Qui guanyarà l'Atlètic de Madrid-Barça?

El suplement. Amb Roger Escapa.

Aquesta hora el suplement Tartulia il·lustrada i és que el liderat de la Lliga juga aquesta nit a partir de les 9 al camp de l'Atlètic de Madrid. El Barça visita un rival antipàtic que la temporada passada el va eliminar de la Copa i sobretot de la Champions i que aquest estiu va fer tot el que estava a les seves mans per evitar que Julián Álvarez vestís de blaugrana. Per tot plegat fa la sensació que s'ha forjat una nova rivalitat entre culers i matalassers. És dia de partit gran. Aquesta hora Tartulia amb els escriptors Jordi Puntí i Anna Vallbona. Bon dia i bona hora. Què tal? Com estem? Què us diu el nas? A veure, Anna.

Mira, és de les vegades que no sé què pensar. És a dir, el nas és que és molt important guanyar aquest partit avui, més del que pensàvem després del Madrid ahir i de l'ambient que ha quedat a Madrid. I el Nas també diu que segurament en veurem un d'aquells partits que fan molta ràbia amb el Simeone desplegant tota aquesta espècie de tarannà que sí, que realment ha creat una nova rivalitat, crec. I es fa difícil saber què pensar també per la defensa del Barça, perquè en els últims partits se n'ha sortit molt bé el Barça, Però clar, no era l'Atleti de Madrid i amb aquest partit, bueno, veurem. La confiança o l'esperança també és que un jugador com Julián Álvarez. És el típic dia que avui et fot dos gols. No, és el típic dia que avui ens n'alegrem que no el van fitxar. Sí, jo tinc aquesta confiança.

Bé, jo crec que aquest partit fa tres setmanes no ens hauria fet cap por. Hauríem arribat a Madrid molt envalentits. I després de perdre amb el PSG i de perdre amb el Madrid hem posat una mica el freno de mà en l'alegria i en l'emoció llavors avui anem una mica espantats perquè ens juguem al liderat tot i que això al final tampoc és tan important però és més una qüestió de confiança el Flick ho va dir ahir a la roda estaria molt bé anar cap a l'aturada aquesta enèsima aturada de seleccions doncs. Sent líders, perquè a més a més, ja sabem, i aquí s'està produint una situació que cada vegada la veig més clara, que és que el Barça dona molts jugadors a la selecció espanyola i quan van allà ens hi juguem molt, jo al Madrid cap. O Cucurella, una mica, una estona, i això és veritat que posa jugadors en altres seleccions, però no hi ha el mateix nivell de compromís, diria, i això al final ens penalitza, i penso que avui una mica en la línia del que deia l'Anna amb la defensa, o sigui, jo crec que avui hem de. Veurem una defensa complicada i veurem un partit que ens costarà segurament per tot plegat, perquè no estem en un moment de pujada, sinó que estem en un

moment com de baixada una mica. I és veritat, crec que falta, per acabar de sortir d'aquella petita baixada que vam tenir al PSG-Madrid, falta aquest partit amb un gran guanyar-lo, perquè si no sí que la parada de seleccions es farà llarga.

Psicològicament, sobretot, clar, els tres partits grans que hauries tingut a principi de I ens estem posant en l'escenari de Palma avui, eh? Això és molt de tribunero, fatal. Anem-ho a aixecar, va, a veure, va. Una banda sonora per il·lustrar el partit d'aquesta nit.

No intentes complacerme Hazme sufrir Pégame puñetazos En la nariz.

Caricias dulcísimas, besos escuálidos, no, lo que quiero es que me hagas sufrir.

Això és Los Burros, hazme sufrir, és la proposta que ens porta el Jordi Puntí, que de seguida ens argumentarà.

