Què està passant amb el retorn d'Amaia Montero a La Oreja de Van Gogh?

El suplement, amb Roger Escapa.

Al suplement arriben les pantalles i el cor amb els periodistes més tafaners del país, amb el permís del que no surti d'aquí, la Rebeca Rodríguez i el Joan Callarissa. Bon dia, bona hora. Bon dia. I amb l'oreja de Van Gogh, que els tenim a punt de aterrar Barcelona per omplir quatre Sant Jordis, tot venut, molta expectació, també aquestes últimes hores i aquests dies, perquè el que va transcendint, i anem veient en els concerts previs a Barcelona, de la cantant Amaya Montero, doncs no sabem, no tenim clar que estiguin les millors condicions.

¿Aquí en cara? Bueno, no.

Déu n'hi do. Porten ja 25 concerts, al que ara ens en queden una bona pila, i fa la sensació que tot s'aguanta amb pinces.

Està molt ofegada, molt ofegada. Un equip de neumologia a la porta, eh? No és només la veu, també és la posada en escena, perquè aquí, en aquest moment, està estirada a terra, de boca tarrosa, com adormida, cantant amb els ulls tancats.

Me abrazaría el diablo sin dudar por ver tu cara al escuchar.

És un retorn, el de Maya Montero a l'oreja de Van Gogh, envoltat de polèmica i qüestionat, també perquè hi va haver el canvi de cantant una altra vegada. Hi ha fins i tot membres del grup que no estaven d'acord amb que es produís aquest retorn amb aquesta gira, perquè el que es diu és que Maya Montero no està bé i que se n'estan aprofitant. A veure, Rebeca, feu-me cinc cèntims del que està passant amb aquesta gira, que és a punt d'arribar a Barcelona, i després també posarem nous elements aquí. Aquesta gira havia de

ser lo gran retorn de Maya Montero después de molts d'anys fora d'òrbita, pobra, per problemes de salut mental, tal com ella havia explicat. Quan se va saber que ella tornava, Pablo Venegas, membre legendari del grup, se va apartar sense donar grans explicacions, però hem entès tots que era perquè no volia ser partícip d'aquest escarni públic al qual s'està sometent a Amaya Montero per haver de fer una gira per a la qual no estava preparada, cosa que està quedant demostrada, concert rere concert, i l'impacte que això pot tindre sobre la seva salut mental present i futura. I un apunt no només de salut mental, de salut física i de les seves coses vocals, perquè si estem així a mitjan de la gira, no sé com l'acabarem.

Quan marxa Pablo Venegas la gent creu que és per uns motius familiars, però més endavant ell ja ho ha explicat, que ell fa un pas al costat perquè d'alguna manera veu que ella no està amb les condicions ni físiques ni de salut mental per fer aquesta gira de tants concerts, a més a més, que és un risc perquè a més ella està sotmesa a una pressió constant en aquests concerts que ella no pot. De cap manera poder portar, perquè no està bé, i això ho estem veient, és el que diu, no només és que s'ofegui o és que no arribi, és que la veus que físicament està esgotada. Ha rebut també moltes crítiques pel seu estat, pel seu físic, que això ja és. Això és injustificable, evidentment. Perquè l'història que li han posat, res li escau.

Més enllà de com canta, que cadascú jutgi per ell mateix després de sentir el que hem sentit, però també hi ha vídeos a les xarxes d'elles fent declaracions que es veu que no està bé.

Aquí no sé qué porta a sobre, pero sí que veus que està passada de volta segurament.

O que va medicada o bé, ja sabem.

Tantes coses simultàniament li deuen estar passant pobra, però és veritat que, afortunadament, s'ho està prenent humor i, de fet, l'altre dia feia una publicació a Instagram on dia sempre he tenido la frente muy alta, la lengua muy larga, la falda muy corta, perquè l'havien criticat per anar en una minifalda dalt de l'escenari. En fi, jo crec que menys mal que s'ho està prenent així, perquè realment qualsevol altra persona en els atacs forigons que està rebent a les xarxes per part de tothom estaria enfonsada.

