Ramon Lamiel i Villaró: "De jove vaig ser un conductor impulsiu"

El suplement, amb Roger Escapa. Quan es fa fosc, molta gent dorm. D'altres, però, aprofiten la nit per ballar, mamar o, simplement, treballar. N'hi ha també que donen el pit o preparen biberons. I, fins i tot, n'hi ha que fan l'amor. Els diumenges al migdia, el suplement de Catalunya Ràdio es fa de nit.

L'eclipsi amb Roger Escapa.

Si vols que surti el sol abans s'haurà de fer de nit.

S'ha fet fosc a l'estudi de Catalunya Ràdio quan la llum s'apaga es desperta un nou món. Cada diumenge al migdia fem l'eclipsi i perquè torni a sortir el sol abans s'haurà de fer de nit.

Avui a l'Eclipsi, un sagitari que va arribar al món un dissabte de lluna en últim quart, un home que va néixer el 7 de desembre del 1963, i aleshores la cançó número 1 de totes les llistes era aquesta.

En tout chemin, en tout lieu, il ne parle que du bon Dieu, il ne parle que du bon Dieu.

Avui a l'Eclipsi del Suplement, el director del Servei Català de Trànsit, el Ramon Lamiel. Bona nit, de nou. Bona nit. Com has vingut avui a la ràdio, Ramon? A peu. A peu, eh? Sí, sí, sí. Vius a Barcelona? Visc a Barcelona i miro a fer tot el que puc a peu. És una ciutat hostil pel cotxe a Barcelona?

Home, difícil pel cotxe, sí, millor deixar-lo al graig, el cotxe, o aparcat en alguna banda, sí, sí.

El Ramon Lamiel, jo l'acostumo a tractar sempre de senyor Lamiel quan les entrevisto a primeres hores perquè hi ha conflictes amb el trànsit, perquè som a una operació tornada, perquè al cap de setmana a vegades hi ha disfuncions de mobilitat. Avui et tractaré de Ramon, d'entrada. Són les 12, no tenim cap notícia d'actualitat relacionada amb el trànsit i la circulació que ens hagi de condicionar. Som a l'eclipsi, per tant, si et sembla bé, fem aquest acord. Em sembla molt bé.

I a vegades es deixen el segon cognom, que és el Villaró. Bueno, a vegades no, sempre.

Tu preferiries que fos Lamiel Villaró? Oh, i tant.

Doncs mira, a partir d'ara ens ho deixem hier.

La meva mare era molt important. Doncs d'ara endavant, Ramon, Lamiel i Villaró. Molt bé. Per què era important la seva mare?

Era la que va tirar endavant moltes vegades la família, el meu pare també, era una família treballadora, de classe treballadora. A què es dedicaven? El meu pare era forner de pa, d'ofici, de fer pa, però després va treballar a la metal·lúrgica, allà al Ripollès hi ha metal·lúrgica, la Farga Casanovas al principi i després es va dir Conforça. Després va sortir d'allà i va fer de. Bueno, estava amb una benzina, era posar benzina, no? I la mare, doncs, feia de tot. Era una espavilada, la mare. Sí, sí, la meva mare feia de tot. Entenc que ja no hi són. No. Van morir, vam quedar orfes, deu fer 16 anys. 16 anys. Sí, sí. Ets creient? Diguéssim, jo no soc teista, no soc creient, però tampoc soc antiteista. És a dir, jo no soc creient. Soc ateu, però respecto a tothom que creu. De fet, una de les últimes visites que vaig fer perquè em van convidar a fer un cafè, va ser la Comunitat Salesiana de Girona, que el que està a la Comunitat Salesiana de Girona havia estat el director de l'Escola Salesiana de Ripoll i va voler que els anés a veure i vaig anar-hi, vam estar xerrant una bona estona i fent el cafè. Quins són els vincles amb Ripoll? Bé, jo soc de Candelano, ui, perquè he de dir que soc de Candelano, que és important, i la Montserrat, la meva dona, és de Ripoll. Per tant, tenim tota la família que ens queda de part de la. De la Montserrat, que viu a Ripoll. I nosaltres hi tenim un mas, i estem allà al mas, un mas on hi tenia un hort, i que ara ja no puc fer l'hort, sí, sí. Per què no pots fer l'hort? Perquè se n'havia d'ocupar la veïna, i jo puc pujar a vegades sí, a vegades no, allà dalt a Ripoll, i per tant era una morga, no? No poder-me dedicar especialment. A tenir els tomàquets cor de bou que tenia, doncs vaig dir que no.

