscars. Exacte, és el meu CIS.
No sé si el CIS seria el millor exemple. No sé. Jo no triaria el 6. Tots els tertulians de Catalunya, l'equivalent dels Oscars, doncs jo me'ls vaig empassant durant tota la temporada. Jo diria que li donen, directament. És a dir, nominat i ja li donen, perquè realment aquí està fantàstic John Malkovich. Val a dir que no fa un paper gaire diferent als que acostuma a fer John Malkovich. Però clar, quan t'agafen, t'escriuen un paper que és bàsicament el que has fet sempre, però millorat, perquè el guionista de Wild Horse Night i director és Martin McDonagh. Que és un gran guionista i un gran dramaturg. De fet, fa unes temporades vam parlar d'una de les seves obres, que es deia La Mà, que l'havien fet aquí també, als escenaris, i que és absolutament meravellosa. Per mi és un dels meus guionistes predilectes. Ja li deuen des de fa molt de temps l'Òscar a millor guió, sobretot per aquella pel·lícula meravellosa que segurament heu vist, Tres anuncios a les afueres. Ah, sí. De fa uns anys. I tant. Doncs jo crec que aquest any ja li compensaran diguéssim el lleig que li han fet tots aquests anys i li donaran per aquesta pel·lícula, Wild Horse 9, que jo us diria, si heu vist altres pel·lícules del Martin McDonagh, com Tres anuncios a les afueres, però sobretot Escondidos en brujas, que per mi és una de les millors que ha fet, veureu que és bastant el seu rotllo.
És a dir, Escondidos en Brujas era una història sobre dos assassins a sou que mataven el temps una mica a bruges perquè havien fet alguna cosa que no sabíem exactament què era. Gran, gran pel·lícula. Gran pel·lícula. I estaven allà com matant el temps i tu no sabies ben bé què feien allà ni com acabaria allò i eren dos tios parlant. Doncs Wild Horse Nine és el mateix. És a dir, en aquest cas són dos agents de la CIA. Un és John Malkovich, que diguéssim que és aquest home més veterà que pot o no haver tingut un paper fonamental en l'assassinat de John F. Kennedy. I l'altre és Sam Rockwell, que també és un habitual de les pel·lícules de Martin McDonagh, que diguéssim que és el seu únic amic en el món i que és una mica el seriós d'aquesta parella. Sabeu que en les parelles còmiques sempre hi ha un que és més esbojarrat i l'altre que fa el paper de seriós? Doncs en aquest cas Sam Rockwell fa aquest paper de seriós que és estrany perquè els últims anys ha fet justament d'esbojarrat. Aleshores ja li escau bé que estigui una mica més contingut. I se'n van a la illa de Pasqua. I no sabem ben bé per què. Ells estan a la Xile dels anys 70 i de cop un dia van com a la illa de Pasco a fer turisme.
I estan allà veient aquests caps que hi ha a la illa de Pasco. Els moais. Els moais, que de fet hi ha una broma molt bona sobre els moais perquè, per davant de tot, Martín Magdona és un gran guionista de comèdia negra, que a mi és una cosa que m'encanta. Aleshores, no desballaré gaire res més, perquè la gràcia, com passa a Escondidos sin Brujas, és que. No sàpigues exactament què van fer aquests dos homes allà, però ja us dic que hi ha alguna cosa més. Però al final la gràcia és veure com aquests dos interactuen, perquè el que millor fa Martin McDonagh és explorar com són aquestes relacions entre dos homes que són molt diferents. I en aquesta època d'homes mig deconstruïts, no deconstruïts, deconstruïts del tot, és molt interessant com ell fila molt prim. Anar a explicar exactament com són aquests dos personatges, que són de generacions diferents, però que tenen les mateixes preocupacions, en certa manera. I ell fa una cosa que és meravellosa, que és agafar dos personatges que, pel seu càrrec o per la seva feina, com poden ser assassins a sous o com poden ser agents de la CIA, haurien de tenir preocupacions. Extraordinàries, no? Normalment, si tu planteges una pel·lícula de dos agents de la CIA, t'esperes que hi hagi conspiracions, assassinats, secrets, missions, i en canvi aquí són dos homes parlant de la mortalitat,
parlant de les relacions, parlant de la vida, fent bromes d'humor negre sobre la democràcia de la Xile de l'època, I és molt interessant perquè trenca amb tots aquests constructes típics, des de l'humor negre, però també des d'una profunda reflexió que acaba sent dramàtica i tràgica, i que fa que t'ho passis molt molt bé, però que alhora surtis de la pel·lícula pensant, ostres, he de pensar ben bé en tot això que m'ha proposat, perquè crec que si rasquem una mica hi ha un fons molt interessant.
