Núria Orriols: "El problema que té el Front Ampli és d'egos i Rufián no hi cap"

El suplement amb Roger Escapa.

A veure, front ampli al final és sumar de moment, no? Vull dir, perquè simplement s'han canviat el nom, però els partits que hi ha ara mateix, si no hi ha un acord amb Podem, diguéssim, continuen sent els mateixos que es van presentar anteriorment. Llavors, jo crec que sumar i ara dit front ampli té un problema si no acaba podent integrar Podem a dins la seva llista a Madrid perquè al final la gràcia diguéssim de l'esquerra del PSOE era que es pogués presentar unida amb una sola papereta i la gràcia de Colau és que es porta millor a Irene Montero del que s'hi pot portar a Mònica García. Que era l'altra possible candidata, i a partir d'aquí poder unir aquesta candidatura, que per lògica ideològica és el que hauria de ser, perquè no hi ha tantes diferències, crec, entre Podem i Sumar, com perquè no es puguin incloure en una mateixa candidatura. El problema que tenen és de. I aquí el que ha aparegut en l'última legislatura sobretot és la figura de Gabriel Rufián que està molt ben valorada per les bases de l'esquerra el que passa que aquestes bases que valoren molt bé a Gabriel Rufián i que seria un bon cantidad per front ampli clar, això ha d'encaixar amb front ampli i front ampli no s'entenen entre ells a l'hora de triar on van els candidats i tampoc s'entenen ben podem.

Llavors jo crec que per això és impossible aquesta integració de Gabriel Rufián sumar i també la unitat diguéssim de l'esquerra del PSOE a Madrid, malgrat que per context diguéssim és ideal perquè el context és mobilització de l'esquerra, mobilització de l'esquerra amb un discurs. Més a l'esquerra, valgui la redundància del que estem acostumats, fins i tot el PSOE està accentuant la seva política intervencionista en termes d'habitatge, que no ho havia fet mai. És a dir, estem en un moment idoni perquè l'esquerra del PSOE es pogués organitzar en una sola candidatura i poder mobilitzar el seu vot, però per una qüestió d'egos, i de motxilles del passat, això no passarà. Llavors, com que això no passarà, jo crec que l'opció de Gabriel Rufián era tornar-se a entendre amb el seu partit, que és Esquerra. I en aquesta negociació, jo crec que al final el que Esquerra li estava demanant és que. Sigués el seu candidat però amb l'estratègia d'Esquerra, és a dir, que posés més accent no només en les qüestions ideològiques sinó també en les qüestions d'autogovern perquè la direcció d'Esquerra creus que és la manera també d'evitar la fuga que pot tenir cap al PSC amb el vot útil cap a Pedro Sánchez, és a dir, diferenciar-se en aquest aspecte i després Gabriel Rufián també estava demanant anar més enllà de les cicles d'Esquerra perquè creu que el moment.

És d'unitat de l'esquerra per fer front a la dreta i a l'extrema dreta i que també el discurs ha de ser, sobretot, fer èmfasi en això. Llavors entenc que la transacció que deuen haver trobat és aquesta integració de Podem a Barcelona i veurem com això es configura, perquè la Marta potser ho sabrà millor, però clar, la figura d'Irene Montero. Si ella es presenta a Madrid per separat de Front Ampli, clar, no sé quina possibilitat té també de poder entrar. Hi hauria la possibilitat que arribessin a un acord a Mada Colau a Front Ampli i Podem a Madrid anés amb Front Ampli i Podem a Barcelona anés amb Esquerra? O això no és el que està sobre la taula? Marta.

