"Que una persona intensa i dispersa com Empar Moliner es tregui el carnet diu molt d'ella"

Empar Moliner, bon dia, bona hora. Bon dia, estic una mica. Ostres, tots esteu igual, eh?

A veure, treu la veu. Ai, la veu no, la música.

Estic una mica fònica, això és degut al fet que ahir. Vas celebrar Castaway. No. Jo feia la castanyada, avorrida, vaig prohibir als meus amics que riguessin, però van venir uns nens de diverses urbanitzacions amb la pretensió que els donés caramels. I els crits que els vaig fotre em van perjudicar. I així estàs. Fas bona cara, per això, eh? Van plorar, van plorar els nens, aquests.

Sí? Sí, home. O sigui, els vas fer plorar tu amb ells. L'ensurt se'l van emportar ells, eh? Ensurt, perdoneu, nens. Per tant, castanyes, moniatos, una mica de birranci, potser? Evidentment.

El ranci és la nostra joia oblidada, eh? Sí, sí, i tant, i tant. Vam fer ranci. És el dia, no?

O sigui, si hi ha un dia a l'any que es fa ranci, jo crec que és castanyada.

Però penseu una cosa amb el ranci, eh? Agafeu pernil, anchoves, coses salades, i marideu-les amb ranci, us morireu de plaer.

Avui l'Empar Munir ve acompanyada d'un convidat. Encara no revelarem qui és, només et preguntaré quants cops has quedat amb aquesta persona d'aquest estudi els últims anys de la teva vida. Moltíssims, i no per fer el vermut. Ni tampoc per una cita romàntica, que diguem, eh? No. No li vull tan mal, pobre home. Res que acabi amb irranci.

Exacte. Ni bidols. No, perquè per ranci allò, ja ho saps.

Això és Cartes de l'Emparra. Ja ho sabeu, la idea d'aquest espai que hem estrenat aquesta temporada és que vosaltres, els oients, pugueu traslladar a l'Empart totes aquelles inquietuds de la vostra vida quotidiana que considereu que tenen gràcia de ser compartides, relacions de parella, de família, animals de companyia, hàbits saludables, hàbits despreciables, decepcions amb els meteoròlegs, passions literàries I a partir d'aquí l'Empart en fa la seva selecció i diu la seva. Podeu enviar les vostres cartes a l'Empart a suplement.cat, en format digital, o bé també amb el vostre nom i cognom i el text i la comunicació correspondència corresponent a diagonal 614 de Barcelona en format físic en nom d'Empar Moliner. En bona lletra, per favor. Sí, hem rebut moltes cortes. Que no s'entenen. Amb una cal·ligrafia horrible. Jo també és veritat que. Mira, últimament he hagut de fer una mica de neteja d'alguns calaixos de quan era petit i tal, i m'he sorprès de la bona lletra que feia. De com de lletja s'ha tornat la lletra.

A tu et sortia una durícia el dit anular?

Sí, perquè això quan en ploma d'aquella escala tinta l'havies de canviar i tota aquella història, els rotring i tots aquests, era molt incòmode. A mi em van ensenyar a escriure en ploma. Perquè quan feies la comunió et donaven una ploma en càrrega. No estic ni batejat, vull dir que tot això no. Bé, jo sí, però soc apòstata. Ja ho veig. Va, anem a la primera carta, que és vesperon un Josep Maria.

Apreciada en part, em dic Josep Maria, he suspès 34 vegades les proves del carnet de conduir. L'última per arrencar sense lligar-me al cinturó de seguretat. Oh, no! Penso que el principal damnificat d'aquesta estadística no som jo i la meva butxaca, sinó el meu estimat professor. M'explico. Abans que això trepitgés l'autoescola per fer el ridícul, aquest professor tenia la taxa d'aprovats la primera més alta i amb diferència. Si visqués als Estats Units, l'haurien nomenat empleat del mes cada mes. Però aleshores vaig arribar jo per contaminar la seva bona imatge i ara em sento endeut amb ell. En part, soc una persona obstinada i estic convençut, t'ho dic amb cor, que la 35a serà la bona. Aquesta, sí. Un cop tingui el carnet, m'agradaria portar-lo a sopar a algun lloc per expiar els meus pecats. És una bona idea, en part. I posats a dir, em podries donar algun detall o algun consell per com aprovar aquest carnet de conduir, en part, sisplau. I de passada, també digue'm a quin restaurant me l'emporto a dinar o a sopar. Una abraçada del Josep Maria.

