Preparem una marató amb Valentí Sanjuan: "Faré set maratons en set dies a set continents"

El suplement, amb Roger Escapa.

Som els suplements, som a Catalunya Ràdio. Fa unes setmanes a l'antena d'aquest programa va passar això. A veure, Marina, va. Que vols fer la marató? Va, Marina, demana-ho.

A veure, és una idea que potser en algun moment em plantejo. I vaig a córrer, m'agrada. Home, em fa molt content, això.

La Marina juga a futbol, eh? Corro, gaudeixo, però mai he tingut un repte. Una cursa fins on has arribat. L'equip del suplement correrem la Marató de Barcelona. Ja ho veurem. A través de Marina Laminos, amb l'entrenament de David Clupés. Boníssim, m'encanta. Ho hem promès, ens hi comprometem. Està fet, us en agrarem i ho transmetrem a l'antena de Catalunya Ràdio.

Ens vam tirar a la piscina sense flotador i els del suplement, com que som gent de paraula, avui ens hem calçat les sabates esportives. Bé, ho ha fet la Marina Laminos, perquè això que correrem la marató sona molt grandiloquent, però en realitat qui la farà, o almenys començarem per una cosa menys ambiciosa, serà la Marina. Marina Laminos, bon dia i bona hora. Què tal, molt bon dia, com esteu? Molt bé, on pares, Marina?

Doncs mira, corrent a la platja del Bogatell. Escolta, de moment un ritme tranquil, però jo és que si m'hi poso, m'hi poso, eh, Roger?

S'estima que menys de l'1% de la població mundial ha completat una marató. El passat mes de maig, la Marina va fer aquesta promesa i des d'aleshores han passat moltes coses. A veure, Marina, t'has anat entrenant, eh?

Sí, m'he començat a entrenar, he anat sortint un parell de dies, tres, quatre a la setmana, i bé, jo crec que de moment em veig bé, bones sensacions. Et trobes bé, eh? Alguna rampa jo crec que de moment aplicada vaig fent també al final l'objectiu és gaudir-ho i no patir massa pel camí però jo crec que

vaig bé Roger però això de fer una marató intentar fer una marató ha de ser una cosa molt planificada i entrenada i no la pot fer qualsevol la Marina és una persona jove, és esportista a veure 14 de febrer del 2027 aquest és el primer objectiu no queda gaire. I això és la mitja marató de Barcelona que la faràs en representació al suplement.

Exacte, de moment una mitja, també Roger, ara em vaig afluixar una mica, ja us ho diré, que això ho anirem si no estic aquí.

No, no, escolta, això la gràcia és fer aquest espai corrent, si no, no el fem.

Vull dir que t'ha de faltar l'aire. T'ha de faltar l'aire. Que no estic sola, que estic molt ben acompanyada. Que de moment començarem per la mitja, veure què, sensacions, i jo si ho sembla una vegada que hem fet la mitja, ens plantegem fins on volem arribar.

Molt bé. No m'ha abandonat la Marina la seva sort ella sola per fer tot això. Hi ha moltíssima gent que fa esport i, evidentment, el cap de setmana també aprofita el temps lliure per intentar preparar-se. A Catalunya Ràdio tenim el David Clupés del Tot Gira i la Carreverdès de la Tarda que fan de gos pigall a la Marina. I avui, que estrenem aquest espai, perquè de tant en tant sortirem a córrer els dissabtes amb cares conegudes de casa nostra, doncs bé, avui, qui batejarà la Marina i qui apadrinarà també la Marina amb tota aquesta cursa que es prepara, és ni més ni menys que Valentí Santjuan. Bon dia, bona hora. Què tal? Com estem? Molt bon dia, escapa. A tu no et falta l'oxigen, no et falta l'aire, eh?

Mira, escolta'm una cosa. Saps què falta aquí? A veure. Un bon sou per la Laminos. Perquè jo crec que aquí hauríem d'estar parlant d'una quàdruple explotació laboral.

Per què? Tenim la Laminos fent. És que l'estampa és absolutament brutal ara mateix, Valentí. Per començar, perquè.

Ep, hem perdut la Marina. S'ha tallat, s'ha tallat. Ara la recuperarem. Ens estava explicant aquesta estampa tan, tan brutal que de moment ens hem quedat sense saber quina era. S'ha tallat la connexió, sí? Què fem? Intentem fer uns anuncis mentre la recuperem? I baixa el David Clupés, també? Doncs vinga. No la tenim, encara? Sí? Ara sí? Marina! Estem aquí, eh? Què ha passat?

A veure, no, que us explicàvem que estem corrent a la platja del Bogatell i que tenim un dispositiu muntat, que això és un quadre absolut i que la gent ens va saludant perquè valenties que estem aquí, que sembla que estem a una nau especial.

