Per què pren antidepressius Aitana?

El suplement, amb Roger Escapa.

El suplement, la castanyada, Joan Callarissa, bon dia. Hola, què tal? Contra Halloween, Rebeca Rodríguez, bon dia, bona tarda. Bon dia. Com esteu? Doncs ho celebraré avui, eh, Halloween. Mira, jo em pensava que tu vindries disfressada, eh? Ah, no, això de disfressar-me. Però veus, o sigui, tu ets de Halloween?

Sí, perquè tinc un nen, i als nens al final els fa més gràcia Halloween que la castanyada.

Sempre es posa de la maternitat per defensar qualsevol argument, eh? És que, des de veritat, que hauria de tindre un fill per fer el que em dóna la gana. Tu per castanya la que agafaràs aquesta nit, eh? Jo no, no, jo soc abstemi. Això ho sap tothom. És veritat, és veritat. Però. Però los parellets només arriben a esta redacció i ja me n'he menjat un.

Ah, sí. O sigui que jo. Les restes, és a dir, aquell de coco dolent que queda. Ah, bueno, clar. Perquè aquí hem anat passant, hem anat desfilant. Tu veies com. Gent que tu no has vist mai de la redacció apareixen, que d'aquest dia de cop vénen a saludar i són amables, llavors que passen per aquí pam, dos, algú els ha dit que hi ha pastetes després allà un estudiant en pràctiques

també que ha baixat i s'ha anat al lavabo dos panellets són 6 euros, això és quasi el que

et queda net de primer allà avui en dia el de pinyons és prohibitiu és el primer que s'ha acabat a l'hora de la maica ja no n'hi havia jo t'he de dir que ahir a la faena ara queda aquell de la cirereta

he vist un de xocolata però dic mira, no ho he acabat el teu fill encara fa panellets? És que jo cuino fatal. Per això dic el teu fill. Sí, no, no, no. Ell tampoc, ell tampoc. Els comprem directament del forn. Vull dir que jo aquest any he hagut de tastar-los. Ah, sí? I què tal?

Amb el smog i les baves i tot allò. Has de fer cega, no? El que hagi de ser serà. Tu t'ho menges. Però escolta,

amb estos panellets infantils te milloren el sistema immunitari.

Això ho sap tothom, eh? A tenir fills també.

He tornat a cometre l'error i ara, l'any que ve, ja he decidit que O sigui, jo no tornaré a menjar castanyes mai més, des d'aquí una abraçada a tots els productors. Per què? Perquè dóna gasos. No, perquè no les sabem coure. És a dir, no les sabem coure. És dificilíssim. A mi és que no em senten bé a l'estómac, per si dir-ho dels gasos. No, a mi m'agrada molt, però no, és un tema de que, o sigui, bueno, si les fem, les farem a casa amb la calma, al forn, i. Perquè no, allò de amb el foc, no, no. Les treuen abans d'hora i. Si tu compres castanyes a aquestes parades del carrer per als alumnes que intenten fer el viatge final de curs. I clar, és un tret al peu, allò em sap molt greu, però és que no, allò no funciona.

A mi, com a truc que no he comprovat, però que ara ja se'm va recomanar de forma molt insistent, l'air fryer és la vostra aliada per a Torracastrany.

Home, l'air fryer per a tots serveix, no? Jo no en tinc, eh? Però sembla que. Mira, ja tens regaló de Nadal que pots demanar als reis. L'air fryer no és un forn, és que ens enreda, no? No sé, no entenc.

Jo la faig servir molt. Passen 8 minuts de les 12 del migdia, és l'hora de resoldre l'enigma criminal d'avui.

Enigmes Criminals. Eren dues germanes que se'n van anar a treballar a la fàbrica en ple hivern. La que anava menys abrigada va agafar una pulmonia. Però la que anava més protegida se'n va anar de pet a l'altre barri. Què ha passat?

Eren dues germanes que se'n van anar a treballar a la fàbrica en ple hivern. La que anava menys abrigada va agafar una pulmonia, però la que anava més protegida se'n va anar de pet a l'altre barri. Què ha passat? Llegir això després del Lluís Soler sembla un barrufet amb la veu.

Però bueno, està bé perquè és una història de Halloween, per fi, no? Vull dir que al final, per fi té sentit. Què me fas a aquestes preguntes?

