
Què va passar rere les càmeres als premis Los 40?
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
El suplement. Amb Roger Escapa.
A la jugular, pantalles i cor, amb el Joan Callarissa i la Rebeca Rodríguez, els periodistes més tefaners d'aquest país. Bon dia, bon hora. Hola, què tal? Amb una ressaca de Joan Callarissa considerable, perquè ahir va acompanyar Rosalía. Qué honor que me lo dé Estopa.
Que mi primer concierto, al que mis padres me llevaron, fue aquí, en el Palau Sant Jordi, escuchando Estopa. Así que esto es como que da la vuelta y se cierra el círculo, ¿sabes? Para mí este momento en mi vida. Así que muchas gracias, chicos. Mucho amor para todos vosotros y gracias por esto.
Triomf de Rosalía, els 40 Music Awards, amb homenatge als Estopa, 8 en concert, la deia la cantant de Sant Esteve Sarrovires. Gran nit de la música a Barcelona, reconeixements per Estopa, Aitana, Olivia Dean, Pablo Alborán. Una setmana després d'emportar-se 5 Grammys llatins i de rebre nominació a 11 categories dels Premis Grammy, la cantant catalana reapareixia ahir a Barcelona, al Palau Sant Jordi, en un escenari espectacular. Que és evident que té un significat especial per ella. Joan Callarissa hi va ser i ho va veure en directe.
Com va anar això? Ahir em vas enviar de guàrdia quatre hores al Palau Sant Jordi perquè l'hagis de saber que l'entrada de Breus va durar ni més ni menys de quatre hores i Rosalía, afortunadament, me va compensar la nocturnitat i l'elevosia perquè li vam donar quatre premis. No podia ser d'altra manera perquè algú que rep tot el reconeixement dels Grammys, que són els més prestigiosos del sector o uns d'ells, no podia ser menys, i se'n van portar quatre. Lo millor àlbum d'Espanya per Lux, la millor gira internacional per Lux Tour, que li van donar als Estopa, i és aquest tall que acabem d'escoltar, dient-los ella abraçant-se els Estopa molt carinyosament. Això té pinta de col·laboració futura, no? Home. No creieu?
Jo crec que seria, vamos, top. Estopa Rosalía. Sí, no? Té pinta, té pinta. Ara hi ha una gira gran d'Estopa, no? Amb aquest nou disc que treuen, també amb un Estadi Olímpic.
De fet, ahir els Estopa, que van rebre ells també un premi, i és que ells ahir estrenaven un disc, també els Estopa. És que ahir passaven moltes coses simultàniament. Però bueno, si voleu acabem amb els premis de Rosalía, que també li van donar el millor videoclip d'Espanya per Berghain, i va pujar, que li va donar Mètrica, que és un artista que sé que us agrada molt, Roger i Rebeca. Ara,
si voleu m'expliqueu qui és Mètrica. A mi el que em va sorprendre molt de Rosalía a la catifa vermella quan la vaig veure amb les imatges aquelles de la tele notícies, és el look, la posada en escena, portava un colom de barret, no? Entenc que el colom, la Rebeca, que va estudiar a una
escola religiosa A l'escola Pia, sí, evidentment el colom el que representa és l'esperit sant. Pensa que tota aquesta iconografia religiosa l'hem vist durant tot aquest disc, no? A la portada, per exemple, la veus ella bastida de blanc, com si fos una monja. Ara veiem també aquest colom al seu cap. Molt
incòmode el Colom, eh? Perdona que t'ho digui.
El va aguantar tot a les 4 hores? Una vegada va passar pel fotocall, lo Colom, van prendre el vol i allí no el van veure més. Era molt voluminós i aparatós. De fet, se la veu entrant al fotocall, a les imatges que la gent pot trobar a les tarxes, se la veu caminant superrecta, perquè si decantava el cap una mica acabavant, allò li vencia. Vull dir que no hi havia manera de que allò durés tot un sopar de 4 hores. En fi, quan li van donar el premi al millor videoclip d'Espanya per Bergain, va va fer pujar l'escenari la seva germana Pili. També va ser molt emotiu aquell moment perquè li va dir que volia seguir creant universos juntes i que era la millor germana. I el premi com més gros que li van donar al llarg de la nit va ser el Golden Award Artista Global de l'Any, que li va lliurar a Guitarrica de la Fuente, en qui es va veure que tenien molt bona sintonia, i li va dir a la seva àvia, li va dir "Iaia, després de rebre aquest premi, per favor no em preguntes més si ja m'he buscat una feina normal". Clar, que no és la típica cosa.