Sí, us explicava que això és una mica entre la NASA, entre la nau d'Interstellar o el garatge de Batman, perquè tenim l'Helaminos que l'heu deixat amb una càmera, l'heu deixat amb un quantum, l'heu deixat amb set o vuit cables, l'heu deixat amb dos micròfons, ara casi ens ha trobat. I, a més a més, gravant-ho tot. No només la part que està fent ara aquí en directe, sinó després també la imatge. Això és perquè potser

no hi ha cap tècnic de so disposat a fer una mitja marató amb ella i aguantar-li el vostre

ritme que porteu. Home, però 5 quilometrets, home, 5 quilometrets. Adeu, adeu, adeu. 5 quilometrets. Podríem fer, no? Encara que fos tu amb la bici elèctrica.

Jo amb la bici elèctrica sí que m'apunto, veus? Això sí que ho faríem. Molta gent entrenant a aquesta hora el bogatell, o què?

Sí, ara està rebentat això. Pensa que demà aquí hi ha el triatló de Barcelona. Per tant, a tota la gent que de per si ja estaria entrenant, hi ha molta gent que està veient el circuit de corre, que està portant la bici a la transició i que està portant tot el material cap aquí.

Endavant Marina, perquè el Valentí Sant Juan és un expert, crec que ha tingut un any molt complicat després d'aquella lesió, però veig que torna a córrer, que s'ha recuperat.

Sí, no, i a més que Valentí, hi ha gent que tot just ens estem plantejant fer la nostra primera mitja marató, i la primera persona que m'entrena és algú que vol fer 7 maratons en 7 dies, alerta. A set continents diferents. Llavors, ara mateix aquí també en teniu, enteneu una mica la diferència de la respiració que portem, però escolta, Valentí, set baratons en set dies, no m'ho puc ni arribar a imaginar per on es comença.

Escolteu, Roger, tu, tu, tu, pel proper dia us he de dir que la la Minus ve molt ben preparada, però la teniu molt carregada, amb la qual cosa hem de dimensionar si li posem un tècnic aquí o el propi escape amb la bici. Bé, en quant a les 7 maratons, fa un parell d'anys vam fer 5 maratons en 5 dies en 5 continents, la cosa va anar molt bé, després hi va haver aquesta lesió de genoll que ens ha tingut un any, com se sol dir, en el dique seco, i ara ens estem recuperant per intentar fer aquestes 7 maratons en 7 dies en 7 continents amb l'afegit extra, diguéssim, o amb la dificultat, que és que has de passar per Antàrtida, i passar per Antàrtida, tant arribar-hi com tornar-ne, etc., és bastant complicat.

A mi el que m'agradaria és demanar-li al Valentí, una persona que ha fet tants i tants reptes, si tu Valentí recordes la teva primera mitja marató.

Sí, recordo la primera mitja marató, va ser aquí a Barcelona, i recordo que en aquella època érem dos o tres amics molt flipats, no havíem corregut mai més de 10 quilòmetres, I va sortir aquesta idea, no?, que un la corria. Ostres, que és d'aquí uns dies, tal, mira, la meva parella no pot venir, tinc el seu dorsal, t'animes, vinga. I res, recordo de fer aquesta primera mitja i de cometre el greu error, que és, diguéssim, l'únic consell que m'agradaria donar-te, Marina, que és. Vaig sortir com si estés fent una carrera de 5 quilòmetres. L'espit, la gent, estàs nerviós, tens aquell extra d'emoció, la música del principi, et posen normalment al Barcelona de Freddie Mercury, Montserrat Caballer, clar, sense allò, hòstia, surts esprintant, i de cop i volta mires i portes uns ritmes que no els fas ni en els entrenaments d'esprints, i de cop i volta plantes, dius, porto dos quilòmetres, espera't que en queden 19, no? Llavors, l'únic consell que et donaria jo per aquesta mitja és. Corre amb el cor, evidentment, però sobretot posa-hi, posa-hi molt de cap, i si t'has de calentar, diguéssim, o t'has d'exprimer o apretar, ja ho faràs al final.

Escolta, Valentí, els teus entrenaments, normalment com són? Perquè hem vingut a la platja del Bogatell, la veritat és que sí, està molt bé, de temperatura, d'ambient.