La resposta més original que hem rebut a suplement arroba catradi.cat és la del Marc Massó, que ha apuntat. Diu, l'Anastasia i la Caterina eren dues germanes de Moscou. Que treballaven en una fàbrica de vodka a l'altre costat del riu Mos Copa. Aquell dia de Halloween, la Caterina anava disfressada de Frankenstein i portava roba molt gruixuda. L'Anastasia, en canvi, portava una disfressa d'Àngel Negre, més lleugera, amb dues ales incloses. Al creuar el riu, el pes de la roba de la Caterina va provocar que el gel del riu s'escardés, va caure a l'aigua i es va enfonsar molt ràpidament. L'Anastasia, per la seva banda, va agafar una pulmonia, però es va salvar gràcies a les ales d'Àngel que van fer de topall del gel i només es va mullar mig cos. Uau. Doncs Marc Massó, anava a dir-li caçador, com l'exjugador del Barça, Marc Massó, l'enhorabona, t'emportes aquestes quatre entrades per visitar la Sagrada Família. Moltes, moltes gràcies. Ja ho sabeu, cada cap de setmana, just abans de les 9 del matí, un enigma criminal.

5 minuts per arribar a un quart d'una del migdia amb el Joan Callarissa i la Rebeca Rodríguez parlant de pantalles, parlant de cor, amb una estrena a Netflix, el documental el documental de Matthew Perry, coincidint amb el tercer aniversari de la mort de l'actor conegut pel seu paper de Chandler Bing a Friends. Un documental de tres capítols que s'ha estrenat aquests dies amb una història més que coneguda, és el seu final tràgic, i doncs que heu pogut degustar ja. Què us ha semblat? Val la pena?

Doncs mira, jo estic molt content d'haver-lo vist, perquè a vegades aquestes coses són una mica com una espècie de public reportatge del difunt, i aquí he de dir que no és el cas, perquè en part la gent que no és famosa, que això està molt interessant perquè tenen, com si diguéssim, una mica més de llibertat per expressar-se, i a banda no en parlen realment. Reverenciant-lo, és a dir, ne parlant com en molta senzillesa i molt com era ell. Llavors jo crec que pots arribar prou a fer-te una idea de què hi havia darrere de la figura del famosíssim actor de Friends. Bueno, és aquella que els passa

a molts famosos, a molts actors, a molts cantants, que ho tenen tota la vida, però al final tenen aquella buidor que ell només la suplia amb alcohol i amb pastilles, que ella acaba morint d'una sobredosi. I és el que t'explica la seva germana, Mia, que és una de les testimonis del documental, i dos dels seus millors amics de tota la vida. A mi sí que és cert que he trobat a faltar que sortís la gent del.

Això és el que apunta avui la Mònica Planas en un article al diari Ara, que no el deixa malament del tot, tot i que l'absència tant de tots els actors de Friends com també dels creadors de la sèrie es fa molt gran, tot i que queda una mica compensada per la germana.

Sí, també és cert que veus moltes imatges d'arxius, clips on el veus a friends, imatges d'ell que no havien vist mai de jove, també t'ensenyen com ella es comença a primar quan té aquestes addiccions, com comença a entrar i sortir de la clínica.

És a dir, el seu estat de salut es mesura a través de com el veus a la sèrie, perquè tenia canvis físics brutals, guanyava pes i en perdia i clar, d'aquí podies desxifrar i també apunten, no?

I que ell va parlar obertament, a més a més de les seves addiccions, va escriure un llibre, vull dir que ell era el primer que en parlava per intentar ajudar la resta. És cert que tampoc se centra molt en el que és la mort, que és només la part final del tercer capítol. A la primera t'ensenyen com ell guanya aquesta fama mundial de sobte, una fama que potser ningú s'esperava, tot i que ell sempre havia demanat adéu de ja ser famós, que això ho diu unes quantes vegades en el. En el documental, i després la segona part són aquests canvis físics i aquestes entrades i sortides de les clíniques de rehabilitació.

Jo entenc la frustració que genera el fet de que no sortien la resta de companys de la sèrie de Friends, però és veritat que és que li haguessen robat una mica el protagonisme, jo crec, perquè de cop s'hagués convertit en Friends el reencuentro, saps? I has de fer això, i. Matthew Perry bastant perjudicat per ser aquests últims anys. Exacte, molt vivint al límit, sí, sí. I jo crec que li haguessen llevat protagonisme. A més a més que les aportacions que haguessen pogut fer ells no les haguessen pogut fer en la llibertat que les fa qualsevol persona desconeguda perquè ells els podria girar en contra perquè si haguessen dit sí, si jo el veia que venia col·locadíssim a la feina, no sé què, li dirien, escolta, pues tú no poderosa que eres, no, i la fama que tenies i els diners que tenies, com és que no el vas ajudar, saps? Llavors, haguessen acabat dient frases molt buides. Jo crec que això hagués perjudicat l'objecte del documental, que és, com si diguéssim, conscienciar una mica de les vides que viuen los adictes.