Jo he passat moltes estones al Raval, he estat molts anys al Raval, he estat molts anys també allà al MACBA. Llavors tornar m'emociona, em fa feliç poder compartir amb la gent.
Això ho deia el fotocall, aquest arrelament al Raval, a tota aquesta zona del Manac, no? És que, clar, Rosalía esta setmana
ha sigut lo pa' nostre de cada dia, no? Va fer servir llenguatge religiós, no? Se'n va anar a repartir sabatilles esportives pel Raval. Jo no vaig poder-hi ser perquè estava la nit de l'ara, una festa que em toca de prop i que va estar molt bé, també. Però sí, sí, sí.
Home, i les 11 nominacions als Grammy. Jo crec que ella mateixa va flipar perquè es va fer un vídeo en directe quan sabia que havia estat nominada en 11 ocasions i. Al final és una fita, no? És una fita.
Totalment, o sigui, és que jo crec que és l'any de Rosalía, o sigui, el 2026 no la pots ficar del dret del revés, però és que no li pots trobar cap però. O sigui, li ha anat bé tot el que li podia anar bé. O sigui, és una exageració l'èxit i l'impacte internacional que ha tingut Rosalía, i ahir va ser un petit detall més en tot el seu 2026 gloriós. Vull dir que I aquí també li va anar molt bé, és una altra catalana, que és haitana, eh?
Ara anirem a Maitana, abans, però entenc que Rosalía tots els focus i doncs totes aquestes mirades que van capçalant.
Exacte, la que no vaig veure jo, almenys des d'on estava, és a la seva xicota. I va anar sola ahir? Estava en Pili, estava en Pili. Estava en Pili i no estava la Loli, no? Jo crec que aquí estava la pobra Pili. La Loli va anar als Grammy, potser tenia feina, mai saps, no? Tenia feina, és que clar, això de ser esposa de toreros, complicat.
També t'he de dir que, com a ella li agrada estar en uns O sigui, no ser el centre d'atenció, potser estava i no la vam veure, perquè els Grammys sí que la vam I les càmeres algunes es van enxampar, però no estava a primera fila amb la seva germana.
És veritat que en estos premis. Els Grammys llatins, papa. Sí, és veritat que en estos premis, clar, mentre va passant tota l'acció sobre l'escenari, a vegades enfoquen a les taules i veus en qui està, no?, cadascú, per exemple. A una taula va sortir Dulceida amb la seva dona.
O sigui, aquestes quatre hores el públic estava sopant, hi havia una mica de pica-pica, era assegut, eh? Exacte. La pista també estava asseguda.
Exacte, si ja expliquem, perquè la gent s'ubica una mica. És a dir, imagineu-vos el Palau Sant Jordi, tota la pista plena de taules. Rodones, com si fos un casament un sopar, un dinar de gala i llavors a les grades tota la gent que va de públic a veure el lliurament de premis que està tot ple de periòdicament van sortint artistes a cantar. Clar, és com de cop en una entrada veus mil artistes, com si anessis a un festival. Però, exacte, és un sopar de gala. Llavors, clar, la gent que està asseguda sopant o lliuren premis o els donen premis, no? A banda de, també, els seus A banda dels seus segurates i dels seus community managers, perquè com tots són gent famosa, la que està allí sopant, la veritat és que van tots molt acompanyats pel seu equip, perquè, clar, han de deixar. Bueno, han d'estar protegits d'entrada. I el càtering, quin era? Què us van donar? Pues no, jo ho vaig vore de lluny, lo sopar. Jo vaig sopar quan vaig arribar a casa, Roger Escapa. És que m'envies a la guerra. Tu penses que és tot l'amor aquí, eh? Tu ho has demanat tu sol, això.
