Per què té llunes, Mart? Com són?

El suplement amb Roger Escapa. Són dos quarts de vuit del matí, Joan Anton Català, bon dia. Molt bon dia, Roger. Tres, dos, un, jo guanyo. Som els suplements, som a Catalunya Ràdio, cada cap de setmana, a l'hora que surt el sol, cada diumenge, amb el Joan Anton Català, mirem cap al cel, la Terra es plana, parlem de ciència, parlem d'astronomia, parlem de física, parlem de química, parlem de quàntica, si fa falta. Com estàs, Joan Anton?

Bé, així, en una veu una mica refredada, però bé. Vaja, a tu també, eh? Bé, és que saps què passa? És que em deixeu parlar tant, parlo, parlo, parlo, i passa el que passa. Molt bé, molt bé.

Ha anat bé la castanyada? Sí, ha anat molt bé. I vosaltres també? Doncs treballant, la veritat, treballant de valent, que t'he d'explicar. Però tot molt bé, tot molt bé. A veure, avui ens proposes un viatge, oi, Joan Anton? Cap a Mart, cap a una de les llunes de Mart, Fobos. Avui un viatge fins a Fobos és una d'aquestes dues llunes que té Mart, és el trajecte que farà una nau japonesa que es va enlairar. Fa dues o tres setmanes, amb l'objectiu de recollir mostres d'aquesta lluna i dur-les a la Terra per, amb una mica de sort, dexifrar l'enigma sobre l'origen d'aquestes llunes marcianes. Per què té llunes, Marc? Com són? Avui les descobrim a la Terra Esplana. A veure, Joan Anton,

¿per què és tan estrany que un planeta com Mart tingui dos satèl·lits naturals?

No n'haguéssim donat un duro, eh, perquè Mart tingués llunes, perquè si tu t'hi fixes amb el sistema solar, a la part interior, Mercuri no té satèl·lits, no té llunes, Venus tampoc no en té, La Terra no n'hauria de tenir, sempre faig la broma que quan van encarregar a Fàbrica la Terra es van descuidar i no van encarregar Lluna, i la Lluna va venir després, això ho sabem 100%, és el resultat d'una col·lisió tremenda que hi va haver en una jove Terra contra un objecte de la mira de Mart, justament, i de les roques que se'n van anar a l'espai es va formar una Lluna tan grossa i tan única com la que tenim, però per tant no ens tocava, i a Mart no li tocarien llunes tampoc, però ves per on en té dues. Això ja és sospitós, però a més a més, quan te les mires encara és més sospitós. S'anomenen Phobos i Deimos, que per cert eren els déus bessons que encarnaven el terror i el pànic, que eren fills d'Ares, que era el déu grec de la guerra, que era l'equivalent al mar romà. Són objectes petits. Mira, Phobos, que és el que ara parlarem, té 22, una mica més de 22 quilòmetres, i deimos 12 i mig. A més a més, tenen forma irregular, forma de patata. I això també és que és molt sospitós. Van ser descoberts per l'astrònom nord-americà Asphal Hall l'any 1877. I a més a més de tot això, les seves òrbites són molt poc estables. Per exemple, la de Phobos és una òrbita que va perdent altura a poc a poc amb el pas del temps, milions d'anys, i s'ha calculat que potser en uns 50 milions d'anys s'haurà acostat tant a Mart que es fragmentarà, es trencarà i crearà una mena d'anell de roques i pols. Tot això, si ho juntes, dius, val, no poden ser llunes formades en Mart. I aquí és on apareixen dues hipòtesis que són les que aquesta missió de Japó intentarà esbrinar quina de les dues és. Una diu que podrien ser dos esteroides capturats per Mart recentment, a les darreres desenes de milions d'anys, i la segona hipòtesi diu que potser serien el resultat, igual que la nostra Lluna, d'un gran xoc que hi va haver entre un objecte molt gros i mar en el passat i que les roques que van generar aquest xoc haguessin format fobos i deimos. I justament això, un dels principals objectius de MMX, que és així com es diu aquesta missió de Japó que es va enlairar fa dues setmanes, és tenir dades per saber quines de les dues hipòtesis és la bona.

Per tant, volen resoldre aquest misteri amb aquesta missió MMX.