Wild Horse 9, ja a les pantalles, gran candidat a l'Òscar. Millor peli, quines estatuetes més, Marta?
Estatuetes, jo et diria, millor guió original i John Malkovich, però nominada, millor pel·lícula, millor director, potser alguna més.
Molt bé. Més cine.
Es l'altra estrena grossa d'aquests dies, ha tornat un dels monsters preferits de la gran pantalla, Godzilla, amb la seqüela d'una pel·lícula japonesa que va triomfar fa uns quants anys. De fet, justament es va endolorscar a millor efectes especials, visuals, per sorpresa de tots.
Sí, va ser una mica un bolet que va aparèixer allà i tothom va començar a dir, compte, que Godzilla Minus One és boníssima, és boníssima, és boníssima. Ara han fet la seqüela, que és Godzilla Minus Zero. I la volia destacar, és una pel·lícula japonesa, ja sé que potser a la gent que no estigui acostumada a veure cinema més enllà del que es fa aquí o del que es fa en països anglosaxons, potser és una barrera, jo us dic que no sigui una barrera, endinseu-vos en el cinema d'altres llocs, sobretot del cinema japonès, que té grans exponents del cinema, però també té pel·lícules com aquesta, que estan molt ben fetes i que són molt entretingudes, i que sobretot, És molt interessant perquè Godzilla, com ha passat tant amb les coses, amb els productes d'altres països que s'han acabat autoatribuint als americans, els darrers anys s'havien fet moltes superproduccions de Godzilla, però se'ls havia oblidat un petit detall insignificant, que és que Godzilla no deixava de ser una alegoria sobre la bomba atòmica. És a dir, havien agafat aquest supermonstre que els japonesos es van inventar després de l'horror d'Hiroshima per reflexionar sobre aquell horror i van dir ara anem a fer que sigui un monstre com qualsevol altre, com King Kong, etc. Anem a despullar-lo d'aquesta càrrega política social tan important que té. I aleshores ara han arribat els japonesos i han dit un moment, anem a. Torneu-nos la nostra icona i anem a recuperar que Godzilla no deixa de ser una reflexió sobre la bomba atòmica. Aleshores, aquestes dues pel·lícules que, ja us dic, si no heu vist la primera, les podeu veure les dues seguides perquè funcionen molt bé, són una continuació directa. Agafa. Aquest Japó dels anys 40, postguerra mundial, postdesastre de la bomba atòmica, ens presenta una família, originalment és un pilot kamikaze que es comença a qüestionar la idea de morir per honor, i ara en aquesta segona pel·lícula ens recull aquesta família i ens transporta d'una manera una mica més blockbuster, diguéssim, a un Godzilla que ha de lluitar contra un altre gran monstre icònic de la saga. Però, la gràcia és que darrere de tot això, El que ha fet sobretot en aquesta segona entrega el director d'aquesta pel·lícula és apuntar directament als americans i dir, un moment, nosaltres ja hem reflexionat prou sobre què ens va passar a nosaltres amb la bomba atòmica, però ara anem a assenyalar a qui va fer això i qui és realment el responsable. Vosaltres us heu. Heu agafat aquesta icona nostra i l'heu convertit en una espècie de figura cabaretera pel vostre entreteniment, però ara nosaltres anem a recordar que això en realitat va ser una cosa grossa, que la ferida no està del tot tancada i que aquí hi va haver uns responsables molt clars. I jo només per això, a banda que l'acció està molt ben feta i realment les interpretacions estan molt bé, és un pèl llarga, això sí, com passa sovint amb les pel·lícules, jo només per aquest contingut polític ja us dic que heu d'anar a mirar-la.
Tens temps d'anar al cine amb part rosa?
Jo vull. Godzilla no me la perdo. El que m'agrada de Godzilla és veure-la en capitals on hi ha monuments. Me l'imagino sempre a Barcelona. Què faria amb la Torre Agbar? Què faria amb la Sagrada Grua de la Sagrada Família? Això és el que m'agrada més. Doncs mira, la podrien inventar a Barcelona la propera. Seria brutal, brutal, això.