Tu ho has buscat tu sol. Sí, és veritat, és veritat. No em busquis aquí, que m'has dit sisplau, sisplau, sisplau. Uuuh, això no és vestir, sisplau, no ho vaig dir. I I em va voler liar a mi, també, t'he de dir. Els convidats com de gala han d'anar vestits. És a dir, què et vas posar, gallerissa?
Absolutament. No, jo no, perquè jo era la vieja del vicillo i jo no formava part de la gala. Ni catifa vermella ni res. No, jo persona obrera, que és el que soc sempre. Però clar, la gent va vestida absolutament de gala, portaven uns vestits impossibles. De fet, a una se li van trencar els talons quan va entrar, a una altra anava vestida en una armadura que havia, si fos un repàs dels looks del fotocall d'ahir podeu gaudir bastant de tota la de tot lo xou però la veritat és que és una gala molt ben feta realment aquí felicitat als 40 perquè a més complixen 60 anys que això també se celebrava ahir a la nit i és un sopar meravellós.
Sí, la gent de Barcelona està aquí. És una cosa que vaig dir, mira, si tinc l'excusa de poder tornar, de poder fer alguna cosa aquí, dic, clar que sí, sisplau, com fem-ho, no? Com, vinga, anem al carrer, anem a fer alguna cosa, compartim la gent. I em feia molta il·lusió. Llavors vaig dir, mira, per què no en aquest lloc, a més, que hi he passat moltes estones.
Don Rosalia, parlant del Raval de Barcelona, on ha repartit bambes també aquesta setmana amb aquest acte promocional, l'altre nom de la nit, Aitana. Agraïm els premis en català.
Bona nit Barcelona, com esteu? Quina il·lusió estar aquí amb tots vosaltres. Jo li volia dedicar el premi a les meves millors amigues que estan aquí amb mi, de Sant Climent del Llobregat, que estic a casa, estic a Barcelona. Em fa moltíssima il·lusió. També li volia dedicar el premi a Universal, a GTS, a Miki, a Narcís, a Jesús, als ballarins, als tècnics, a producció. Jo no faig això sola. Llavors, gràcies de veritat a tot el meu equip, estic molt feliç d'estar aquí a Barcelona, fa dos anys m'ho vaig perdre, no vaig estar, i estic aquí a casa amb tots vosaltres, així que, bueno, gràcies a tots, us estimo moltíssim. Gràcies.
I ara el conflicte és que ha parlat en català. És que jo al·lucino, eh? Però quin conflicte hi ha? Home, doncs a les xarxes molta gent ha criticat que donés les gràcies en català, el recollir el premi i no fes cap frase en castellà. Jo crec que s'entén perfectament el que diu i a vegades
ho parla amb la seva llengua. O sigui, que fes el discurs íntegrament en català a Barcelona és un problema. Això sembla.
Una cantant catalana. Això sembla, sí.
Ho dic perquè Aitana, que últimament jo crec que està fent una mica de viratge amb alguns discursos i també ha entès el pes que té la llengua, ella que és de Sant Climent de Llobregat. Totalment. Ahir fins i tot a la Catifa Vermella va reconèixer que prepara una cançó en català.
I m'agradaria fer una cançó en català, també. Que ho sapigueu, estic pensant-ho. Ho haig de fer. Aquest àlbum ha d'estar. Una cançó, segur. Sí, això és un problema.
Això ho sembla, el que passa que jo crec que ella fa la crítica sempre a ella.
No, i que ella del català el feia servir entre poc i molt poc últimament, i ella mateixa reconeixia que el parla fatal perquè no el parla pràcticament amb ningú i que l'estava perdent. Però crec que hi ha una voluntat I es disculpava, perquè ella viu a Madrid. Sí, que hi ha una voluntat de recuperar-lo i fins i tot d'enregistrar una cançó en català amb una artista catalana que ha fet carrera en castellà tota la seva vida.
