Què hem de menjar per prevenir el càncer?

El No. suplement amb Roger Escapa.

5 minuts per arribar a 3 quarts d'una del migdia.

Pep Nogué aboni valora Y felicita Roger Escapa, perquè és que m'acaba d'arribar aquí a última hora. Roger Escapa presentarà, serà el 9 presentador Saber,

y así que dius Ostres. No, no, no, no agradaria que no, perquè és impossible superar el llegat que deixa Jordi Hurtado. I Imagina't, fins als 180 anys allà i fins on jo, fins on jo sé portador, li queda corda per estona, acaben d'explicar i li han de preguntar:

aquest nínxol és coma estigui així, seria interessant.

Seria interessant el mires de tant en tant els americans.

No, no, no arribo a l'ordre. Esta, jo estic fent altres històries,

però d'Iberia, el concursant. No, no, no, perquè a mi m'agrada. No, a mi m'agrada més el concurs de Llucià Ferrer, perquè aquella resposta sí que me la seva. Atrapa'm, si pots els avariada. A vegades passa que no en saps ni una mica el nivell és és Hleb, així ho haurien de fer un sever i gastronòmic. Mira que ens en sortiríem. Y el PSC. La pregunta important que dinarà és a buy.

Doncs, mira, avui farem atenció i farem un trinxat de patata i cou i després fem un escabetx. En aquest cas, avui fem unes cabells de bacallà. Així farem, farem una mica de re, una mica de mar i muntanya. Però és que avui tinc tantes ganes de menjar.

Trinxat ho és molt, molt, molt a l'estudi ho fan

que sigui amb el cap. Per tant, crec que aproven el menor, cosa que no sempre passaria.

Guanyo Penseu que el trinxat i a una mica, una mica de cansalada. E vull dir que molt poqueta, molt poqueta, que ja sabem que la cansalada i segons quins productes s'han de menjar es poden menjar, però sempre amb moderació.

Avui amb el PSG parlem de l'alimentació per la prevenció del càncer. Un de cada 2 homes i una de cada 3 dones tindran càncer al llarg de la seva vida. La paraula càncer ja no fa tanta por com dècades enrere. Però és evident que encara queda molt camp per córrer, molta recerca i molta investigació per davant. Sabem de sobres que l'alimentació i els hàbits de vida tenen un paper decisiu per reduir el risc de tenir-ne. És per això que avui El suplement hem convidat -la Marta Kroos és investigadora de l'Institut Català d'Oncologia, que té el mercat Bon dia a dia-que és important explicar i deixar molt clar que no existeix una dieta antiga càncer, ni per cobrar-la ni per prevenir del tot, del tot, del tot. El que sí que existeix és una alimentació per ajudar d'alguna manera que aquest risc que es disminueixi un palet exacte.

No es tracta de buscar un aliment antic càncer, perquè no existeix, com es dit, i és el conjunt de la nostra dieta que ens pot ajudar i alhora que, com deia, no són factors de risc o factors protectors, però el que ens ajuden a prevenir malalties que són complexes i que, per tant, hi ha molts factors.

Al darrere, més els hàbits que ja coneixem: el tabac, l'esport, el sedentarisme, quins hàbits més no són del tot correctes pel que fa a l'alimentació.

Pel que fa a l'alimentació, el que hem de fer és consumir bàsicament una mica de tot i variat -aquest és el problema principal -i consumir sobretot, a deixar davant d'aquests aliments ultraprocessats. No estaven molt acostumats, una mica més en el passat, que tenia disponible el que tenies allà, tenies el CRAM. M'anava a escollir. Es menjaven i consumien producte fresc, producte de temporada i ara cada vegada més productes ultraprocessats, que és aquest producte que és més perjudicial i és fàcil d'apropa. No tens temps de cuinar. Exacta que aquesta vida accelerada que portem tots plegats, ens va molt bé treure qualsevol cosa que ja estan preparades, que el parlament germà i a córrer, que tens en compte tot Noguer.

