Poden influir els aldarulls de Barcelona o l'accident ferroviari de Toledo en el 29N?

L'hemicicle. L'actualitat del Parlament a 3K Info. Amb Marta Corbalan i el muntatge musical de Jordi Galvany.

Els actes vandàlics de fa una setmana a Barcelona han forçat la compareixença aquest dimecres de la consellera d'Interior, Núria Perlón, al Parlament. El Govern ha defensat el desplegament policial que es va fer, tot i que també ha admès que es va infravalorar el grau de violència dels joves, molts dels quals menors d'edat, i convocats a través de les xarxes socials. El principal partit de l'oposició, Junts per Catalunya, ha demanat la dimissió de la consellera. Avui analitzarem amb diferents politòlegs si aquests aldarulls i si l'accident ferroviari de Toledo poden influir o no en les eleccions espanyoles del 29 de novembre. Benvinguts a l'Hemicicle. Davant la pressió dels partits de l'oposició, la consellera d'Interior ha acabat compareixent aquesta setmana al Parlament, tot i admetre que no es va calibrar prou bé la violència dels participants en la convocatòria, per l'on ha defensat el dispositiu policial i ha assegurat que estan preparats per a nous

episodis del Darulls. Un missatge clar, no només condemnem, sinó que posarem tots els mitjans que tinguem a l'abast a partir de conèixer un fenomen nou, però que ja des del punt de vista policial podem abordar amb la dimensió que toca, és a dir, és nou, És diferent, però estem preparats per donar la millor resposta.

A les portes de la campanya per a les eleccions generals, els partits de l'oposició han acusat el govern de no haver estat a l'altura amb el dispositiu policial. El diputat de Junts, Josep Rius, ha estat el més dur i ha demanat a la consellera d'Interior que plegui.

Això era crònica d'uns aldarulls anunciats. Atòria dret. Les explicacions són insuficients i, per tant, consellera, vostè ha de dimitir.

El gran interrogant és si episodis com aquests actes vandàlics o l'accident entre dos trens d'alta velocitat de dimecres a Toledo pot influir en les perspectives electorals dels partits amb la mirada posada a les eleccions espanyoles del 29 de novembre. Ho analitzarem tot seguit amb dos politòlegs. Té la paraula. Oriol Bartomeus és el director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona. Benvingut al programa L'Hemicicle. Com poden afectar els aldarulls que hi ha hagut aquests dies a Barcelona o a Bilbao en les eleccions generals del 29 de novembre?

Doncs no ho sabem. Tot dependrà de l'utilització que se'n faci i de si aquests incidents es repeteixen i si són capaços de sobreviure a la dinàmica comunicativa que crema els esdeveniments d'una manera molt ràpida. I que, per tant, si són capaços de sobreviure, l'acumulació d'informació que els anirà caient al damunt i que farà que aquests incidents es vagin diluint. A ulls dels ciutadans i de l'electorat.

Darrere d'aquests actes vandàlics que vam veure a Barcelona i tenen un paper clau les xarxes socials i els canals de missatgeria a través del mòbil, ¿sens dubte vostè s'atreviria a dir que les xarxes socials poden acabar decantant una campanya electoral? Cada cop més.

Però no per la seva maldat intrínseca, diguem, sinó perquè cada cop més tenim més i més electors. Que viuen més en el món virtual que en el món real, a partir d'aquí, si algú té la intenció i la força i el poder de controlar les xarxes socials de tal manera que incideixi en una direcció, en l'opinió, clar, cada cop tindrà més força i més poder.

¿Com pot afectar en aquestes eleccions, en aquesta campanya electoral, la ingerència digital estrangera?

Bé, és un fenomen nou, però que estem observant a totes les eleccions, totes les eleccions que hem tingut en l'últim any, any i mig. I, per tant, hem de considerar que nosaltres no serem una excepció. I, per tant, clar, hem de considerar que hi ha aquí diverses potències que volen jugar i que volen influir, principalment, i de forma molt clara, Rússia. I, per tant, hem d'esperar i hem de suposar que hi hauran intents. D'ingerència a través dels mitjans digitals per part de potències que tenen una agenda pròpia i que busquen, en el fons, afablir la Unió Europea, crear una mica, una mica no, crear caos, crear malestar. I, per tant, en aquesta campanya, aquest és un element nou. Que hem de tenir en compte i que segurament jugarà un paper i apareixerà en algun moment de la campanya o de la precampanya d'aquí fins al 29-N.