Per això, vull dir que d'alguna manera s'ha d'agrair i el que dèiem, que el que diu en aquest discurs, a més a més, a la resta de l'estat, perdona, s'entén perfectament, no crec que s'hagi de traduir. Què va guanyar?
Ella va guanyar dos premis ahir de millor cançó d'Espanya per Superestrella, que és un tema que diu que ella, quan li van donar dona el premi, diu, ostres, me siento molt estranyada de que m'estiguen donant este premi, diu, perquè fa molt de temps que va sortir, diu, jo ja no contemplava que em donessin este premi en aquestes altures, diu, però és veritat que és una cançó que ha anat calant com molt lentament entre les persones i que s'ha anat fent gran, i és veritat, és un hitassó d'aquests de de cop, a vegades hi ha hits que durant una setmana, dius, uh, m'encanta, i la segona setmana no el pots suportar, no? I esta cançó s'ha quedat implantada i serà un hit d'Aitana fins a l'últim dia de la seva carrera. I després li van donar lo de millor gira o concert d'Espanya per Quarto Azul, World Tour, que és lo que va agrair en català i que va dedicar a les seves amigues, no? La veritat és que Aitana ahir estava animadíssima, la veritat és que se la veia súper contenta, no? Perquè a vegades ha magut de patir una mica per la seva salut mental, ella mateixa ho ha explicat, i se la veia molt animada, molt contenta d'estar. A Catalunya, amb les seves amigues, a una taula envoltada de totes les seves amigues. De fet, quan l'anavan xampant la càmera, mentre hi havia altres artistes a l'escenari i tal, se la veia cantant, aixecada, ballant, per exemple, i van donar un premi a la llarga trajectòria d'Alaska. I, clar, de fons, no van punxar a qui li importa, i se la veia allí donant-ho tot.
I darrerament, a més a més, està molt reivindicativa el que deies tu, i ho agraïm molt. L'altre dia recollia als Premis GQ un premi com a dona de l'any, I el que deia ella era, seguim avançant i no retrocedint, sisplau, com a missatge, a més a més, implicada en que la gent vagi a votar.
Al Pedro Sánchez li ha faltat temps per posar el superestrella als mítings. Home, són mítings, clar, clar. L'endemà d'aquestes declaracions, superestrella ja són a tots els mítings socialistes. Bueno, us ha d'aprofitar, evidentment. Escolta'm, també hi havia mètrica en aquesta gala. Escriu-me qui és aquesta artista, perquè està causant furor i sensació. Jo no sabia que també parla català. Bueno, ella és de Castelló.
Jo no sé si el parla. L'hauria de parlar. L'hauria de parlar perquè és valenciana. Llavors, és una noia que ara ho està patant molt entre la gent jove, sobretot. Mètrica, eh? Mètrica, que és el nom o el cognom? Mètrica, ella es diu Tais. Mètrica és com el personatge que ella ha creat. El pseudònim. I aleshores és una artista de música urbana, abans per exemple feia Batalles de Galls, ara ja això se l'ha desmarcat una mica, però sí que canta rap, canta trap, ara s'ha tirat el darrer disc una mica pel reggaeton, fa música feminista, té un discurs un tant, jo no sé si és que sóc gran,
i a mi el discurs a vegades A mi per música urbana, el que em ve, i crec que la pionera va ser la Mala Rodríguez, i allà em vaig quedar.
Doncs seria una espècie de bad girl, per dir-te, però vestida més trash.
Què vol dir això? Molt més vulgar, no només en la vestimenta, sinó també en les maneres i en la forma de parlar.
O sigui que bad girl al costat de Mètrica és una princesa.
Totalment, sí, sí. Ella ara diu que és vampiresa. Vampiresa. Llavors va vestida amb la cara blanca. Blanca. Sí, sí, però blanca, blanca. Fins i tot diu que se'n va a dormir maquillada, perquè ella ni és desmaquillada. Això és Mètrica? A veure, puja. Todo de loca. ¿Cómo, cómo? Todo de loca. Todo es. Bueno, ya sientes el que es.
Un moment, silenci.
Batguial, al seu costat, em sembla un alumne de Parvulari. És Disney, és Disney, Batguial. Batguial és una persona formada a Eton College, al costat de I està causant sensació mètrica.