¿És el teu pla de jubilació quan el director del Servei Català de Trànsit passi a millor vida, en aquest cas Ramon Lamiel i Villaroy, sigui substituït per algú altre?

Doncs jo aquest any em fa 63, eh? Sí que és una de les coses que vull reprendre, no només aquesta, segurament altres, no? Però aquesta sí, m'agradaria molt tornar a fer l'Hort i dedicar-me a l'Hort. És molt sa, molt terapèutic i molt recomanable. La teva mare tenia carnet de conduir? No, la meva mare no tenia carnet de conduir i el meu pare en tenia i no havia conduït mai un cotxe i era motorista, només conduïa motos, una Voltaco 2,5. Per tant, com us movíeu de petits en família? Mira, teníem un amic que era taxista, el Ceci. Ceci devia ser de Cesari, de Cesario. El Ceci, que anàvem quan volíem anar a fer una excursió amb la família, doncs el Ceci ens feia de taxista. Llavors, en vez de tenir un cotxe ni de llogar-ne, llavors no se'n llogava. Això del car sharing devia sonar molt estrany en aquella època. Jo soc dels 63, per tant, imagina't, i anàvem a fer totes les excursions que podíem i que eren interessants per nosaltres, per la nostra formació. Veníem a Barcelona, anàvem per aquí, anàvem per allà, anàvem a la platja, anàvem a la costa, sí, sí. Amb quants anys et vas treure el carnet, tu? Als 18. Era el 82, el Mundial del Nanejito. I quin va ser el primer cotxe? El primer cotxe va ser, era un cotxe lamentable, perdó, estèticament, que era un R7, però aquest no era meu. I després el primer cotxe que em vaig comprar va ser un R5, diesel, imagina't.

L'han tornat a fer ara, l'R5. Sí, elèctric. Bueno, és que estèticament és molt xulo. Sí. Ara quin cotxe té el director del Servei Català de Tenenci?

Jo tinc un Dacia Sandero, perquè me'l vaig. Jo tenia un cotxe que era un pot, un autèntic pot, que era un Kia Cerato, que no hi havia tingut mai res i encara no hi ha tingut res. Aquest és el que anuncia el Rafa Nadal. Però jo me'l vaig comprar fa 22 o 23 anys. I ara vas amb un Dacia. Sí. Home, és una cosa bastant austera. Sí, però jo volia algun vehicle que pogués anar a la muntanya. Que pogués acostar-me, si més no, als punts per on començar una ruta de muntanya. Vas a provar la primera? Sí, sí, sí, perquè l'eslògan de l'escola, i això me'n recordo perquè ho he dit diverses vegades, era no només ensenyem a provar, sinó també a conduir. Autoescola Ripollès. I el profe de l'autoescola era el Terry, que encara me'n recordo. Quina mena de conductor diries que és? Com et descriuries tu com a. Jo penso que quan era més jove era impulsiu, força impulsiu. No he tingut mai cap accident greu, cap ni un. He tingut sempre, si he tingut algun incident lleu, me'n recordo un al peatge de Maraturell que vaig picar amb el de davant a l'hora de posar les monedes perquè estava remenant les monedes i res més. I era un conductor que he tingut molt poques multes. Jo diria que amb els dits de les dues mans podríem comptar les multes que he tingut, però sí que era impulsiu. I ara, en canvi, amb l'edat, però això també ho fa l'edat. L'edat et cura moltes coses. I soc bastant més tranquil.

Conserves tots els punts? Sí, sí, sí. I ja dec tenir els 15, sí, sí, no me n'entré ni un. Què és el que més et treu de polleguera quan condueixes?

Jo penso que no només en mi, sinó que alguna reflexió que he fet, això té molt. El trànsit té tres maneres de veure el que és la circulació, que és la infraestructura, la tecnologia. Però llavors hi ha el conductor i el vehicle, i el conductor sobretot té molt de comportament, d'anàlisi del comportament. Les ciències que analitzen el comportament de les persones. Ens han d'ajudar i ens ajuden força. Aquí hauríem de tenir fins i tot sociòlegs moltes vegades per analitzar amb la comunitat com es mou i quins impulsos té a l'hora de moure's. Però el que enerva més, no només en a mi, el conjunt de conductors a l'hora que agafes, perquè és una qüestió conductual també, és el trampós. Això és molt propi de la condició humana i l'impuls de castigar el trampós immediatament.