Però pensa una cosa, Josep Maria. Si condueixes tu, hauràs de beure allò que en diuen vi sense alcohol, eh? Ara és tan de moda. És tan de moda perquè. No t'agrada ni ho veig. És que no és vi, però és igual. Vi sense alcohol és una altra cosa meravellosa, que no és vi. És un suc de raïm o. Sí, exactament. Llavors, quan fas servir el cotxe, no has de beure alcohol, com sap tothom. Josep Maria. Josep Maria, 34 vegades sospesa. La Copolo diria que va per aquest camí. La Copolo. La Copolo. Ha suspès moltes vegades. 34, no? Moltes, moltes, eh? Moltes, moltes. Pobre còpulo, ara dir-ho aquí sense que tingui dret a rèplica. Pobre dona ja ho diu, truqueu a la còpulo.

I va acabar aprovant? Sí, sí, sí, sí. O sigui, el té. Sí, sí, sí, sí. Va pintar la còpulo d'anar amb un descapotable. Jo també ho penso, això. Sí o no? Sí, sí, sí, sí. Un descapotable vermell o de color groc, eh? Amb unes ulleres. Sí, sí, sí.

Aixugant-se els cabells, molt bé. Què li diem al Josep Maria? Josep Maria, això del cinturó, això és una de les coses que et poden passar. Que et descuidis el cinturó. El meu profe sempre deia, perquè jo a la segona vaig suspendre, entre altres coses, per sortir amb el fre de mà posat. Que el senyor em va dir, diu, esto es falta grave. Si se llega usted a dar cuenta, es falta leve, pero como no se ha dado cuenta. Sí, abans de començar l'examen, abans de circular, sospesa. Jo no sabia. No, no, no, me'n quedava una de falta

grave que vaig cometre. O sigui, amb una falta greu no et suspenen directament l'examen? No, no, no. Encara no, encara no. Ara hi anirem, ara hi anirem. Tenim un convidat misteriós aquí que de faltes greus. Que no presentem, que no presentem. El presento? Va, sí, per favor. A veure, el Gil Babià. Oh! És professor d'autoscola d'Empar Moliner. Gil, bon dia, benvingut. Hola, bon dia. Moltes gràcies per acompanyar-nos.

I moltes gràcies, Gil, per ajudar-me a provar.

I moltes gràcies, Gil, per ajudar-me a provar. Gil, d'on vens, tu? Jo vinc d'un poblet petit que es diu Castellbell i el Vilà, molt a prop de Manresa, 10 minuts amb cotxe, i molt a prop de Monistrol de Montserrat, a un minut amb cotxe.

Què tal l'experiència d'ensenyar a conduir en part Moliner, Gil?

Home, ha sigut gratificant. A mi, molt gratificant. El camí ha sigut llarg, dur, però he après moltes coses de l'Empar. Ara, Empar,

jo li faré tres preguntes seguides al Gil. Tu no tens dret a rèplica, per tant, microfon tancat, i després dius ja el que tu vulguis. A veure, Gil, quan dius que ha estat un camí llarg, com de llarg ha estat aquest camí?

Bueno, a veure, aprendre a conduir una persona, no t'enfadis, en part, una persona gran. No, dret a rèplica, en part. Aprendre a conduir una persona gran és totalment diferent l'ensenyança que una persona jove. Una persona gran té unes certes. Bueno, tenim certes limitacions físiques, com són el sentit de la vista, el sentit de l'anticipació, el saber tenir mirada llarga, que sempre li comentava l'Empar, el saber interioritzar els espais des de dins l'habitacle del vehicle, el tenir disciplina de carril, que també li sona molt a l'empar això.

Disciplina de carril. Disciplina de carril. Disciplina de carril. Això vol dir, bàsicament. M'ho vull tatuar. No t'estampis, no surtis del carril.

No, no, no, no. És més complicat que això. Ah, sí? Autopista, tu t'has de sentir al centre del carril i deixar més espai cap a la dreta. Però la ciutat és al revés. Exacte. Per si hi ha els retrovisors.