Clar, perquè, bueno, MMX són unes sigles que volen dir Exploració de les Llunes de Mart, i és propietat de l'Agència Espacial Japonesa, aquesta missió, de la JAXA, però, a més a més, hi ha col·laboració internacional, en participació de, per exemple, Alemany i França, que han construït dos robots, dos petits robots, que van dins d'aquesta nau. Es va enlairar el dia 19 a MMX a bord d'un coet japonès i la nau està preparada per aterrar a Phobos, que és aquesta lluna, una de les dues, la més grossa de Mart. Aterrarà, recollirà mostres i les durà a la Terra. Això és increïble. Mai abans, Roger, mai, Hi ha cap precedent que s'hagi portat cap mostra del que anomenem l'entorn marcià, que vol dir o bé de Mart o bé d'algunes de les seves llunes. I et pots imaginar que no serà una operació senzilla, és una maniobra molt complicada, però després també explicarem que Japó això ho sap fer, té credibilitat per fer-ho.

Per tant, què passarà quan la nau arribi a Phobos, Joan Anton? D'entrada encara ens queda, Roger, un any, més o menys, de viatge. És un any que durarà aquest viatge cap a Mart, cap a l'entorn de Mart. Un cop s'acosti a Mart, els motors la frenaran a la nau per deixar que Mart la capturi amb la seva gravetat i es col·loquin en una òrbita al voltant de Mart. Que fixa't, és una òrbita que anomenem quasi satèl·lit, vol dir que serà quasi similar a la que té Phobos, a la mateixa que té Phobos. A partir d'aquell moment, MIMX començarà a estudiar Phobos des de l'espai, porta molts instruments, entre altres coses porta dos espectrògrafs, que són equips que poden analitzar la composició química del Sol de Phobos, Un d'aquests equips per cert ha estat construït per la NASA i l'altre per l'Agència Espacial Francesa, allò que dèiem de les col·laboracions internacionals. També porta diverses càmeres d'alta resolució, inclouem vídeo, les imatges poden ser espectaculars quan les tinguem. Porta sensors de pols que poden analitzar les partícules que pugui trobar en aquell entorn. I una de les coses més importants que farà MMX és cartografiar en 3D Fobos, perquè entre altres coses els japonesos han de seleccionar els dos llocs on aterrarà.

I aquest aterratge com serà? Com el farà? Doncs això serà més o menys a final del 2028 o començaments del 2029. I és previst això que deia, que MIMAX ho intenti fer dos cops, a dos indrets diferents. Aquesta maniobra, et pots imaginar que és complicadíssima, en primer lloc perquè FOBOS, ja ho dèiem abans, és un objecte petit de 22 quilòmetres. Això vol dir que té una gravetat feblíssima, molt, molt, molt petita. Vol dir que qualsevol error que faci la nau la farà rebotar cap a l'espai sense control i es perdrà a l'espai. Això és la gran dificultat de baixar i de tocar terra suaument perquè no rebotis, no?, En segon lloc, tot s'ha de fer de manera robòtica, autònoma, perquè el senyal de ràdio, de llum, pot trigar fins a 48 minuts anar i tornar. Vol dir que si passés alguna cosa i la nau digués, ai, escolta'm, que m'estic tomant cap a la dreta, això trigaria 22 minuts d'arribar aquí a la Terra, més 22 minuts més de respondre, la nau ja s'hauria estaballat. Per tant, tot s'ha de fer de manera automàtica. I la MMX porta unes llargues estructures metàliques, col·loquialment unes potes, per enganxar-se a la superfície de Fobos. Un cop es trobi allà, un trepant perforarà la superfície de Fobos fins a dos centímetres de profunditat i un injector de gas farà disparar a gas, farà elevar partícules que la nau capturarà. I l'objectiu, fixa-t'hi,

és capturar almenys 10 graus de material. 10 graus és l'objectiu, si s'aconsegueixen més és bingo, però 10 grams és l'objectiu.

