Què hi ha de veritat en la nova pel·lícula de Spielberg, "El día de la revelación"?

El suplement, amb Roger Escapa. Són dos quarts de vuit del matí. Joan Anton Català, bon dia. Bon dia, Roger. Tres, dos, un, ja ganem!

Joan Anton Català, com estàs? Com va la vida? Molt bé, Roger, molt bé. Això és La Terra es Plana. Cada diumenge a l'hora que surt el sol al suplement mirem cap al cel per mirar d'entendre també la Terra. Parlem de ciència, parlem d'astronomia, parlem de física, parlem de química i fins i tot de tant en tant anem al cine, Joan Anton. Sí. T'agrada l'Spielberg? A veure. Quina pregunta més absurda, eh?

Sí, m'agrada les coses que fa perquè són molt espectaculars i aquesta, de la que avui parlem, m'ha agradat força, ho haig de dir. Són així.

L'última pel·lícula de Steven Spielberg, que es titula El dia de la revelació, sona d'aquesta manera. Spielberg ha tornat al cine d'alienígenes, que ha explorat tant, tantes vegades al llarg de la seva carrera, E.T., els encontres a la tercera fase, i també amb aquesta nova pel·lícula, des d'una òptica que no se centra tant en el primer contacte amb els aliens, sinó en què passa quan tenim informació sobre aquest primer contacte. Qui té dret a tenir-la? Ha de ser compartida? Qui l'ha de compartir? Doncs amb l'excusa d'aquesta nova pel·lícula, que per cert ja la podeu trobar també a les plataformes, avui el Joan Anton Català s'imagina com seria. Aquest dia de la revelació, Joan Anton. Tu, quan vas al cine a mirar una peli de ciència-ficció o que té a veure amb l'espai, la pots arribar a gaudir o estàs pensant, aquí és una llicència del director, no ha tingut en compte.

És que estem parlant de l'Spielberg, això és John Williams el que sona. És que és brutal. És que van de la mà, normalment. Però és que és increïble. Sí, jo aquesta no la trobo tant de les més espectaculars. No, no, no és de les més. Potser una mica més, Víctor? Imagínatela, imagínatela. N'hi ha de millors, què vols que em digui? Ah, sí, evidentment, sí.

Crec que aquesta melodia. No et diu res? No, no és que no em digui res, bonica, però no la recordaré.

Val, potser perquè no té. Potser el començament sí que té una. El loop, la tornada. El loop potser té més el començament, sí. No, però és preciosa. Bueno, és igual. La qüestió, la qüestió, que em preguntaves. Quina música creus que escolten els alienígenes? No, això no m'ho preguntaves. Mira, pues.

No, és a dir, el que et vull preguntar és si tu quan vas al cine a veure una peli d'alienígenes ets capaç de gaudir-la o estàs dient. Quina fumada que han fet.

Mira, quan vaig a veure una mola de contingut científic, reconec que no em puc concentrar. Estic pendent de les serrades. Aquesta no té contingut, apenas en té de contingut científic. És deixar volar la imaginació i pensar això, no? Què passaria el dia que ens expliquessin que ja han estat aquí els alienígenes i que tenim. Confirmació que això fos així. Per tant, és absoluta ciència-ficció. Sí, em va agradar, em vaig deixar anar. Per cert, Roger, tu has vist mai un objecte volant no identificat? Jo no, no he tingut aquesta sort. Perquè qualsevol cosa que veiem al cel ho podem catalogar com objecte volant no identificat. T'has de dir que jo de jove em vaig dedicar bastant, jo, bueno, m'explica algun cop, a mi m'agradava experimentar, tocar les coses, vaig ser bastant friqui en moltes coses, i una d'elles va ser aquesta, em vaig dedicar. A buscar-los.

Mira, una anècdota que he anat explicant les últimes setmanes és que el moment més àlgid de l'eclipsi que van passar plegats aquest 12 d'agost. Quan hi va haver la totalitat, que érem a les Terres de l'Ebre, al Trabocador, hi va haver un moment que vaig apartar la mirada del Sol, que estava tapat per la Lluna, i vaig dir, mira, Joan Anton, allà passa un avió. Un avió que ens espatlla aquest eclipsi tan bonic. I em vas dir, no, mira, allò és Venus. Exacte.

