Pep Sala: "No ens han de demanar permís per versionar 'Boig per tu', és un honor"

El suplement, amb Roger Escapa.

Deixa'm veure com ha anat el concert d'aquesta nit a Barcelona. He anat llegint també algunes cròniques, el Marc Odisseu de Catalunya Ràdio, el Jordi Bianchotto, el Periódico. Marc Andreu Rosic, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora a tots. El Marc Andreu Rosic és presentador del programa Funk del Super 3, fan de l'oreja de Van Gogh, i aquesta nit ho has donat tot a Barcelona, Marc.

Ho he donat tot, però veig que no el suficient perquè tinc veu i ahir a la nit no en tenia, després del concert. Així que sí, tinc una gran recuperació de la veu, de les quartes vocals.

A l'alçada de les expectatives, Marc Andreu, tenint en compte també els condicionants de com es presentava aquest concert i de tot el soroll

que hi havia al voltant, Doncs no, en cap cas ha estat molt per sobre, perquè si vens amb tota aquesta maquinària de xarxes que és destructiva, com dèieu, les expectatives anem molt baixes. I això ja d'entrada fa que tot plegati bé, perquè esperàvem molt poc. O sigui, jo deia als meus amics, vinc a confirmar i a signar l'estafa que he pagat. I em vaig sortir absolutament adrenalínic, pletóric i plena d'energia. O sigui, vaig viure un dels concerts de la meva vida. I ella, com la vas veure? I ella, doncs, la vaig veure. Hola. La vaig veure molt millor del que esperava, perquè al final nosaltres teníem el mem i allà vam veure la realitat. És veritat que dins la realitat, dins que afinava força, jo crec que afinava en la mitja de la majoria de reines del pop. Tampoc és que la cosa anem sobrats. Estem tot el dia entronant a la Batgial, que és una deessa, però ha normalitzat l'autotune. Llavors, ella fa el que pot i això es nota. I va posar ganes, però fa patir. És aquella sensació en què estàs entre l'emoció, la nostàlgia, i el riure nerviós del mem. Però estàvem allí com tots fent una gran trobada per donar-li suport. Hi havia aquest punt, també.

I a tu per què t'agrada l'oreja de Van Gogh, Marc Andreu?

Uau, perquè la breja de bongó que a mi em pilla als 2000 quan neix, amb 9 anys, i ho té tot per mi. O sigui, té l'amor d'estiu, té unes lletres que alguna que altra és qüestionable, però són precioses. Per mi és el mecano dels que vam néixer als 90. I sí, no et sabria dir exactament que és, però jo crec que són unes cançons, són grans compositors i han fet hits, però ahi no se'ls acabaven. Un darrere l'altre.

Potser una hora més de concert. Mira, Muñeca de Trapo ha sonat així.

Clar, aquí ja patim, o sigui, ve de gust trepitjar-ho per tampoc que l'humili a ningú, però sí que és veritat que és una mica trampós, perquè això està gravat amb un telèfon mòbil, vés a saber com, un àudio extret, després l'han penjat a les xarxes. Clar, el Palau Sant Jordi tampoc té la millor acústica del món, aleshores, bé, ha anat com ha anat, no? Que feia patir un palet.

Sí, o sigui, la conclusió és que feia patir i que estàvem com celebrant quan tens un fill que fa el final de curs, però saps que ho fa tot malament, però estàs allí donant-li suport. Hi havia aquesta sensació i ja en teníem suficient, perquè al final era una trobada nostàlgica en què l'energia que va haver al Palau Sant Jordi era increïble, però sí que notaves que a ella no li passaven les emocions per dins. Va estar tota l'estona de principi a fi amb la mateixa. Però sí, els crits eren per ella, el suport era per ella, i hi havia certa sensació de dir, sabem que hi ha un punt que us esteu aprofitant de la Maia, però aquí estem i tot el que podem fer és celebrar que hàgiu tornat i que donem suport. I les edats del públic?

Perquè clar, no sé si només A tu et va enganxar molt jove, però hi havia gent de totes les edats, és el públic del principi? Porten tants anys, també hi ha hagut el canvi de cantant durant una pila de temps, no?

Sí, sí, jo crec que era amb la generació que l'última generació que hem escoltat música potser amb la família al cotxe, perquè hi havia totes les edats. O sigui, jo vaig trobar la meva professora d'infantil i hi havia amics de la meva classe, o sigui, molt maco i era intergeneracional. És veritat que no hi havia. Joves de 15-16 anys. Això sí que potser són els que no hi eren. Però sí, era molt bonic perquè hi havia totes les edats, àvies, pares i trentanyeros com jo. Com ha sonat el boig per tu? El boig per tu va ser un dels moments de més patiment. Vaja. Perquè també no es va acabar de saber la lletra, tot i que jo per xarxes vaig llegir que ella expressament va venir amb furgoneta i no amb avió. Per poder-se preparar aquesta peça. Però, tot i així, va haver d'acudir al Pronter, però li vam agrair perquè, al final, els catalans ens agafem a qualsevol engroneta, i aquesta era una engroneta molt gran, i la vam celebrar allí, a ple pulmó, ajudant-la.

