Per què som dretans o esquerrans?

El suplement, amb Roger Escapa. Són dos quarts de vuit del matí. Joan Anton Català, bon dia. Molt bon dia, Roger. Tres, dos, un. Ganyem!

Com estàs, Joan Anton? Molt bé, Roger, molt bé. Això és La Terra es Plana, cada diumenge a l'hora que surt el sol mirem cap al cel, també cap a la Terra, per explicar amb la traça i l'aparícia del Joan Anton català algunes de les preguntes que formen part també de la ciència, de la biologia, de la química, de la física. Tu, Joan Anton, que ets dretà o escarrà? Dretà. Tu també, tu també, no? Jo de tot arreu, de mans i de peus.

Jo també, jo també. Però ara et mirava, abans no hem començat, i veia que m'anagaves molt bé el mòbil amb l'esquerra.

Ves que el mòbil és com una extensió ja de la meva mà, a vegades. Però de l'esquerra? Tenim aquest problema, sí, perquè també és veritat que de petit em vaig trencar. Colza un parell de vegades al dret, aleshores vaig anar bastant de temps amb tot el braç enguixat i vaig fer servir l'esquerra per coses que ara no venen al cas, però que també em puc defensar molt amb la mà esquerra. Molt bé! Molt bé, perfecte, perfecte. T'ha vingut una imatge molt xunga. Sí, molt xunga, molt xunga. Joan Anton, avui parlem de dretans i escarrans, sobretot els de dretes guanyen per golejada.

Molt, mira, aquí ho tinc apuntat, entre un 85 i un 90%. És dretà, de tota la població. I durant molts anys els que no ho eren els obligaven a ser-ho? Sí, això també ho comentarem, perquè quan. Bueno, ara m'estic avançant una mica, però la qüestió és que també l'ambient familiar i educatiu ha marcat amb aquest percentatge tan gros, no? Però hi ha d'haver alguna altra cosa, no només és una qüestió d'educació. La gran pregunta és per què, Roger, per què? Com és que la majoria

de la població és dretana? Què determina fer servir la dreta o l'esquerra? Com és que hi ha gent que és dretana o és destra, en aquest cas, destra amb les dues mans, que té traça amb les dues mans, tant amb la dreta com l'esquerra? A veure, Joan Anton, el costat dret, per què tirem cap?

Per què? És intrigant aquesta pregunta, perquè els estudis que s'han fet en altres primats, com per exemple els nostres cosins germans, els ximpancés, no mostren aquesta tendència. En realitat, els ximpancés i també altres primats, com els goril·les, a nivell individual sí que semblen mostrar una preferència. Si tu agafes un ximpancé, aquell en concret sí que tindrà una preferència per l'ús o bé de la mà dreta, o bé de la mà esquerra, però no en tots els casos i en cap cas a nivell d'espècie. Nosaltres sí, a nivell d'espècie, entre un 85 i un 90% som adreçants. En altres paraules, no coneixem cap altra espècie, com els humans, que presenti un grau de lateralitat tan extrem. Com nosaltres, una preferència tan marcada com nosaltres. A més, hi ha estudis que demostren que en humans la proporció d'individus ambidextres, aquests que són capaços de manegar-se amb les dues mans d'una manera similar, és extremadament petita. I això torna a ser diferencial amb altres primats, on el més habitual és justament ser ambidextre. La preferència per l'ús de la mà dreta o de la mà esquerra en els infants comença a sorgir entre els 7 i els 13 mesos d'edat i queda molt ben establerta als 3 anys. Allà queda establerta. Novament, els altres primats no mostren pas aquesta tendència en el desenvolupament del pas infantil al juvenil. Tot això sembla indicar que la lateralitat amb l'ús de les mans devia aparèixer evolutivament en els humans abans que se separessin les branques entre els homínids i els altres primats. Això fa uns 7 milions d'anys.