És a dir, quan hi ha una incorporació, que ja veus que en el carril de la incorporació hi ha una cua, però veus que hi ha un espavilat que t'avança per l'esquerra i que va avançant fent veure que ell no agafarà aquell trencall, que tira, tira, tira. I quan, res, falten 30 metres, de cop posa l'intermitència, és que el posa i intenta buscar aquella escletxa en què els cotxes se separen una mica per entrar. És a dir, això és el que et treu de polleguera. Això és el trampós, o el trampós és aquell que. Què fas? Piques el clàxon o acceleres perquè no pugui colar-se entre l'altre.

No, jo intento deixar tocar el claxon segur que no, no ho faig entre altres coses a Maldàcia no sé ni on és moltes vegades he acostumat a tants anys a l'altre vehicle però el que sí faig és deixar passar i fer algun gest dient home, això aquí no per favor, no? sí que m'he trobat en algun moment sí que m'he trobat en algun moment haver de dir a algú. Això que fas no és correcte, ho he fet en molt poques ocasions i en una ocasió ara no fa gaire. Això que fas no és correcte i et diré per què no és correcte. Saps per què t'ho dic? Perquè jo compto els morts. I per tant això no és correcte. I.

No va ser. Bueno, no va ser gaire amable, diguéssim, la conversa. A partir d'aquí jo ja vaig deixar-ho estar i vaig marxar.

A mi, el que em treu molt de polleguera, parlant de l'AP-7, que suposo que hi deu somiar de tant en tant, l'AP-7.

L'AP-7 no especialment, en aquest cas després parlarem amb més profunditat, l'AP-7 ens ocupa molt temps, la tenim molt dibuixada, molt diagnosticada, molt analitzada, sabem què li cal a aquesta autopista, I te l'has de mirar des de tres punts de vista. La infraestructura, com deia abans, els vehicles i les persones, els conductors. T'has de mirar tots aquests tres factors. Doncs,

de les persones i dels conductors, dels tres carrils que hi ha en bona part de l'estructura de la P7, el que no entenc és per què els camions s'avancen entre si.

Els camions. Han d'en algun moment poder-se avançar, perquè això està vist a tots els països europeus. Ara, quan s'ha focalitzat sobre els camions algunes de les propostes a l'APC, que es demana a tots a la dreta i que no s'avancin, Això els països europeus que ho tenen ja molt analitzat, i nosaltres hem vist què fa cada un d'aquests països, et diuen, molt bé, entre altres coses a la P7 hi ha trossos que no hi cabrien, tots els carrils a la dreta, no hi cabrien. Però si els poses tots a la dreta, en molts llocs tenen una distància de seguretat molt prima, molt poca distància de seguretat. Això fa. Que s'incrementin en alguns països que ho han analitzat els accidents en el carril de la dreta dels camions. Per tant, es ha de descomprimir aquesta pressió de tots els camions a la dreta i deixar-los avançar. Nosaltres els limitem, com fan molts països, i l'avançament el limitem, en la zona de dos carrils. Llavors sí que és important, perquè alliberes fluxes, ordenes fluxes, els vehicles petits poden anar tranquil·lament per l'esquerra i els camions han d'anar per la dreta. I Déu-n'hi-do el que respecta a l'Ebre, que és on tenim aquesta limitació, especialment. Tu recuperaries els peatges a l'AP-7? Això hi ha tot un grup de treball del govern que ja hi està treballant, que ja informaran quan sigui el moment i nosaltres hi participem. Nosaltres sempre hem dit el mateix. Si hem de recuperar els peatges, el que no pot ser és que perdem bous i esquelles. És a dir, tota la reducció de sinistralitat que hem aconseguit aquests últims anys també és gràcies a que hi ha molt trànsit que circula per una via molt segura, com és l'AP-7. Sembla un contrasentit, però l'AP-7 és molt segura. Perquè no hi ha xocs frontals, perquè els accidents que hi ha són accidents que en una altra via serien letals i aquí no ho són, etcètera, etcètera, no? Per tant, aquesta concentració de trànsit sobre l'AP-7 també ha donat més seguretat viària al conjunt de vies.

Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio, estem xerrant amb el director del Servei Català de Trànsit, el Ramon Lamiel Ibillaró, avui a l'eclipsi del Suplement, on els convidats ens expliquen la millor nit de la seva vida. Som-hi.

Explico la millor nit? Vinga. Nosaltres teníem. Quan em vau fer la pregunta, no?, i havia de pensar en aquesta pregunta, i jo pensava. Home, hi ha moltes de millors nits, no? És evident, a nivell familiar, doncs, evidentment, des del casament, el naixement dels fills, de la Neus i del Joan, no? Però. Jo vaig pensar en un esdeveniment que es va produir abans d'aquelles que és la nostra filla gran, que és la Neus, que vam anar, la Montserrat i jo, la meva dona, vam anar a teatre, un cap d'any. I sempre ho recordàvem, ostres, aquell cap d'any que vam anar a teatre, eren les T de teatre, per cert, i aquest any que va coincidir que ens havíem de quedar a Barcelona per circumstàncies diverses, Vam tornar-ho a fer, i ens ho vam passar molt bé. I vau fer el raïm, vam parar la funció i vau fer el raïm. Va acabar la funció una mica abans, era el Göteborg del Roger Comas, i vam tenir, i la Maria Molins, em sembla, i vam tenir la sort que el Roger Comas també ens va obsequiar amb un monòleg posterior bastant còmic, i vam disfrutar de l'obra i del Roger. Que bé, que bé, quina nit més bonica, no? T'agrada el teatre? Mirem de sortir amb la Montserrat, mirem de fer alguna escapadeta, no?, a fer cultura per la ciutat, i sí, si podem, anem a teatre. Com us vau conèixer amb la teva dona? Amb la meva dona ens vam conèixer ballant, sí, sí. Quan encara es ballava? Quan encara es ballava, jo soc molt poc ballador, m'agrada més cantar que ballar. Què ballàveu? Bé, jo què sé, no me'n recordo, però era. Però si us vau conèixer de nit. Les cançons dels vuitantes, imagina't. No, no, de tarda, de tarda. Ah, o sigui ball de tarda. Sí, ball de tarda amb una mena d'antro que hi havia a Ripoll, que es deia El Forat, i allà ens vam conèixer, i a partir d'allà no va ser instantani, però ens vam anar conèixent i després, doncs, sí. Què et va agradar d'ella? Bueno, al principi, doncs, l'atractiu de ser una noia molt similar, un extracte d'ella que era molt similar al meu extracte social, i per tant ens vam agradar. I a partir d'aquí, doncs, la cosa va anar evolucionant. Quan feu un viatge amb cotxe, qui condueix dels dos? Miro de conduir jo però també últimament sobretot últimament la deixo conduir molt a ella perquè jo he d'estar pendent moltes vegades de les trucades, missatges que rebo i evidentment no puc conduir i estar pendent dels missatges ets un bon copilot? Això no ho és mai ningú. Sempre hi ha tensions entre copilots i pilots. I més si hi ha una certa relació, i en aquest cas marit i muller ho és, o fill i pare ho és.

Moltes discussions són al volant, moltes vegades. Familiars, dic.

Familiars en la conducció, ara em referia en la conducció no, familiars en general no bueno, hi ha tot aquell equilibri que has de mantenir quan els nens són petits que hi ha aquells crits a dintre del cotxe aplaus ganes de parar i esmorzar o menjar alguna cosa i llavors això sí que a vegades genera tensió aquí és recomanable aturar-se i relaxar la tensió qui

porta el volant de la relació per això? tots dos el 50% jo diria que sí sí, sí. A l'Eclipsi del Suplement sempre demanem tres cançons, la primera per una nit de festa, el Ramon, la Miel i Villarós

queda aquesta. Sin mirarnos, sin hablar, no haremos el sol salir. Dulces drogas nos dirán que hay un mar cerca de aquí y en tus ojos otra vez. Viene el silencio.

Això és l'última de la fila d'Ulcesueños, no? Sí, senyor. Els vas veure en el retrobament?

No, no soc gaire de concerts. Jo m'agrada concerts més. Recollits. Més recollits. No has anat a Ocasgrases, tampoc, aquests dies? No, aniré a veure el Roger Mas al Teatre de l'Aliança.

