"Porca misèria": Els efectes de les grans explotacions de porcs sobre la sequera i el medi ambient

La sequera i el canvi climàtic depenen molt més del que et penses de la teva dieta i del que passa a les granges. Et demanen que tanquis l'aixeta i et dutxis ràpid (l'aigua no cau del cel), que et compris un cotxe nou per entrar a Barcelona, que no viatgis en avió, que reciclis. Però, per què la indústria càrnia no és també en el punt de mira? Som més porcs que catalans, en matem 23 milions l'any, només ens supera Alemanya. Podríem alimentar cinc vegades i mitja Catalunya, produïm 35 vegades més carn de la que hauríem de consumir, segons l'OMS. Un de cada quatre quilos que exporta Europa són made in Catalonia. Però, a quin preu?

Ho diu en Javier Guzmán, director de Justícia Alimentària. I el contradiu en Pino Delàs, ramader de porc ecològic:

A Catalunya hi ha 900 explotacions grans de porcs i aus, segons el ministeri d'Agricultura, que emeten l'equivalent als gasos d'efecte hivernacle de mig milió de catalans: 31.000 tones de metà l'any, 6.000 d'amoníac. I això sense comptar 4.600 explotacions més petites que queden fora del registre, ni tampoc les de vaques. Tot i que no hi ha cap definició oficial que fixi quants animals ha de tenir una granja per ser macro, la normativa obliga a declarar les emissions a les que superen els 2.000 porcs d'engreix i les 40.000 gallines ponedores. Això, segons el formatger Iban Campos, xoca amb el discurs oficial:

Jaume Montanuy, que és ramader, coincideix amb en Jordi Armengol d'Unió de Pagesos:

Com és aquest negoci que factura 9.000 milions d'euros i genera 35.000 llocs de treball directes? Al "Sense ficció" descobrim el mapa de les grans granges catalanes, recorrem l'eix transversal del Segrià a l'Empordà: l'autovia dels porcs. No estan repartides equitativament pel territori, es concentren en poques comarques, 4 de cada 10 al Segrià, la Noguera i Osona. Els municipis amb més granges grans són Alcarràs, Oliola i Artesa de Segre: en tenen 65. Però de tot el país, la que més gasos d'efecte hivernacle emet és a Soses.

¿Qui és qui en aquest grup de potents empresaris que, aixecant la primera indústria agroalimentària, s'han erigit en una mena d'aristocàrnia catalana? Moltes granges estan en mans d'unes poques empreses. Segons dades del ministeri d'Agricultura, Granges Terragrisa té 23 explotacions i és l'empresa ramadera que més contamina. Però en aquest rànquing d'emissions de metà i amoníac, segons la mateixa font, també hi apareixen noms potser menys coneguts per al consumidor, com Premier Pigs, Ganados Gili, Selección Batallé, Agrolérida (propietat del gegant Vall Companys) o Matges Dolcet. Un dels pares d'aquest model és Jaume Alsina, fundador de BonÀrea, que no es prodiga als mitjans de comunicació, però que ha acceptat una entrevista al "Sense ficció"

Francesc Reguant, economista expert en agroalimentació.es pregunta "per què no hauríem d'exportar carn, si exportem cotxes, productes químics i farmacèutics, tecnologia, vi i oli de molta qualitat o fruita fresca?".

Al Canós, a la Segarra, són poc més de 20 veïns contra 9.600 porcs. El propietari d'una immobiliària vol construir una granja a tocar d'un espai protegit. També a Sant Martí Vell, al Gironès, els veïns es revolten contra l'ampliació d'una macrogranja.

El 76% dels aqüífers que gestiona la Generalitat (els de les conques internes) estan contaminats, segons l'Agència Catalana de l'Aigua. Si mirem el global de Catalunya (incloent-hi la conca de l'Ebre), més de la meitat no compleixen els requisits sanitaris exigits. I el més greu: empitjoren any rere any. A Osona algunes fonts multipliquen per 10 el límit màxim permès de nitrats i la sequera agreuja el problema: 4 de cada 10 fonts ja no ragen. L'hi hem plantejat a Elisenda Guillaumes, directora general d'Agricultura:

"La plana de Vic és un dels 15 punts negres d'amoníac del món. Holanda ens envia els seus porcs, s'engreixen i fan tota la brutícia aquí, i quan estan nets se'ls tornen a endur", conclou Xavier Querol, investigador del CSIC i de l'OMS

¿Hauríem de reduir a la meitat la cabana i tornar als porcs que teníem fa 20 anys, com estan fent Irlanda, els Països Baixos o Bèlgica? ¿Passa la solució per tornar a la dieta dels nostres avis? ¿Estem disposats a menjar menys carn i a pagar-la més cara? ¿És només del consumidor la responsabilitat de mitigar l'impacte d'aquestes grans explotacions per al canvi climàtic i la sequera, la nostra salut, el benestar animal, les condicions dels treballadors i el despoblament del món rural?

És el punt de vista de Martina Marcet, sociòloga, membre de Ramaderes de Catalunya. L'advocat Eduard De Ribot, n'aporta un altra:

Fitxa tècnica

Direcció: Anna Sanmartí i Albert Segura

Guió: Anna Sanmartí i Albert Segura

Realització: Anna Sanmartí i Albert Segura

Producció executiva Nanouk Films: Ventura Durall

Producció executiva 3Cat: Silvia Pairó Vila

Música: Quimi Portet