Aquesta setmana hi ha hagut un altre factor extern que pot incidir en les perspectives electorals del 29 de novembre, que és l'accident ferroviari de Toledo. Aquest accident, sumat al que va passar damunt fa nou mesos, creu que pot trastocar les expectatives electorals de Pedro Sánchez?

Això no ho sabem encara. El que de moment ha trastocat l'agenda. I ja veurem si això impacta electoralment. És a dir, si hi ha electors que poden modificar el seu vot en funció del que ha passat, d'aquest accident. També cal tenir una cosa clara, que és que estem a un mes de les eleccions. Sembla que no sigui res, però realment és molt temps. I per tant, tal com li deia sobre els aldarulls de dissabte a Barcelona, l'accident del tren. També pot acabar, diguem, enfonsat en totes les informacions i tot el que anirà venint en aquest mes que falta fins a les eleccions.

Vostè deia abans que queda un mes per a les eleccions generals i tots sabem que en política un mes és una eternitat. Vostè creu que la campanya està ja morta per al SOE?

Em sembla molt agosarat donar per finiquetada la campanya del. Dels PSOE, les generals, molt més, tenint en compte que falta un mes per les eleccions. I cada cop més, i ho sabem, i ho tenim detectat, cada cop més, hi ha més i més i més electors que decideixen el seu vot l'última setmana de campanya, i per tant, per això queda molt de temps. I després, tal com està polaritzada l'electorat espanyol, no sé fins a quin punt. L'accident aquest canvia la intenció de vot d'aquells que ja tenien decidit votar al PSOE.

Ho seguirem, doncs, amb atenció fins a les eleccions generals del 29 de novembre. Oriol Bartomeus, politòleg i director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, gràcies per atendre'ns al programa de l'hemicicle de 3Cat Info i fins aviat. Moltes gràcies. Ho analitzem també amb Jordi Muñoz, professor de ciència política a la Universitat de Barcelona. Benvingut al programa L'Hemicicle. Creu que els aldarulls que hi ha hagut aquests dies a Barcelona o a ciutats com Bilbao poden incidir d'alguna manera en les eleccions generals del novembre?

Bé, crec que si es repeteixen i van a més, s'extenen i augmenten en intensitat, podrien tindre un efecte, sí, perquè al final aquesta mena d'esdeveniments canvia l'ambient, canvia la conversa, l'agenda política en què està pensant la gent i això determina molt el comportament electoral.

I qui en pot treure més rèdit polític d'aquests aldarulls si persisteixen en el temps?

Si el focus es posa en la seguretat i es genera una sensació de por i d'inseguretat entre la ciutadania, això sabem que tradicionalment aquí beneficies els partits de dreta, que són els partits que són forts en aquest àmbit perquè tenen un discurs més dur i més contundent sobre aquestes coses i no paren tanta atenció potser als matisos, als factors socials subjacents, a les contradiccions que això pot generar, etcètera.

Creu que les esquerres en serien més perjudicades?

Sí, al final sabem que les eleccions es decideixen per molts factors, però n'hi ha un factor que és important, que és quina és la conversa, de què es parla, què tenen al cap els votants el dia de les eleccions, el dia que van a votar, o la setmana abans. I si la conversa està dominada per qüestions socials, de redistribució, com la qüestió de l'habitatge, per exemple, i així, sabem que la gent tendeix a veure els partits d'esquerres com a més capaços de. O amb més voluntat o amb més eines per a solucionar aquestes coses o per a mitigar o per a adreçar aquests problemes. En canvi, si la conversa està dominada per qüestions com la immigració, com la inseguretat, qüestions vinculades a la por, a l'angoixa, tot això tendeix a afavorir els partits de dretes.