Home, clar, això és una cosa més recollida. Sí, sí, sí. Clar, per una nit de festa, què és pel director del Servei Català de Trànsit, tenint en compte també tot el que implica a vegades les festes i la conducció? Serà més fàcil de respondre a una nit d'insomni.

Però la nit de festa. Jo aquesta cançó l'he triada perquè va ser una cançó i un grup que a mi personalment em va acompanyar des de l'etapa d'estudiar en el pis d'estudiants, totes les sortides que fèiem amb el grup de biòlegs, botànics, a veure plantes i a veure comunitats vegetals per aquí i per allà. I després, posteriorment, també m'ha acompanyat en molts moments de la meva vida, no? El grup. Jo em quedo amb enemigos de l'ajeno, eh? Més enllà dels enemigos de l'ajeno, ja tampoc he arribat, eh? Amb l'última de la fila, les coses on siguin. Però sí que m'agrada, i aquesta m'agradava molt, i era una de les més divertides. I m'agrada cantar-les, sobretot poder-les cantar.

Què s'ha d'estudiar per ser director del Servei Català de Trànsit? Ho dic perquè, esclar, és que llegint el currículum, atenció, eh? Licenciat en Biologia a l'Autònoma, diplomat en Enologia i Viticultura a la UPC. Vas treballar com a anòleg, per tant, de vins i de caves hi deus entendre un munt. Deus ser el teu fort. I en tenia.

Jo et sabia dir si un vi era equilibrat o no era equilibrat, o un cave era equilibrat o no era equilibrat, però gaire més dels gustos i els tons, i que si té un gust de roselles, això no t'ho sé dir gaire. I si m'agrada o no m'agrada, també t'ho sé dir. Tot i que ara no em prenc, perquè per una qüestió de l'edat, no per ser director, sinó per una qüestió de l'edat em fa mal, i per tant no prenc vi, ni prenc alcohol. Res d'alcohol?

Res. Ha desaparegut? Totalment. Clar, combina malament amb el càrrec, l'alcohol, no?

No tinc aquest problema, perquè no em prenc, no em prenc ja abans, o sigui, ja fa bastants anys que no em prenc d'alcohol. I l'enologia com és que va estirar per aquí? No, vaig acabar la biologia. La biologia sempre ha estat una de les disciplines que m'ha acompanyat. De fet, intento obligar bastanta biologia en el que és ara el Servei Català de Trànsit, també. De quina manera? De quina manera? Hi ha un element de les ciències de la vida, que és l'observació de camp, molt fet treball de camp, molt observar, i això és el que jo faig. Moltes vegades, observar a diari durant. Durant les hores que convingui que està passant a la carretera, a través dels navegadors, a través de les càmeres, i observes i mires i veus conductes que potser els números i la matèria de la enginyeria no t'acaben de resoldre, no? I l'observació de càmera és interessant. I l'altra és. Aplicant, en certa manera, els criteris de selecció natural, no? És a dir, del que tinguis, que hi ha coses que estan molt bé, que s'han fet històricament, i hi ha un equip fantàstic al Servei Català de Trànsit, de tot el que hi ha i que funciona. Estira-ho, tiba d'això i intenta fer coses noves, no? Aquesta és una idea que també m'ha acompanyat sempre, no només ara aquí, sinó en altres càrrecs que he ocupat. Per tant, la biologia sí, i també la practico a nivell particular. M'agrada fer seguiment de fauna, estudiar alguna espècie, i així em vaig entretenint. O sigui, tens moltes aficions, no? Moltes tampoc, però. Inquietud, si més no. Sí, de fet em va definir així una vegada en un curs de formació, em van dir que era molt inquiet. Quan et van proposar el càrrec, què et van dir? Quan em van proposar el càrrec, la persona que em va triar, les dues persones que em van triar, una va ser, en aquell moment era el secretari general, l'Oriol Amorós, de fet va ser qui em va fer la proposta.

Tu vas entrar al Servei Català de Trànsit quan al govern hi havia Pere Aragonès, de president de la Generalitat, i després quan va arribar Salvador Illa va ser un dels càrrecs que no va saltar.