Clar, Joan Anton, entenc que per estudiar tot això ens hem hagut de fixar en la resta d'ocies dels nostres avantpassats. Cosa molt difícil, perquè clar,

dels osos has d'intentar derivar una cosa tan difícil com si aquella resta, si aquell homínid era dretar o escarrar, no? Però sí, això és possible analitzant, per exemple, els ossos de l'espatlla i del braç, en els pocs casos en què aquests ossos estan disponibles. En particular, sembla que s'estauria en detall les insercions òssies del múscul de toides a la clavícula i la longitud una mica més gran del cúbit. Això és el que els especialistes empren, però ja et dic, això és molt difícil de fer perquè no sempre aquests ossos estan disponibles. Emprant aquesta tècnica, per exemple, s'ha pogut deduir que un dels exemplars més famosos d'Homo ergaster, que és una varietat d'Homo erectus, que s'anomena el noi de Nario Cotome, potser algun dia en farem un capítol, és superxulo aquestes restes, que va viure fa uns 1,6 milions d'anys a l'actual Quènia, era clarament dretà. Evidentemente, això no vol dir res, perquè és un únic individu. Per tant, això no demostra absolutament res, però ara ve la gran cosa. Hi ha un altre mètode superenginyós de deduir si eren de dretes o eren d'esquerres, i és a través de les estries de l'esmalt de les dents fossilitzades. Resulta que les dents s'acostumen a preservar-se molt bé, molt bé amb el registre fòssil. La cosa és que els nostres avantpassats empraven les dents anteriors, els incisius i els canins, per subjectar els aliments. I llavors amb la mà dominant trencaven, rascaven o tallaven mentre

les dents aguantaven aquest aliment, de manera que de vegades els hi escapava l'estri i rossava o trencava o faria una mica de l'esmal de les dents. Que ingeniós. Mirant aquestes petites estries a l'esmal de les dents es pot deduir si la mà aquesta que lliscava, que utilitzaven per trencar era la dreta, o l'esquerra, tremendo tio, que puguem utilitzar un mecanisme com aquest. I si s'ha pogut veure que la majoria dels neandertals eren dretans, segurament en una proporció similar a l'actual dels humans. També s'ha pogut comprovar que en exemplars d'Homo heidelbergensis, que és el nostre ancestre, del qual es va separar l'Homo sapiens, també, que eren majoritàriament dretans. Això vol dir que el grau de lateralitat de les mans ja devia estar fixat i present fa uns 500.000 anys. Sabem per què passa això. Clar, no tenim una resposta definitiva i clara per què va aparèixer aquesta lateralitat, però sí que hi ha algunes, i com no podia ser d'una altra manera, algunes hipòtesis interessants. Per exemple, s'ha vist que en humans i en altres primats, que en funció de la tasca que tens al davant, que has de fer, es mostra una preferencia per una de les dues mans. Així, alguns investigadors suggereixen que quan es va començar a sofisticar la tecnologia, nosaltres érem passats a utilitzar estris al llarg del temps, això podia haver seleccionat més una mà que una altra. Això no explica per què la dreta.

Només explica que es va començar a potser a seleccionar una de les dues mans com una mà més d'extra o hàbil per fer aquella tècnica. A mesura que es van sofisticar més les tècniques, els nostres ancestres van haver de decidir en quina mà. Feien aquella cosa que per ells era tan complicada i que havien après. I això podria començar a explicar per què va començar a dominar una mà, però torno a dir, encara no explica per què és la dreta la que domina. Si aquesta hipòtesi és correcta, alguns científics diuen, hauria de ser possible comprovar-la amb el registre fòssil, quan aquest vagi acompanyat de restes d'eines, com més sofisticades les eines, més lateralitat, més fixada havia d'estar aquesta preferència per una de les dues mans.

I pot estar associat a aquesta lateralitat que sabem que també mostra el nostre cervell? Sí,

de fet aquesta és l'altra hipòtesi, perfectíssimament el nostre cervell, el cervell humà no és simètric, això ho sabem des del punt de vista de les funcions que realitza, i algunes d'aquestes funcions es processen de manera predominant, preferent, en un dels dos hemisferis. Per exemple, el llenguatge, la planificació motora fina, el càlcul o el llenguatge, ja ho hem dit, es concentren a l'hemisferi esquerre, mentre que al dret hi tenim el processament espacial, el reconeixement de cares o la música. Resulta també que el control motor és creuat, això ho sabem, l'hemisferi dret controla el braç i la cama esquerra, i al contrari. Què vol dir tot això? Doncs podria ser que a mesura que els subinits van desenvolupar alguns elements simbòlics, el llenguatge, per exemple, per comunicar-se, atès que aquestes capacitats estan focalitzades a l'hemisferi esquerre del cervell, això hagués fet reforçar les capacitats dretes motores de la mà i del peu dret. Segons això, la lateralitat de l'ús de les mans hauria aparegut com a conseqüència del desenvolupament del llenguatge. Xulíssima, això. És una expressió força interessant, però té llacunes, perquè. Segons això, els esquerrans haurien de tenir el llenguatge concentrat a l'hemisferi dret, però això no passa. De fet, el 70% dels esquerrans continuen tenint el llenguatge a l'hemisferi esquerre, igual que els dretans. I encara més, un 5% dels dretans tenen el llenguatge canviat, el llenguatge concentrat a l'hemisferi cerebral dret. De manera que. És una molt bona explicació, però no acaba d'encaixar del tot.

