Pau Garcia-Milà: "Qui ho té més fotut per aconseguir feina amb la IA són els joves"

El suplement. Amb Roger Escapa.

A ritme dels REM, si hi ha un tema que cada vegada ocupa més espai a la nostra conversa, aquest és la intel·ligència artificial, una tecnologia que alguns temen i d'altres veneren, i que està destinada a canviar les nostres vides de maneres que difícilment podem preveure. Ara al suplement, un filòsof, un tecnòleg i una doctorant en intel·ligència artificial, el que és el mateix, Tres intel·ligències humanes disposades a debatre sobre la IA, la gran protagonista dels nostres temps. Són el Francesc Torralba, filòsof ideòleg. Bon dia, Francesc, benvingut. Bon dia. El Pau Garcia Milà, que és emprenedor i expert en intel·ligència artificial. Hola, Pau, com estàs? Molt bé, gràcies. L'enhorabona.

Ha nascut la nostra filla fa 12 dies avui. 4, eh? Sí, ja no es veu això amb

la nostra generació. Pau, tampoc ho vam veure venir nosaltres. O sigui, allò que a vegades confies i patapam. Bé, doncs una nova criatura que haurà de néixer en un món ple d'intel·ligència artificial. I l'Ariadna Toà Dalmau, ella és doctorant en intel·ligència artificial. Hola Ariadna, benvinguda. Hola, bon dia. La més jove d'aquesta taula. A veure, anirem desgranant les vostres vides, també com us relacioneu amb aquesta tecnologia. Amb quina gran revolució compararíeu el que és aquest fenomen de la intel·ligència artificial, Francesc?

Home, a ser comparat amb la revolució industrial, perquè allò va representar un canvi, un canvi d'època, un abans i un després, vam passar de l'antic règim del treball artesanal al treball en sèrie, al treball industrial, a les fàbriques, a la producció en grans quantitats. Però jo crec que encara és una mica precipitat, però la comparació podria ser la revolució industrial, perquè realment representa un canvi en les formes de treballar, en les formes de consumir, en les formes d'educar, en les formes de formar-nos, i això ho estem començant a veure, però d'aquí uns anys ho veurem molt més.

Jo potser l'equivararia amb l'arribada de tecnologia a les persones normals. És a dir, els ordinadors van existir molt abans que el meu pare em fes servir un al seu despatx. Però l'arribada massiva, és a dir, quan va baixar el preu un picat i tothom va accedir, doncs va ser el que va generar el boom, igual que la intel·ligència artificial fa 15 anys que existeix, és una versió més pura, que és potser el que l'Ariana estudia, la IA de veritat, però ara que ha arribat una capa de la IA a tothom, que la meva mare la fa servir al seu dia a dia, és el que farà, el que tindrà un impacte en l'economia. Clar, jo estic d'acord amb

ell perquè aquí realment el que està canviant és la nostra forma de relacionar-nos amb aquesta eina i realment és com quan de sobte podíem utilitzar l'internet per buscar les coses. Ara la IA és una forma molt més directa, molt més fàcil i que si està a l'abast de tot vol dir que ens ha de canviar la nostra forma de relacionar-nos amb ella.

Vosaltres que ja aneu una mica més avançats amb el que passarà i amb com implementem aquesta IA, diríeu que us ha canviat la vida, la seva aparició?

A mi, en molts aspectes, m'ha facilitat moltes coses. Per exemple, l'accés a informació, preguntes, fins i tot l'organització del temps, i ja no diguem qüestions tan pragmàtiques com la conducció. Quan una ha d'anar d'aquí a Manlleu, doncs ja no pregunta l'itinerari, sinó que la intel·ligència artificial li marca i et salva de bastants embussos i bastants col·lapses. És a dir, jo l'aplico a la vida quotidiana. Però això ja ho feia internet amb el GPS, no?, amb el

Google Maps. No necessitaves la IA per fer això.