Perdona, si Pablo Venegas veia que no estava bé, el seu entorn familiar ha de veure que no està bé, la gent del seu equip ha de veure que no està bé, com s'arrisquen a fer aquesta gira? Qui l'ha enviat? Per calés, al final, perquè si no, no s'entén.

Quantes vegades ha passat això? Amy Winehouse a l'escenari, amb aquell concert decadent, morint dalt de l'escenari pràcticament, i al cap de quatre dies apareix mort al seu apartament a Londres. Sí, sí.

Whitney Houston, els concerts que feia, que pesava 20 quilos, que era tot superevident que havia perdut fins i tot la veu. Whitney Houston se veu, o sigui, en quin món, eh? I ha passat mil vegades perquè a vegades els entorns necessiten que la persona facture o hi ha mil necessitats que no sabem. És que a més ella ha estat engraçada,

recordem, per temes de salut mental, vull dir que és molt fràgil.

Això no s'ha dit mai. No, aleshores, aquí hi ha una història que és, d'acord, tu fa. Què van sortir les entrades? Fa cosa d'un any. Tu et vas comprar entrades fa un any amb tota l'expectació que suposa anar a veure la Oreja de Van Gogh, que és el grup de la teva adolescència, postadolescència, el que tu vulguis, i ara et trobes amb aquest panorama. Eva Catalán, Núria Pujades, bon dia, bona hora. Bon dia. Dues integrants del suplement que fa un any van entrar a Ticketmaster o on sigui i van fer una col·lecta per comprar entrades. Què vau pagar, si fa o no fa?

Quasi bé uns 70 euros. Ara recordàvem el meu grup d'amigues, que ja tenim, per cert, el grup de WhatsApp, que es diu l'oreja amb tota la il·lusió, qui hi anem, qui no hi anem, com ens organitzem. Teniu o teníeu? No, no, el tenim encara, de moment. I el que estava mirant ara també és el calendari, que veig que falten molts dies. Jo, personalment, tinc entrades pel 26 de novembre. No sé si hi ha més d'un concert aquí a Barcelona. 4. 26 de novembre, i clar, jo veient el panorama ho veig molt enllaç, això.

Tu, Eva, què? Et genera contradiccions

en el concert, ara? Moltes, moltes, perquè al final tu et compres unes entrades per això, tornar a cantar les cançons que cantaves amb 13, 14 anys, amb la il·lusió, i dius, jo estaré fent el petardo a la pista i passant-m'ho bé, quan algú a l'escenari no ho està passant bé. Perquè molts d'aquests àudios se sent que la gent està xerrant. Llavors, tu no vas a una sala petita del Raval a veure. A la malla que ha tornat. Vas al Sant Jordi. Llavors és com contribuir una mica a aquest espectacle i em genera aquesta contradicció de si val la pena o no ser-hi allà mirant-la i veient que no és la quera.

I que no és el gran retorn que et van vendre. No és el gran retorn que et van vendre, que tu vas a comprar les entrades amb aquella il·lusió i veus que hi ha gent al voltant d'ella que s'estan aprofitant.

A mi em fa la sensació que s'estan aprofitant, que una mica més l'agafaran aguantant-la pels braços perquè pugui cantar i.

Fa una mica de pena. Hi ha gent a xarxes que sí que deia, per exemple, que al final, si ets molt fan, tu també vols estar al seu costat per donar-li aquest suport, aquest escalf, que ella noti que la gent encara l'estima i que quan ella canta tu cantes amb ella i més fort si cal perquè potser ni se l'escolti.

De fet, això ha sigut bonic perquè després de totes les crítiques a l'últim concert que vam fer, la gent la va aplaudir massivament com per donar-li una mica d'escalf després del desastre.

