
Què hi ha darrere de l'èxit del videojoc GTA VI?
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
El Suplement, amb Roger Escapa. Yo me voy a dar de baja del ABC. Me apostaba, digo, pero ¿cómo honro mejor a mi padre? Ahora seguro. Yo le honro mejor si me doy de baja, porque mi padre no podría entender que usted escribiera en el ABC. Ahora sí va en serio.
A ver, esa niña, joder, que tiene derecho a hablar. Que todos vosotros sois muy feos, joder. Me tendrán que echar a tiros.
La Semana Tràgica.
A Londres ja ens esperen un diumenge més el Ion Sindreu, és editor d'Economia Global a Reuters Breaking Views, i el Toni Rodón, que és doctor europeu en Ciències Polítiques i professor de la UPF. Hola, Toni, bon dia. Bon dia, bona hora, què tal? Ion, com estàs? Bé, com sempre. Avui disposats a parlar d'un dels esdeveniments d'aquesta setmana pels amants dels videojocs, que ha estat el llançament aquest dijous del gran Zeph Auto 6, GTA 6. Pels profans en la matèria, pels qui aquest dijous va ser un dia normal, sapigueu que aquest llançament és un fenomen de tal magnitud que els més fanàtics, i no en són pocs, s'han demanat el dia lliure a la feina per jugar, jugar i tornar a jugar, especialment aquest divendres. Avui, la setmana tràgica, intentem esbrinar l'èxit d'aquest videojoc i, sobretot, el negoci que genera amb el Ion Sindreu i el Toni Rodon, que jo, sense saber-ho, si hagués d'apostar, diria que sí, que són de videojocs a la vida. Toni. Bé, el que passa que a mi
m'ha agafat a contrapeu aquesta sortida, escapa, perquè jo tinc un videojoc al món real, que és més interessant, que es diu el videojoc del 29N. Per tant, m'he d'esperar, però sí, sí, a casa hem jugat.
Estàs desenvolupant un videojoc del 29N? No, no, no,
estic gaudint del videojoc del 29N.
Ah, perquè en el GTA VI, el tema del debat del Pedro Sánchez, com sortiria? Seria una pallissa amb bat de béisbol o?
És interessant perquè, de fet, potser això els oients no ho saben, però en el GTA, com que és un joc que és una espècie de monstre gegantí, l'altre dia vaig aprendre que tu jugant, fins i tot, ja pots escoltar podcast i la ràdio dins del joc. Sí, no hi havia jugat mai, no hi havia jugat mai al GTA, tu. Jo hi havia jugat un parell de vegades, però fa bastants anys, no?
Jo havia jugat a l'1, no sé si teniu consciència del. Que era un joc molt cutre, que es veia tot amb perspectiva genital, es veia tot com per satèl·lit. I jo després recordo haver jugat també un altre, que era el Sant Andreas, i que això sí que es podia fer, això que tu deies, Rodón. És més, recordo que hi havia, perquè jo sempre, tots els jocs que he jugat, he jugat per PC, i recordo que hi havia una carteta que tu podies anar i podies posar el teu contingut de ràdio. Llavors, jo recordo que en aquell moment em baixava de Catalunya Ràdio l'Alguna Pregunta Més, us en recordeu, de quan era secció de ràdio? Sí. I el posava allà, i llavors sempre que jo. Clar, el joc s'estracta sobretot de robar cotxes, sempre que anaves i robaves un cotxe i posaves la ràdio, sortia això, el Carles Capdevila fent alguna pregunta més.
Mític i legendari, efectivament.
És que hauries de fer una secció només pel GTA. També m'ha agradat molt.
