Saber si tenim Alzheimer amb una analítica de sang
La malaltia d'Alzheimer pot iniciar-se fins a 20 anys abans que se'n detectin els primers símptomes, i quan es diagnostica normalment la persona ja té un deteriorament cognitiu important. Per això la recerca busca noves vies per poder detectar la patologia en fases tan primerenques com sigui possible, i ja hi ha diverses propostes en aquesta línia, com ara detectors en saliva i sobretot en sang.
Proves de sang en 5 anys
En aquests moments la confirmació de la malaltia d'Alzheimer es fa amb proves d'imatge i amb una punció lumbar per analitzar el líquid cefaloraquidi del pacient. En aquest cas és una prova invasiva i la d'imatge encara no pot detectar la malaltia en els seus inicis, tot i que cada vegada el diagnòstic és mes precoç.
Els últims 5 anys hi ha hagut avenços significatius que, encara que estan en fase d'assaig, fan preveure un canvi de tendència en la lluita contra l'Alzheimer en pocs anys, com explica Marc Suárez-Calvet, un dels responsables del grup de biomarcadors de fluids del Barcelona Brain Center de la Fundació Pasqual Maragall.
Aquests biomarcadors en sang estan encara en l'àmbit de la recerca però ja els estem començant a provar en els hospitals amb bons resultats.
I Marta del Campo, directora del mateix grup, és optimista sobre la seva administració als pacients.
Crec que anirem bastant ràpid perquè en centres especialitzats i a nivell d'investigació ja s'estan utilitzant. I això farà que avanci molt ràpid.
El resultat d'aquests testos en principi s'haurà de confirmar amb imatges i amb anàlisi del líquid cefaloraquidi, però tindrem respostes molt aviat i d'aquí 5 anys els podríem tenir a la clínica.
Intel·ligència artificial contra l'Alzheimer
Ara cal avaluar els biomarcadors que s'acabin incorporant a aquestes proves i per a quin tipus de pacients. I la detecció precoç de l'Alzheimer podria passar també en el futur per algoritmes d'intel·ligència artificial que tinguin en compte altres factors, com la predisposició genètica a la malaltia.
Segons Marta del Campo, podrien servir, fins i tot, per predir el risc de desenvolupar la malaltia.
Potser la idea seria combinar diversos marcadors en un algoritme i també tota la informació clínica, demogràfica i els riscos genètics per poder predir el risc futur que té una persona de desenvolupar Alzheimer.
Nous fàrmacs esperançadors
També hi ha avenços destacats pel que fa a tractaments. Els que s'estan subministrant ara van dirigits a apaivagar els símptomes, però en cap cas no aconsegueixen ni frenar ni curar la malaltia.
Ja s'han assajat nous fàrmacs molt prometedors que per primera vegada són capaços de frenar l'evolució de la patologia, com explica Suárez-Calvet.
Comencem a tenir alguns tractaments que probablement poden modificar el curs de la malaltia, concretament uns fàrmacs que eliminen la proteïna beta amiloide, que és una proteïna tòxica que s'acumula al cervell de les persones que viuen amb Alzheimer.
Quan aquests medicaments eliminen l'amiloide, els pacients milloren una mica. S'alenteix l'evolució dels seus símptomes.
Aquests fàrmacs són anticossos, i algun ha demostrat en assaig que pot endarrerir fins a un 35% el deteriorament cognitiu provocat per la malaltia.
Un dels nous medicaments ja està aprovat als Estats Units, i ara l'està avaluant també l'Agència Europea de Medicaments, amb la qual cosa s'espera que també relativament aviat es pugui començar a administrar a pacients europeus.