Està causant sensació entre la gent jove, els seus discursos. A més a més, s'ha fet molt viral a les xarxes socials perquè és veritat que té unes sortides que ningú espera. O sigui, diu unes frases que es fan virals perquè és
molt underground, o sigui, és una persona absolutament underground que no s'espera antes sortirà, o sigui, és com la versió actualitzada o una mica queer del punk.
Bueno, seria una Ilènia així també, saps?
Una mica per mi, la gent que ha vist una mica Gran Hermana, una espècie d'Ilènia. Esta espècie de subcultura choni valenciana, no?
Exacte, exacte. I a més, ja et dic que Spotify té moltíssimes reproduccions, aquest crec que té un segon àlbum ja. No la conec. No, no, Jo l'he començat a conèixer perquè la gent jove amb la que treballo són superfans, però fans embogits de Mètrica.
Mètrica, carinyo, tira el currículum al suplement que te volem entrevistar i sentir-te parlar en valencià.
Sí, emocions fortes i reptes professionals nous, no? Vull dir que sempre m'agraden aquest tipus de continguts, ja ho sabeu que els abracem.
La pluralitat és això, la pluralitat. Ja ens documentarem. Hem de saber que escolta la gent jove. Ahir li va donar un premi mètrica a Rosalía, per cert, i l'outfit mètrica per donar-li el premi era com si vingués d'un funeral. O sigui, són els típics funerals de quan se mor un rei, que les reines van de negre en una mantellina al cap, en totes les puntes, al voltant dels ulls i caient pel front.
És un rotllo satànic. Ella seria la contra de la Rosalía, una mica. Total.
Alguna cosa més del que va donar de sí aquesta gala, Joan?
Mira, una reflexió és que allí hi havia molt de públic jove, en molts de grups molt joves, però de cop les cançons que van petar i que van fer caure el Palau Sant Jordi van ser "Estopa cantant como camarón a capela". Que això és un clàssic que mai mor. I després Carlos Vives, que és aquell senyor que cantava la cançó de Fruta Fresca i la Bota Fria quan va fer un medley d'algunes de les seves cançons i la gent m'ho va donar tot.
No hi va haver premi ahir per Julio Iglesias. Se'n va anar dels 40 Music Awards amb les mans buides. Aquesta setmana ha estat notícia Julio Iglesias, canviem de qüestió, perquè l'Audiència Nacional finalment ha admès a tràmit la querella contra Julio Iglesias per delictes contra la llibertat sexual, lesions i tracte denigrant. Recordem el cas que va sortir la llum just a principis d'any i que ara ja sí, l'Audiència Nacional ha obert carpeta.
Recordem que els fets haurien tingut lloc l'any 2021. Dues dones que treballaven amb ell, una era la seva fisioterapeuta i l'altra una persona que treballava al servei domèstic de casa seva, tant a República Dominicana com a Bahamas, denuncien que les ha violat reiteradament, que les maltractava físicament. Verbalment. Una d'elles, recordem també que va dir, m'agafava molt durament de la vulva i em feia molt de mal, em donava cops a la cara amb moltíssima força. Una altra va dir, em va tenir durant hores passant la llengua pel seu anus i llepant-li el penis perquè deia que sentia molt d'honor. Recordem que ell també va tenir un accident de cotxe l'any 63 i des d'aleshores arrossega uns problemes d'asiàtica que té molt de dolor. I ell, perquè d'alguna manera allò se lleugerís, li feia llepar-li el penis i l'anus sense parar. O sigui, algú. Posa en dubte, sisplau, els testimonis d'aquestes dones. Per tant, jo crec que el jutge ha vist clar que això ho havia d'admetre.
Però aquest senyor fa una pila de temps que no torna a Espanya. Aleshores, el fet que l'Audiència Nacional li obri carpeta o faci una investigació. No vol. És a dir, potser el que li passarà a aquest senyor és que no tornarà mai més al lloc on va néixer, però.