No m'hi trobaria gens còmode, la veritat. Tu no ets d'això, eh? No gaire. T'he de dir que a casa van ser molt taxatius els meus pares amb el tema dels videojocs, que vaig tenir la Playstation, la PC One, en aquell moment, i la Game Boy i la Game Boy Color, però allà em vaig quedar. I tampoc m'hi vaig aficionar gaire. Recordo haver passat temporada jugant al Need for Speed de cotxes, de carreres, I no gaire, el GTA no he jugat en ma vida, i vull que m'expliqueu, sisplau, per què aquest fenomen,
per què té tant èxit. Jo he de dir una cosa, que jo, que sí que havia jugat a un dels GTAs, no seguia mai l'argument, eh? Perquè, és a dir, ja se suposa que hi ha un argument de que tu ets com una mena de criminal i no sé què, que entenc que és el mateix a cada versió del joc, incluent aquesta darrera, i jo no ho seguia mai. Perquè, clar, és un joc en què tu. Hi ha com una ciutat sencera, no? Llavors tu podies anar per allà i fer el que volies. No havies de seguir el que et deia el joc que havies de fer. Llavors tu podies això. Recordo que jo el que sempre feia era agafar un cotxe i me n'anava a una mena d'aeroport que hi havia i podies agafar avions i de tot. Llavors he de dir que no tinc molta. Consciència de què es fa realment en el joc. Però entenc que l'èxit ve d'això, és a dir, d'una combinació com de hi havia com una mena d'humor negre, de jugar com si fossis un criminal, i també llibertat de tu poder passar de tot i anar per allà fent el burro. Per tant, jo entenc que això en el seu dia era revolucionari. Fins a quin punt és revolucionari avui en dia? Això és una bona pregunta. Llavors hauran de dir els que hi juguin si realment aquesta nova versió eleva el tema o no.
Però de revolucionari és evident que ho és perquè mai n'havien parlat tant com fins ara, ni mai havia aixecat tanta expectació, ni havia generat el volum de negoci que genera aquest joc.
Estem parlant de gairebé 4.000 milions de dòlars, just després que surti el joc. Per tenir una noció de les coses. Els grans blockbusters de Hollywood, si arriben a 2.000, no sé si n'hi ha hagut més, això ajustat per inflació hauríem de veure, però que hagin passat de 2.000 no n'hi ha hagut gaires, potser 4 blockbusters a la història. Per tant, estem parlant d'un negoci que doble els èxits més brutals de Hollywood, del cinema.
Toni, tu com t'ho expliques? Per què funciona tant i per què enganxa tantíssima gent? I per què tens tantes ganes de jugar i tu també?
Sí, jo de fet, abans d'explicar-ho escapa, ja et contesto. No sé si has vist un vídeo que corre per internet de la Paula Amalia que ha penjat el Dani de la Orden jugant al GTA.
No sé qui és ningú d'aquestes persones.
Doncs ja te'l cito jo, el Dani de la Orden és el director del director i de la casa nostra, entre altres històries. I la Paula Amalia és actriu i a més a més som parella. I crec que el Dani, això vol dir que ahir no vas sentir el suplement, John, et pico la closca, perquè vas ser convidat, vas ser convidat, vull dir que te'l vas perdre, el pots recuperar a la carta.
Tu no saps els merders que tinc jo. No ens desviem, un segon. De nens amb virus. Sí, sí, deixem-ho estar.
Què passa? Què ha passat amb aquest vídeo, Toni?