Home, miri, jo és que això que diu, recordo que aquesta setmana m'ha sortit un post que jo he quedat espantat: el deure de que, com com ha canviat la cistella en els últims 30 anys, no és a dir Torrelles, fa 30 anys, que la cistella de la compra durant un mes hi havia 7 o 8 caixes de verdures, hi havia una caixeta i mitja de de llaunes, de conserves, etcètera, etcètera. I ara la que les les 7 o 8 caixes de verdures a moltes famílies s'han transformat en una caixa i mitja. I en canvi, el tema dels ultraprocessats apujat una bestialitat. De, fet, només s'ha de veure en les prestatgeries de supermercats com ha anat canviant, no és a dir a la quarta cinquena gamma. I tots aquests productes han pujat molt. Els últims, ja no dic 35, no et dic 10 anys, és una una bestiesa, i clar quan parlem de ultraprocessats. Marta ha parlat de que molts d'aquests productes porten sucres amagats en i mort en greixos saturats, que crec que aquesta és una de les 2 coses que són més perillosos. No de totes. Va més enllà de, diguem-ne, de de aromatitzats dividida

i de colorants i coses que S'està sí, sí, òbviament, a part de conservants, colorants, additius i tot el que vulguis afegir, la gran quantitat de greixos, dels, dels no saludables i de sucres afegits. Això és un problema important.

Miri, és que estem començant a menjar una mica millor, Nogué o no,

a veure, crec que les persones cada vegada tenim més tendència o més sensibilitat a menjar millor. Per exemple, jo ara t'he dit: em menjaré un trinxat, hi haurà una mica de cansalada. Clar, jo crec que una de les coses que hem de tenir en compte és que ni tot és blanc ni tot és negre. I amb aquest món, diguem-ne, que vivim avui en dia, en el qual, per exemple, les xarxes socials fan que a vegades es es, es, soterrar, diguin sentències, no, n'estic fart de veure. I jo crec que aquí una de les coses que hem de fer, Roger i Marta, és començar a desmuntar mites, perquè sentenciar amb coses que dius Ei, hi han entre el blanc i el negre hi ha moltes ganes de grisos, per exemple, i jo dic cansalada, i no és el mateix, una cansalada que només hi ha sal i pebre i que està curada d'una forma natural, a una cansalada d'un port X, perquè, clar, ja hi ha ja que ara ens de bona qualitat i que ara ajuda a qualitat diferent, en el qual aquella cansalada hi ha un fum, hi ha uns additius, tal com deia ara la Marta, hi ha uns sucres, etcètera, etcètera. I una cosa és la quantitat que mengem i l'altra la qualitat d'allò que menjar. No és dir: tu menja 50 grams d'una cansalada, tal com deia jo ara, bona d'un porc, boca d'un porc a pasturar, serà una cosa i 50 grams de cansalada que serà una altra. Per tant, ni blanc ni negre, no gamma de grisos i sobretot, aquest sentit comú que hem d'anar agafant cadascú que tenim i que tots volem viure molts anys i volem estar molt bé i volem viure amb salut.

No, per exemple, coses concretes que ara comentava. També al voltant d'aquests tòpics. L'error socarrat. Què passa amb l'error Sucarrat?

cèl, proves, Sucarrat és el mateix que passa amb la carn a la brasa i amb el pa torrat? no, sí que, certament, amb aquest tipus de coccions s'eliminen, se'ls allibera una sèrie de productes que són carcinomes, Jeans, com, per exemple, és el benzopirè, que ens sona tan bé perquè està en l'aire que respirem dels cotxes, ho està en el tabac, quan altres components. I això, certament, és un tòxic. I és que si no, gent que passa que si un dia vas a fer una barbacoa amb uns amics, no passa re, si un dia la Torrassa crema, no passa re, és el tema. que sigui una cosa ocasional, que sigui una cosa puntual. Però més enllà d'això, no cal alarmar mai.

Vida y yo y perduda, Roger miri, és que ara em va convenir l'únic que he parlat, de la brasa, per exemple. Suposo que us heu donat compte de que ara, quan es parla ara, s'ha posat molt de moda els últims anys, no les brases, a dir ara fins i tot a restaurants, a ciutats com Barcelona. Trobes que hi ha molts llocs on fan carn a la brasa, fan Xuetong. No, per exemple. I clar, parlem de la brasa i la demonitzem. Però si us heu donat compte, Avui en dia s'ha posat molt de moda a certs llocs on la, la, el xiulet o el que es fa a la brasa es fan flama. I clar, no és el mateix fer-ho amb una brasa en el qual no hi ha flama que coure a aquell xiulet. On amb flama, que és el que és, és molt diferent.