Godzilla i la Torre Agbar. Godzilla destruint la Torre Agbar
Godzilla i la Torre Agbar. Godzilla destruint la Torre Agbar m'agradaria bastant com a imatge, t'he de dir.
Potser hi hauria gent que no la trobaria a faltar, també t'ho dic. Vull dir que la Sagrada Família sí que seria.
Sempre quan veus un monstre tan gran gros, i una torre com la torre Akbar.
L'escala és molt important, per veure exactament la magnitud, i no tots els directors ho saben fer, de reproduir bé l'escala
d'un monstre. Com els pessebres. És molt fàcil, perquè és l'Empire State. És com els pessebres, hi ha gent que no acaba de calibrar bé el tema de les escales.
La Marta ens ha portat fins al Japó a través de Godzilla, ens quedem al Japó. Perquè la Marta, la Rosa Rodón, ens porta un producte estrella japonès. Avui parlem de l'altra gran exportació japonesa, és el matcha, que gairebé ha desbancat els altres tests.
Abans d'entrar en el tema matcha, deixem dir-te que estic molt decebuda amb Marta Ferrer, eh, Roger Escapa? Molt decebuda. Estrincant les amigues. Perquè jo em pensava que avui ens parlaria del gran èxit que és la emperatriz divorciada. Suposo que saps de què et parlo. No tinc ni idea de què m'estàs parlant. Ho hauria de saber? Bé, si agafes la L5, que és la línia blava del metro, ho sabràs, perquè està tota empaparada dels cartells de l'emperatriz divorciada. Només la L5. Bueno, jo no ho sé. És la teva, la L5 és la de la rosa. No, la meva és la lila, és la L2, que és la que va a Badalona, però la 5 també. Bueno, jo en realitat, com que soc una persona sense cotxe, la xarxa de metro és la meva. Ai, és que les persones sense cotxe, patiu, patiu. Ah, sap greu. De carneta en tinc, eh? De carneta en tinc. Bé, el cas és que aquesta sèrie està sent tot un fenomen, com a representant aquí de les sèries coreanes, que saps que soc una gran consumidora, em veig amb l'obligació de dir que això està sent un autèntic fenomen, està a Disney+. Jo ja l'he començat. Hem de dir plus o plus, Marta? Jo dic plus. Doncs jo dic plus. Disney plus. Digueu plus. Ja sé que s'ha de dir plus, però diguem plus. Disney plus. És lletí. Hòstia! Jo us aviso perquè després els fenòmens no us passin per alt. Aquesta sèrie està basada en un webton, que són aquests còmics digitals, que és un dels èxits mundials, té 3.000 milions de persones que han llegit aquest còmic, i Disney Plus o Plus el que està fent és intentar guanyar terreny a Netflix, que és la gran plataforma de les sèries coreanes, amb aquesta sèrie que s'ha gastat una fortuna, i és horrorosa. Jo l'he començat a veure. És un guilty pleasure. És un pastitxe. No hi ha per on agafar-ho. En castellà es diu l'emperatriz divorciada, però en anglès es diu the remarried empress. En anglès ja s'ha tornat a casar. I és un pastitxe en el qual han fet una mena de fantasia que és una mena de monarquia d'estètica europea i foten una barreja. Jo no soc consumidora de drogues, però entenc que mirar aquesta sèrie ha de ser el més proper a una droga que et pugui abadir. Això m'agrada molt. És horrorosa i jo l'estic veient amb molta il·lusió. Per tant, jo us aviso perquè és un fenomen. La veurem a Disney+. Com que la Marta és rigorosa i només ens recomana coses bones, sé que no ho dirà,
però jo em veig amb l'obligació. Em veig amb l'obligació. La veuràs degustant aquest té matxa? En beveu de té matxa o no?
No, molt. Som consumidors. Mira. Tu sí? El Jaume. Des de quan, Jaume?
Fa temps, eh? Jo et diria que potser quatre anys fa. Ostres. No habitualment, eh? No habitualment, de tant en tant. Com hi vas entrar, el tema? Perquè em van començar a sortir vídeos a TikTok. És que és molt. Sempre és el mateix. A més, em sortia que tenia moltes propietats i que és millor que el cafè.