Aquesta setmana hi ha hagut un altre element extern que podria incidir en les eleccions, que és l'accident ferroviari de Toledo. Aquest accident podria trastocar les expectatives electorals del PSOE i de Pedro Sánchez?

A veure, tot el que passi des d'ara fins a les eleccions pot tindre un efecte a les eleccions, perquè a més a més sabem que els votants tendim a tenir la memòria molt curta i els cicles de notícies i l'agenda mediàtica també va canviant molt ràpid. I per tant, les coses com més a prop de les eleccions passen, més importants són electoralment. Llavors, un accident com el de Toledo, el del tren, pot tindre un efecte? Sí, pot tindre un efecte en la mesura en què s'instal·li el relat o la percepció en l'opinió pública que està vinculat o que s'explica a una mala gestió de les infraestructures. I per tant, les eleccions són moltes coses, però una d'elles és com un examen a la gestió dels governs, és a dir, els votants el dia de les eleccions miren enrere el que ha passat durant els últims quatre anys, però sobretot els mesos anteriors a les eleccions i avaluen el govern. Si pensen que ho ha fet bé li tornen a dipositar la seva confiança i si no, doncs no. I clar, això no ajuda a tan poc temps de les eleccions al govern, segur que no.

Hi ha algun politòleg que diu que després de l'accident de tren d'aquesta setmana la campanya electoral del PSOE ja està morta. Vostè s'atreviria a dir aquesta afirmació?

No, jo crec que això és una mica agosarat perquè han de passar moltes coses, queden setmanes encara per a l'inici de la campanya electoral i, per tant, l'actualitat va molt ràpida i de cop i volta estem parlant de ceuta, de cop i volta estem parlant d'habitatge, de cop i volta estem parlant de trens i qui sap de què estarem parlant la setmana que ve. Al final, l'actualitat política es regeix per el curt termini i, per tant, jo ara no parlaria d'una campanya morta, no.

Podríem dir que també el partit que guanya és el que d'alguna manera aconsegueix imposar el seu tema en el relat polític, no?

Sí, el control de l'agenda, això ho saben molt bé els partits i la gent que fa campanyes electorals. Gran part de les campanyes es juguen en el control de l'agenda política, en el control de la conversa, en quins són els temes dels quals es parla. I en la mesura que siguin temes en els quals tu ets còmode, en els quals tu ets fort, en els quals tu ets percebut com a competent, com a capaç de solucionar aquells problemes, etc., doncs tens el vent de cara. I en la mesura que siguen problemes que generen contradiccions, que divideixen la teva base electoral o que mostren les teves febleses, doncs vas amb el vent en contra.

Quin paper poden jugar les xarxes socials en aquesta campanya electoral?

Les xarxes socials són la principal font d'informació política per a la majoria dels votants de menys de 45-50 anys. I això són molts votants, tot i que no són els sectors que voten més, però sí que són molts electors. I per tant, tenen un paper important. Sí, tenen un paper molt important. Què fan les xarxes? Una cosa que fan és accelerar els temps de la política. Tinc la sensació que a les xarxes, si als mitjans tradicionals ja l'actualitat va molt ràpida i va canviant molt, a les xarxes socials encara més. I per tant, accelerem molt l'actualitat política. Una altra cosa que fan és que tendeixen a afavorir la polarització perquè els missatges més controvertits, més polèmics, més extremats a les xarxes solen tindre més bona difusió, es fan més virals, generen més engagement que diu la gent que treballa amb això i per tant les xarxes contribueixen d'una manera o d'una altra a reforçar la polarització i per tant reforçar els partits que es troben còmodes en el terreny de la. De la polarització i, d'una altra banda, accelerar molt els temps de la política.

Jordi Muñoz, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, gràcies per atendre'ns al programa de l'Hemicicle de 3Cat Info i fins aviat. Moltes gràcies.

Podeu tornar a escoltar l'Hemicicle al web catradio.cat barra Hemicicle o al podcast del programa i seguir l'actualitat del Parlament al perfil de Twitter arroba L guió baix Hemicicle.