No marcar Si és diferent. I ara també carn vermella, consum ocasional, com deia abans, tampoc no cal fer-ho cada setmana, però si ho fas una vegada de tant en tant,

tampoc no hi ha problema fent-nos una llista d'aquests aliments que a vegades ens costa incorporar a la dieta i que des d'un punt de vista saludable, per la prevenció, són tan bons i tan necessaris.

I, de, fet, no és, no és tan complicat, perquè són aliments que tenim disponibles i que els que els menjaven a dia a dia i que els trobem a qualsevol supermercat qualsevol, a qualsevol pagès de del mercat, aquí és un tema de proporcions, també de menjar variat. Mira, una cosa que ja fa temps que tenim disponible, que és una mena de guia que ens ajuda realment per per entendre com hauríem de menjar, és aquest plat saludable que van que van explicar-nos la gent de la Universitat de Harvard fa molt de temps, que, bàsicament, el que diu és la meitat del teu plat i, a més, és molt visual. Han de ser fruites i verdures. Verdures com més variades, millor, fruites, com més colors, millor. I aquí posa les que vulguis de cara a prevenció del càncer. Van molt bé totes aquelles que tenen propietats antiinflamatòries. No estem parlant de florits vermells, parlem de pomes, parlem de mongeta, de mongetes de bròquil, tota una sèrie de fruites i verdures que segur que tots plegats les consumim: la carbassa, el carbassó, etcètera. Després, una quarta part del teu plat han de ser fibres, fibres de integrals, a ser pasta integral integral, també pa integral, quinoa, tot aquest tipus de coses. I una altra quarta part del teu plat ha de ser proteïna saludable. Proteïna saludable n'hi ha molta i molt bona. Tenim l'ou, que és una font de proteïna boníssima, tenim les llegums, tenim els fruit secs, tenim el peix, tenim, tenim la Carme Graham, tenim, tenim moltes opcions i moltes coses, i ho tenim tot a l'abast. No estem dient de fer res especial, estem dient només de combinar les coses com toca i de menjar la proporció catal.

Els posés l'etiqueta de posar l'etiqueta d'aliments protectors.

Alguns d'aquí, Si ens ajuden, reglament a prevenir. Sabem, pels estudis que fem per a aquests estudis epidemiològics grans en poblacions grans, que hi ha consum de determinats aliments que són rics en polifenols amb fibra, en fibra bona, en greixos bons, que cada any, abans que tot això, ens ajuden, ens protegeixen de cara de cara a determinades malalties. No veure quants cafès prens al dia, doncs, mira,

només en faig 2 al matí. a dir: jo, jo sóc d'aquells que faig un cafè americà de filtre, és a dir, a mi m'agrada al matí sentir l'olor del cafè com es va fent. I sota aquests que faig un cafè americà de filtre, que me'l vaig poder anar al matí, mentre els 20 cap a Barcelona, diguem-ne que són 2 cafès, podríem dir: d'abast: bé, vaig bé si vas al matí a quarts de 7 del matí, ha faig.

Si no hi posa ni sucre ni cap altra cosa, encara millor. Perquè, de, fet, sí que sabem, aviat tenim alguns estudis que ens diuen que, realment, el que sembla que és un factor protector per a determinats càncers, concretament, per exemple, amb càncer d'endometri, que és un tumor en andanes, sabem que té aquesta protecció i, a més, a més, he fet estudis, estudis grans, i no és l'únic. I realment, això ens ajuda a donar aquests missatges. No, però sí que és important saber que el que fer és el cafè per si, això el que té determinats compostos que són bons. Ara, si la recomanació seria 2, 3 cafès al dia, Aquí anem bé, ara, sí, tocava de cafè i afegeix les 2 terrasses de sucre, més una mica de llet condensada, més una de pòsters perquè la Mare de Déu i el trosset de xocolata.

I llavors l'efecte del cafè, ja se'ns ha demanat lo aplicar.