Clar, però, a més a més, és que. És a dir, no cal que se sàpiga la letra del vots per tu, perquè hi ha la que cureja tot el públic, no? Aleshores, vull dir que devien acompanyar de tota l'estona.

Clar, el recurs, no? Deixes el típic recurs de donar el micròfon al públic i que se l'acompanyi. Però bueno, li vam agrair, també va fer un gràcies, un moment, no va dir un bona nit Barcelona, no hi va haver aquesta sororitat entre Euskadi i Catalunya, però no passa res. Li vam anar a perdonar tot, jo crec que seria el gran resum. Marc Andreu Rosic, una abraçada ben forta, avui segon concert. Exacte, no hi anirem, però aneu-hi, aneu-hi. Jo estava a punt de vendre les entrades i no me'n penedeixo de no haver-les venut. Per tant, tots els gris que la tinguin, que hi vagin.

Una abraçada ben forta, moltes gràcies. Igualment, adeu, adeu, bon dia. Digues, Olga, digues.

Jo ahir intentava connectar amb una de les meves nebodes i la meva germana em diu, no ho aconseguiràs perquè està en un concert. I li dic jo, innocent, ah, l'oreja de Van Gogh. I em diu, no, ha de veure un tal Pollón. Que ara mateix em moro de ganes de saber qui és i quin estil de música fa,

per favor. Un moment, que tenim una trucada d'un oient que s'ha donat per aludit. Pep Sala, bon dia.

Hola, bon dia, com estem? Molt bé, i tu? Bé, molt bé, molt bé. Vaig caminar una estona i bé, bé. Veig que t'agrada matinar, també, el cap de setmana, Pep. Sí, jo cada dia. El problema que tinc jo, que és un problema, és que em llevo cada dia molt d'hora. Aleshores, si hi ha concert, també em llevo molt d'hora. Ahir no va haver concert, però segueixo sempre amb la mateixa rutina, no?

I el vam fer per vosaltres al concert, una altra vegada, una altra versió, l'oreja de Van Gogh amb aquest boig per tu, eh? Se suma al club de Shakira, ara el repassàvem, eh? Shakira, Josep Carreras, Diango, Sergio Dalma, en fi. No sé si estaves avisat que l'oreja cantava ahir.

No, ahir estàvem sopant i em vaig enterar per vosaltres perquè em vau dir que em trucaríeu aquest matí, que em vau enviar un WhatsApp que ja em deia si podia estar disponible i. Però em vaig entrar per això. O sigui, a tu no et va comunicar l'oreja que faria la versió del Bats per tu. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Si tu fas un disc, una cosa és enregistrar-lo en un disc, l'altra cosa és cantar-lo en un concert. I penso que són dues coses diferents, no? I quan es grava en un disc, normalment sí que et poses en contacto, no sé, des del Django fins al Guillermo Carrera, des de la Luz, no sé. La Shakira? Sí. No, Shakira és una de les excepcions. No, no, Shakira no ens va trucar mai per dir, escolta, canta-ho, no, no, no ens va trucar mai.

Com va la vida, Pep? Continueu cantant, entenc, eh? Sí, molt bé, home,

aquest any hem tingut un regal que és d'aquests que et dona la vida. Perquè arrel de la pel·lícula aquesta del Biopic que sortirà ara, suposo, a la primavera, al final d'invern, el Post de Sau és una pel·lícula que s'està fent sobre la història del Grup, que l'està fent l'editor, l'Elisabet Terri, Aquesta pel·lícula ens ha permès, ens va donar l'excusa per fer un concert, un espectacle i un concert de pel·lícula. I ens vam tornar a ajuntar a la formació original que l'any 1987, juntament amb el Carles, vam crear Sau. I hem fet un espectacle amb una pantalla gran, amb imatges de la pel·lícula, imatges d'arxiu, i algunes cançons que avui dia, doncs això ho pots fer, hem tingut la veu del Carles. I la veritat és que ens ha sorprès perquè hem fet una borrada de concerts. Hem fet més de 30 concerts aquest any. I tots els teatres els hem omplert de bat a bat, fins i tot molts teatres hem repetit un segon dia. Aleshores, doncs, és un regal de la vida. I l'any que ve, com que s'ha endreçat una mica l'estrena de la pel·lícula, diguem-ne, doncs, per no repetir el mateix, fem un espectacle nou, que ve a ser com una segona part, i també veurem les cançons. Que aquest any, diguem-ne, que surten a la pel·lícula, que com van començar a fer aquest espectacle, encara no estava clar quines cançons de Sau sortissin a la pel·lícula, i ara interpretarem totes les cançons que surten a la pel·lícula. I començarem les estrenes, el festival d'estrenes aquest que és el 17 d'abril. Una abraçada ben forta, Pep Sala, content de saludar-te. Cuida't, fins aviat. Igualment, a rebre.