Home, si consideren que realment hi ha motius per acusar-lo i investigar-lo, sí que haurà de declarar, encara que sigui per videoconferència. De moment, les que han citat a declarar són les dues denunciants, les dues treballadores de la llar de Julio Iglesias, i ella haurem de veure com evoluciona el cas i què passa, no?, si finalment ha d'anar a declarar o no.
Veurem com evoluciona el cas, però. Sap greu dir que és un cas dels que fa teme en que la posició desigual del presumpte agressor i les presumptes víctimes fa que la justícia no sigui igual per a tothom, perquè cal recordar que en el cas que l'enfronta el seu presumpte fill, que va tindre, que no l'ha reconegut mai encara, que va tindre fora el matrimoni, Diríem que un dels problemes més grans que vam tindre per a que es pogués anar avançant va ser que no podien notificar-lo. És a dir, la justícia no podia trobar-lo i notificar-lo que havia d'anar a declarar. O sigui, era molt difícil fer-li el seguiment perquè no sabien mai on estava el cantant. No sabien mai si estava a la casa d'aquí, a la casa d'allà, en aquell país, aquí, en esta casa d'aquí O sigui, era molt complicat. Llavors, clar, la desigualtat en què estàs. Noies s'enfronten al seu presumpte agressor és tan gran que és molt possible que una de les llàstimes que poguéssim constatar a base de seguir este cas és que hi ha molta desigualtat i això no els fa igual davant
la llei a tots. Home, jo tinc fe. El fet que s'hagi admès aquesta querella, no només pels testimonis d'ella, sinó perquè a més a més hi ha fotografies, ho hem de dir, tant d'hematomes al braç com marques a la cuixa de mossegades que els hi feia, diverses converses. Ella justifica, ella va publicar, quan va passar tot això, uns missatges de WhatsApp que elles li enviaven, justament després que passessin aquests fets, felicitant-li el Nadal, felicitant-li l'aniversari, i ell diu, home, si tenien bona relació, és impossible que jo els hi fes això, mai m'escriurien. Bueno, és que tu mai saps com pot actuar una víctima, què pot haver sentit. Aquestes noies al final eren molt vulnerables. Potser necessiten que ell no parli malament d'elles per poder tenir una altra feina. Potser, o sigui, no et pots ficar en la pell d'aquestes noies. El que expliquen és tan heavy que jo crec que és impossible que no es pugui creure a ningú aquests testimonis. I a més hi ha fotografies.
Julio Iglesias, notícia una altra vegada. Rebeca Rodríguez, Joan Callarissa, gràcies, gràcies. Abans de marxar, resolem l'enigma criminal. Enigmes criminals.
Un comensal va demanar al cambrer unes postres que serien la seva sentència. Què ha passat?
L'enigma criminal d'avui narrat al mal Lluís Soler deia un comensal va demanar al cambrer unes postres que serien la seva sentència. La resposta més original s'emporta quatre entrades per visitar la Sagrada Família. Ens acompanya el Jaume Alies, el nostre estudiant en pràctiques. Bon dia, Jaume. Bon dia, Roger.
Tenim guanyador? Tenim guanyador, és en John Leblok. Què ha dit? La Meli s'havia reinserit a la societat. Un assassinat provocat per un odi irracional als formatges l'havien tingut 20 anys a la garjola amb tota mena de teràpies. Ara feia un mes que treballava com a cambrera i tot anava bé, fins que un client va demanar Meli Mató. Aquelles dues paraules van activar immediatament el seu instint assassí. Pobre comensal, una mica de fruita l'hauria salvat.
Mangem més fruita. Això és el que apunta John Leploc, és el correu electrònic que has rebut a suplement.cat, amb aquest nom, no sabem si és un pseudònimo o és el nom real, com mètrica. Quatre entrades per visitar la Sagrada Família pel John. Gràcies, Jaume, gràcies, John. A vosaltres. Un minut per dos quarts d'una. Fem una pausa, saludem el Pep Noguer i també anirem fins a Portugal. Allà ens espera el Damià Aguilar, on avui Marc Márquez es pot tornar a proclamar per desena vegada campió del món la vuitena a MotoGP. Gràcies, ara tornem.