Salsa de calçots: la recepta d'èxit a la teva calçotada
Una calçotada sense salsa de calçots és com un concert sense músics. I una calçotada amb una mala salsa de calçots és com un concert desafinat. No t'hi vulguis trobar. Per evitar-ho, cal garantir que la salsa sigui un èxit, i en tenim una recepta infal·lible. Si més no, és el que en pensen els veïns de Rodonyà, i Quim Masferrer ho va comprovar a El Foraster. La millor salsa de calçots de Rodonyà és la que fa la Maria Teresa Güell. Abans, a casa seva eren pagesos i cultivaven calçots per a consum propi.
Durant molt temps, ens reuníem amb una colla per fer les calçotades. El dia abans ens trobàvem tots per fer la salsa. És que la salsa s'ha de fer la nit abans, ha de reposar. Això és important! Cada any provàvem una salsa diferent fins que vam trobar aquesta. La va aconseguir una companya de la colla. Crec que li havia explicat algú de Valls. La vam provar i ens va agradar tant, que des d'aquell dia, només fem aquesta. I fa 30 anys d'això!
La recepta és per a 25 persones... Que és massa? Mai no és massa, quan parlem de salsa de calçots. De fet, si te'n sobra, encara millor: és una gran acompanyant de les carxofes, tant si les fas al forn, confitades, fregides com bullides. També combina a la perfecció amb altres verdures com els espàrrecs, els moniatos, els carbassons, les patates... I per a les amanides, el peix, el marisc, la carn... Vaja, que és la gran aliada a la cuina.
SALSA DE CALÇOTS PER A 25 PERSONES
- 750 g d'ametlla torrada
- 24 tomàquets
- 2 llesques de pa torrat
- 2 ous
- 1,5 l d'oli d'oliva verge extra
- 1 cabeça d'alls
- Nyores
- Vinagre
- Pebre vermell
- Julivert
- Menta
- Sal
PREPARACIÓ
- Escalivem els tomàquets i la cabeça d'alls.
- Bullim els ous.
- Piquem les ametlles.
- Passem pel batedor els tomàquets i els alls escalivats, prèviament pelats, juntament amb l'oli, les ametlles picades, els ous durs, una mica de menta i julivert, les torrades, un grapat de polpa de nyores prèviament escaldades, un raig de vinagre, sal i pebre vermell. És important que tots els ingredients estiguin freds en el moment de batre-ho. La salsa ha de quedar emulsionada de tal manera que tingui la consistència idònia perquè s'adhereixi bé al calçot. Ho batem fins que prengui, ho tastem i ho ajustem, si cal, de vinagre, sal o pebre vermell. La salsa ha de reposar, per tant, s'ha de fer la nit abans.
Una cosa ha de quedar clara: una calçotada no és només menjar calçots, eh? També hi ha carn a la brasa, carxofes, de vegades una olla de fesols i, evidentment, la salsa de calçots. Per a mi, una calçotada és una festa. Una festa al camp, amb amics o familiars. Ah! I això sí: una festa a la brutesca i participativa! Res d'estar asseguts, res de guants i res de pitets. Tothom de peu dret i tothom col·laborant en alguna cosa, ja sigui escalivant o el que calgui.
Aquesta és la salsa de la Maria Teresa, però en terra de calçots, cada casa té la seva recepta. Diuen que qui té un amic, té un tresor. I és cert. Tan cert com el fet que qui fa la millor salsa de calçots té un lloc reservat a la memòria gustativa de tothom que tingui la sort de tastar-la. Gràcies, Maria Teresa, per compartir-la.