A veure, té moltes propietats, això és cert, això és cert. No tot el que diu TikTok és cert, però en aquest cas, sí que ho és, té moltes propietats antioxidants, molta gent que no pot prendre cafè, o el cafè no se li posa bé, en canvi amb el te no té aquest problema, i vaja, és un te que reforça el sistema immunològic, redueix els nivells de colesterol i de sucre en la sang, afavoreix la digestió. Ajuda a controlar la pressió sanguínea per haver-hi algunes malalties cardiovasculars. La diferència entre el té. El té matxa és té verd, eh? La diferència amb el té verd normal, diguéssim. Bé, normals, dos són normals, però ja m'enteneu, el que tindríem dintre una bosseta és que amunt el que fas és infusionar les fulles. Tu poses les fulles. Amb aigua s'infusiona i les fulles les retires. El té matxa el que és, és directament la fulla. El que fan amb aquestes fulles de te, que és el Camellia sinensis, és que les deixen quatre setmanes a l'ombra perquè s'assequin, després les desvenen i les molen amb unes pedres de granit per fins convertir aquesta pols. Per tant, les propietats que pugui tenir el te verd, en el cas del té matxa, és molt superior perquè directament. Et menges la fulla. Aquella fulla te la menges. Què passa? Que hi ha hagut una tendència mundial en consumir té matcha. Això era propi del Japó. Això no és el que veu Messi, no?
Messi veu el mate. No, Messi veu mate. Això és un altre tema. Si vols un dia parlem de mate. No, és que ja saps que tot el tema aquest no el domino gens. Estic orfa i no tinc TikTok.
M'està mirant amb uns ulls esbatanats com si. Veuries la princesa divorciada amb un té matcha? No, no. D'acord. No dono el perfil, però està molt bé que no el doni. I amb la jupa de pell. I amb la jupa, exacte. Només amb la jupa de pell.
Continuem. Sí, sí. El cas és que hi ha hagut una demanda tan gran d'aquest te que el que fan és que al Japó fins i tot alguna de les versions més prèmium d'aquest te estan començant a tenir problemes de vestiment. I fins i tot també en molts mercats on potser no es controla tant, els estan colant gat per llebre i els està arribant te matxa que no és del Japó, ni és de la qualitat ni de l'artesania que té aquest te.
És com allò del safrà que diu que són tels tanyits, el que és barat. Si no, no és veritat, eh?
No sabria què afegir a això, no sabria millorar-ho, no sabria millorar-ho.
Hi ha una derivada que ho milloraria, però no la direm aquí.
En qualsevol cas, el té matxa, el bo, és força car, és costós, pel que us estic dient, perquè és artesà. S'ha de moldre. S'ha de moldre, i a més a més, cada cop, com que la demanda és tan gran i la producció és la que és, doncs costa més de tenir-ne. Si a Barcelona voleu prendre té matxa, no sé on el compra el Jaume, ens ho pots dir?
No, és que jo el comprovo, però a vegades al Mercadona n'hi ha. T'he de dir. Bueno, aquí he fet la faca cada. No passa res. No passa res, endavant. El senyor, mira, l'empara anat al bon preu, tu al Mercadona, cada estupón, va. Però bueno, hi ha una altra cadena de supermercats que el fa millor, eh? T'he de dir. Bueno, ara digue'l-la, també. La Maller.
Estarán contents aquí tots. Entenc que el Jaume el que fa és que el compra i se'l prepara a casa.
Com ho fas tu, Jaume? Com el prepares? A veure com va.
Has de tenir un bol i sobretot unes varilles de bambú. Això és important.
Hi ha un estri que és com una escombreta, diríem, oberta, rodona, circular, que és la que es fa servir per girar. Que no pot ser una cullera de tota la vida. No, no, ho has de fer amb aquella estri. No ets un empastat.
I ho poses al pols amb una mica d'aigua, però aigua a temperatura ambient, i aquí ho mescles, i després ho poses a la llit calenta o a l'aigua calenta, depèn del que et vingui de gust.
Molt bé, Jaume, molt bé. Efectivament, es pot fer amb aigua, o es pot fer amb llet, o es pot fer amb begudes vegetals, això és una mica el gust del consumidor, es pot beure fred i es pot beure calent, si el que voleu és que us ho facin.
Sí, no, una pregunta. A nivell de. És a dir, així com el cafè et dona cafeïna i energia i tots sabem quin efecte et produeix per despertar-te, el té matxa té la mateixa I tant.
¿Te dormiries al lavabo com va passar-li el seu. No, al contrari. ex-treballador?