Jo així tinc ganes d'abraçar-te i dir-te quina santa paciència que has de tenir.

Es requereix molta paciència perquè ella hi posava molt d'esforç. Però tu també. Però jo també. No, no. Molta, molta paciència. Però clar, si ens quedéssim només amb això, també, amb això natural de l'edat, penso que seria una mica simplista. Seria una mica simplista perquè també hi ha motius de caire una mica més psicològics, si tu vols, i és, per exemple, que, clar, una persona jove, que es treu el canet de conduir jove, a veure, s'ho té als 18 anys o 20 anys, ja té una gran il·lusió per conduir, i això facilita molt la tasca del professor, perquè ja vol aprendre una cosa que li fa molta il·lusió tenir. En canvi, una persona gran. Segurament ha anat posposant, no?

Exacte. O ho fa per una necessitat

sobrevinguda. Tens tota la raó. Es treu el canet a conduir per motius aliens, aquesta il·lusió del jovent.

En el cas de l'Empart. Per exemple, a l'autoscola del Gil hi havia una persona que ja ha aprovat. Que es va quedar vídua, una persona que es va quedar vídua i que va necessitar el carnet. Casos com aquest, a mi em semblen emocionants, no? I ja està, ja té el carnet.

I tant, i tant. Casos com el teu, inclús, que vas a. No, digues, digues. Sí, sí, que vas a que vens de la ciutat, que tens tots els serveis públics a l'abast i vas a viure a la muntanya. Però et veus gairebé obligada a treure el carnet del conduït.

Has estat de les alumnes més difícils que has tingut, l'Empar, Sil? Mira, jo,

el meu pare ja era professor i estic bastant curat d'espants. Poder la més difícil, no. He fet inclús gent discapacitada, gent d'això. Ara ha estat difícil perquè ve d'un món, ella, que està a anys llum del que és la conducció. Ara t'ho has passat bé, eh? Home! Molt bé. I he après moltes coses d'ella. Què has après d'ella? He après, per exemple, que encara que vinguis d'un món que està anys llum de la conducció, amb esforç pots conduir. Pots treure't el permís de conducció. Que una persona intensa, que jo la defineixo com a intensa i alguns cops dispersa com l'Empar. Què dius ara? Aconsegueixi treure's el carnet amb certa facilitat, perquè és amb certa facilitat. Ostres, diu molt d'ella, diu molt d'ella.

Coses que ha après de mi tu què has après del Gil? mira he après que els senyors de la DGT no et posen allà les ratlles i els stops per fotre't no, és al revés ho fan perquè conduir és un contracte social conduir és ajudar-se i facilitar-se les coses, com la vida llavors per tant, ostres, deixa'm passar que a tu no et costa res. No cal que pitis, no et posis nerviós, tot això. Però també et dic una cosa. De les coses que el Gil ha après o ha recordat, llengua. Perquè ara el Gil ja diu un cediu,

eh? Gràcies a l'empat, no dic un ceda, dic un cediu. Cediu.

Cuidado amb el cediu. Se està perdent molt el cediu, eh?

Home! I digues, digues. Jo he après molt de l'Empar una frase que últimament me la diu molt per WhatsApp, me la diu per telèfon, i és que, a part de moltes coses, conduir em fa molt feliç. Oh, és que és meravellós. Això és l'única persona que m'ho ha dit. Sensibilitat per part de l'Empar.

Clar, els professors d'autoscola teniu aquests pedals complementaris, que suposo que amb ell has d'haver fet servir. El que no tens és un volant, per això és important disciplina de carril. I tant, i tant. Molt important. De la cúpula que deies, Empar, abans?

Que se l'ha tret, però no sé quantes vegades. Ja tenim la cúpula. Sí, la cúpula. Bon dia. Hola, bon dia. Còpulo, Còpulo, Còpulo, Còpulo. Què tal? Còpulo, tu quantes vegades vas anar a examen?