Sí, aquesta versió, curiosament, no és la que jo tenia al cap. Aquesta és una versió que vam gravar molts anys després. La inicial era molt més bèstia, per dir-ho així, és molt més de joventut del Quimi Portet, però em sembla que és una bona cançó, aquest hazme sufrir, per explicar el component una mica sadomado, de sadomasoquisme que tenen els aficionats de l'Atlètic de Madrid, que no és per res que tradicionalment és un equip que se li ha dit el pupa, perquè sempre patien, d'una banda patien per la rivalitat amb el Real Madrid i de l'altra per la seva personalitat depressiva, diríem, no? Llavors. Jo crec que ara han canviat una mica, perquè guanyen i perquè són a Champions i perquè arriben a finals i aquestes coses, però al mateix temps continuen tenint aquest entrenador, que és Simeone, que és un sado masso i és algú que necessita que l'equip pateixi. Llavors, tenir uns jugadors tan bons davant i que en realitat acaben sent jugadors que defensen, No crec que als aficionats els hi agradi especialment. Ells diran que sí, evidentment, però jo crec que no. Llavors, crec que el que volen és patir, és sofrir. Los Burros,

el Manolo García, el Quimi Portet, i era la veu de l'Adrià Puntí, m'ho havia semblat, i és la versió de l'Adrià Puntí, que tantes vegades havien col·laborat amb el Quimi i el Manolo. Aquesta és l'original. Amb la veu del Manolo aquí.

Això jo ho havia ballat a Vic a l'època original veient Los Borros, evidentment. La cançó de l'Anna Ballbona.

Era una vegada un poble mort de gent preocupada per no cantar la sort.

¿Què ens portes, Anna?

A veure, Foc al cor, de Barça, una cançó de l'any 93, amb aquesta veu fantàstica i absolutament hipnòtica, trobo, de la Montse Llaràs, una de les grans veus per mi de la música en català recent. M'anava molt bé per parlar de la diferent relació dels dos equips, Barça-Atleti, amb la passió. La cançó comença dient, era una vegada un poble mort, de gent preocupada per no temptar la sort. Això, en la línia una mica del que dèiem amb Jordi, Crec que està bastant l'esperit de l'Atleti amb aquest Simeone, és a dir, Simeone arriba en una espècie de poble mort i s'encadena també aquesta idea de gent preocupada per no temptar la sort. Crec que la història de Simeone amb l'Atleti és una història molt estranya, que un entrenador tenint les millors plantilles, encaden els seus jugadors a jugar sempre el mateix. Que és un joc poc vistós a la defensiva i tot fiat a la passió, no? I llavors aquelles imatges que en un primer moment potser els primers anys podien fer fins i tot una certa gràcia perquè anaves amb l'Atleti com a equip que havia de batre al Madrid però que després de les Champions que els hi van regalar doncs ja no però en aquell primer moment tota aquella gesticulació del Simoni podia fer una certa gràcia però després ha quedat com el recurs que veuràs sempre i ja està i prou i llavors també això és una idea de la seva passió llavors. El Barça de Hansi Flick, sobretot també en aquest partit, tens la sensació que molts jugadors joves tenen foc al cor, en el sentit que són partits d'anada i vinguda, que ens marquen un gol i hi ha molta necessitat de tornar a atacar, i això, i un amunt i avall, però que en un partit com aquest, justament, el que cal és saber mesurar aquests temps del partit. I, bueno, serà interessant.

I avui potser trobaràs a faltar Rodri i al final Flick haurà de decidir si posa Frenkie de Jong o posa Bernal de titular. Sí, bueno, aquest és,

jo crec que és un dels grans interrogants, tot i que ara. Vosaltres qui preferiríeu jugar? Mira, jo dono la idea,

que per si no li ha passat al Hansi, el de mig camp de Jong, Bernal i Fermín. Ah, tots tres, eh? I guardapedri. I guardapedri, per què no? Com un as a la màniga i sorpresa. Bueno, sí. És a dir, i atacar aquesta contenció, eh? Vull dir, foc al cor, contenció. Però prescindir de Pedri al titular em sembla molt agosarat, Anna, eh? Però bueno, també cal temptar la sort. És a dir, sé que no passarà, però tenint en compte la càrrega de partits, que aquesta és l'altra preocupació en la línia del problema de les seleccions que et porta a la columna vertebral del Barça, per què no provar-ho?