Si més, no, sí, sí, jo el cafè americà, precisament el faig, perquè no hi poso sucre. Porque aquí una cosa que m'agradaria que la Mare de Déu cometés, i és que, per, exemple, hi ha molta gent que diu: no, jo sucre, no, però llavors va tot el dia, a partir d'aquests, adulterar edulcorants químics que, per una banda, jo no sé si són tan saludables com semblen. Per una banda, més que tot per l 'pel que són i després pel que pugui generar. Perquè, clar, jo també, jo no sé si, per exemple, si el meu cos li poso que una cosa que no és sucre, que d'un acord, no, però que el meu cervell l'interpreta com un edulcorant, com el sucre. Això són bons o ho és millor, ja que re de sucres ni edulcorants.

La recomanació seria: arrest de sucres ni edulcorants, edulcorant no és bona, tampoc les. Per tant, ja sabem, ja hi ha estudis que ens diuen que no, que no ho és, debò l'Adif. La diferència, segurament, és per posar, per endolcir, y amb la mateixa cosa posa molta menys quantitat d'un adult 40 de sucre que de sucre normal. Però si poses una mica molt poquets sucre i que sigui sucre que sigui molt refinat, és molt millor que qualsevol altre edulcorant

i amb el qual, per, exemple, això que la gent ja sabem que sigui més dolent. Però així com la generació dels meus pares, culturalment és els àpats a vegades amb una copeta de vi o amb un quinto de cervesa, tinc la sensació que la generació que al darrere del consum del qual no és tant com per acompanyar els altres, sinó que quan consumeix, el qual ho fa a vegades a l'engròs amb entenc que tot 10,

ser dolent, hi és pitjor, pitjor, pitjor és tot. Diguem-ne a veure amb la recomanació de cara a la prevenció del càncer, és així de fàcil i clar. Si la qual no, no no té re, debò diguem-ne. De cara a la prevenció del càncer,

sí que és veritat aquell mite d'aquella senyora que va viure 115 anys i que es feia una escopeta de nis

de no sé quan perdoni, sinó en tot cas aniria malbé, seria l'única cosa que ens salvaria una mica. La història de Gràcia de cara a la prevenció del càncer és zero i de, fet, per exemple, amb càncer de mama, sabem que és un factor clarament reconegut com un factor de risc. Sí que en aquest cas, fora no. Llavors sí que és veritat que hi ha alguns estudis que ens diuen que de cara a malaltia cardiovascular, per exemple, hi ha certa protecció del consum de vi, però ha de ser consum d'aquest tipus del i no d'una altra i a partir d'unes edats determinades. 6, les proteccions es veuen amb gent que consumeix a partir dels 55, 60, etcètera, etcètera, sinó que cal començar a consumir ara per protegir-nos d'aquestes malalties quan siguem grans. Però ha decidit que aquest tipus del qual, en aquest grup concret, la recomanació general és no. I això és perquè el vi té uns compostos que se'n diuen polifenols, que són protectors per aquest tipus de malalties. Ara, aquest tipus de components no s'han vist que protegeixin d'altres malalties, com per exemple el càncer. De cara al càncer, la prevenció et diu que el consum d'alcohol a mida

i ara més que mai, és dir que aquesta setmana que ve, dilluns, dimarts i dimecres hi haurà la Barcelona Wii, no és allò de Dios. Evidentment, estem en un lloc on es fa dir, on es fa d'escumosos, i el que potser sí que hauríem de fer és ara que parlem de prevenció, no és escoltar, eduquem també, eduquem nosaltres mateixos i eduquem a la societat, en el que, si tu vols veure una copa del que sigui, que sigui una còpia i que sigui bo, és a dir allò que que que em mata algunes famílies de petit, que quan tu menjava sempre hi havia a l'ampolla de vi i l'aigua, o la La Graciosa o l'aigua de gas, no a l'aigua amb gas a la taula, i que ja era de consum, a veure el qual jo recordo que una frase del títol droga, que sempre diu que quan es té 7, s'ha de beure aigua al vi, no és per veure. Quan no el qualsevol d'aquestes, llavors l'hem de veure amb l'estratègia empresarial de Sain Pep Nogué.

Marta Crous, investigadora de l'Institut Català d'Oncologia

agressiva, tots 2 arbres. Gràcies a vosaltres.