Però avui dia hi ha molts mecanismes tecnològics perquè la seva veu no s'hagi de sotmetre d'aquesta manera. Shakira mateix, sense anar més lluny, hi ha vídeos filtrats de totes les actuacions també de Madrid en què es veu que hi ha algun moment en què estan disparant pistes vocals per sota del que canta ella. O Miguel Bosé, quan va venir també fa molt poc. La diferència entre quan parlava adreçant-se al públic amb quan cantava. És a dir, si tu ja veus que no estan plenes facultats, no la deixis venuda d'aquesta manera, és a dir, fes-li fer playback.

No, no, i ni playback, ara hi ha com unes bases musicals, justament el que deies tu, i la majoria de concerts poca gent no ho té, sents aquest àudio per sota. És un suport per si tu vas just. És un suport, i a més a més et poden fins i tot modular la veu. Però llavors què vol dir això? Que la gira no està ni ben preparada, és a dir, ja veient. Potser els tècnics de so no són els millors tampoc, et dic jo que els de Shakira sí que ho eren.

Clar. Perquè se sentia perfecta. Però és que heu de pensar també que els estilismes que vesteix Amaya Montero en esta gira són fruit de l'obra de Sant Germàna i d'Olla Montero. I deixen molt a desitjar, han estat comentadíssims, lo poc encert. O sigui que imagineu-vos la desgana, la desídia en la qual s'ha preparat tot això que ni Sant Germàna, diríem que ha fet un esforç una mica notable per vestir-la mitjanament bé. Llavors, què hem de fer?

Hi hem d'anar o no hi hem d'anar, al concert? Ah, això vol dir tot i patros. El que deia l'Eva, puc compartir el que tu dius, però jo, personalment, jo tinc ganes d'anar-hi, no per enriure-me'n, al contrari, doncs per donar escalf. És veritat que tu veus que no arriben a la millor de les condicions, però jo, personalment, no aniré allà a riure-me'n, com es fa a xarxes. Llavors, què faig? Vaig allà i intento cantar les cançons i donar suport i tal,

o ens hem de quedar tots a casa, que arribi Montseny Jordi avui? Ara potser soc una mica dolenta, però jo, per anar a donar escalf, o sigui. El Sant Jordi no és el lloc on donar calça. Jo no soc la seva terapeuta, vull dir, jo vull anar a un concert, si tens la mala sort que aquell dia el cantant està fònic, dius, pues quina putada, però si porta un any que s'està arrossegant,

doncs potser no s'havia de fer aquesta gira. Tens tota la raó, llavors, però com que els seus veiem que no tiren enrere la gira, i queda la maïtat a la gira, i tot continua endavant, què fem? Ens quedem tots a casa, que quedi el Sant Jordi mig ple, que encara sigui tot una mica la imatge una mica pitjor.

Jo no descarto que potser a la quarta cançó dius, mare meva, anem a donar una volta. Perquè la revença com va.

I veurem si arribem a Barcelona, el pas que anem. Encara falten molts concerts pel mig. 6, 7, 26 i 27 de novembre. Bé, els primers d'aquí tres setmanes. Bé, doncs l'oreja de Van Gogh, que avui ha estat també protagonista. Gràcies Eva, gràcies Núria. Continuem amb un altre artista. Bad Guial, que sí que està en plena forma i sense pèls a la llengua, com és habitual. Atenció que respon quan li pregunten a la cantant de Vilassar amb qui no faria mai una col·laboració.

Me dicen, te pago tres millones de euros o tres millones de dólares si colaboras con Taylor Swift. No lo haría. No? No, no lo haría. Pero porque no te ves representada. Sí, no, porque no me veo representada por sus ideas, por lo que representa su música. ¿No viste esos memes? Así es como suena la música de Taylor Swift. Y es un huevo duro, pocho, un pollo sec. Un pollo seco sin especias sin sal, sin aceite lo siento, no quiero tirar vif he elegido a alguien podría irme más de la boca y atacar a alguien que todos conocemos pero a esta mujer como no la voy a conocer en la vida pues hablo de ella me podría poner más personal pero prefiero no tirarle vif a nadie cojo a una que sé que vamos, ve a Bayer y dice está ridícula, está payasa que se cree que es artista.