Sí, jo crec que el De Jong serà tota la temporada un interrogant i un problema i alhora una solució. Però és que avui el necessites, segurament. I avui clarament ho veurem, perquè l'altre dia, quan substitueix a Rodri, tria Bernal. No tria De Jong, tria Bernal. Però clar, és un partit més fàcil, que el tens més controlat. De Jong potser ja estava jugant de central? No, no, no. Tenia la banqueta. Llavors, veurem cap on va, però clarament aquesta és l'interrogant com a mínim pels propers 4 o 5 partits.

Va, un llibre també per il·lustrar aquest partit, combinar-lo sempre a futbol, música i també literatura. A veure, Jordi, comença tu, va.

Doncs mira, jo he triat un clàssic rus, que és Ànimes mortes, de Google, traduït per l'Arnau Bàrios, que és un llibre divertidíssim, d'aquells que us pot fer passar molt bones estones. Què explica Ànimes Mortes amb aquest títol? A més, estem en el territori aquest dels morts. Amor i morts. Ànimes Mortes se situa a la Rússia del segle XIX. Les Ànimes Mortes són aquells servants, aquells criats que han mort. Però que encara no s'han donat de baixa a l'Estat, i en aquell món hi ha un individu que es diu Chichikov, que va pels pobles i compra aquestes ànimes mortes, per què? O sigui, compra el fet que algú ha mort per poder-lo baratejar, per poder-lo negociar amb hipoteques, un sistema que tenia la Rússia feudal, diguem-ne. Per què m'interessa això? Per què ho he triat? Doncs perquè jo crec que Simeone, d'alguna manera, és un traficant d'ànimes mortes o, si vols, de moribundes. I l'exemple més clar és Julián Álvarez, que aconsegueix que es quedi, el teníem allà a punt de marxar. Aquests són els dos focus, aconsegueix que es quedi, però en realitat. El que fa és tenir-lo allà i fer-lo patir molt. Quan Simeone fa aquests escarafalls a la banda, que salta, crida, és tot de cara a la galeria, que és una mica el paper que té aquest personatge en la novel·la. Jo hi veig una projecció molt clara. I, de fet, quan la Xènia Diaconova, amiga nostra, fa el pròleg, explica que aquest home. Aquest personatge és un còctel de mediocritat, mal gust, sentimentalisme, afectació i hipocresia. Sembla que estigui desfeixant a Simeoni.

Doncs aquesta és la proposta del Jordi Puntí pel partit d'aquesta nit, aquest llibre, aquest clàssic rus titulat Ànimes mortes, Nicolai Gogol. Anna Ballbón, el teu torn.

A veure, jo porto tot un caràcter de la Imma Monzó al llibre del 2001, que el 2023 va reeditar Anagrama, i aquí em fixo en. Aquest és un llibre on la protagonista és la mare, una mare asfixiant, que sempre té la raó, que deixa anar missatges contradictoris, histriònica, extrema. Vaja, Simeone, resumint. Avui era fàcil, eh? Perdó. Sí, sí, tot un caràcter em va venir de seguida, i llavors va molt bé, perquè és una mare que estones te l'estimes, però si li preguntes a qualsevol lector, la voldries de mare, diries, no, no, una mica lluny, i crec que això, Simeone, amb jugadors que els ha aconseguit seduir perquè juguessin a l'Atlètic, Ha fet això de mare protectora, però ultra protectora, i que llavors els jugadors hi han anat a cegues, però dius, home, Juliana Álvarez, aquest no és el millor lloc per mostrar la teva qualitat tècnica. I llavors això, m'anava bé perquè. Perquè al darrere d'aquest suposat gran caràcter, doncs això, de vegades potser només hi ha les ganes de tenir la raó i una gesticulació extrema. La mare que pinta Ima Monzón, aquesta novel·la, és una mare que no té cap problema en canviar d'opinió cada dos per tres.

Imma Monzó, tot un caràcter per il·lustrar el partit d'aquesta nit de la Navalbona. És la seva tria. Jordi Puntí, a Navalbona, moltes, moltes gràcies, molta sort. A veure si a les 11 ens anem a dormir contents o I líders. I líders, o més aviat ensupidors. Avui també costaria, eh?, una derrota. Sí, faria mal, faria mal. Avui sí. Va, intentem aixecar-ho, això. 5 minuts per la 1. Gràcies a tots dos, bon diumenge.

Ara tornem. El suplement, amb Roger Escapa.