No, però ara la tinc ficada dins el cotxe i en certa manera, no només això, si li pregunto a quina gasolinera puc anar, a quin restaurant i quin preu, i així ja no m'he d'entretenir pensant en aquestes qüestions. Qualcosa allibera el cap per altres i per poder pensar en altres coses que m'interessen més. Però a mi m'ha facilitat en molts aspectes la vida, o la recerca d'autors, o la recerca de preguntes que no segueixes la bibliografia actual i t'ho dona. Et facilita en molts aspectes, almenys en el meu treball ho veig. Pau, a tu com t'ha canviat

la vida a banda de poder-te-la guanyar, també? Jo realment penso que m'he retirat de la feina que feia abans, perquè vaig començar a programar professionalment el 2006, més o menys, i això he viscut 20 anys amb aquesta feina, que he anat compaginant altres feines, i em costa molt posar el moment exacte, però en algun moment d'aquest any, és a dir, entre febrer i juny, vaig deixar de programar. I no vaig prendre consciència, potser, fins a l'estiu, quan me'n vaig adonar que mantenia l'entorn de desenvolupament, el programa, per programar, per crear software, obert, potser per nostàlgia, però em refereixo que em vaig adonar que m'ocupava molta rama a l'ordinador i vaig dir, però per què el tinc obert? Si fa mesos que no, fa setmanes que no el faig servir. Me'n vaig adonar que la meva feina havia canviat i que avui jo parlava en vies que al seu moment programaven. I va ser un moment, una catarsi personal, de dir, és que no tornaré a programar. És que, diguem, pot ser que vagi a molt més, pot ser que es quedi on som, però el que porto fent 20 anys ja no ho faré mai més.

Tu ets el cofundador de Founders, és una escola de negocis que ajuda les empreses a utilitzar la intel·ligència artificial. Què feu, exactament?

Ens dediquem a la formació de l'adopció d'intel·ligència artificial des de la perspectiva de l'IA responsable, que és un framework, una forma d'entendre l'intel·ligència artificial per prendre decisions responsables, i ho fem de la mà d'un gegant, que és Microsoft, del qual som un dels partners a nivell internacional de formació responsable en l'IA.

Tinc la sensació que està molt estesa, però potser no tenim gent prou formada que

la sàpiga fer anar. Espanya, de fet, és un dels pocs països que té una anomalia curiosa. Som el quart país de la Unió Europea en utilitzar la IA, que està molt bé. És a dir, no en som conscients, però utilitzem cada 100 persones, utilitzem molt més la IA. Que el Regne Unit o que els nòrdics, estem molt per davant dels nòrdics en ús de la IA, som el 14 en formació de IA. Per tant, això és la part perillosa. És a dir, si un dilluns tu truques a totes les cases de tots els ciutadans i entregues una eina que potencialment pugui ser perillosa, suplet. Segurament el dimarts les urgències estaran col·lapsades de gent que s'ha fet mal. És el que estem fent amb la IA. Va, una cançó.

Intel·ligible. Éramos tú y yo capaces de entendernos aprendiendo

a conocernos creamos nuestro modo. Alejado de las leyes del mundo.

Amb el Francesc Torralba, amb el Pau Garcia Milà, amb l'Ariana Toà del MAU, parlant d'intel·ligència artificial i dels molts àmbits on s'aplica, perquè, per exemple, l'Ariana l'aplica o la treballa amb la medicina. Oriana, estàs fent la teva tesi doctoral sobre com aplicar la IA als hospitals per millorar els diagnòstics. A veure, què fas exactament?

Exacte, a veure, jo treballo en un entorn molt concret perquè evidentment és un món super extens, aleshores jo utilitzo models d'intel·ligència artificial, els entreno a partir de dades dels hospitals per tal de, sobretot en el sector de l'ophthalmologia, per tal de poder predir diferents malalties o de decidir quin podria ser el millor tractament a partir de les dades que ja tenim dels pacients que s'han tractat i que s'han diagnosticat. Aleshores és una forma de crear uns models que ens permetin veure coses que el metge per si sol no podria veure o que no et podrien dir en aquesta primera visita.