Home, evidentment. Es queda descansada.

Home, evidentment. Es queda descansada. No volia tirar vif, pero. Això és una entrevista amb Marta Font al programa argentí Fortnite Show.

Sí, ella evita dir a qualsevol persona del seu entorn o de la música urbana d'aquí a Espanya i Taylor Swift mai contestarà perquè segurament no sap ni qui és. No sap ni qui és. Bad Guial, també és veritat que jo estic amb ella. A mi Taylor Swift, aquest fenomen swifty que hi ha, jo tampoc l'entenc, perquè a mi també em sembla que és una mica sosa. Ara se'm tiraran totes a sobre. Bad Guial, cantar bé, bueno, tampoc seria el meu perfil de cantant preferit.

Taylor Swift tampoc destaca per la seva potència vocal. Pot ser una mica millor, té una mica més bon instrument de forma natural, però tampoc.

Però més espectacle potser te'l dona Bad Guial, no? Més divertida sí que és.

Home, sens dubte. No sé, jo és que l'entenc tant perquè davant de Taylor Swift sempre penso, mira, és una cançó, saps la típica música que són els ascensors o les sales d'espera? Doncs és Taylor Swift, o sigui, tota la seva discografia per mi és white noise, o sigui, és com una cosa que et fiques de fons. Per dormir, oi? Sí, sí, sí, o sigui, i a més, no sé, és que si tu vens de Dives Pop, rollo Mariah Carey, o vens de Madonna, que és la meva segona mare, diríem, o si penses la degradació de l'escena del pop, de ser fans tots de Madonna, que als anys 80 va pintar de color negre a Déu Nostre Senyor i li va fer besitos al Like a Prayer, a Taylor Swift, que lo més arriscat que ha fet és canviar lo color de les entejueles del body que es posa permanentment a tot lo que fa, sincerament, estic a punt de ficar-me a plorar. O sigui, tu estàs amb aquí al 100%. Home, totalment, és que val més retirar-se de la música antes que fer un dúo amb

Taylor Swift. Però és veritat que aquí s'arrisca poc, contestant.

Però tot i així s'agraeixen aquestes respostes sinceres i tan sortides de les vísceres perquè la seva cap de premsa la cap de premsa de Batiguel en aquell moment es devia estar posant les mans

al cap no ho sé perquè sap que al final li queda

una mica lluny Taylor Swift però això no s'atreveix de dir-ho d'un cantant català o espanyol.

Però mira, notes com va venir el programa a Batllial, el seu entorn sí que volia saber una mica per on anirien els trets, o sigui que sí que tenen cura. Està molt protegida. Està molt protegida, està molt protegida, i fan bé perquè al final és important. És el que li falta a Maia Montero, no?

A Maia Montero, exacte, però és que al final el que no pot ser és que tu estigues. És a dir, que sí que els han de controlar encara que no entren cap gran problema, sí que és veritat que els has de controlar perquè si no hi ha gent que té tendència a convertir-se sempre en notícia per entrar en conflictes i això també s'ha d'evitar perquè si no només parlen de tu quan ets conflictiu amb altra gent i no parlen de la teva música o de les teves virtuts. Llavors s'ha de modular i entenem aquí a la noia que li porta la comunicació.

Tot això, pel que fa a la música, tenim encara un apunt musical més. És una nova col·laboració amb Accent Català.

Crescu tots amb la teva veu, Catalunya en silenci de nou adeu. I ara surts a la tele i no ens ho creiem perquè tu, només tu.

Raquel Sanz no m'ho esperava, Raquel Sanz, poder, quina mirada. Washington, Arnau Salsanaga, Xavi Coral, digue'm de què parlava.

És que no l'havia sentit sencera, encara. Puja, puja.

Això és una castellanada. Som-hi tots. Raquel Sanz, quina passada.

Això són els tiets i Miki Núñez, junts, col·laborant musicalment, dedicant aquesta cançó a la immensa presentadora d'aquesta casa, com és la Raquel Sanz, companya del Telenotícies, ara el cap de setmana, a més a més. Clar, jo és que m'imagino ara tota la redacció d'Informatius cantant-li a Raquel Sanz la tornada.