Sabem si es transmet genèticament, és a dir, ser escarrà o ser dretà, s'hereta d'alguna manera o hi ha algun. El meu pare, per exemple, és escarrà i ha sortit dretà.

Aquí és on tenim algun dubte per això de l'educació que deia al començament. Encara no tenim una resposta definitiva sobre això, però sí que hi ha estudis que demostren que hi ha un grau més elevat d'escarrans quan els dos pares. Són escarrants. I el grau més baix apareix quan els dos pares són dretants. Però tot i així pot sortir escarrà, la criatura? Sí, perfectíssimament. Això suggereix que hi ha d'haver una base genètica. Però, atenció, perquè aquí també té l'educació i l'aprenentatge. A l'escola, o simplement per copiar els pares, si són dretants, tu copies el que fan i per tant comences a utilitzar més la mà dreta. Clar, però per evolució,

si la majoria de la població és dretana? Si hi ha un component genètic, al final acabaran estant en perill d'extinció, els escarrans.

Exacte, perquè encara conservem un percentatge que és aquest i no desapareixen els escarrans, afortunadament. Per què no desapareix aquest petit tant percent d'escarrans? Això és molt interessant. Des del punt de vista evolutiu, la selecció natural, ho hem explicat molts cops, afavoreix trets. Que afavoreixen, que són bons per aquella espècie. Per tant, si en algun moment, per la raó que sigui, que no sabem exactament quina és, la selecció natural va començar a afavorir l'ús de la mà dreta, per què no ha eliminat els escarrans? Per què aquesta selecció natural no ha continuat funcionant i som tots 100% dretans? No tenim una resposta, però. Aquí ve alguna cosa xulíssima. Mira, s'han fet estudis amb boxejadors. Em deies tu què té a veure un boxejador amb tot això que ens estan explicant? Dels dos sexes, boxejadors dels dos sexes. I s'ha vist que hi ha un tant percent, una mica superior, de guanys, és a dir, de combats guanyats, per boxejadors, boxejadores escarrans, escarranes. Per què? I aquí veuen molt poqueta, la diferència és molt poca, d'un 1%, eh? És a dir, la diferència és mínima, però existeix aquesta diferència. I aquí s'ha desenvolupat una hipòtesi molt interessant, que és que, i que hauria estat associada als nostres avantpassats quan lluitaven, quan havien de lluitar per la seva supervivència amb altres congèneres, amb altres individus, que és que tu com a dretà, t'hauràs entrenat a lluitar normalment contra un dretà. Perquè és el més normal que et trobis al davant, un dretà com tu. Difícilment t'hauràs entrenat contra un escarrà. De manera que si algun dia lluites contra un escarrà, estàs venut. Estàs en desavantatge claríssima. En canvi, l'escarrà s'haurà entrenat amb dretans, contra dretans. De manera que quan l'escarrà es trobi un dretà, es troba amb el seu escenari d'entrenament preferit. Això li dona una mica d'avantatge a l'escarrà, quan lluita contra un dretà, que és el més habitual que faci. Això podria haver estat un factor en el desenvolupament evolutiu de la nostra espècie i podria haver afavorit que la selecció natural no s'hagi carregat del tot els escarrants, sinó que hagi mantingut un equilibri afavorint claríssim els dretants, però claríssim, però mantenint encara un petit equilibri en una proporció mínima, però significativa, d'escarrants potser associat en aquesta història nostra de com lluitàvem quan érem. Quan eren més ancestres. A l'època del joc de trons. Exacte, per exemple. I molt abans. I molt abans. Què et sembla aquesta explicació? No diré que no és bonica.

Em sembla fascinant, com sempre, tot el que expliques. Les dretes i les esquerres, avui, és d'una òptica diferent, no tan política, com ho fem habitualment també a les tertúlies del suplement. Avui, la puresa de la dreta i de l'esquerra. Més agradable, és una òptica molt més agradable. Sí, sí. Doncs bé, la dreta guanya en aquest cas, també s'està imposant arreu del planeta. Lamentablement. Una abraçada, Joan Anton, moltes gràcies. Ara tornem.