10 grams de material en un viatge que dura més d'un any, que estem fent fins a Phobos, una de les dues llunes de mar, per aquests 10 gramets, i entenc que el viatge de tornada és un altre any, no? Exacte, exacte, sí, sí, això és llarg. Per fer aquesta missió, per aconseguir aquests 10 gramets de mar, o d'aquesta lluna de mar, farà servir un giny que hem anomenat, hem batejat com Idéfix, que no és un nom qualsevol perquè Idéfix és el gosset de l'obèlix. Sí, que el llegeu a casa, Roger, oi? Sí, sí, sí, el tenim, el tenim, ja estem introduint també els còmics. Molt ben fet.

Sí, això també dona mostra de la col·laboració internacional perquè Idefix és un giny construït per l'Agència Espacial Francesa i Alemanya i aquells francesos han fet la seva feina. T'haig de dir, ara explicaré què és Idefix, Roger, però t'haig de dir que Idefix no és qui recollirà les mostres. Les mostra la recollida de la MMX, la nau principal, que baixarà, aterrarà i en aquest trepant les agafarà. Però en un dels dos descensos que faci, la MMX deixarà caure, i quan dic caure és literalment deixarà caure, aquest petit giny i dèfix, que era el gos d'Astérix i Obélix, que el que farà és rebotar sense control a la superfície de Fogos. Torno a dir, rebotarà sense control, perquè això que dèiem té molt poca gravetat, però tot s'ha calculat, l'altura des de la qual caurà aquest rebot s'ha intentat calcular perquè Idefix no surti disparat cap a l'espai. Clar, quedarà com quedarà, vull dir, pot quedar tombat, cap per avall, no sabem com quedarà, però aquest giny porta instruments per tornar-se a col·locar de manera cap per amunt, de manera normal. En aquest moment desplegarà quatre rodes, és el mecanisme que té per recórrer la superfície, i començarà a recórrer la superfície de Fobos. També porta càmeres, vull dir que ens pot enviar unes imatges tremendes i el seu objectiu és, com a mínim, durar 100 dies, una mica més de 3 mesos, 100 dies a la superfície de Fobos.

Escolta'm, Joan Anton, per tant. Al cap d'un any acabarà tornant, no? Com ho farà, com serà aquesta tornada que dius que durarà un any? Sí,

la primera cosa que haurà de fer MMX, la nau principal, quan hagi recollit aquestes mostres, és escapar de la gravetat de Mart. Recordem que havíem dit que arribava, frenava, Mart la capturava amb la seva gravetat i es col·locava en òrbita marciana. Doncs haurà d'impulsar-se, haurà d'engegar els seus motors per donar-se impuls i escapar d'aquesta gravetat de Mart i començarà aquest any de retorn a la Terra. I ara aquí ve l'altra part complexa, però que el Japó sap fer superbé, que és que aquesta nau no va preparada per reentrar a l'atmosfera de la Terra. Es cremaria directament. No porta escut tèrmic. Per tant, el que farà és ejectar una càpsula metàl·lica, que sí que porta escut tèrmic, que és la que, petita, és una càpsula, jo calculo, una mica més d'un metre, em sembla imaginar, una cosa petita, que és la que sí que entrarà. A l'atmosfera. I dins d'aquesta càpsula hi aniran les mostres protegides de fogos. Allà entrarà l'atmosfera, s'escalfarà moltíssim, un cop ja sigui dins de l'atmosfera aquesta càpsula engegarà un paracaigudes, que és el que l'ajudarà a baixar suaument, i caurà al desert d'Austràlia. Que tot aquest mecanisme que t'acabo d'explicar, la càpsula, el paracaigudes i fins i tot el desert d'Austràlia, és una cosa que coneixen molt bé els japonesos perquè això ho han fet anteriorment en una missió que es va fer molt famosa i que aquí en varen parlar l'any, crec que va ser 2019, que es diu, es deia Hayabusa 2, en què els japonesos van recollir mostres d'un asteroide.

Per tant, els japonesos ja saben de què va aquesta recollida de mostres, tenen experiència i també han invertit molt els últims anys en tot el que té a veure amb la ciència i en intentar arribar d'alguna manera a Mart, eh?