Al contrari, el que va fer el Roger va ser entrar al lavabo, donar-li un té matxa, aquest i es va revitalitzar. De fet, això va molt a persones, passa com el cafè, també. Jo tinc la meva companya de sèries amb qui comentem l'emperatri divorciada, l'Alejandra Palés, l'efecte que li dona el té matxa és extraordinari. Més que el cafè. O sigui, tu li dones un té matxa i podria envair el país
que volguessis. Ho has de provar. Ho has de provar. A més, diuen que és més sostingut en el temps que el cafè. Que aguanta més.
Que dura més la cosa. És possible, diuen moltes coses. Jo el que sí que recomanaria és que cadascú ho provés.
En aquesta taula ara tenim la veu de TikTok. Vull dir que Jaume, endavant, està molt bé. És el target que ens faltava. A veure, Rosa, a Catalunya on podem veure un bon tematge?
Sí, perquè tenim els 60, els 40, els 30 i els 50. Algú té Facebook? Jo tinc Facebook,
en part jo estic amb tu.
Jo no en tinc, però m'agradaria tenir-ne. El Roger no compta perquè ets una mica un jove vell.
Sí, és veritat. Encara no en tinc 40, eh, jo?
Tinc 38. Segur que als 12 ja tiraves cap als 40. Sí, és un jove vell. Escolta'm, mira, estem al que podem.
Fem el que podem. On en podem anar a comprar si no sabem com fer-lo, si volem tastar, si volem un lloc que sabem. Mercadona, Mallé, Bonpreu, què més? Jo parlo més. Un altre supermercat. Més enllà dels supermercats. Em refereixo a comprar-lo fet, que et donin la beguda i tu te'l beus. Tenim a Nori Matxa, el Raval, no fa gaire que han obert i ho fan. Súper, súper bé. El recomano moltíssim. Nori Matcha. Després, si no, teniu el Kumi, el Carrer Ibau. Allà fan el te súper bé, però a més a més hi tenen també pastissos fets amb te matcha i tenen uns sambitjos, que això és la típica cosa que a la Marta Ferrer li agrada. Tenen uns sambitjos. Un sangus. Són molt bonics. Ells en diuen sando, que és el sambitj, com ho pronuncien. És perquè van sentir el Núñez. Van sentir, clar, clar. No n'hi ha referent de tots. En tenen un de gambes boníssima, en tenen el típic d'ou, que segur que a la Marta també li encanta i molt ben presentat. Per tant, al Cumi podem anar-hi a fer te, a fer un dolç amb base de te, però també a fer aquests sandvitjos. Si no, també tenim l'Osagui, el carrer Sant Joanistes, sempre, sempre, sempre un lloc que no falla, i a més a més obren els diumenges, un lloc fantàstic per anar a berenar. I després n'he descobert un altre a Sant Gervasi, que es diu Niwa, escrit amb W-E-N-I-W-A, el carrer Ballerana, que és fantàstic, el fan superbé, i també podeu provar la versió de Hojicha, que és la versió en què el te és una mica torrat, té un gust una mica diferent, més que porta cap al sèsam, i jo ara, per exemple, a l'hivern seria el que beuria. A veure si tenim, Roger.
Parlaves de sandvitxos, hem recordat els sangos de Josep Lluís Núñez. Avui, a primera hora, ens fèiem ressò de l'any 1995, tal dia com avui, un 15 de novembre del 1995. Josep Lluís Núñez va dir aquesta frase.
Hi ha un club que mengen caviar cada dia i jo menjo sardines cada dia. Aquesta és la diferència. Les diferències no són aquestes. Hi ha gent que menja caviar, va. Per exemple, jo viatjo molt a Barcelona i jo no he llogat mai un cotxe perquè em porti a mi als desplaçaments, per exemple.
M'encanta. És el millor. És que és el meu personatge preferit de la història de Catalunya.
M'encanta, m'encanta. Hi ha clubs que mengen caviar cada dia, jo menjo sardines cada dia.
Molt a favor i molt saludables, mengeu sardines tots. Home, i és millor una bona sardina que un caviar, unes ueves de falsa. Sí, podeu, però sardines segur, molt bé.
Acabem amb una recomanació que salvarà molts àpats en grup, ara que venen els àpats de Nadal, perquè cada vegada és més habitual que la gent tingui intoleràncies alimentàries. Doncs bé, si sou dels que teniu un celíac, un intolerant a la lactosa o un begà al grup d'amics o a la família o al sopar d'empresa, heu de saber que l'arròs ens porta algunes bones opcions perquè tothom hi encaixi bé a taula.