També el que expliquen és que en aquell moment tots estaven encara passant per aquest procés de dol, o sigui, realment els va tocar molt la mort de Matthew Perry, i no van voler participar, no es van voler vincular, però no perquè no l'estimessin, sinó perquè realment no podien, emocionalment, és el que han dit, per exemple, que els passava a algun dels protagonistes de Friends.

I clar també és difícil fer una altra història, tornar a explicar la història de Matthew Perry tenint en compte que tots sabem com va acabar ja és a dir, per construir fins a tres capítols d'un final tràgic conegut per tothom potser has de ser bastant fan de la sèrie que en té molts i és molt llaminer però no sé si es pot ser gaire original a l'hora de retratar la vida d'ell quan ja estava tan explicada.

Sí, el que passa és que sempre te perds moltes coses, i sobretot quan te l'expliquen familiars, sempre hi ha alguna coseta, però evidentment has de ser fan, és a dir, si no t'interessa aquella persona en el que pugues saber de lo que has conegut, no tens suficient. Però és veritat que si ets fan de la sèrie, si l'has viscut, si te l'has menjat, com jo que me la menjava a l'hora de dinar A tota hora. Exacte. I ara també la repeteixen, eh? Clar, i te tornes a enganxar, és que és una gran sèrie. I llavors jo crec que saber algunes cosetes més, a més a més, jo crec que Rebeca i jo que ens dediquem. Parcialment explicavi des de persones, sempre vore aquella cosa que hi ha al darrere, no que s'amaga, quin trauma del darrere, perquè és que el que expliquen a la sèrie de Matthew Perry és que ell se va criar en dos famílies simultàniament, perquè els seus pares se van divorciar quan ell era un bebè, i el fet de créixer entre dos cases lo va fer sentir que no en tenia cap. En tenia dos, però en realitat no en tenia cap, i diu que està buidor, ell la va intentar suplir en la fama, i al cap de poc de ser famós va vore que era una mentida, i després la fama se li va girar en contra.

Totalment. Un quart d'una del migdia, parlant de superestrelles.

Aitana, la catalana es portada aquests dies del número de novembre de la revista GQ. La cantant catalana ha donat alguns titulars, com per exemple que vol ser mare jove.

Efectivament, vol ser mare jove i diu que tot ho planifica a dos anys vista. És a dir, que potser d'aquí dos anys tenim un aitanet o una aitaneta i això també m'ha imaginat un dubte que és com si treballa sempre a dos anys vista en la seva vida personal també i estem parlant que d'aquí dos anys. A lo millor li agradaria ser mare. Vol dir que Plex és l'elegit?

No, no, però és que això a mi, perdoneu, em sembla un absurd. Total, parlar de maternitat amb dos anys vista, amb la mateixa persona, tenim 27 anys. Tu saps, amb dos anys. Jo he tingut amigues.

Un moment, puc dir una cosa? Una mica d'anem a creure en l'amor d'aquesta gent, per favor. Sí, jo no dic que no cregui en l'amor. Amb 27 anys es pot ser madur i es pot decidir ser pare i mare.

Però mira, et puc dir des de la meva experiència. He tingut amigues que s'anaven a casar, les han deixat abans de casar-se, volien tenir fills abans dels 30, i han tingut 40, no tenien ni parella ni fills. Vull dir que a vegades aquesta rigidesa mental, això de voler-ho planificar-ho tot, de voler tenir aquesta vida idíl·lica, de, ui, ara estic tan enamorada, clar, estàs enamorada i penses, sí, amb aquesta persona vull tenir fills, però quan ho planifiques tot tant, imagina't que ella d'aquí dos anys decideix prendre's aquest any sabàtic que ella comenta en aquesta entrevista. Potser serà el moment. Potser serà el moment i si no es queda, perquè la biologia a vegades també et juga a la contra.

Tu tens una idea, tens una idea preconcebuda, tens una il·lusió, ets optimista, si tinc problemes ja me'n trobaré.