Vas veure un objecte volant no identificat fins que el vas identificar, fins que et vas dir que era Venus. Bueno, no, però això està bé, perquè mira, l'altre dia a l'Ossetori Fabra em ve un senyor, no, em ve un senyor i em diu, molt seriós, i em diu, escolta'm, jo fa temps vaig veure un ovni, i jo, ah, molt bé, no, no, no, però una nau, una nau, i tenia aquesta forma d'un plat volador, típica de les pel·lícules, una cosa increïble, que et digui. I li vaig dir, disculpi, vostè va veure simplement un òmni, un objecte volant no identificat, però no em faci ara dir, no em faci creure que això eren humanets verds. Ho dic perquè aquí, ara en parlarem, tot es basa en la hipòtesi que ja ens han visitat i que de fet els tenim aquí i hem tingut cadàvers, hem tingut naus, i és el dia de la revelació. Spielberg ens diu, què passaria, com seria el dia en què això s'escapi i se sàpiga que.

Efectivament, aquesta pel·lícula, aquesta última pel·lícula de Steven Spielberg, parteix d'aquesta idea que ja hem certificat i tenim proves del contacte extraterrestre i a partir d'aquí, què? El punt de la ficció de la pel·lícula és que ja sabem que existeixen, a partir d'aquí, com ens hi comportem?

Cosa que no ha passat, és el que anem. Cosa que no ha passat. Recorrem aquella frase de Carl Sagan, que ho hem dit molts cops, afirmacions extraordinàries requereixen proves extraordinàries i no en tenim prou. Cap ni una de proves d'aquestes. A més a més, les dimensions del cosmos ja et fan sospitar, Roger, que no serà, no els detectarem perquè hauran vingut i perquè aterraran aquí i perquè tindrem un cos, sinó si mai detectem vida intel·ligent allà fora, ho farem perquè rebrem un senyal, una missió. Que de manera volguda o involuntària aquella civilització hagi enviat a l'espai i que un dia nosaltres, els nostres radiotelescopis, puguin rebre, perquè això viatja a la velocitat de la llum i n'hi podria haver molts de senyals viatjant per l'univers en aquest moment, però no serà perquè ens aterri una nau amb un E.T. dins, cosa que no ha passat.

Escolta'm, Joan Anton, encara no ha passat, però com més avancem en aquesta exploració espacial, més probable és que acabem trobant vida allà fora, per tant, és un escenari.

Clar, no, però això és el que jo deia, és cert el que dius, però no serà perquè descobrirem una nau soterrada a l'Antàrtida amb un cos dins, no serà aquesta la o perquè ens aterri aquí al davant, no? Dels estudis, una nau i sortint dos individus allargats amb un ull al cap. No és aquesta la manera. La manera més probable és perquè detectarem un senyal, una emissió, perquè així la nostra tecnologia, sí, cert, cada cop és més afinada, és més bona per poder reconèixer aquests senyals.

Va, fem l'exercici i ens posem en el lloc d'aquests protagonistes. Jo és una pel·lícula que no he vist, per tant, m'has d'anar guiant, eh? El dia de la revelació de l'Spielberg. Què passarà el dia que hi hagi aquest primer contacte? Estem preparats? Hi ha una pauta a seguir?

Hi ha un protocol escrit? Hi ha un protocol a seguir, que és un protocol que té escrit la NASA, que algun cop també ho hem comentat. Ah, i la NASA, perdó, les Nacions Unides, que és més elevat que la NASA, que és un protocol que n'hem parlat algun cop, que té algunes coses escrites, que no sé si estarem a l'altura. A la pelicula no es compleixen, clarament no es compleixen aquestes coses perquè el dia de la revelació de Spielberg que és ho hem estat amagant durant molt de temps i ara se'ns escapa. Perquè el que diu aquest protocol de les Nacions Unides és que el dia que detectem un senyal i es parla d'un senyal, fixa't que no es parla d'una nau perquè no és així com els descobrirem. Que tingui origen alienígena, doncs es guardarà transparència, es mantindrà el compromís, és transparència en mitjans de comunicació i molt públic en general. No sé si estarem a l'altura d'això, i menys amb els lideratges que tenim en aquest moment en el món. Però aquest, entre moltes altres coses, això és el que diu el protocol, no s'ha complert en el cas de la película de Spielberg, ja juga ella amb això, que ho hem estat. Mentint, hem estat amagant això durant molts anys.