Bé, avui l'Empar ho deia, ja hem començat a parlar de sopars d'empresa. Home. Sembla mentida, però ja estem en aquesta època de l'any. Cada cop és més ample, també, no? Vull dir, posen els llums de Nadal abans i els sopars d'empresa comencen abans.
I els autònoms quedem sols amb nosaltres mateixos allà en un restaurant tristot.
Llavors a l'Empar es veu l'ampolla de viella sola, no?
Efectivament. Amb molta pena. I faig un discurs. Després faig un discurs. Molt aplaudit. Dono uns copets. El verset de Nadal. Sí, faig el vers, tot això.
Anem molt ràpid. A veure, hi ha un lloc que a mi em resol aquestes situacions. Bàsicament, fa uns dies em vaig trobar que havia de triar un restaurant i tenia una amiga que era celíaca, una altra que era intolerant a lactosa i una que era, en aquest cas, vegetariana. Per tant, sembla un acudit, però no ho és. Cosa, ja està bé, tu. Això són els temps en què vivim i, en el fons, sort que molta gent els estan trobant aquestes característiques perquè molta gent va passar-se la vida trobant-se malament i no sabia per què. Llavors, hi ha un restaurant que a mi em resol tots els problemes que es diu Pots Tot. Ho veieu, eh? Pots Tot. Tothom pot, eh? Pots Tot. Sembla un nom d'un moble de l'Ikea, eh? És que ho és perquè hi posen una dièresi sobre una O, suposo que per fer-ho modern. En tenen dos, en tenen un al carrer València i un al carrer Pintor Fortuny, al Raval. Tot el que tenen és 100% vegà, sense gluten i sense lactosa. Per tant, no has de fer allò d'agafar la carta i una mica buscar el Wall-E, mirar quin. Si ets l'amic que li agrada la carn,
pots anar al Pots Tot o no? Pots tot, hi podem anar tots. Però hi ha carn, també. No, és vegà. Ah, carambes. La qüestió. Estaria bé un que hi hagués per tothom, però també pels pobres desgraciats que mengen colesterol, com ara jo.
El que menja carn pot menjar carn qualsevol altre dia. El dia en què hi ha. Bueno, pots menjar carn per sopar. O sardines, com Josep Lluís Núñez. Llavors, el cas és, aquest restaurant és una bona solució. Sobretot perquè no hi hagi gent que se senti exclosa. Pensa que normalment els que se senten exclosos són aquestes persones que han d'estudiar bé la carta, fer un munt de preguntes, que han de confiar que la cuina, doncs, aquella rebussat serà feta amb maizena i no amb una cosa que els farà trobar malament al cap de 10 minuts. Per tant, aquest lloc és una bona solució. ¿Seria el lloc on jo aniria amb el meu marit a fer un sopar romàntic i tal? No. Però és el lloc que triaria, en el qual estaria convençuda que tots els que estem allà sortiríem i ens trobaríem bé i hauríem fet la xerinola i ens hauríem pogut trobar. Llavors, tenen coses com sobressalt amb base d'amoniato, que amb les espècies dóna el fet, tenen croquetes, tenen un caneló trufat, que és segurament el que demanaries tu en Parc Moliner i te'l menjaries de gust. Mira, el caneló trufat està fet amb farina de quinoa, farcit de tofu, bolets de temporada, beixamel fet amb llet de soia, trufa negra i gratinat d'ametlla.
A mi la verdura m'encanta, m'encanta la verdura, però no en faria un caneló de tofu. M'encanta la verdura, doncs em demanaria un esbergínia, si cal. Però caneló de tofu, fins aquí hem arribat.
5 minuts per arribar a les 12 del migdia. En part Moliner, Rosa Rodón, Marta Ferrer, Jaume Alías, gràcies a tots quatre.
No, gràcies a tu. A tu, a tu, a tu. Per ser com ets. Gràcies a tu. Per portar caçadores de cuiro, no.
Gràcies. Es farà de nit al suplement, arriba l'eclipsi, avui amb l'Eduard Voltes, un gran conegut del programa, a veure què ens explica, en un context molt diferent. I arriben també els espais de propaganda electoral. Oh, m'encanta, m'encanta, estic enganxada. Doncs no ens deixis. Fins la una suplement, ara tornem.