Jo ho he vist amb gent del meu entorn que a vegades penso que la vida tu has d'afluir i si en aquell moment ets feliç i tu en aquell moment vols tenir fills, doncs tingues els fills, però no comencis a planificar dos anys vista el que sigui, perquè pots passar per una ruptura, pots no poder tenir fills, et poden oferir una oferta de feina que no pots dir que no, un projecte professional que t'encanti. Per mi és un tema que jo crec que amb l'edat ho veus tot molt diferent i flueixes diferent. És normal que ella amb 27 anys pensi així i és normal que ara que està enamoradíssima de Flex pensi que és l'home de la seva vida i ojalà. Vull dir que jo crec que realment se l'estima i molt i que necessitava més sentir-se estimada d'aquesta manera. Que ell li proporciona i no als altres amb els que havia estat. Però em fa gràcia perquè a vegades ho llegeixo, no sé si és que tinc 43 i ja estic passada de voltes o és que penso que hi ha gent que a vegades després té aquestes frustracions perquè tot ho tenen tan pensat i tan meditat que la vida després et porta per un altre lloc.

Que l'única certesa de la vida és que és incerta, no? Exacte. I jo crec que a vegades sí que és veritat que quan ets jove no n'ets tan conscient i fas plans com molt rígids que després se't van desmuntant. És veritat que està bé tindre'ls, perquè si es pot arribar a complir, doncs escolta'm, millor, no? Però és veritat que jo crec que a vegades la innocència de la joventut et fa prendre determinades decisions una mica de forma molt rígida que després se poden convertir en frustració. Però jo també t'he de dir que això de planificar és de pobres. Vull dir que, xica, si ets millonària i tens ganes de tindre fills, Claro, es decir, ¿a qué te esperes? Nena, això de planificar ho fem los pobres, que dius, d'aquí dos anys hauré pogut estar al viat per apagar-li l'habitació al xiquet. Però ella, en un moment, anima't, Aitana.

Totalment, totalment. Ara està de gira, ella. De nom de DNI, Plex, que és influencer?

És youtuber, principalment youtuber, sí. I Plex, no li fa falta com nom, perquè és que només n'hi ha un. Daniel. Daniel, però jo al principi li deia Flex, perquè soc una persona antiga, però ja vaig descobrir que es diu Flex. Daniel.

I el Daniel us agrada? L'aproveu? Mira, jo crec que de tot el que ha tingut al costat. Jo he de dir que de tot

el que ha tingut al costat és de. Però si hi ha el

Miguel Bernardo o Bernadé o. Sí, Bernardo, sí, sí. Bernardo, home, que la bola negra.

És veritat, aquest semblava més centrat. És guapo aquest noi. I Sebastián Yatra, també. Sebastián Yatra, jo crec que no l'ha ajudat gaire. Jo penso que té una mica de predilecció per la gent que està feta a si mateixa, diríem. Llavors, Bernardo, s'ho ha trobat una mica més fàcil que Plex.

Veient una mica l'estereotip amb què es fixa Aitana de les seves parelles, o sigui, li agrada el model cruzanet, una mica, no? Aquest perfil més. Granchi. No, croissant, és a dir, un noi de gimnàs voluptuós.

Mira, l'altre dia, per referir-se a un home guapo, em van fer servir el terme quin panellet, i vaig pensar, és que sempre hem d'estar parlant de croissants. No, no, no, panellet.

Però vosaltres, aleshores, sou més de panellets o més de croissants, si parlem d'homes?

Jo crec que n'hi ha una cosa i l'altra. A mi m'agrada que. Fibradet. No, no, no.

T'agrada el croissant. Si t'agrada el fibradet, t'agrada.

No, primet, fibradet. No, no, croissant, no. A mi allò voluptuós no

m'agrada de gimnàs. I tu, Joan? Jo soc més d'extravagàncies. Ah, sí? Sí, diríem que. Cossos no normatius. M'agrada més la bellesa que no és estereotipada, és a dir, la típica gent que troba guapíssims els místers, ara que està veient. Ni Plex ni Miguel Bernardo. No, ni Sebastián ni altre.

A mi això em passa de cara. I on hi ha pèl i alegria aquí? Perquè el Plex fa la sensació que és molt l'inverbe.

A mi el pèl està bé, no cal estar tot depilat.

No seré jo qui criticarà. El pèl, no?

La presència de pèl,

menys el cap. Sí, diríem que. No, el cal pa allà. Però ets una mica osito, tu?

Jo, bueno, sí, diríem que la vida m'ha portat fins aquí, sí, sí, sí. I molt bé, molt bé, sobretot a l'hivern. Va bé, no? Es nota, això, realment? Sí, clar, sí, sí, sí.

A mi un home molt estudiat, allò, les celles molt depilades, o sigui, que es cuida més que jo jo és que tampoc em cuido gaire.