No, em van proposar continuar i vaig acceptar-ho. Doncs quan vaig entrar en el Servei Català de Trànsit jo varia d'una altra disciplina, malgrat tenir, sí, una certa experiència en àmbits de la mobilitat o algun element que tocava l'àmbit de la mobilitat, sempre, és veritat, però jo estava a l'àmbit social, a l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona. Llavors, quan vaig entrar, al principi, Clar, era també una sorpresa per mi, però no m'era estrany. Jo havia estudiat molt, havia estudiat molt tampoc, però havia conegut i havia llegit un pacte nacional que havíem fet per la mobilitat segura i sostenible i sempre el posava com a exemple de document ben elaborat i ben fet. I, per tant, no em sorprenia la matèria. La matèria, més o menys, l'havia llegida. Ara no la coneixia, òbviament, i encara ara no la conec del tot i estic aprenent permanentment.

Per una nit d'insomni, el Ramon, l'Emile i Villaró es queden amb aquesta cançó.

Just a perfect day Drink sangria in the park And then later When it gets dark we go home.

Just a perfect day Feed animals in the zoo Then later A movie too And then home Oh,

it's such a perfect day I'm glad I spent it with you.

El Lurrit, cantant aquest Perfect Day, Just a Perfect Day, Drink Sangria i Napark, no encaixa gaire amb les passions que tens avui dia, Ramon? En qualsevol cas, Lurrit, potser sí.

Sí, però després també diu mirar una pel·lícula, no?, i donar a menjar als animals del zoo, etcètera, etcètera. És a dir, sempre hi haurà després, sortirà el sol, hi haurà un dia tranquil, i per tant has de plantejar-te després d'una nit d'insomni. La nit d'insomni, per mi, més. Que jo he patit més que recordo recentment els records també es fabriquen i per tant seria difícil recordar-ne algun podia parlar de la mort del pare la nit que va morir el meu pare però recordo el carnaval del 2025 de l'any passat 7 persones en una nit van morir 7 persones. I això sí que és costa. És la part més difícil de la feina que fem, del servei català de trànsit, és aquesta. Tu estaves treballant aquella nit? I has de ser, has d'estar treballant, perquè quan vas rebent els avisos de les víctimes, evidentment ja no vaig dormir. I sempre intentes fer aquesta catarsi d'intentar assumir-ho, però era inassumible, set persones mortes. Vam decidir fer una compareixença allà al centre de control. Me'n recordo, era un cap de setmana. Sí, i explicar què ens havia passat. Va morir fins i tot una lastrit, que era una nena no nata. I que sempre he dit que la recordaré i ara ho faig, no?, de recordar-la.

Què va fallar perquè 7 persones perdessin la vida en una carretera en una sola nit a Catalunya?

Mira, l'altre dia parlàvem amb un professor de la Universitat Politècnica i ens deia, a vegades tu tens probabilitats, no? Quan llences uns daus, hi ha probabilitats que et surti un 6, que et surti un 5, que et surti un 4, però hi ha probabilitats, hi ha números finals darrere, cada un té una probabilitat d'aquests números. Però això del trànsit i la seguretat viària és que el dau, llences el dau i el dau explota, no? I per tant, ostres, això totes les previsions que tu puguis fer se'n van a Norris no existeixen unes previsions molt clares tot i que hi havia uns dispositius previstos per aquestes nits i aquesta n'és una de consums d'alcohol i drogues va fallar no és que falléssim nosaltres sinó que n'havíem de ser molts més, potser, potser sí. Però, en tot cas, potser no vam fer una campanya prèvia molt important perquè això no passés? Potser sí. O, en tot cas, pensàvem i assumíem que la gent tenia prou consciència com perquè no passés això. Però hi ha un element que, després de l'anàlisi Concorda, que és. Després d'èpoques de gran contenció de mobilitat, venen pulsions de mobilitat. I el Carnaval del 25 venia després de la dana de València del 24. I hi havia hagut molta contenció de mobilitat, molta por de mobilitat, en la mobilitat. I en aquell moment és, surt el sol, fa bon temps, era una nit que no havia fet mal temps. I la gent es va deixar anar. I la gent es va deixar anar i nosaltres no vam estar atents a que això podia passar. Ara ja ho sabem, que darrere d'aquestes contencions venen pulsions de mobilitat i que la mobilitat no és la causa, però va associada a la sinistralitat. Aquesta nit va ser molt complicada per nosaltres, però no per mi, per tot l'equip. Jo vaig poder veure algun dels accidents. Els companys que estaven al centre de control els van veure en directe. A través de les càmeras de trànsit, vols dir? Sí, sí. I va ser molt dramàtic per nosaltres. Sí, sí, ens va afectar molt.