Tu, de fet, aquí és on vas començar a córrer, d'alguna manera, no? Sí, mira, ben bé aquí davant, això, en parlàvem fa, no sé si un anyet o dos, en una entrevista que veníem justament aquí. Al suplement amb en Roger a l'estudi i explicava que en un moment ben complicat de la meva vida, que és quan ha mort la meva mare de càncer, quan perdo la meva feina justament aquí a Catalunya Ràdio, quan m'arruïno, etcètera, doncs que quan tenia els atacs d'ansietat i quan tenia aquesta depressió, L'únic que em curava una miqueta era venir a córrer i just venia a córrer per aquí davant. Arribava aquest espigó que estem veient ara, feia tres quilòmetres des de Sagrada Família fins aquí, i aquí d'alguna manera em trobava amb mi mateix, em trobava amb els meus dimonis, em trobava amb la soledat, em trobava una mica amb la desesperació. Uns dies plorava, els altres dies fotia uns crits, els altres dies simplement deixava que em toqués l'aire a la cara. I a les 3 o les 4 de la matinada, després d'haver corregut aquests 3 quilòmetres, cabinant, enfilava pel carrer Marina cap a casa fins que arribava a casa i intentava dormir una miqueta.

I què és el que et va enganxar tant de córrer? Perquè una cosa és començar a trobar d'alguna manera que sigui un espai on. Abadir-se d'alguna manera, l'altra és que t'enciten per arribar fins on has arribat tu, que és allò que dius, ostres, això del córrer, he descobert què és el que vull fer.

Jo crec que la felicitat, la llibertat, la tranquil·litat, ara mateix estem corrent per aquí, Les vistes són espectaculars, hem de dir valentia, això és així. Arribes aquí, jo crec que qualsevol persona que arribi aquí, que vegi el port, que vegi el mar, que vegi la gent que passeja per aquí, que vegi els núvols, que hi ha uns bons núvols aquí, que el vent li toqui a la cara. Que pugui sentir, doncs això, aquesta. Ara ens acabem de girar i tenim de fons la Torre Mafra, l'Hotel Arts i la Sagrada Família. Veiem Collserola de fons. Al costat del mar, doncs crec que és aquesta llibertat que normalment en el dia a dia, a les tres, a la feina. Els problemes que tots tenim, que a vegades són, doncs això, de curro, a vegades són de diners, a vegades són d'un desamor o del que sigui, hòstia, aquí depens només d'agafar unes sabatilles, calça curta, una samarreta, i tu decideixes aquí on viatges. Viatges a escoltar el suplement, a posar-te un podcast, a posar-te música, a escoltar els teus pensaments, a parlar amb tu mateix, el que sigui. I d'aquí hi ha moltes coses que et poden robar, però crec que aquesta no te la poden robar mai.

Som al suplement, som a Catalunya Ràdio, amb el Valentí Sanjuan i la Marina Alaminos, amb aquesta unitat mòbil, platja del Bogatell, amb aquest paisatge que ens descriu el Valentí, que es nota que és un home de ràdio, i preparant la Marina Alaminos, debutant amb aquesta preparació de la mitja marató. Si els falta l'aire i l'alè, no és que els estiguem martiritzant, sinó que s'estan preparant i estan fent un entrenament en directe. David Clupés, de l'estudio de Catalunya Ràdio. Què tal, com esteu?

Molt bé. Escoltant amb Adelit. Mira, l'altre dia em vaig trobar amb el Valentí, precisament en aquest paratge, on a vegades coincidim entrenant. Ell anava amb bici, jo anava corrent, anaves amb l'Edupolo, i em va dir molta gràcia perquè et vaig preguntar, escolta'm, tu cada dia entens molt d'això de les lesions, tinc el rotulear una mica fotut. Doncs mira, seguint els teus consells, d'allò que em vas dir del gimnàs, estic ja fantàstic i perfecte.

Bé, molt bé, home, perquè veieu que heu buscat, diguéssim, no sé si he fet de gos pigall, però una mica de conillet d'indies amb la lamina sí que estic fent. Per tant, que sapigueu que esteu seguint uns bons consells. Home, i tant.

A veure, el Clupés és una mica l'entrenador de tots els de l'emissora. Bueno, bueno, no m'agrada que em diguis entrenador. No, ja t'ho dic jo, ja t'ho digues. L'entrenador de tots els de l'emissora, de la Carla Verdés, de tota la gent que s'hi va sumant. Aleshores, Núria Uriols, efectivament. Com ho veus, això? És a dir, això que estem fent és productiu o això de xerrar mentre estàs entrenant és un mal exercici? Home, depèn del ritme que vagin.

Jo entenc que el Valentí i la Marina ara van en un ritme allò suau i que els permet. Valentí apreta, eh? No penseu, no penseu. Però vaja, no seria l'ideal si tu estàs fent una cursa però sempre has de fer allò que a tu et vagi bé i hi ha gent, m'hi troben molta gent que li encanta xerrar durant una cursa jo no, jo sóc més d'empapar-me del que hi ha al meu voltant jo per exemple ho he explicat moltes vegades a mi no m'agrada escoltar música, ni escoltar la ràdio, ni escoltar res m'agrada escoltar-me a mi mateix però cadascú ha de fer el que li vagi bé.