La metrosexualitat, per a mi, és un torn. Aquest és un concepte absolutament vintage, eh?

Metrosexual, és a dir I no existeix això, o què?

Som grans, som grans. No, però és una cosa, jo crec que als 2000 es va posar molt de moda, especialment els homes que es cuidaven i es posaven cremes.

I els senyors que es depilaven per a fer ciclisme, que després generaven confusions, perquè en aquell temps, com només se depilaven los gais, no sabies si era un ciclista o un gai, llavors te podries portar

algun desencontre. Tu, per exemple, sent, tenint una mica de.

Per cert, Aitana, que també ha parlat, ho ha fet diverses vegades, ja en parlava al documental, dels problemes de la salut mental, i a mi m'ha sorprès moltíssim que. O sigui, que havia tingut episodis de depressió i d'hipocondria sí que ho sabíem i ho havia llegit i havia sentit també la Juliana Canet aquí al que no surti parlant-ne. El que jo no sabia és que es continua prenent antidepressius durant la gira.

No, no, diu que fa dos anys que els pren, que no ha pogut ni baixar la dosi perquè la que la baixa, doncs, veu que no està bé. A més a més explica que el problema que té de prendre tant d'antidepressiu és que té com les emocions anul·lades i llavors ella a l'hora de composar, de fluir, necessitaria tenir-li tot com més a flor de pell. I diu que fins i tot no plora, o sigui que des que pren antidepressius, ella a vegades diu allò que vols plorar i no pots. I ella mostra que fins i tot, diu que el plex no em coneix sense prendre antidepressius. A vegades m'agradaria que ell pogués veure aquella Aitana potser més dèbil, no més feble, que s'emociona, que plora, i que diu que encara no la coneix.

El que em sorprèn una mica de l'entrevista és que ella diu que parar, parar de tota esta vida vertiginosa que porta, la d'una superestrella, com és la teva cançó, diu que parar. No és la solució. Jo penso, ostres, de veritat, que tu no pots deixar els antidepressius perquè te genera, te complica la vida el fet de deixar-te de medicar o inclús de reduir la dosi i de veritat que penses que parar no és la solució. Vull dir, no soc cap especialista, no ho sé, però és una declaració que a mi m'ha xocat perquè pensaves que. Vols dir que si pares esta persona i baixés la pressió al seu voltant i s'agafés un enxamàtic, vols dir que no ho podria portar tot millor? És una pregunta que no tinc idea.

Però a vegades aquestes gires et porten a dos mesos de molta intensitat i després ja. Estàs més tranquil. Després estàs sis mesos potser que no toques.

Suposo, suposo, no, però llavors has de començar a preparar el disc de la següent, però això és una roda vertiginosa, també.

Jo no crec que sigui un tema de treballar, jo crec que ella ho explica, també té angoixa per tot, té angoixa perquè no ha estudiat cap carrera, té angoixa perquè creu que no està prou preparada, té angoixa perquè creu que ella no és suficient bona cantant, té angoixa perquè la critiquen, o sigui, tot li genera, jo crec que està depressiva perquè ella és molt sensible, no? I al final tot li afecta molt, potser si deixes de treballar i no estigues tan exposada, això és la lleugeria, no ho sé, potser sí.

També diu que és molt controladora, que després m'he pensat, si té fills i és controladora, wow, no? Vull dir que suposo que això serà un. Deu ser duríssim, vull dir que si ets una persona.

Recordo que la van criticar molt a l'Aitana quan va anar a la revuelta ja fa un temps i amb tota la qüestió dels diners va explicar que tenia pisos en lloguer, també al voltant del seu patrimoni s'ha publicat i s'ha especulat molt de si hi ha empreses que li gestionen també tots aquests pisos. El patrimoni mobiliari que té. Que es dediquen a, bàsicament, especular.

Sobre això també s'ha pronunciat? Sí, ella ha dit que es penedeix molt d'haver dit això a la revuelta, que, a més a més, ara ella és molt més conscient del problema que hi ha amb l'habitatge i amb l'especulació, que ara ha venut alguna d'aquestes cases, que una que sí que la té en lloguer, la té en un lloguer molt assequible, per tant, considera que no especula i que les altres cases que té és on ella viu per temporades. I, a més a més, diu que, a més, ella cotitza aquí a Espanya i no ho fa a l'estranger com altres persones.