Això canvia absolutament com funcionava la medicina fins a dia d'avui. Això ho canvia,

però hem de tenir molt en compte que, al mínim, en aquest sector, no deixa de ser una eina de suport, perquè la I, evidentment, ens està facilitant moltíssim la vida, però el que perdem una mica amb la I és cert criteri, perquè hi ha una part al darrere, i això quan ho programem ho veiem molt clar, que és que hi ha una part de caixa negra. Jo el que estic veient molt, amb els meus estudis, perquè vulguis o no, jo el que estic fent és investigar, el que veig és que.

Ai, disculpa. No, no, que és quan estudies la IA, que és el que t'has adonat amb aquestes caixes negres.

M'he adonat que moltes vegades tu el que fas és donar-li un munt de dades i aprens d'aquestes dades, aprens de tot el que realment ja ha passat i del que està veient i trobes patrons dins d'aquestes dades. Aleshores, clar, tu en l'àmbit de la medicina li pots donar dades de com ha reaccionat el pacient a un tractament o de quin diagnòstic ha acabat tenint en funció de la seva situació en aquesta primera visita. Però clar, tu una IA no se t'adaptarà 100% a aquest nou cas, sí que aprendrà a partir de tot el que sap, però jo crec que és una eina que hem de tenir com molta cura també en el nivell d'utilitzar-la. Quants anys tens tu ara? Jo ara tinc 26. 26 anys.

Tu ets l'única persona d'aquesta taula, si m'ho deixes dir així, que t'ha enganxat ja en etapa de formació. Tu has estudiat amb la IA, no? Recordes en quin moment va aparèixer la IA en la teva vida acadèmica?

En el meu cas va aparèixer que estava el meu últim any de carrera. Què et va seduir? Em va seduir la felicitat que em prometia això, i la facilitat que em prometia aquesta eina, perquè era com de sobte tenia tota la informació que jo volia al meu abast, veia que podia preguntar-li coses més concretes del que m'havien explicat a la classe, o que certes entregues deia, ostres, estic aquí encallada, doncs potser en comptes de preguntar-li al professor directament, miro a veure què em diu aquesta guia i com ho puc jo adaptar al que estic fent. Els metges també.

No, és que ara et diagnosticarà millor una IA que un metge. O quantes vegades no consultem a la IA, tinc aquesta simptomatologia, a veure què em diu el xat GPT.

Jo crec que no et diagnosticarà millor, et diagnosticarà molt diferent, et donarà una base. Jo crec que la IA en tots els contextos ho hem de veure com una base. Però després, si aquesta IA t'està dient que tens certa malaltia, s'han de fer totes les proves, realment, per comprovar que aquesta malaltia hi sigui, però et serveix com una bandera. T'avisa que, ei, aquí pot haver-hi un problema, anem a mirar-ho. Igual que el que deies, que la gent s'autodiagnostica, per dir-ho d'alguna manera, tu aquí el que fas és, ostres, tinc aquest problema, vaig a. Preguntar-li a algú que en sàpiga més què puc fer amb això. Ai, perdó. No, no, digues, digues, acaba, acaba. No, anava a dir que aleshores, a partir del que et digui aquesta IA, el següent pas, jo crec que sempre ha de ser consultar un professional, mínim en el nivell de la medicina. Sí.