Bé, és que, ah no, a Informatius, on per cert l'estimen molt, perquè el dia de la presentació de La Travessa, que és on ha sorgit aquesta cançó, estava en el llit Xavi Coral, estava també Montalvo, estava el Joan Rabentós, o sigui que molt ben abrigada per tots els seus companys de feina, que li tenen molt de carinyo, i a més a més van fer una gran presentació d'aquí. Felicitats al Departament de Comunicació. TV3, perquè allò que vam fer a les 3 hores va ser top. Jo he de dir que aquesta cançó, que d'entrada no em sentia target, estic addicte. Bueno, perquè és d'aquestes cançons. Però és un plaer culpable, eh? Sí.

Exacte, ho hem de dir. O sigui, al final, és cert que la tornada aquesta s'enganxa i fa gràcia.

S'enganxa molt. S'enganxa molt. Però clar, si. La prosa, diguem, és el que és. La cançó és el que és. Entenc que això surt, com expliqueu, tota aquesta gent es van conèixer amb la travessa VIP i allà, doncs, van voler dedicar-li aquesta cançó i van parir aquesta cançó, aquesta col·laboració. Miki Núñez, si ets. I Raquel Sanz, que, o sigui, jo encara no he vist l'atrevés aví, però la parella són Raquel Sanz i Miki Núñez. I Miki Núñez, allí s'han fet superamics. I després els tiets, que també van bastant bé, m'han dit.

Efectivament, també van creuant programes, un rere l'altre, es van salvant.

A Miki i la Raquel, és veritat que ells ho expliquen, que no es coneixien, i quan els proposen estar junts al programa diuen, doncs vinga, no? I ràpidament veus que hi ha una complicitat i una connexió entre ells que sembla que es coneixen de tota la vida. Perquè són dues persones encantadores. Sí, els dos. Totalment, se nota. Com a mínim, jo no els conec, eh? Sí, tots dos. Però és veritat que us sembla. I en una d'aquestes proves de la travessa, quan paren i s'aturen, van com una espècie de casa de colònies, i no només estan els tiets i el Miki i la Raquel, sinó que hi ha la resta de companys, i entre tots pareixen una mica aquesta cançó amb la guitarra, no? És una mica de.

No, és que jo estic a dins Raquel. Sí, sí, sí.

A més a més. És que és així. És fàcil d'aprendre.

És que el Canet Rock. L'ego de la Raquel Sanz, després de sentir això, no deu passar per la

redacció d'informatius. Raquel Sanz deu estar ara mateix a casa seva pensant l'any que ve al Canet Rock hi hauran allí 5.000 persones tots cridant el meu nom simultàniament. Raquel Sanz! Em fa pensar en la cançó de l'Esther

Expósito del Dani Martín, que li va dedicar també una cançó. El que passa és que aquí. Aquí no hi ha la diferència d'edat. Aquí hi ha un altre tema. I aquí hi havia un joc molt més sexual, molt més estrany.

Era més explícit, em sembla, el tema. Aquí la gent se coneix i hi ha efecte que per ser a la travessa es veu com lleugerament Raquel Sanz, quina mirada, s'enamora. Ai, s'emociona, perdó. S'emociona quan estan component la cançó allà davant seu.

Jo tinc alguna mica informatius que diu que la tenen en bucle.

Escolta'm, i com està anant la Teresa?

Ho heu vist? Doncs mira, jo porto dos capítols i este cap de setmana que plourà tinc previst ficar-me un dia, però m'ho estic passant molt bé i la gent que té com a fètix veure patir a famosos és el seu programa, o sigui, no per ser famosos, los estan tractant diríem que entre cotonets, estan patint bastant, eh?