Sí, és que això ho fa tothom, el que passa que ella jo crec que va pecar d'ingenuïtat posant-se a parlar d'això, però al mateix temps està bé que després hagi servit perquè es parli d'aquest tema, que és que la gent que acumula molta pasta de cop ho converteix en habitatges que fa servir per guanyar encara més diners. Quatre minuts per dos quarts d'una.

Mira, parlant de croissants i de panellets, Ferran Torres, l'exfutbolista del Barça del PSG, on el posem? Bé, cruzant no seria, no? Tu creus que sí? Home, està fibrat, però està molt prim. Poses el Callarissa i a mi al costat de Ferran Torres i t'asseguro que el Ferran és un cruzant.

No és un gim, però no fa volum. Ara els futbolistes estan molt musculats tots. Vull dir que aquí que no mos agafen.

El canvi físic de Ferran Torres a nivell de deixar-se el cabell una mica llarg, l'estilisme.

Però era un tio guapo, ja el veies que era guapo, no? Creus que feia favorit el cabell llarg, aquesta marina?

Sí, jo el trobo molt guapo. Sí, sí, és un tio guapo, és un tio guapo. Sí, sí, estem d'acord. És un tio guapo, sí. Sí, sí, sí. I tant. Però vull dir que no és lo típic Jimbró hiperinflat, vull dir, jo crec que té un físic fibrat, però bastant natural, és a dir, no té aquells pectorals absolutament de muñeco mitgelín, saps com te vull dir?

Sí, té una bellesa més natural. Bastant natural. Sí, és veritat, i té pèl. Per exemple, ara que ha fet un anunci per Intimissime, que amb calçotets d'home. Ah, sí, s'ha posat amb calçotets, no l'he vist la imatge. Sí, salta la corda, així.

Exacte. Sí que l'has vist, eh, Joan? Jo tinc el vídeo pinejat, ha guardat de preferit, la veritat.

I va amb calçotet d'aquest bòxer que ha rambat, o? Sí, sí, l'ha rambat, l'ha rambat, ben apretadet. Encara té edat de rambar. Molt ha rambat. I sí, sí, a més, felicitats també al director de l'anunci que va decidir que. De les dues activitats que havia de fer, una era fer toquets en una pilota, va fent tocs, i l'altra és saltar a corda, va ser molt intel·ligent. En calçotets. En calçotets, i res més. I balla tot. Clar, evidentment, la gravetat mos afecta a tots per igual. Bé, però si són d'aquests calçotets que encara. Sí, no balla tant, no balla tant. No, i a mesura que fas gran tot penja més. Vull dir, ella és jove. Ella és jove, aquí no entrarem en detalls, però considero que va ser oportu.

Tu creus que van posar un mitjó a la zona del paquet per marcar tot el que s'havia marcat?

Jo crec que això ja està molt vist, no? Segurament li van posar alguna cosa sota perquè hi ha molta gent que fa com en Photoshop. Un protector. En Photoshop fan com una espècie de canvi de llums a la imatge i de cop, com hi ha flash quan fas la foto, se veuen coses per sota de determinades teles. O sigui que compte. Sí, sí, això m'ho van explicar un especialista en fer-ho. Jo dic, però seràs brut. Però sí, sí, es veu que hi ha gent que ho fa. O sigui que aquí li van haver de posar alguna cosa de protecció. Però bueno, no estàvem parlant de Ferran Torres, precisament.

Ferran Torres que ha fet anunci de calçotets i, a més a més, també és notícia aquests dies perquè nova parella a París, eh?

Sí, Javi Hoyos justament va publicar unes imatges d'ell entrant a un restaurant de la mà de la model Sara Sampaio, que és una model de Victoria's Secret portuguesa.

Ah, mira, doncs mira, tot és roba interior. Ah, és que la parella ens l'ha anunciat. Exacte, tot és roba interior. La parella especialitzada en llenceria, no? Col·lecció conjunta, això estaria superbé. T'imagines que els fan llançar una col·lecció conjunta de roba interior.

Sara Sampaio, no la conec. És guapíssima, és guapíssima. Havia sortit amb un dels fills de Jack Nicholson, el que més s'assembla a ell. A Jack Nicholson, realment, quan fica la cara aquella de pertorbat, dius, mare de Déu, quina por. Que és el Rai. Ryan Nicholson. Ryan Nicholson, sí.

I també va ser nòvia de River Víperi, que si no recordeu qui és esta persona, als anys 2012-2013 va ser nòvia de River Víperi, que va ser xicot de Paris Hilton i exxicot també actualment de Jessica Goy Cotgea, que el va denunciar per violència de gènere i al qual ella li va guanyar el cas. O sigui que Sara Sampaio va fer de Traversal de Damont.