Francesc Torralba, què et fa pensar tot

això que explica l'Ariadna? Em fa pensar que canvien molt els rols professionals, tant el de professor com el de metge, com el de cirurgià, com el de notari, perquè en certa manera disposem d'un instrument que et desobica i t'obliga a reubicar-te de nou. Jo ho visc en el meu camp de la docència. Si vostè com a professor no fa algun element. Qualitativament diferent a l'aula, per què he d'anar a l'aula si aquelles preguntes les tinc ben contestades amb una intel·ligència artificial, per què he d'anar a Rodalies, estar-me una hora i mitja, anar a la facultat de Medicina, si ho sé tot mirant aquest dispositiu. Llavors això ens obliga molt, ens obliga a pensar molt què és el que ens fa. Irreemplaçables. Què és el que farà aquest metge irreemplaçable, aquest cirurgià, aquest notari, aquest professor? I aquí hi ha molt patiment, perquè hi ha persones que no se saben reubicar i que tenen por, naturalment, que la intel·ligència artificial les desplaça laboralment. Pau, hi ha una cosa que expliquem

molt a classes, justament, que és el. El concepto del síndrome del republicà, que és. El síndrome del republicà és una paradoxa que es planteja quan tu plantees una situació mèdica, justament, a una persona, i dius, imagina't que ets la persona més republicana que has conegut mai, i tens una situació mèdica molt, molt delicada amb una persona que estimes molt, és a dir, el teu fill té una situació crítica de vida o mort, i tens cinc cirurgians davant, has d'escollir, i un és el millor del teu hospital comarcal, l'altre és el millor de Catalunya, i n'hi ha un que el seu títol és, jo soc el cirurgià del rei, i al final la resolució de la paradoxa és que és igual quan república siguis, sempre escolliràs aquell perquè entens que el fet de ser el cirurgià del rei per tant és la prova que és el millor, i que d'alguna forma escolliràs en contra dels teus criteris d'elecció, però a favor dels teus interessos. Doncs la IA, proposa paradoxes molt similars, que és que no podem saber si ja ha arribat o no el moment on la IA faci qualsevol tasca millor que qualsevol dels éssers humans, el concepte de la singularitat, però si no ha arribat ara arribarà d'aquí molt poc, és a dir, d'aquí 15 anys tindrem perspectiva per poder veure si havia arribat al maig del 26 o al maig del 27, però que arribarà segur si no ha arribat ja. Quan això arribi, no vol dir que deixem de fer cosa als humans, vol dir que la màquina ho farà tot millor. I a vegades és una cosa que ens fa ràbia, ens fa ràbia com que no ho volem acceptar, que disparem el missatger i diuen, no, això t'equivoques. No, això arribarà segur. La pregunta és què passarà quan arribi i a què es dedicaran els que venen després. L'Ariadna és generació Z, que és l'última generació que recordarà com era treballar abans de la IA, Els meus fills són generació alfa, que és la primera generació que arribarà al mercat laboral molt després d'aquesta singularitat. La tindran integrada. I no els estem educant per perdre. Tu i jo també vam néixer sense internet. O que molava. Sí que molava, la vida molava, però molava més amb internet. Sí, però el tema és que ho recordem i podem aplicar criteri a partir de recordar com era abans. Els meus fills no recordaran com era treballar abans de la IA i no sé si els estem preparant perquè arribin a un mercat laboral on no puguin guanyar, on ells hagin de decidir què fan màquines que poden fer més que ells. Per tant, el. Una cosa que veiem avui ja és que qui ho té més fotut per aconseguir feina són els joves i que és una cosa que no és tan dolenta en el sentit que les revolucions tecnològiques han afectat justament a qui tenia 20 o 30 anys d'experiència que han sigut reemplaçats pels més joves que arribaven i ens havien. Avui és una mica al revés, és a dir, qui té 20 anys d'experiència té més possibilitat de trobar una feina que qui just ha acabat la carrera i. I vol entrar a una empresa i veu que competeix amb una IA, amb excepció dels doctorants d'IA, que en realitat han jubilat tots.