No, no, res, res. Jo reclamo més vídeos de gent famosa jugant, sobretot perquè em permet veure el menjador de casa seva, que és una cosa que m'agrada molt. I com reaccionava la Paula? Què estava fent? Va en un cotxe i de cop hi ha un accident al cotxe del costat. Al cotxe, que és una mena de pick-up, se li envà de la carretera i fa un crit i diu unes quantes, no sé si paraulotes, però exabruptes. I bé, ja està, aquí s'acaba el vídeo. Bé, a veure, és que en el fons el GTA, una mica per situar els oients, és un joc, un tipus de joc que es diu un joc d'acció d'aventura de món obert. Bàsicament tu tens un personatge, que, en certa manera, aterra dintre d'aquest món obert, un món obert sandbox, que a vegades se li diu de forma tècnica, i tu pots fer essencialment dues coses, per simplificar-ho molt. Una primera és seguir una historieta, i que, per tant, allò de forma lineal has d'anar fent coses, i segona, fer moltes altres coses, que són historietes a banda, però que no necessàriament et porten a la finalització del joc, sinó que simplement les vas completant. L'èxit del joc, com sempre, aquestes qüestions són un cert misteri i segurament hi ha molts factors al darrere. Alguns ho posen, i això és una explicació que a mi m'ha interessat bastant, en la capacitat de combinar bé aquesta linealitat amb el fet de voler que es faci el que un vol, és a dir, no seguir una història estructurada, i a més a més amb components surreals i de violència en certa manera gratuïta que pots anar fent a mesura que avances. I tot i que els jocs, i això ens ho explicarà més ben en Jon, costa molt en desenvolupar, tant de temps com de diners, és veritat que el GTA ha tingut la sort o l'encert d'en certa manera avançar-se en molts dels esdeveniments que han passat. Per exemple, els primers GTAs feien molta referència a qüestions avalades com el tema de la guerra del terrorisme en el seu dia, a principis dels 2000, després tenies personatges que el que intentaven fer era enriquir-se i era com una mena de sàtira al món capitalista americà i és veritat que en aquest últim GTA la cosa és una mica més modesta perquè els personatges, que són dos, la Lucía Caminos i el Jason Duvall, així com abans el que volien fer eren coses molt grandiloquents, aquesta vegada només desitgen una casa per la seva família. I deixar enrere els deutes, perquè potser algú diria que el món s'ha tornat més surrealista que el propi joc. En tot cas, jo posaria una mica aquí els factors, que és un món superrealista a nivell de gràfics, amb molta jugabilitat, i que permet, doncs això, passar hores i hores enganxat a la pantalla.
Toni, ara ja és una pregunta psicològica a tu personalment. Quina mena de plaer et provoca, tu com a jugador, Estar dins del videojoc i això, poder cometre vehicles, provocar pallisses, robar cotxes, entrar a establiments i emportar-te el que et doni la gana. És a dir, aquest sentiment d'addicció, de tinc ganes de passar-hi més hores, de gent que a la sortida es demani festa a la feina, que és tan generalitzat, vull dir, no és un cas concret, vull dir que hi ha hagut aquí uns percentatges altíssims de gent que ha demanat fer festa aquest divendres. Què sents quan hi jugues i per què és addictiu?
Mira, de fet, el govern australià, escapa, va fins i tot enviar una guia, o el síndic de greuges de l'ombudsman del govern australià, per explicar als australians com havien de demanar festa, evidentment no pagada, per jugar al GTA. Imagina't si hi ha transcendit. Per què ens agrada tot això? Doncs el cert és que els estudis en psicologia que tenim, que se n'han fet molts amb els videojocs, no tenen una resposta clara. Molts d'ells apunten a aquesta idea que ens permet, com a éssers humans que tenim molta imaginació, atreure una part dels nostres sentiments més íntims, més profuns, a vegades violents, i que els traslladem, en certa manera, a la pantalla. De fet, ja. És a dir,
si tu estàs enfadat amb el teu cap, perquè penses que és un cap gros, et desfugues jugant al videojoc, no? Correcte. I allà alimentes tot el que no tens el valor de perquè et jugaries el lloc de feina, de fer-ho a la cara.
Correcte. A banda de ser una cosa de pur entreteniment i de passar el temps i que ajuda el cervell a desconnectar i, per tant, va bé que no sempre estiguem fent el mateix, sí, és com una mena de vàlvula d'escapament. De fet, he trobat un estudi molt interessant que el que ens ve a dir és, no només amb el GTA, sinó amb els videojocs en general, que a mesura que els videojocs es fan més realistes i, de fet, els oients que ho vulguin poden entrar a les xarxes o a qualsevol lloc a veure el GTA actual, que és una cosa espectacular del realisme que té, cada vegada s'han tornat menys violents o acceptem menys la violència.
Per què? Jo ho entenc, eh? Jo amb els jocs antics que tenien gràfics dolents resultava molt més graciós anar a un bat de beisbol i plam, no? Ara, clar, és que s'assembla massa. Ara ja no fa gràcia, fa por. Ja, clar, clar, clar.
Ostres, és interessant això que dius, eh? Perquè, clar, estava tot tan pixelat que estava molt allunyat de la realitat.