Sí, per a mi aquesta és la pregunta dels tesorers. És a dir, si això es confirma i finalment hi ha un acord amb Catalunya, què passarà a la resta d'Espanya? Perquè no és el mateix que n'hi hagi una candidatura de Podem separada del frontampli, i això ho diuen les enquestes, que la possibilitat que no vagi l'esquerra junta és letal per al conjunt de les esquerres i que a nivell electoral el penalitza per el sistema, pel sistema d'ONT, o si més enllà de Catalunya pot haver-hi un acord. Jo, coneixent Podemos, com més o menys el conec, i quines ambicions té també Irene Montero, diria que ara això és complicat, és a dir, que és més probable que Podem vagi per separat de Front Ampli, amb aquest acord amb Esquerra Republicana a Catalunya, que vagi conjuntament, perquè també és cert que. Això és una pèssima notícia per Pedro Sánchez, eh? Clar, clar. És terrible perquè, a més, per exemple, n'hi ha acords amb Frontampli que, per exemple, compromís al País Valencià. Doncs ells es presenten a soles, però assumint sumar que la marca del Frontampli al País Valencià és compromís i pot ser també integrant altres candidatures. A Aragó amb Junta, el mateix. Però clar, si n'hi ha després una altra esquerra, on no n'hi ha esquerres arrelades al territori, a banda del, diguem, front ampli, doncs això passarà que es dividiran els vots i que serà molt complicat fer campanya i sobretot, per exemple, si Rufián suporta aquesta llista d'Irene Montero i de Podem, doncs també jo crec que molt vot anirà cap allà per l'efecte rastre, que tinga. El diputat d'Esquerra Republicana o el portavoz d'Esquerra Republicana també a tres llocs. Jo crec que si això es fa, també Frontampli estarà ara mateix, no estarà molt content, perquè jo crec que ells confiaven en que Podem estigués dins de l'acord perquè no li quedava més remei que estar dins.

Dos quarts de deu del matí, Carles Munguilot. Com sents tot això, jo que no soc en absolut expert, jo soc un espectador com qualsevol dels nostres oients ara poden opinar, don la sensació que estem allà on està l'esquerra sempre, des de sempre. L'atomització, allò que d'aquella manera tan brillant va caricaturitzar la pel·lícula La vida de Braia. Entre ells no s'entenen que si podem, que si sumar, que si compromís, que si nosaltres I mentrestant la dreta i l'extrema dreta ho té claríssim. No hi ha discusions ideològiques, no hi ha, més enllà del que sigui normal, egos que impedeixen. Quan proposes un front ampli que sigui un front, perquè el front ampli per definició de DCEP és tots units. I mentrestant, els altres van decidir allà on havien d'arribar, que és a governar, saben que governarà, jo crec que això també l'esquerra ho sap. I aquí entraria una mica la decisió que ha de prendre Gabriel Rufián. A mi una de les coses que sempre m'ha sorprès és quan hi ha opinions en una enquesta electoral. El líder està molt ben valorat i el seu partit no. O sigui, pot caure molt bé el senyor Gabriel Rufián en les enquestes com a líder polític, però aleshores aquell tant percent de gent que el considera vàlid i que li dona bona nota potser no coincideix amb el tant percent que li hauria de donar en teoria en el seu partit i l'altra gran pregunta

està preparada la ciutadania espanyola per votar un líder. Que pretengui governar Espanya català, això es va resoldre amb el partit reformista, vosaltres éreu molt joves, Robert Junyent, Florentino Pérez, Garrigues Walker, semblava que havia trobat el. Què va passar? Que van fracassar estrepitosament. Què varen dir aleshores? És que Espanya no està preparada perquè un líder, en aquest cas, era ni més ni menys que Roca Junyent, tampoc no era una persona que pogués ser criticada per altres coses, més enllà de ser català. És que un català no pot ser president del govern espanyol. Jo no sé si és veritat o no, però ara hem de dir, podrà fer oblidar el hipotètic votant espanyol que Gabriel Rufián. És independentista i va defensar que aniria a Madrid a vuit mesos i que li interessava zero el que passés amb la governabilitat d'Espanya perquè ell el que volia, com seguir una mica les directrizes del partit d'esquerra, el que volia era aconseguir la independència. I això, el votant espanyol, siguis de dretes o d'esquerres, Això no li agrada. El discurs de Rufián d'avui dia no té res a veure amb. No, no, clar que no, però tenim dubtes. El discurs de ningú té res a veure amb el 2017. Però tenim dubtes que el primer que li tirarien en cara als seus rivals, o a la dreta, al Feijó, el primer que li tirarien en cara seria els espitxos,