Ai, jo ho he explicat alguna vegada, perquè crec que s'ho val ser persistent i analitzar què és el que et passa, perquè és l'única manera que puguis tirar endavant. Jo no tenia aquesta edat que diu ara el teu professor, que llavors ja, esclar, tot et costa tant, sinó que jo seria la vessant contrària, tenia 18 o 19 anys. Quantes vegades hi vaig anar? 20. Molt mèrit, molt mèrit, bravo. 20 vegades. 18 anys, 20, molt bé, molt bé. Sí. Déu-n'hi-do, quin pressupost, eh? Sí, em va costar més treure'm el carnet de conduir que el que llavors valia comprar-te uns 600. I, a més, jo soc de les poques persones que he aprovat dues vegades la teòrica. Ah, perquè et va caducar. Ah, em va caducar. I llavors, que jo això ho vaig fer en castellà a més, et donaven l'oportunitat de fer-ho amb. Jo era universitària en aquell moment, amb la gent que li costava més, i aquesta gent que els costava més, tenia molta dificultat per entendre els anunciats, els donaven el doble de temps, el doble era una hora. I me'n recordo dient-me, senyorita, ¿usted va con los de la hora? I jo dient, sí, sí, sí, sí, sí. I el que vaig aprendre, me'n recordo que llavors a una classe de psicologia experimental, un professor, professor Tous, em va dir, de la manera que tu respons, que tu dius, a tu et costaria molt aprovar el carnet de conduir. I això em va fer rumiar sobre qui ets tu, que són les normes, com volen que facis la L, no com tu vols, sinó com ells volen encara que arribis al mateix lloc, no? Com has de fer les maniobres per aparcar el cotxe, no com tu vols, sinó com et diuen, encara que arribis al mateix lloc.

Però és molta màgia, eh? És màgia. Això d'aparcar, com ells diuen, és pura màgia i geometria. És meravellós.

Sí, però més enllà d'això. Per mi el que significava era, aquí no només has d'arribar on vols arribar, sinó que hi has d'arribar de la manera que volen. Si no, no t'aproven, encara que arribis. I això per mi va ser una lliçó de vida molt important.

A tu et deu haver agradat sovint saltar-te les normes.

Home, la cúpula, home, imagina't. Bueno, la cúpula diríem el que pensa és quin és l'objectiu, aquell és l'objectiu, jo hi aniré pel camí que pugui anar-hi. I si aquestes normes tenen un sentit, doncs les assegueixo. Si no, doncs en fi, les tinc en compte,

que no és el mateix. És a dir, tu devies discutir amb el professor que et sostenia, no tinc cap dubte que el professor devia quedar

planxat després de la suspensió. Se va a enterar usted de quién sonó. Clar, quan vaig arribar a l'última targeta, cada targeta servia per tres vegades que t'examinaves. I jo recordo quan li vaig dir a l'instructor amb l'última, amb aquesta aprovaré. Perquè el que jo estava veient era com el canvi interior que estava fent. No soc una crac, conduint, i hi ha un dia a l'any que les columnes del pàrquing se'm tiren a sobre. Un dia a l'any. Cabrones, dolentes. Ja saps que aquell dia que tu estàs que ja no pots més, vés en compte amb les columnes, perquè ho noten. Però per la resta a mi em va ser molt útil per saber, per entendre per què cal ser persistent, de quina manera has d'analitzar la teva pròpia conducta i entendre que el context de vegades t'ha d'indicar el text. Ja sé que és molt teòric tot això, però no em fa cap vergonya. Al contrari, diria a la gent que els costa pel motiu que sigui que tirin endavant. I no estic gaire d'acord amb el que deia el professor. Segur que a la gent més gran els costa més, però també tenen una capacitat de veure tot l'entorn i d'atorgar-li significat. Que quan tens 18 o 19 anys, eh?

Metafòricament hi ha la vida. Clar, ell deia que, per exemple, imaginem, quan estàs fent pràctiques i et diu, ara t'has d'incorporar, accelera. El de 18 diu, boi, i el de 59 diu, per tu moment, per tu moment, que no ens estampem. Llavors, això és boi dolent quan ja tens el carnet, el de 59 segueix dient, per tu moment, i el de 18 potser no ho diu. No, Gil? Clar,

jo això no ho vaig viure així perquè. Que la inconsciència d'una persona jove. És perfecta per aprendre a conduir ràpid. En canvi, el seny d'una persona gran, doncs, ostres, ralentitza poder una mica més el treus del carnet de conduir ràpid, però, esclar, això se li gira en contra, aquesta inconsciència del jove se li gira en contra quan el Gil no hi és, quan el professor no hi és. Per això, malauradament, hi ha tants accidents amb gent jove, diguéssim. En canvi. Jo la setmana passada em vas dir, em vas dir, arrel d'això del seny de la persona gran, em vas dir, ostres, jo amb tu, amb tu al costat, em veia que era una patata, però ara un cop cop he provat, és que veig que ho faig bé, que ho faig molt bé. Jo no estava convençut que seria així.