Sí, i crec que ha fet bé també ara perquè són dos guapos, eh? Molt guapos. A més a més, ella també havia. París, Ciutat de l'Amor, bla, bla, bla. París, que ella havia penjat una fotografia d'un noi fent-li un petó al nas i les va esborrar ràpidament quan la gent va començar a dir que era Ferran Torres. Van reconèixer el nas de Ferran Torres, la gent. També la van veure després a la llotja al París Sant Germen contra el Barça, a ella. La va penjar expressament, la fotografia. Home, clar, eren stories d'aquests que s'esborren, però clar, dius.

O sigui, que ja es veia ell. Veies aquella melena, no? Aquella. Clar, però ara Ferran Torres la gent ja el reconeix per més coses que el nas, eh? Per tant, Sara Sampaio, 35 anys, Ferran Torres, 26. I això també em fa molta il·lusió, que ella li tragui 10 anys en estes edats. És que normalment això passa més endavant.

I que és que no vegis com està Sara Sampaio, vull dir que. No, no, fabulosa, eh? Ella és guapo,

però ella està fabulosa. Ella és espectacular. Sí, sí, sí. Vull dir que és una de les models més conegudes, eh? Actualment, més enllà de les que són més celebrities que models, o sigui que realment.

I la darrera parella d'ella així coneguda i formal era la filla de Luis Enrique, la Cira Martínez. Sí, que des d'aleshores no li havíem conegut nòvia formal. Si alguna parelleta així d'algun dia suelto, però.

Exacte, bueno, es va rompre ja en Anamena, que va confirmar que no havia passat res entre ells. Cira Martínez, que aviat la sentirem al suplement. Oh, vaja, nena.

Està amb un genet ara ella, no?, em sembla. Està amb un això no ho sé. L'entrevista que farem suposo que no anirà. Vull dir que no serà. Ella es dedica a la hípica i té un gran talent, a més. Competeix i el record de la germana que van perdre també el porta a través dels cavalls, amb tota la família i tota la situació de la Fundació. El Sarà Sampaio, personalment.

Cert que això és bastant interessant, que és com a l'estiu després del Mundial, que tothom se pensava que s'havia enamorat de Marcos Llorente perquè els havien vist abraçats per Ibiza, se veu que va ser quan se va conèixer en Sant Pallo, o sigui que mentre Ferran estava abraçant un altre home, mos estava despistant, perquè qui havia conegut el Xuaia va ser a Sant Pallo.

L'últim gol de Ferran Torres, fora del terreny de joc, amb el Joan Callarissa i la Rebeca Rodríguez. Vaja. A veure, el Brasil, també crònica política, perquè el Joan Callarissa vol comentar un article que s'ha publicat aquests dies a Icon, que és la revista masculina del diari El País. Què vol dir la revista masculina del diari El País?

Jo no sé, jo no distingeixo entre masculí i femení, eh, avui en dia, ja, però bé, crec que hi ha qui la presenta així. Ells es descriuen així. Ells se descriuen així, pues sí, pues endavant. Què vol dir que és una revista només per homes? Pues bueno, sí, a vegades hi ha publicacions que, igual que hi ha publicacions que estan pensades més per dones, n'hi ha que estan pensades més per homes. Te puc assegurar que jo consumi això de les dos per igual. No ho sé, potser soc non-binary i no sabia.

Parlen de la victòria de Lula da Silva i ho vinculen precisament al prototip d'un home portantós, també guapo. Efectivament.

D'un croissant. Allí sí que podem parlar de croissant. De panellet, va, perdó, perdó. Podem parlar de panellet. És a dir, què ha passat? Hi havia una manifestació a favor de la democràcia a Brasil i de cop un noi sense samarreta que estava com un panellet. Se va fer molt viral i llavors les xarxes li van dir que era el gostoso de Paulista, que és l'avinguda on se produirà la manifestació. Bé, llavors se va crear un hashtag que era GostososComLula, que vol dir. Perdó,

només li vèiem abdominals i pectoral, perquè de cara anava tapat. Anava tapat amb la cara.

I portava una bandera palestina i una bandera a favor de Lula. Exacte. Llavors se va crear un hashtag que era GostososComLula. Perfecte. Llavors, tots els homes guapos. Gostosos, tots els gostosos. Tots els gostosos, que vol dir, bàsicament, tio, bueno. Els pibonacos. Exacte. Tots els pibons del Brasil van penjar fotos seues, molt suggerents, en el hashtag GostososComLula. I demanaren el vot per Lula. I això ha servit per hackejar el sistema, perquè els tecnoligarques que venejaven lo contingut a favor de Lula da Silva a Brasil s'han trobat en que tothom estava mirant cada dia què estava passant al hashtag, gostosos com Lula, i de cop, a través d'aquell hashtag, avant de devorar a senyors guapos, també els estàvem venent contingut polític a favor de les forces d'esquerra. O sigui que han hackejat el sistema, los panellets del Brasil.