Sí, perquè jo pensava que afluixarien una mica, perquè abans eren anònims i ara són vips, i la veritat és que has d'estar en forma, perquè el recorregut són 150 km per muntanya, o sigui que has d'estar en bona forma, i tots ho estan, a més a més, i jo crec que. Bueno, jo no. És que ara no puc fer spoiler, eh? Jo estic ara a la rapesca, que és el cinquè capítol.

Jo tampoc no vull ficar la foto. O sigui, la Raquel es va fer mal. Es va fer mal. S'ha fet mal ja la travessa? Encara no ha arribat, encara no ha arribat. Ha estat de baixa, ha estat uns quants mesos sense poder presentar. Per tant, no té pinta que pugui guanyar Raquel Sanz. Va prendre mal el pobre. Tres minuts per dos quarts d'una del migdia acabem parlant de l'actriu Hilary Swank, coneguda pels seus papers a Boys Don't Cry i Million Dollar Baby amb el Clint Eastwood. La notícia és que serà mare als 52 anys. Sí. Tercer fill.

Sí, bueno, va tenir bessonada amb 48 i ara amb 52, doncs, espera el seu tercer fill. A més a més, l'hem vist. Hi ha fotografies d'ella a Lola, on la veiem lluint panxeta, perquè crec que naixerà al desembre. Sí. I ha estat durament criticada justament per ser mare a aquesta edat. Com sempre, no?

Com sempre que una dona es queda embarassada a partir d'una edat que, diríem que la heteronormativitat considera que ja no se li val. El senyor Iglesias Puga ningú lo va criticar per tindre fills als 85 anys. També t'he de dir que

en els titulars m'encanta perquè posen l'edat d'ella però del pare, no? No, clar. Vull dir que el pare pot ser pare amb 75, que no, que en té 48. Jo crec, personalment, que 52 és tard per tenir un fill. I a vegades hi ha dones que pel que sigui, perquè ara és molt difícil, no seria el cas de la Hilary Swank, però o trobar una parella amb què tenir estabilitat, tenir calés per poder tenir una família, tenir un pis, que esperes tantes coses que de cop tens 40 anys i dius, bueno, ara vull ser mare i ja comença a ser tard biològicament. Perquè jo crec que un missatge que hem de donar és que aquesta gent rica pot tenir fills als 52 perquè es fan un munt de tractaments que valen molts calés per ser mare a aquella edat. Però la gent de carrer es planten aleshores amb 40 i jo tinc moltíssimes amigues i gent propera que no han pogut ser mares perquè quan intenten ser-ho ja no poden ni amb tractaments, fins i tot de fertilitat.

Mira, al voltant d'això, dilluns TV3 estrena in vitro. Molt recomanable i estic segur que funcionarà. Del Marc Grauet en vam parlar fa uns dies aquí també i amb molt del sentit de l'humor també explica com funciona una clínica de fertilitat. I un petit missatge als

parelles heterosexuals que vulguen tindre fills i que tinguen complicacions, adoptar. És una opció que està sobre de la taula, no fa falta fer tants d'experiments a vegades per a poder-se quedar embarassat. Ella s'ha quedat embarassada.

I que és un risc, perdona, per a una persona de 52 anys i de 45, perquè no cal anar tan lluny,

és un risc al final, o sigui, quedar-se embarassada a aquesta edat. I s'ha de dir que ella no l'ha tingut per subrogació, com estan fent últimament. Sí, està embarassada. Està embarassada, no serà mare a través de la suprogada. Està embarassada ella, no sabem quines tècniques

paral·leles. És que lluit panxa, porta un top, la veus caminant per Nova York i és un top i no és un postís. Perquè hi ha algunes que porten postissos per no dir que han fet gestació suprogada, que aquesta és una altra.