Recordeu que quan nosaltres érem adolescents hi havia un joc que la llegenda popular, no sé si era veritat, deia que l'havien prohibit. Era un joc que es deia Carmageddon. Era un joc que tu, era com el GTA una mica, però que bàsicament et donaven punts per atropellar gent. Llavors, si tu atropellaves gent en situació de vulnerabilitat, per exemple, et donaven més punts. Llavors, clar, això, evidentment ho van prohibir perquè pensaven que era una animalada, però si tu hi jugaves feia molt de riure. Per què? Perquè els gràfics eren lamentables. Clar, si això tu ara ho fessis amb realisme, seria horrorós. Llavors, clar, aquí realment el tema canvia.
Clar, de fet, per això, aquesta és una de les meves hipòtesis de per què tots aquests jocs indis o jocs amb uns gràfics més a l'antiga estan tenint també èxit, a vegades amb. Una segona vida, una segona vida.
No, no, no, segona vida no, és un O sigui, és el primer mateix. Sí, sí, el boom ara mateix és dels jocs indie. I fins i tot, a veure, els jocs que més estan triomfant, és que això s'ha d'explicar, perquè quan diem això del GTA VI, a vegades potser l'OIEN es quedarà amb la idea que la indústria del videojoc està en un moment d'èxit absolut, i no és així, eh?, De fet, si mireu a les accions del desenvolupador del GTA VI, Take-Two, han anat força malament i segueixen anant força malament. Veurem el dilluns, però entenc que el dilluns remuntaran, però no han anat bé. Per què? Doncs, home, perquè, clar, sí, és veritat, aquí aquests videojocs poden generar moltíssims milers de milions de dòlars, però és que cada vegada costen més diners. Llavors aquí hi ha una pregunta de fins a quin punt aquests videojocs són rendibles. De fet, hi ha molts estudis, com per exemple BioWare, històrics, que han tancat darrerament. I molts dubtes respecte si aquest model del que se'n diu el videojoc AAA, la superproducció, surt a compte. De fet, la idea una mica als mercats ara mateix és que per tu tenir èxit has de ser el que se'n diu un forever title. I un forever title vol dir que són aquests jocs que sempre segueixen sent jugats. Perquè si tu mires a quins jocs els jugadors es passen anys i anys i anys, sobretot jugant amb amics,
multijugador, jugant-hi, i el que és important, adquirint el que se'n diuen microtransaccions, és a dir, pagant per adquirir millores, objectes virtuals, el que sigui, són jocs més aviat antics. Analistes de Jefferies estimaven que els usuaris continuen pagant, per exemple, uns 600 milions de dòlars anuals al Gran Tefauto Online, és a dir, a l'anterior versió del GTA V. Llavors, la idea aquí és que aquest GTA VI, més o menys la meitat dels beneficis futurs per aquesta. S'ha de generar no amb les vendes, sinó amb aquesta futura versió online que es diu que arribarà. I això vol dir que no només s'ha de generar hype i s'ha de vendre molt, sinó que la gent s'hi ha d'acabar enganxant. I això és un impacte cultural que el videojoc ha de tenir que no està clar com s'aconsegueix. És a dir, no hi ha una fórmula per. Per aconseguir que el teu joc sigui això. I el que és curiós és que a l'hora que està passant això, com dic, hi ha un boom del videojoc barat, el videojoc indie, el videojoc que, diguem, el fan, doncs, unes quantes persones, com eren al seu dia, els petits jocs que jo, de fet, hi segueixo jugant, coses com Monkey Island, si el recordeu, aquest tipus de coses tenen com una segona sens, i el que estem veient, a més a més, i aquí l'any passat jo crec que va ser el moment.
Que una mica la gent es va quedar estorada i ha canviat la visió del mercat, va ser l'èxit d'un joc que es va dir, no sé si tu ja has jugat Toni o l'has vist, que es diu Claire Obscure Expedition 33, que és un joc que el van fer, com diu el títol, 33 persones, 33 desenvolupadors, i parlem d'un joc que també té, és el que se'n diu un joc de rol estil japonès, que sembla una superproducció, però la van fer només 33 persones. I un altre joc, també, sembla una superproducció, la van fer només unes 500 persones, Baldur's Gate 3, també un èxit pel seu desenvolupador, l'Arian. Per tant, estem veient que fora dels grans estudis hi ha gent que pot fer jocs de gran èxit que semblen superproduccions amb costos molt reduïts. Llavors, la pregunta en el mercat és si el GTA VI és l'últim, eh? És l'últim gran èxit d'aquesta gran superproducció. Toni.