els discursos més o menys inflamats del temps del procés, on segur que la Maruteca el posaria en un compromís. Dit això, a mi, personalment, el senyor Gabriel Rufián em sembla un magnífic parlamentari, perquè és una persona que enrona clar, que és una persona que té aquell punt d'anamagògia que ha de tenir un polític per treure l'atenció. Per tant, el tinc jo amb molta alta consideració com a polític. Però també penso, i acabo, que ell sap perfectament que per més que liderés aquest front ampli, com diuen els castellans, la sort és tachada. I el proper govern que tindrem a Espanya serà

un govern de dretes. A veure, Oriol, anem a acotar això. Avui quan surti l'acord, si és que tira endavant que Rufián és el candidat d'esquerra de la lletra petita d'aquest acord, de les primeres posicions de la llista, que no sé si ho hem de conèixer avui o encara, amb què et fixaràs per comprovar si s'ha imposat més la doctrina Junqueras o la doctrina Rufián?

Home. Per exemple, si Francesc Marc Álvaro no hi és, doncs podrem interpretar que s'ha imposat la doctrina Rufián, això per Barcelona. És veritat que per Girona s'ha presentat Teresa Jordà, que és potser un contrapès a Gabriel Rufián i ningú ha tingut ganes de plantar batalla. Hi ha algunes persones de l'entorn de Gabriel Rufián que, per exemple, no han fet el pas per formar part de llistes, per exemple, a nivell d'Osona. Jo crec que anirà tot molt encarat a veure primer la llista i després a veure quina estratègia se segueix a nivell de coalicions electorals. A partir d'aquí jo crec que sabrem exactament què s'ha volgut fer. Crec que és el primer gran repte, gros de veritat, passat el finançament que té Oriol Junqueras des que va tornar a la presidència d'Esquerra Republicana el novembre del 2024. Per què? El Gabriel Rufián és un d'aquells emblemes, ho deies tu, Carles, i crec que tens tota la raó. Una persona que no és catalano parlant al 100% en temps del procés, que ve de sommeter, que de sommeter fa el salt a les llistes d'esquerra. Una persona covejada en aquell moment per formar part de totes les llistes electorals que hi hagués, que va a Madrid, va amb Joan Tardà, primer tenia una mica de. No sé com dir-ho, de rivalitat, però al final acaben tenint una relació que és pràcticament paterno-filial amb una persona que, si tu passeges per Espanya, és molt més conungadora que qualsevol dirigent independentista o ser independentista que hi hagi avui en dia. Per tant, ha anat creixent a una velocitat que és una velocitat que Esquerra Republicana no podrà tenir mai, perquè Esquerra Republicana no es presentarà mai a Extremadura, i una persona d'Esquerra d'Extremadura pot tenir simpatia per Gabriel Rufián, però no la tindrà mai per Esquerra Republicana de Catalunya, i això és un problema que haurà de gestionar Aurel Junqueras, perquè Aurel Junqueras i Gabriel Rufián. Són amics, o ho han estat molt d'amics. Hi ha una proximitat personal. I tot això que hem vist d'aquests dies s'apropa molt a un trencament. El tuit que fa Gabriel Rufián dijous és un tuit que jo, si fos amic seu i me'l dediqués, t'acusa de filtrar, t'acusa de promoure plans B i companyia. Home. Jo crec que en qualsevol altre partit, quan Gabriel Rufián diu que vol mirar els decrets d'habitatge del PSOE a contrallum i més igual si estic contradient algú, ho diu minuts després que Oriol Junqueras digui votarem els decrets d'habitatge del PSOE. Això en qualsevol altre partit? És una crisi com una catedral. Si surt Míriam Nogueres a dir a mi el que digui el senyor Carles Puigdemont sobre els decrets d'habitatge, m'ho guardaré a la cartera i el trauré després, home, doncs crec que tots. No t'ho imagines. No t'ho imagines. I això és el que ha passat aquí.