Torralba, aquesta paradoxa t'ha agradat? Sí, m'ha agradat. I aquesta situació que deia en Pau genera també molta tecnofòbia. És a dir, hi ha por. I fins i tot hi ha actituds d'odi, eh? De dir, a veure, a veure com quedaré jo i com em situaré. Especialment també amb l'edat, eh? De la gent més gran, eh? Sí, senyor. De fet, hi ha algú. Això també passava amb internet. Sí, clar. I fins i tot, jo he parlat de la revolució industrial, els neoludites anaven a cremar la màquina de vapor perquè veien que els anava traient la seva feina. I això pot passar. També es crearan moltíssimes altes activitats laborals que ara no podem ni imaginar com ha passat amb els últims anys, que graus i graus i graus que no sabíem ni com anomenar i els pares no saben què fan els seus fills exactament. Vol dir que sí que se'n crearan el tema amb quina proporció. Perquè certament molts llocs de feina quedaran desplaçats, ho veiem ja, I se'n crearan de nous. Però jo crec que no amb la mateixa simetria, amb la mateixa proporció. I això generarà malestar social. Això ja el generarà. Hi ha por amb això. En els sindicats hi ha por, en els comitès d'empresa hi ha por. Com quedarà la meva situació? Fixa't quantes feines fins ara han estat substituïdes, no? Tu anaves a un centre comercial i hi havia 12 caixeres. Ara n'hi ha una, i aquesta una està a la UCI, està a la Unitat de Cures Intensives, aquesta noia desapareixerà. Gasolineres, tres persones, ara no n'hi haurà cap, es pot autogestionar totalment. I aquí no ens oblidem d'una cosa, això també és, naturalment, avaratiment de costos. La massa salarial és el més important en una empresa. No estàs d'acord, Pau? No ho veus aquí?

Estic absolutament d'acord, però alhora miro. Nosaltres som un equip de 80 persones i miro les últimes 10 contractacions i totes estem més de 45 anys. Estem més amb sous a passar de contractar menys gent. Vull dir que al final. Sous més alts, clar.

Us ha fet més ganduls la IA a vosaltres? No.

L'Ariadna, l'última. No, perquè tu vas amb avantatge. A mi no, però jo veig que en els alumnes hi ha aquesta tendència. Sí, en els alumnes hi ha. Jo veig que en els alumnes, home, tu fas una pregunta a l'aula i els dius, a veure, penseu vosaltres. I la tendència, el desplaçament, és a derivar la pregunta a un sistema d'intel·ligència artificial i aquí la té. Per tant, aquell exercici de connexions interneurals, de sinapsis per mirar de respondre, això s'atrofia. Jo ho estic veient. A no ser que produeixis, en certa manera, censures. I diria, en aquests moments, vull que pensis tu i que no derivis aquesta pregunta. I per això pot portar a la gandularia o pot portar a un cert relaxament de l'activitat intel·lectual.

Sí, sí, m'ha fet més, sí que m'ha fet més, amb moltes tasques que abans feia amb desgana i avui no faig, i que segurament en breu. Què feies amb desgana? Presentar els impostos autònoms, és a dir, o coses molt més profundes, diguem, a nivell d'anàlisi, de llegir documents molt llargs per prendre una decisió i de més. La rentadora, estendre la roba, encara no t'ho fa la IA. No, però sacar-la i no haver-la d'estendre a força. Però t'ho farà un robot a casa. Tu deus tenir algun robot a casa, ja. Sí, tenim un sensor d'humitat al quarto de planxar que auto. Sensor d'humitat. Auto-encent la màquina de reduir l'humitat, com es diu? No, sí, la. La màquina de reduir l'humitat. La deshumificadora. Ah, sí, i la roba puja i baixa amb una màquina. Més a prop o menys d'una font d'aire. Com, com? A veure, això no ho he entès. És a dir, tu pots tenir un estelador que puja i baixa, robòtic, que és igual, és una cosa que compres a Amazon i que puja i baixa i la pots penjar més del sostre. Però a dalt hi ha una font d'aire. Llavors, si fiques un sensor humitat. M'està mirant com si. Després m'apuntes el títol aquí, que ho proposaré a casa a veure què em diuen. I si hi ha molta humilitat se'n sent, llavors puja la roba, està més a rot de l'aire. Amb quatre nens deu fer falta, això.