No, i aquí hi ha una part també que crec que està molt bé com a entrenament fins i tot, que és que quan tu has d'entrenar un ritme zona 2, que és una zona tranquileta, que no t'estàs rebentant, sinó que estàs fent més fons, que estàs acumulant quilòmetres, Si tu vas amb algú i pots estar mantenint aquest ritme que més o menys pots respirar, pots xerrar, que no t'ofegues, doncs primer que t'ho fa més fàcil i segon que jo crec que t'ajuda a treballar una mica aquesta freqüència cardíaca, aquesta respiració, aquest ritme, perquè després quan arribis el dia de la cursa, doncs tot això ho tinguis també més preparat.

Va, ara tanqueu els ulls, continuem fent aquest exercici. So de bogatell, eh? So de bogatell, mentre aneu corrent, i trepitjant, i passejant, i pas a pas, pas a pas, pas a pas, pas a pas. I ara, exercici de motivació amb Valentí Sanjuan i Marina Lamino. Som-hi!

Pas la hora!

Com aneu, nois? Hòstia, escapa, tu sí que ets un home de ràdio perquè ens has tocat aquí les emocions. Espera, espera, espera, que ara ve el Crescendo, espera, espera. No fluixeu, eh? Va, endavant. No, no.

I la cavaller, que no surt la cavaller, Blai. Va, posa'm la cavaller. Em sembla que t'ha punxat el crescendo, escapa. No hi ha manera, eh? Ara, ara, ara, va.

Ah, ara, espera, espera. Hem de quadrar els tempos aquí, eh?

Va, últim sprint. Ho tenim, això. Escolta, les agulletes, Valentí, ¿arriba algun dia que es deixen de sentir? Perquè a mi el que em passa és que algunes nits els bessons em desperto que les tinc a la gola.

No, a veure, això és una qüestió, al final, tu has fet futbol i saps que també hi ha moments en què quan et toca fer un sprint, quan et toca recuperar, quan et toca fer una cursa llarga, hi ha moments que alguna musculatura respon d'una manera diferent. Ara estàs fent un esport diferent que segurament té un punt de resistència que és d'una altra manera. I jo crec que a mida que la musculatura, que les tirades, que els tipus d'entrenaments es vagin adaptant a tot això, doncs aviat més que futbolista seràs maratonià.

I molt important la força al gimnàs, això ho han repetit molt els clubers.

Sí, és una de les coses que jo crec que a ningú ens agrada fer. I que més costa, tant els que som ciclistes com els que som corredors, com els triatletes també. Que és allò de dir, hòstia, gimnàs, això fa una mica de mandra, però és molt, molt important per prevenir lesions.

Veig, Valentí, que acabes de publicar Nunca dejes que un imbécil te diga qué puedes hacer y qué no, l'últim llibre que has tingut temps, entenc, d'escriure durant aquest any de lesió.

Sí, i explica una mica les coses a les que t'enfrontes a la vida i que moltes vegades et volen limitar. En aquest cas ha hagut de ser una lesió de 10-12 mesos en les que, sobretot en els primers dies de lesió, rebia molts comentaris, que a la xarxa són precioses i molt maques, però, perdó per l'expressió, també hi ha algun fill de puta suelto, I, hòstia, els primers dies em va tocar rebre molt de hate de ja era hora, ja ho sabíem que això acabaria passant un dia o altre, ja et veiem entrenar una altra vegada, per tant, esperant amb crispetes a quan et tornis a trencar els genolls. I va ser un moment complicat per la pròpia lesió en si, per com, doncs això, eh, enfrontar-se a aquesta lesió, tenia els dubtes de si tornaríem a caminar bé, a córrer bé, anar amb bici bé, a poder fer aquests tipus de reptes, i quan hi sumes, doncs, hòstia, aquesta. Adéu, adéu! Quan hi sumes aquesta part de quatre desgraciats que el que volen fer és acabar-ho d'apretar, doncs el tema es complica. I l'editorial, qui traer-ho, em van demanar un llibre i dic, hòstia, és un bon moment, jo crec, que per explicar tot això, per explicar. Com ens enfrontem a la lesió, a altres moments complicats que hem tingut a la vida, i com d'aquesta igual que d'altres farem tot el que estigui a les nostres mans per aixecar-nos-en, i després ja veurem com surt la cosa, però com a mínim posarem tota la carn a la graella.

Però molt abans també amb valentia, perquè Déu-n'hi-do la jantada que ens ha aturat, per donar-nos ànims que s'agraeix molt.

El Valentí San Juan i la Marina Laminos en directe des de la platja del Bogatell amb aquest entrenament preparant la Marina per aquesta mitja marató amb el David Clupés de professor. Gràcies a tots dos, bon entrenament. Va, mira, la Caballer, punt àlgid. Que vagi bé.

Ara sí, home, gràcies. Vinga, una abraçada.