I tant, i tant, i tant. I això és el que ens fa confiar que ho faran bé, perquè a pesar de totes aquestes dificultats que deia, confiem molt en aquesta capacitat que tenen els japonesos perquè n'han après molt, tenen molta experiència. D'entrada. Vam fer una primera missió fa anys que es deia Hayabusa, no encara la Hayabusa 2, una més simple que es deia Hayabusa, que el seu objectiu era anar cap a un asteroide, que era l'asteroide Itokawa, i agafar mostres també i dur-les a la Terra. Llavors que els japonesos tenen aquest objectiu de portar mostres cap a la Terra. I aquesta missió, la Hayabusa, va ser un miracle. Va estar plena de problemes. Algun dia potser li dedicarem un programa perquè es podria escriure un llibre. Els hi va fallar tot. Tot el que es podia fallar, fins i tot la recollida de mostres, els motors, tot, però els enginyers de la JAXA, de l'Agència Espacial Japonesa, van fer miracles, van reconfigurar la nau en vol, van ampliar elements fora del seu rang d'ús, és a dir, que no estaven previstos per això, i finalment la van aconseguir fer retornar a la Terra amb unes partícules microscòpiques. Va ser una cosa tremenda. Però el gran èxit va ser Hayabusa 2, que és aquesta missió que parlàvem abans, que va aconseguir recollir mostres de l'esteroide Ryugu i les va portar a la Terra. Això n'hem parlat molt aquí a la Terra plana, perquè va ser una missió èpica, amb unes imatges tremendes que es van fer virals. I va fer justament això que hem dit abans, en una càpsula, va posar aquestes mostres dins de la càpsula, la nau quan retornava a la Terra, i les va deixar caure protegides dins de la càpsula en un paracaigudes al desert d'Austràlia, on van ser recollides el desembre del 2020. Fixa't que al final cada agència espacial s'acaba especialitzant en determinades coses. Els antics soviètics, ara russos, amb Venus, per exemple, amb l'exposició de Venus, els Estats Units amb l'exposició de Mart, i els japonesos és amb la recollida de mostres. I per això et deia que han millorat molt tot aquest coneixement que han fet, aquesta experiència que tenen, ara l'han aplicat per, jo crec, assegurar que aquesta missió MIMX, a pesar dels reptes, es farà molt bé.

Tot això per arribar fins a Phobos, aquesta Lluna de Mar, un dels grans misteris, també, Mar, i dels grans objectius que tenim com a espècie humana, poder-hi arribar, i mica en mica anem desgranant també algunes d'aquestes missions per intentar conèixer més el que és el gran objectiu, també, més enllà d'aquesta propera tornada, sembla, a la Lluna, no? Mar no deixa de ser l'objectiu final de les properes dècades, o la propera dècada.

Sí, Roger, és el que jo anomeno la següent frontera de la humanitat, que també n'hem parlat moltíssim, és un plaer que és molt atractiu des de molts punts de vista, és com això va anar arribant a la Lluna, ara hi tornem a la Lluna, doncs el següent pas és Mart, i això és així, no podem trair la nostra ambició en aquest sentit, perquè ho portem dins el nostre ADN, els humans som exploradors, i aquesta és la nova frontera. Ens preocupa, i també n'hem parlat molt, l'ètica. Saps que ens preocupa molt l'ètica de. Molt bé, anirem a Mart, però qui ho farà en nom d'aquí per fer-hi què en benefici d'aquí, no? Tot això són preguntes que encara tenim temps de respondre, però mentrestant el que hem de fer és conèixer millor Mart. Allà en aquest moment ja tenim dos robots vius explorant Mart i cinc satèl·lits en òrbita. I ara, a més a més, aquesta missió MAMX es convertirà, si tot els hi va bé, en el primer cop que la humanitat porta mostres a la Terra de l'entorn marcià, no encara de la superfície de Mart, però sí d'una de les seves llunes, i això ens donarà moltes pistes no només per conèixer l'origen d'aquestes dues llunes, sinó també per conèixer l'origen de l'entorn marcià i acumular dades per aquesta arribada que veurem si tot va bé potser en una dècada o una dècada i mitja a Mart dels humans.

Tres quarts tocats de 8 del matí amb el Joan Anton Català aquest viatge fins a març. Joan Anton, que acabis de passar una bona castanyada, una abraçada ben forta, panellets, moniatos i el que faci falta, i moltes abraçades. Salud, que vagi molt bé. Fem una pausa i de seguida continuem el suplement repassant també els titulats del dia.