No, no, és que, ens agradi o no, escapa, els videojocs, potser a banda del futbol, que seria l'altre gran reducte, també, són el principal producte de cultura popular i de masses que hi ha actualment arreu del món, i això, evidentment, es nota.
Mira, de fet, en aquesta campanya electoral, tu que ho connectes tot amb el 29N aquests dies, hi ha partits polítics i campanyes que han tret el seu propi videojoc. Per exemple, Rufián ha tret el seu propi videojoc. Correcte. I què has de fer en el videojoc? Eliminar i acabar enfrontant-te a Bascal, crec. O sigui, sí. A través de A Bascal, eh? Sí, en aquest cas, sí.
En el videojoc aquest, aquest món hipotètic, no. No sé quins rivals més té, perquè no hi ha jugat, però. Catalunya no s'hi ha jugat, eh? Ha d'estudiar els micròfons del Vito Quiles, també. Ah, veus? Mira, ja t'ho sabies. Entenc també que l'habitatge no es fa assequible en aquest videojoc. No estem parlant d'una Catalunya independent progressista d'habitatge assequible, sinó de fotre-li cops a la bascal.
La campanya electoral, en aquest cas, crec que no va d'això.
Digues, Toni. La campanya pot anar del que sigui, però el videojoc podria ser el que ell volgués, no?
Sí, però el tema, per no pitar, va a posar-nos un jardí en època de campanya. No, no, és allò. L'escapament està suant, ja, Ion.
A vegades els teus somnis et delaten, jo només dic això. O sigui, quan no tens límits, és quan es veu. És igual, digues. No, no,
anava a dir que tens tota la raó. De fet, l'altre dia, esperant el tren a la R2 Nord, vaig, com que el temps d'espera és infinit, vaig veure una persona jugant al Tetris. I de fet, el Tetris encara és el joc més venut de la història. I després vindria, això evidentment depèn de les estadístiques, el Minecraft. Que també se n'ha fet una peli, etc. És a dir, són jocs que si tu te'ls mires no són precisament espectacularment elaborats a nivell gràfic. Per tant, correcte, hi ha un retorn una mica en aquests orígens. Després, però, a mi m'agradaria treure un altre tema, que és l'impacte econòmic del GTA, que segurament això ho has sentit aquests dies, no?, No sé si, bé, no vull posar un altre jardí, però. No, endavant, digues, explica, explica. La idea, no sé si a Catalunya Ràdio algú s'ha demanat festa per jugar al GTA. Home, segur que algú sí, però també hi té tot el dret, vull dir, que facin el que vulguin, no? Correcte, molt bé, així m'agrada que defensis els drets dels treballadors. Bé, doncs.
En el cas del suplement, ningú va demanar festa divendres, també t'ho dic. Ah, d'acord.
Bé, no farem la següent pregunta. En tot cas, la idea és, quina és? Que han sortit uns quants estudis econòmics d'això, de dir que generaria fins a pèrdues de mil milions de dòlars o que la productivitat baixaria, etc. Jo no sé què en pensa en Jon, Però simplement jo vull trencar una llança en contra de totes aquestes prediccions, perquè això dona per molts titulars, però el fet que no treballis avui, és a dir, si tu avui t'agafes un dia de vacances, aquest dia de vacances l'esgotes i per tant, simplement treballaràs un altre dia. Per tant, el que hi ha és un efecte de desplaçament. Potser avui es perd productivitat o diners, però això no vol dir que en el futur no passi. Recanses l'esports demanant
pel que et doni la gana. Vull dir, estàs demanant el teu temps lliure, tu tens un dia de festa, és com si te'l vols passar estirat al sofà jugant o fent un viatge, no? Però ho dic perquè hi
havia molt d'escàndol, hi havia alguns grans debats de, oh, en quin tipus de societat ens estem convertint.