Perquè. Tu en parts saps conduir sense el teu professor al costat? És a dir, t'has alliberat?

Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Però ara vull preguntar-li, escolta, una cosa, amb el cotxe aquest, com era la màgia aquella de aparcar al darrere? Sí, ara que el cotxe és diferent, però bé, les referències són bastant universals. Còpulo, tens descapotable? Tens un descapotable?

Allà no. Oh! Ho veus? L'ha tingut. L'has tingut. Clar, perquè saps què passa? És que a banda d'això, diríem, tinc un net, i llavors, doncs, quan el Nil era petit, no el podia dur al davant, amb aquest cotxe que era de dues places, i llavors vaig considerar que havia de tenir un cotxe com que pogués anar a buscar el Nil a l'escola i posar-lo al darrere i tot això. Ah, i el teu instructor, que ens digui que les dones conduïm més bé. No només una qüestió d'edat, eh?, De gènere. Pensa't als auriculars.

Pregunta sobre el tòpic aquest de com condueixen les dones. La cúpula diu que reivindiquis que les dones condueixen tant o millor que els homes. No, no, tant o millor no.

Millor. Depèn, depèn.

Genèricament, una persona dona, no és masclisme ni res, li costa una mica més aprendre a conduir, aprendre. Però un cop ja ha après a conduir, condueix millor que els homes, ho puc dir. Aplica molt més les normes i és molt més conscient del que porta. És la meva experiència.

Les asseguradores arriben a fer preus més barats a les dones justament perquè això són xifres. I en part, l'enhorabona, eh? Home, gràcies, Còpulo.

L'altre dia vaig anar a dinar a Balaguer. Vinga! I tant. Molt bé. I vaig per Manresa i algú que em coneix, en Pita, i penso, què hauré fet?

Doncs que et veuen amb cotxe i ho celebren. Que diuen, mira l'Empar, allò que va explicar el suplement de que s'havia tret el carnet era veritat. Sí, sí. Sí, és meravellós. Sílvia Copoló, un plaer saludar-te. Sabíem que hi havia alguna història d'un descapotable, ens hauria agradat pujar-hi

de copilota. I tant. Però era de dues places. De quin color era? Era un gris platejat. Llàstima, no era vermell. No ho tenien, ja el vaig demanar.

Veus? És la cúpula. Cúpula, una abraçada, gràcies. Adéu, cúpula. Una abraçada, adéu-siau. La Copolo, que sempre que apareix alegra l'antena, eh? Sempre, la Copolo, és així. A veure, al Josep Maria què li hem de dir? Diu, com el puc convèncer perquè torni a la consulta? Ens diu. No, el. No, perdó, perdó.

El Josep Maria demanava. Estic llegint una altra. Per aprovar. Que això del cinturó, jo sempre li deia, i si em descuido el cinturó? Llavors, el Gil sempre em deia, tu, si te l'has descuidat, diga-li, voy a parar, un momento, con el intermitent. Fes-ho bé. Nosaltres, et dic una cosa, el dia de l'examen. Tot va anar molt bé. Jo li vaig dir al Gil, que em faries senyals, per si de cas? Però em va dir no. Per què? No, perquè girava massa el cap. No, no, no. No, no, no.

Perquè durant l'examen, no recordo si l'examinador va davant, i tu vas darrere.

No, no, l'examinador darrere. I llavors, tot va anar molt bé.

Llavors vam arribar a això que se'n diu pistes. Llavors va dir, estacione. Que això és bon senyal. Ui, tant. Perquè vol dir que és la difícil.

Perquè l'examen no el pots fer en català a Catalunya? El pràctic?