No, de fet no, però em va divertir molt fer-ho. Molt bé. Ariadna, tu també fas cara a tenir algun robot a casa? No, jo no tinc la roba de casa. T'ha tornat més gandul o no la IA? Jo crec que sí, perquè també això va

molt relacionat amb el que dèiem abans, que veus com que la IA ho fa millor que tu. Aleshores, en el moment de fer aquest pas inicial de vaig a pensar jo la millor solució, sí que hi ha una part de mi com a estudiant que deia, ostres, vaig a mirar també què em diuen i ja no creo aquesta idea des de zero. Cosa que fa que. Tot el procés que feia prèviament ja no em faci falta i no és només dins del que és l'acadèmia o la feina també passa molt com vaig organitzar un viatge amb els amics doncs ara ho fem directament amb la IA i això no dic que estigui malament però com tot aquest procés que fèiem abans. Ja ens l'estem saltant. Aleshores, em torna més gandula tant a nivell de feina, que potser també si he de redactar alguna cosa, potser diré, a veure, fes-me una primera idea o ajuda'm amb els punts principals, m'estic deixant alguna cosa, que sí que és com una eina de suport, però també em torna molt més gandula les coses que em podrien interessar fer a mi i veig que ja no fa falta que les faci.

Pot atrofiar també la creativitat. Ja saps que hi ha molts concursos de poesia, d'assaig, d'article periodístic, que moltes persones han de firmar, de dir, escolta, això ho he fet jo, no ho ha fet un altre. I com garanteixes que ho has fet tu i hem vist casos que ha guanyat un premi una intel·ligència artificial però que la persona s'apunta aquella dada el Pau fa que no

té tota la raó el meu punt és potser són un intent de reparar normes que van funcionar molt durant un temps que si naixessin avui aquests concursos naixerien d'una. D'una forma diferent, és a dir qualsevol nen o nena que tingui avui 10 anys és capaç de fer creativament coses que nosaltres no haguéssim ni imaginat mai, és pensar fer un dibuix i d'aquí que surt un videojoc i del videojoc acabar-lo profunditzant, és a dir. Totes les coses que estem intentant adaptar, quan arribo a la universitat l'ahir, el primer any, i vosaltres dos és la part del que decidia i de la part del que estudiava, la primera reacció és de prohibir-ho, perquè si és una cosa que pot ajudar l'estudiant a fer trampes, i jo com a gestor del seu aprenentatge. No puc garantir que ho descobreixi quan ha fet trampes, doncs ho prohibeixo. Però si hagués nascut la IA al mateix moment que s'hagués quitt la norma, segurament ja no s'hagués passat per aquesta fase. Estem sortint de la fase de prohibir i estem començant a veure la fase de. En lloc de quant costa posar IA, ens preguntem quant costa no posar-la. És que és més car avui no fer servir IA que si fer-la servir.

El que encara no ha aconseguit la IA és tenir autoconsciència, segurament, enamorar-se, saber que es morirà algun dia, que és el que ens passa a la intel·ligència humana, no, Torralba?

Home, jo crec que, a veure, hi ha encara substancials diferències. Una és aquesta. De fet, quan vas a congressos d'antropologia i on hi ha també enginyers i matemàtics, informàtics, sempre apareix la mateixa pregunta, no? Què fa diferent la intel·ligència humana de la intel·ligència artificial? Entre altres coses, la consciència. Però llavors has de definir consciència, si no surts per la tangent. I una part és el que tu deies ara, saber que no hi era, saber que no hi seré, saber que ara existeixo, o la consciència ètica, o la consciència dels teus errors, o la teva capacitat de projectar la teva vida en el futur. En certa manera, això ens fa diferents, ens fa singulars. A part de la nostra consciència, la nostra intel·ligència està lligada a un cos, a un cos que pateix, a un cos que emmalteix, a un cos que es cansa, i també a una vida emocional. Nosaltres experimentem culpa, experimentem remordiment, alegria, tristesa. La intel·ligència pot simular. I ho simula bé. I els robots ho simulen bé, perquè saben quin gest facial fer que tu vegis que està content o està trist. Però sentir alegria, eufòria, tristesa, culpa, jo crec que això és intrínsecament humà. Una cançó.