Crec que no cal que el fem. No, no, no. Ho dic perquè aquests
estudis donen titulars fàcils, el que passa que després la realitat empírica n'és una altra. Ion, per tancar, som-hi.
A veure, dues coses. La primera, com diu el Rodón, és cert, gran part d'això és gent que agafa un dia que s'hagués agafat igualment. I el que passa és que això en els economistes els segueix emprenyant perquè pensa que moltes d'aquestes estadístiques nacionals s'ajusten, sabent quins dies de festa hi haurà, llavors, si es resulta que hi ha un dia que tothom s'agafa a festa i que ningú s'ho esperava, els números surten malament, però realment és irrelevant. Però també és cert que hi ha una certa sospita, i això passa molt amb el Mundial, per exemple, que molta gent diu que està malalta i no ho està, per exemple. Entenc que d'aquí ve una mica. Ara, que això tingui un impacte macroeconòmic significatiu, no. Vaja, ho dubto molt, ho dubto molt. Jo la pregunta que tinc és, perquè jo tenia la idea, i això a mi la seva parella m'ho ha dit molt, que Rodón era un addict absolut al videojoc.
Jo també m'ho pensava, per això m'ha decebut. A mi també m'ha decebut.
Quan tu. Quan tu a Escapa ens vas dir per WhatsApp, escolta, jo vull fer aquesta secció i que vosaltres estigueu jugant al GTA VI, perquè a tu t'agrada la faràndula, això ja ho sabem. Clar, jo pensava que el Rodón deia. Jo també em pensava. Ja hi estic jugant ara.
De fet, jo vaig prometre a l'audiència una cosa que no he pogut complir, que és que avui amb vosaltres dos jugaríem en directe al GTA VI. Però ens ha fallat. Jo et vaig oferir jugar al GTA Antic. Ens ha fallat Rodón perquè jo ho havia apostat tot a ell i veig que A què jugues? Sí, exacte, a què jugues tu, Toni?
No, no, jo és que no la tinc la play nova, jo tinc la play antiga i jugo, sóc més clàssic, per exemple, aquests dies m'he estat passant el joc de Spider-Man, també vaig acabar Last of Us, que ja sé que vaig allò tard, però és que saps què passa? Que a mi aquests jocs oberts, en què tens tantes opcions, a mi m'atabalen, jo sóc una persona lineal, i per tant m'agrada jugar a aquests jocs. I després els jocs una mica de rol. Jo era un gran fan del mític Age of Empires, que de fet no fa tant hi vaig jugar. Això és l'estratègia.
Està sortint el rodón que coneixem ja. Ja s'està destapant a poc a poc. Van sortint cosetes aquí. I això és un altre, sí, com vulgueu. Jogues en parella o tens la teva petita habitació i la teva parella et dona unes estones lliures?
A veure, pensa que a Londres l'habitatge està fatal, per tant, no tenim el plaer de tenir moltes habitacions, per tant, jo demano permís quantes hores tinc per jugar, llavors.
Jogues en solitud o jugues en parella?
La Marina també hi participa? No, a vegades hem jugat al Lego Star Wars, crec que es diu, jugant d'uns, però la majoria. Ja la planyo, pobra Marina. Què fa, mentrestant? Què fa? No ho sé, perquè jo entro en el món.
Llegir, llegir. Toni Rodón, doctor Europeu en Ciències Polítiques, professor de l'UPF, Ion Sindreu, editor d'Economia Global de Reuters, Berik i Unvius. Gràcies, gràcies, gràcies. Molt interessant, avui, descriure aquest GTA VI. I quan l'hagis tastat de debò, Toni, ja ens en fas un altre extracte, si et ve de gust. Això serà d'aquí 20 anys. No, no tant. Després de les eleccions el Toni farà una bona viciada.
Sí, penseu que quan arriben les eleccions jo desaparec i d'aquí a poc espero tornar al meu món.
Us espero diumenge que ve. Una abraçada ben forta. Gràcies. La Bascal no té videojoc, de moment? De moment encara no. Tres minuts per dos quarts d'onze. Fem una pausa i després de la publicitat, qui va matar l'os cachú? Parlem amb el David Fonseca i la Fàtima Llambric.
El suplement, amb Roger Escapa.