Escolta'm, aquests últims anys, Joan Anton, la Casa Blanca també ha començat a desclassificar documents, imatges científiques, sobrevistaments d'ovnis, perquè Donald Trump també està obsessionat com a negacionista que és amb totes aquestes teories conspiratives, per tant, més. Més carn, més peix pels taurons.

Sí, de fet ja s'havien començat a classificar fa uns anys, també en varen parlar molt, es van en aquell moment muntar grups de científics independents, la NASA va muntar un grup de científics independents de la NASA a nivell internacional que analitzessin aquests fenòmens. El resultat no va agradar a molts conspiranois perquè el resultat va ser no trobem en aquests avistaments res que ens faci sospitar que hem estat visitats. Es van classificar, es van començar a classificar, i encara avui s'està fent, aquests avistaments, que tenen molt valor, t'haig de dir, perquè no és com si jo vaig pel carrer i dic he vist un ovni, l'he fotografiat, això no té cap mena de valor. Per mi pot tenir molt valor, a nivell personal, però a nivell científic això no té cap mena de valor. Com comprovo, com he fet la foto, en quina velocitat es movia aquest objecte, en quina direcció anava, hi ha moltes dades científiques que sí que hi són aquí, sí que hi són en aquests avistaments, per tant es pot fer anàlisi a partir. I s'han fet i s'han classificat, s'estan classificant. Per exemple, hi ha una categoria que és objectes a fenòmens atmosfèrics, una altra que és globus sondes, una altra que és ferralla espacial que reentra a l'atmosfera de manera incontrolada i que té moviments incontrolats. Un altre, que s'ha creat la categoria però no s'ha classificat encara res aquí dins i que preocupa especialment, són proves de tecnologia avançada que països rivals o indústries puguin estar fent. I això als Estats Units es preocupa, òbviament, especialment. De manera que hem creat aquestes categories i s'estan classificant. I els científics ens recorden que no perquè algun d'aquests avistaments no pugui ser classificat, això hi ha. Comproba o valida la hipòtesi tan extraordinària de com és una nau amb humanets verds, que és la darrera de les explicacions que hauríem de guardar abans no haguem descartat totes les explicacions més avorrides o més mundanes que puguem tenir. Escolta'm, aquesta gran conspiranoia

sobre el tema alienígena, Joan Anton, gira entorn de l'àrea 51 nord-americana i també té un protagonisme especial a la pel·lícula d'Spielberg. Què hi ha de cert en tot el que es diu i s'ha dit sobre aquesta àrea 51? Explica'ns primer què és l'àrea 51 i després què es diu sobre ella. És molt interessant.

Mira, és una àrea reservada, militarment protegida, a l'estat de Nevada, als Estats Units, al mig del desert. Que durant molt de temps, i ara veurem per què, s'ha creat allà la història que és el lloc on els Estats Units tenen naus i cossos d'alienígenes congelats i allà s'estan fent estudis. L'àrea 51 s'ha convertit en la meca. De la conspiranoia alienígena. És on hi va gent, no poden entrar, lògicament és un territori militar, és un terreny militar que està protegit, però acampen a fora, acampen. Hi ha la tira de gent allà, estan convençuts que allà s'estan fent proves i hi ha gent que va allà a passar dies, acampats, a veure si veuen alguna cosa en el cel de nevada. I això s'ha mantingut així durant molts anys, aquesta cosa. És allà, a l'àrea 51. A més es diu, si vas a l'àrea 51 coneixem gent que ha anat i que no ha tornat. S'han creat historietes col·laterals de tot això. Què hi ha del cert? Doncs mira, crec que va ser l'any passat, o fa dos anys, crec que va ser l'any passat, Dos periodistes del Wall Street Journal publiquen un estudi d'aquests que fan els periodistes, que investiguen molt i que estan anys investigant això, que demostren que tot això ha estat, sí, una conspiranoia provocada, creada artificialment pel govern nord-americà. Quan la Guerra Freda, dècada dels 70, sobretot dècada dels 80, els Estats Units van començar a difondre informació falsa sobre el que s'estava fent realment en aquesta base, que s'estaven fent proves militars, s'estaven provant un nou avió de combat. Per despistar els espies soviètics es va crear tota aquesta cosa dels CTs i un coronel, de les forces aéreas nord-americanes va passar, va divulgar, va passar a mà fotografies falses d'objectes i de cossos als restaurants i als bars de la zona. Per crear aquesta bombolla d'il·lusió que fes que els espies soviètics diguessin, saps què, anem a espiar a un altre lloc, aquí no en traurem res. Això va ser una bomba quan va sortir aquest article, va ser una bomba, donen noms, donen testimonis, de manera que, bueno, un podria dir, ai, per què ens hem de creure aquests periodistes? Podríem canviar la frase també, no? I per què ens hem de creure una cosa que encara és molt més extraordinària? Que hi hagi alienígens congelats. És molt més extraordinari això perquè ens ho creiem. És molt més fàcil creure les coses més mundanes que tenen proves. És a dir, testimonis i proves i gent que diu com es van filtrar aquestes informacions.