Bonita, bonita. Calentito.

A veure, aquesta cançó què?

Us diu alguna cosa? El Francesc ha arribat amb un llibre a la ràdio que es diu L'hoste insòlid, de Miquel Martípol, és a dir, no pots discutir amb ell de res. Saps que guanyarà qualsevol discussió, fas el que faci, i segurament també opinant de les cançons.

No hem vingut aquí a discutir-nos, hem vingut a posar-nos d'acord. A veure, això es diu Tiago Navarro, l'autor d'aquesta peça, Bonito Bonito, què us sembla? A veure, puja.

Es veu que és una cançó que s'ha fet molt, molt viral a Instagram i a TikTok i està feta per un artista digital, és a dir, està feta per una IA de dalt a baix. Crec que en música encara la intel·ligència humana també O sigui, no ho sé, jo això no m'ho posaria de politó al telèfon. Si no ho sabessis, què diria? No t'ho posaries tampoc? El problema és quan ho saps. Aquí és que veig molta artificialitat. No, aquí, a veure, puja. La lletra, no sé, no em sembla una cançó que ha escrit el Guillem Gisbert de Manel. Però i si el Guillem Gisbert escrivís una lletra i la cantés aquesta veu? Vull dir que al final. Potser sí, potser sí. El problema és que quan

ho sabem ja no ens agrada. Segurament que sí. Aquí tenia el prejudici. A vegades, quan descobreixes el teu idol és un nazi. O sigui, jo admiro. El món de la programació està fotut, perquè la majoria de la gent més llesta del món en el camp de la IA, tots tenen un punt de vista prou despreciable. I justament això trenca. Un dels creadors d'un dels llenguatges de programació més famosos. Per mi és qui millor explica el que està passant amb la IA. I alhora, quan parla en alguna entrevista, penses quina vergonya estar d'acord amb ella en qualsevol tema. Doncs passa una mica.

Doctor Sánchez, jo no me n'havia adonat que és d'una intel·ligència artificial aquesta cançó. No, no, és que si no t'ho diuen no tens per què saber-ho. I pot passar-te amb una poesia, i pot passar-te amb un sermó, amb una església, i pot passar-te amb un article periodístic. És a dir, dius, tu li pots dir a la Ia Fesma una poesia en un moment de dol. I què farà? Buscar poesies que hi ha naturalment a la xarxa, de Miquel Martí Pol, de Carné, de Riba, de qui sigui. L'Andresa li dona ritme i dona la impressió que l'ha fet un. I no l'ha fet ell. El que passa que ha anat. Absorbint poesies que hi ha i els hi dona una forma.

Tu imagina't que ens haguéssim perdut Miquel Martí Pol per culpa de la IA. És a dir, veies que segurament hi ha molts Miquels Martí Pols que no arribaran a ser-ho perquè una IA, doncs, ocuparà el seu espai.

Pot ser, en qualsevol cas, el que ella fa és agafar dades que hi ha. És a dir, no treballa sobre zero, treballa sobre allò que hi ha. I això ho endreça, ho ordena, li dona una forma, que vols un sonet, que vols un haiku, i te'l fa. I te'l fa tan bé que dius, caram, escolta, aquest noi que tinc davant és un poeta, però no ho ha fet ell.

No ho ha fet ell. Lleó XIV va parlar de la intel·ligència artificial i crec que tu, Torralba, hi vas tenir alguna cosa a veure, amb que digués algunes paraules, i que no en parlés com una amenaça, sinó també com un motiu d'esperança i un repte a nivell global.