La bellesa dels candidats i candidates també s'ha explotat moltíssim històricament. Sense anar més lluny, mira el Pedro Sánchez com anava la revuelta i tot el que es va comentar fa quatre dies. Adolfo Suárez també en el seu moment se'l va

destacar com un guapo. Hi ha tot un plante. Als Estats Units, el polític. De fet, l'alcalde de Nova York també se'l considera molt guapo. Enedit en el seu moment. Kennedy en el seu moment, encara que a mi no m'agrada especialment, però Jordan Bardelà, l'hereu de Marine Le Pen a França, Rob Jetten. Rufián també el posaríeu en aquesta categoria?

No, no és a multipús. És que no és ni cruzant ni què havíem dit?

Penallet. Penallet. Però aleshores, què us ha passat amb Gabriel Rufián? Rebeca, ho dic al Car al Show, al programa del Mar Giró a Televisió Espanyola, no? No, a La Sexta. A La Sexta. Car al Show a La Sexta, sí. Doncs justament. Que m'he perdut, diguem, tant aquí, ara fitxatges per aquí, ara per allà.

Aquest dimecres no hi va haver programa, evidentment l'accident ferroviari que va haver-hi, va haver-hi un especial de l'Objetivo, amb Anna Pastor, i llavors la teníem gravat a Garavil Rufián. Previ a l'accident ferroviari. Previ a l'accident ferroviari, sí. Per emetre quan? Se emetrà aquest dimecres, si tot va bé i no hi ha un altre especial

sobre la Generalitat.

No us ha caducat l'entrevista? No, sí que és veritat que el que explica Rufián jo crec que és molt interessant i molt necessari que molta gent ho escolti, perquè crec que són missatges que la gent ha d'escoltar, però. És veritat que no se li pregunta per l'accident, perquè l'accident encara no havia passat, llavors jo suposo que d'alguna manera potser hi ha algun crol dient que aquella entrevista era enregistrada, però no queda caducada a nivell de la resta del que explica Gabriel Rufián.

Per cert, el que ara el xou fa uns dies va passar-hi també el ministre Òscar Puente, ara a l'ull de l'Horecà, i de fet aquests dies d'aquell programa s'estan recuperant molts fragments per fer-ne memes, per criticar algunes actituds de l'ascensor que se'l veia ballant, com tots els convidats que passen pel programa, no?

Sí, jo crec que s'està sent molt injust amb el programa, sobretot perquè nosaltres, quan fem aquest gag a l'ascensor, evidentment tot això no havia passat. A més a més, el gag que fem a l'ascensor, les queixes, una crítica total, perquè el que diem és que s'avaria fins i tot l'ascensor, perquè s'avaria constantment Rodalía, s'avaria la ref, s'avaria tot. I és el mateix Óscar Puente que també critica això quan ell puja i diu, sí, sí, com a la Renfe. Doncs d'això s'ha aprofitat sobretot l'extrema dreta per criticar dient que nosaltres estem fent mofa de les morts, quan això no havia passat, que ens estem rient de la gent que va amb la Renfe. Jo crec que s'ha volgut treure un missatge totalment confús, manipulador, que és el que acostumen a fer els de dretes a les xarxes, i fins i tot a vegades ara s'està col·locant gent del nostre equip guionistes dient que si se'ls troben pel carrer tindran problemes, vull dir que aquesta gent fa molta por i manipulen molt.

Rebeca Rodríguez, Joan Callarissa, digues, Joan.

No, jo vull fer dos recomanacions culturals abans d'acabar. Aquest cap de setmana hi ha inèdit, no sé si ha anat mai, però la gent xafardera que ens escolta, si li agrada conèixer la vida de les estrelles, és el seu moment. Entre setmana i tot el fin de setmana que ve. I la setmana que ve potser vingui una mica de son, perquè hi ha el Mira Festival, que per a la gent que ha deixat d'anar al sonar. No para el Joan Callarissa.

És la. Com es nota que no té fills. Exacte. Gràcies a tots dos. Que vagi bé. Bona castanyada. Adéu.

El Suclament, amb Roger Escapa.