Realment és un tema fascinant i que alimenta també tantes teories, no? Sí que ho és. Malauradament, no? Sí. Malauradament la ciència també està utilitzada d'una manera negligent aquí. Totalment.

La ciència, jo penso, hem comès molts pecats, també n'hem parlat molts cops, no? Un estat que aquest tema, que està com estigmatitzat, és com molt friqui, la ciència no s'hi ha volgut posar mai. És com rebrem, i com que no volem rebre, doncs mirem a un altre costat i no ens hi posem. Això ha estat un error, perquè ha fet que la bèstia es vagi fent cada cop més grossa. Avui, afortunadament, la cosa ha canviat. La posició de la ciència, Roger, és que no ens pugi la adrenalina. Tranquils, qui vulgui certificar una cosa d'aquestes, cap problema, que porti proves. I nosaltres analitzarem les proves.

Recordo la història, fa tres anys, d'aquelles famoses declaracions sota jurament d'un exagent d'intel·ligència davant d'una comissió d'investigació del Congrés dels Estats Units. On el que explicava és que el país, els Estats Units, tenien nous i cossos d'extraterrestres. Sense proves, evidentment, això que dius, però sí sota jurament d'un exagent d'intel·ligència, que evidentment anava a rebentar el sistema.

Exacte, perquè molta gent diu, és que estava sota jurament. Ja, sí, i? A veure, no serà el primer cop, no? Una història d'un procés judicial o de testimoni en què el testimoni menteix. David Grange, aquest exoficial de la intel·ligència nord-americana, que és el que va declarar això, no va poder aportar cap prova. Jo vaig assistir, amb telemàtic, evidentment, connectat per internet, vaig assistir a la comissió. I se li demanaven proves que no va poder portar-ne ni una, ni cap fotografia, ni cap document, tot i que va dir que hi havia molta gent que els tenia, però ell no en va poder aportar cap. Però la cosa és quan poc temps després se sap que aquest mateix home, aquest que ha declarat sota jurament, va fer unes declaracions dient que durant la Segona Guerra Mundial, aguanta, el Mussolini va capturar un Omni, una nau extraterrestre tripulada, i que va ser gràcies a la intervenció del Vaticà que els Estats Units van poder recuperar abans que caigués en mans de Mussolini aquesta nau. I on diu, a veure, per favor, saps? Quina credibilitat pot tenir després la declaració sota jurament d'aquest home en una comissió d'investigació dels Estats Units, on a més a més no pot aportar proves? Què pretenia aquest home? No ho sé. Òbviament hi ha uns objectius aquí, desconec quins són.

El dia de la revelació de l'Spielberg, que ha fet un ús de la ficció per donar dramatisme també a aquesta situació, i per això imagina aquest món regnat per una gran conspiració mundial. Bé, veurem si pot existir una conspiració i una teranyina d'aquesta mida.

Escolta'm, Roger, jo, mira, per acabar de provocar aquí, al final, perquè sempre em trobo gent que no hi ha manera de convence-la. De fet, mira, també, una senyora em va dir. Els convençuts, però de la teoria fosca. Clar, em diuen, els científics sempre enganyeu. I li vaig dir, senyora, doncs aquí acaba la discussió. Perquè, clar, tot el que jo li digui, vostè em dirà que menteixo. Per tant, ja està acabat, no? Mira per provocar. Tant de bo existís aquesta conspiració universal, perquè per un cop ens hauríem posat d'acord tots els països, rivals tots ells, per una cosa que és enganyar a la resta del món. Tant de bo ens poguéssim posar d'acord amb altres coses molt més importants, saps? Què vols que et digui?

Joan Anton Català, ens quedem també amb el cine avui, amb aquesta pel·lícula de l'Spielberg. Deures veure-la. És interessant, sí, jo la recomano. Una abraçada ben forta. Igualment, Roger. Ara tornem.