És la primera encíclica que va publicar, la va publicar el 15 de maig, Magnífica Humanitas, en el capítol 3, per primera vegada, això no s'havia donat mai en cap pontificat, es manifesta sobre la intel·ligència artificial. I l'interessant era que no caigués ni en la tecnofòbia, que és molt habitual, de dir això no, això és el dimoni, això és terrible, això ens portarà a tots els mals, però tampoc amb la tecnolatria, això ens salvarà de tots els problemes, ens portarà a la Terra promesa, ens portarà a un paradís a la Terra. Jo crec que el tractament que fa es mou en aquest equilibri i llavors demana aquest govern ètic de la intel·ligència artificial i aquesta transparència, perquè tu has parlat d'una caixa opaca. Dius, aquí no sabem què passa, però al final apareixen una sèrie d'informacions. El que volem saber és la transparència, i especialment els que no som del camp. I això el Pau em corregirà, però si no coneixes aquests llenguatges quedes fora. Aquí hi ha un tema de cripto-llenguatge, de llenguatge molt especialitzat, que si no t'expliquen la seva fisiologia tu no ho entens. Per tant, hi ha d'haver un treball de transparència i sobretot de pedagogia perquè els que no coneixem aquesta tecnologia puguem veure de quina manera es prenen aquestes decisions, quins són els seus algoritmes que finalment fan que decideixi unes coses o unes altres.

I després el gran repte també serà posar aquesta tecnologia, fer-la servir pel bé comú, perquè Oppenheimer tampoc no es pensava quan va inventar la bomba atòmica que allò serviria per destruir el que va destruir. Alguna intuïció devia tenir. Alguna intuïció devia tenir, sí, però potser no fins a aquest punt. Aleshores, aquesta també potser és l'amenaça que tenim real.

Pau. Sí, jo penso que en l'interès econòmic d'un grup petit, del que sigui, que en sap molt d'una cosa, és justament que aquesta cosa la resta de la gent no en sàpiga molt, perquè redueix el valor dels que poden. I la IA està viven un moment similar. És a dir, quan Sergei, un expert, tenia, el seu millor interès és que tu no en sàpigues molt perquè el necessitis. Però justament estan desapareixent aquestes feines d'expert en via que hi havia abans. El prompt engineer, qui sap escriu la IA. Avui en dia, si graves un audio de 10 minuts i l'envies a la IA, és millor que buscar una frase perfecta de com li dius, és millor que li vomitis totes les idees que tens i la IA ho aprendrà a entendre. I això és un dels conflictes que veiem, que ha de ser senzilla, ha de ser oberta a tothom, perquè justament és el que pot aportar, que totes les persones ho utilitzin pel seu dia a dia. Però sí que d'alguna forma hi ha un interès de parts del món tecnològic en fer complicat una cosa que està tendint a transparentitzar-se. És a dir, que no sigui un programa difícil de servir, sinó que estigui a tot arreu la IA, que tu parlis al telèfon i et respongui. És la veu, és la millor interfície de la IA, però a vegades t'endim a fer complicada el que no és.

Ariadna, per anar tancant i per mirar cap al futur, com t'imagines el fet d'anar al metge d'aquí 10 anys, tu?

Jo crec que el fet d'anar al metge en si mateix no canviarà tant perquè no deixa de ser una d'aquestes feines que són totalment necessàries, però sí que crec que les proves que et faran seran diferents, que les conclusions es trauran en un altre ritme i que, per exemple, tu pots anar. Clar, jo estic en oftalmologia i estem investigant, per exemple, models on a partir de certes imatges de la retina puguis preveure el risc cardiovascular. Aleshores, jo crec que et canviarà molt també com s'interrelaciona. En totes les disciplines i també com les conclusions que puguis treure d'una sola visita. Crec que serà com més productiu, per dir-ho d'alguna manera.

Són les reflexions de l'Ariadna Toà Dalmau, el Pau Garcia Milà i el Francesc Torralba, avui amb aquesta taula que us hem preparat dedicada al món que ve i al món que ja tenim damunt la taula. Gràcies a tots tres per haver-nos acompanyat. Que tingueu bon diumenge. Gràcies a tu i a un nou programa. Ara tornem.

Machine.