Això també és un altre gran tema, sí. Però amb 52 anys no t'imagines

embarassada. Jo ni ara, amb 43. Jo ja, o sigui, he tancat la paradeta. O sigui, perquè jo. Al final la gent diu, Hillary Swank, ella tindrà tots els diners del món per si el nen necessita qualsevol cosa i si a ella li passa qualsevol cosa. I també diuen, ah, també et pot passar alguna cosa ara amb 43. Bueno, però té més possibilitat algú amb 65 de que li passi alguna cosa que no algú de la meva edat. I això és la història d'en Abregón,

és a dir, en Abregón per més que sigui multimillonària i pugui donar-li de tot a la seva filla neta, els diners no ho poden salvar tot. És a dir, perquè per més, vull dir, tu tindràs 72 anys i ton fill le tindrà 20 i encara està estudiant la carrera.

I el teu fill et necessita amb 18, amb 20 i amb 25. O sigui que jo entenc que ens pot passar alguna cosa a qualsevol edat, però jo crec que tenir 52 és tard. Per ella i per un home, per qualsevol i és perillós

per l'embaràs i a més és una qüestió que també a Hollywood és que aquesta persona no ha pogut ser mare perquè si no és la seva carrera s'hagués vist compromesa, mira, Hilary Swank si hagués sigut mare en vez de tindre un èxit 100 hagués tingut un èxit 90, que a vegades l'ambició també la portem posada a vegades ho volem tot. Ho volem tot. I arriba un punt que esta senyora de dir, no seré la més exitosa de la història, seré la de sota i tinc el fill a l'hora que em toca. També és una opció. A vegades ens deixem arrossegar per l'ambició.

Totalment. Dos quarts d'una del migdia, amb la Rebeca Rodríguez i el Joan Callarissa, recta final d'aquesta jugular. Arriba el moment Bonoloto, de seguida l'Enigma Criminal. Abans, però, fa una estona m'han entrevistat Tricicle. Hem tornat a juntar per un dia el Carles Sanz, el Paco Mir i el Joan Gràcia. Doncs bé, per tots els oients que han sentit aquesta entrevista, sortegem 5 entrades dobles per veure l'espectacle a Manbats del Carles Sanz, dissabte 7 de novembre a les 8 del vespre al Teatre Poliorama. Les entrades seran pels 5 primers oients que enviïn un correu ara mateixa suplementa arroba catradio.cat amb nom, cognom, telèfon i DNI suplementa arroba catradio.cat nom, cognom, telèfon i DNI 5 entrades dobles per veure el Carles Sanz a Manbats. Podeu recuperar la conversa sencera. Amb tricicle a catradio.cat barra el suplement. L'enigma criminal avui deia així.

Enigmes Criminals. El més habitual és que dels casinos en surtin persones arruïnades. Però en aquest, cada dia, surt un cadàver per la porta. Què ha passat?

Què ha passat? Ens acompanya l'Ismael Ibrahimi, que és el nostre escenari en pràctica. Isma, què tal? Bon dia.

Bon dia. Doncs mira, a la guanyadora està la Montserrat Robera Solsona i ella ha respost dient que cada dia surt un cadàver per la porta, però ningú no ha dit que sigui un cadàver diferent. El propietari ha contractat un actor que es fa passar per mort i que cada matí es tret de l'edifici dins d'un taubut. Mentrestant, els clients convençuts que hi ha un assassí aposten fortunes intentant adivinar qui serà la pròxima víctima.

Montserrat, Rovira i Solsona amb aquest cervell privilegiat que s'ha inventat aquesta solució a l'enigma criminal d'avui, força original. Què s'emporta la Montserrat, Ismael? Doncs bé, de premi s'emporta quatre

entrades per visitar la Sagrada Família.

Quatre entrades per visitar la Sagrada Família. Hi heu estat, a dins o no?

Sí. A més, fa poc, eh? Vaig anar amb la família, molt recomanable. Jo a fora, i et vaig trobar tu. Com el papa, no?

Escoltem, la setmana que vem d'on és festa? Que vull anar al Mirafestival, que és lo nou sonar de Barcelona. No, no tens festa. No tinc festa, o sigui, vindré aquí d'en Palma. Però què és això de fer-ho així en directe? No, clar, és que era una forma de fer pressió, a veure si podia anar al Mirafestival.

Gràcies, Isma. Fem una pausa i de seguida Pep Noguer.