Tu contestes com et dóna la gana, i jo vaig contestant català, però el senyor era castellà. Estacione. Estacione. I jo dic, boi. Vamos allá. Si li vas dir voy, no vas contestar. No, no, vaig dir-m'ho a mi mateixa. Llavors, per estacionar, hi ha un sistema que és màgia pura, si ara algú ens està sentint, i després s'apuntarà el babià, ja ho veurà, que tu, per exemple, tens els aparcaments amb bateria, amb les seves ratlles blanques, no? Doncs, si tu vols estacionar a l'aparcament A, Tu vas amb el teu cotxe, et passes l'aparcament A al B i t'atures al C. I la ratlla del C la col·loques a la teva finestreta del darrere. I fent això. No va costar, això. Fent això és màgia. Llavors arribem a pistes i jo dic, ai, cau l'hòstia, ara hi haurà cotxes per aquí, ara no comptaré tres ratlles sinó sis, l'estamparé contra el. Llavors me'n vaig anar al final de tot, de les pistes, que hi havia 200 llocs lliures. I vaig aparcar allà on Nostro Senyor em va donar a entendre. Tot bé, tot correcte. Però jo tinc una cosa que és una mena de toc, que és que a mi m'agrada tot molt geomètric, molt recte. Estava el cotxe aparcat. I dic, no està perfecte. Vaig a col·locar-lo bé. Tu, Gil, allà la volies matar.

La volia matar, perquè estava bé una mica tort, però estava dins de les dues ratlles. Estava bé, em para, estava bé. I vaig fer un gesto i vaig dir, prou, prou. Amb l'examina del darrere. Perquè l'espatllava, l'estava espatllant. Jo plorava, quasi.

El dia que va provar el carnet, vas celebrar-ho molt més tu que ella. Mira, potser sí.

No, sí, sí, perquè jo li deia, no li direm a ningú perquè suspendré.

I bé, ja està estic encantat d'haver conegut la persona amb més paciència de tot Catalunya que és el Gil Bavià, que és aquest professor d'autoscola que a partir d'ara estarà ultra sol·licitat després d'aquesta conversa m'agradaria dir una cosa que no és menor quan

jo estava fent la teòrica que això sí que és fàcil, nens doncs hi havia un noi que es volia examinar per treure el carnet. I que tenia Asperger, que ja el té el carnet. Hi havia els seus pares, també. Llavors, hi ha moltes persones al món que poden conduir amb seguretat i que tenen tot el dret del món a conduir per la ciutat, i això és una gran satisfacció pels seus pares, etcètera, etcètera. I aquest noi potser va necessitar més classes o una altra manera d'aprendre, no? I en aquest sentit sí que trobo que professors com aquest, doncs, fan un bé social. Només això, no? És a dir, al món som molts i aquest noi, que a més jo me'l trobo. Condueix amb gran seguretat i moltes coses les fa molt millor que els que tenen carnet des de fa temps.

L'Empar Moliner i el Gil Bavial, professor d'autoscola de l'Empar, a tocar de Manresa, que ha fet possible que tinguem una conductora excel·lent. Gil, un plaer enorme. Abans de marxar, ens ajudaràs a resoldre l'enigma criminal, que és un espai del suplement que estrenem aquesta temporada. Ara ve l'orella. Perfecte. Moltes gràcies. Enigmes. Criminals.

José Mourinho va rebre una pilotada a l'ull en un entrenament i va anar directe a l'oftalmòleg. Però el portuguès va tenir poca vista a l'hora d'escollir l'hospital i em va sortir mal parat. Què ha passat? Kemper, tu que ahir vas fer aquest crit a aquests alumnes,

a aquests conciutadans que et van venir a tocar els nassos a casa i nit de Halloween?

Jo diria que a l'hospital on va anar el nostre estimat i enyorat Mourinho, pertenia a un oftalmòleg que tenia clares algunes imatges, una d'elles amb un dit a l'ull de fa temps.

Mira, el Josep Manyou ens ha enviat la resposta més original a suplement.radio.cat. Ell ha proposat, com que no hi veia bé perquè tenia un cop a l'ull, Mourinho. Es va equivocar de consulta i va anar a parar a l'otorinolaringòleg. Allà li van arrencar les amígdoles i ja no va poder criticar mai més els àrbitres. Per ell s'emporta aquest premi de quatre entrades per visitar la Sagrada Família, Josep Mainou. Gràcies. Ampar, Gil, una abraçada. Moltíssimes gràcies. Ara tornem al suplement.