Per tant, amb tot això que m'estàs explicant de la mobilitat, com es condiciona si ve després d'un període de contenció, molts dels accidents, també potser amb la intel·ligència artificial, les poden predir, es poden preveure.

Aquesta és una bona idea. De fet, tu has de somiar el futur, no? També has d'atendre el present, que és el que fem, però també somiar futurs, perquè si no, malament aniries. I ja que li demanes a la intel·ligència alguna cosa, alguna cosa més, que et doni una prestació més de les que podem donar en aquests moments amb la tecnologia que disposem, és la de predir, predir l'accident. I, de fet, ho estem fent, i ho estem fent amb un company, el Gerard, de la Universitat Politécnica de Catalunya, està fent el doctorat amb nosaltres, de predicció d'accidents. En 100 quilòmetres d'AP7 que hem agafat, predir on es produirà un accident, i avisar la gent abans. Això, en aquests moments, no és tan fantàstic com estic descrivint, perquè tenim falsos positius, i serà molt complicat endevinar amb un percentatge molt alt. Però. Ens hi estem acostant.

Ens queda una cançó, La nit tòrrida.

Com quan érem petits i ens abraçàvem. Tens bon gust musical, eh?

Aquest és l'Adrià Puntí. Sí, sí. I és la cançó que has escollit per una nit tòrrida, tu mateix.

Més que tòrrida, veig. Jo diria que d'estimació mútua, no?, d'amor. Si vols una nit tòrrida, agafa el Led Zeppelin, que en té una que explica molt bé això de l'amor i com fer una nit tòrrida, no? Però. El cotxe és un bon lloc, o què?, El cotxe per què? El cotxe és per conduir. El cotxe és per conduir. D'acord, d'acord.

No ho dic perquè ara l'habitatge està molt. Vull dir que estan com estan els pisos.

Doncs sí, ho tenen molt difícil els joves amb l'habitatge. Ho tenen molt difícil. I a vegades amb un cotxe potser és més senzill. Penso que el cotxe, tots hi hem passat pel cotxe, no? Però en aquest cas el cotxe és per conduir. Sí, aquest seria un mal titular pel director del

Servei Català de Trànsit, eh? El cotxe és per conduir.

El cotxe és per conduir, molt bé. El tema és. Bé, és una cançó que m'agrada i penso que parlar de. És la parella que també parla o pot ser la persona que també parla. I al final hi ha una frase que no. Bueno, hi ha una tornada que és que hi haurà un juliol plàcid i dolç, hi haurà un setembre per a tothom. Aquest tros a mi m'encanta, perquè és veritat, la vida és així. Hi haurà juliols, plàcids i dolços, hi haurà setembres, que no és ben bé un hivern, és una tardor, però bueno, has de tenir present qui serà.

Si aquella nit sabessis que és l'última, quina cançó sonaria per això, Ramon?

Jo he triat, si hagués de triar una cançó, la del Masoni, el Purgatori de Masoni.

Ja ho dèiem que té bon gust, el Ramon Lamiela. Escoltura a Déu.

Purgatori d'Amazoni, per dir adéu-siau.

Sí, per dir que llencis la roba, que estripis els llibres, que cremis els mobles, que truquis els amics. És saludable, això, en algun moment.

Ramon Lamiel i Villaró, director del Servei Català de Trànsit, un plaer vull conèixer les nits en un context una mica diferent. Salut i bona feina. Gràcies. L'operació de tornada de demà, què? Un moment, Blanc. S'ha acabat. Els companys dels serveis informatius segur que voldran agrair un tall, si pot ser en 20 segons, ni 21 ni 19, que facis una previsió d'aquest dia 12, dia de la hispanitat. 20 segons clavats, eh? Sí. Si faig així el gest de tallar el cap, vol dir que si no serà massa llarg, els informatius no li servirà.

Sí, entro. Endavant. Doncs tornaran 270.000 vehicles, l'AP-7 i tindrem carrils adicionals per drenar trànsit tant al sud com al nord cap al retorn a Barcelona i hi haurà restricció de camions de 5 a 10 del vespre i ull amb la C-16 i la C-17, que seran dues vies des del nord que portaran molta mobilitat de tardor.