Salvador Sobral i Kika Nazareth: "Som els portuguesos preferits de Catalunya"

El Suplement, amb Roger Escapa.

El nostre portugués preferit està d'estrena. Salvador Sobral ens convida a viatjar al Brasil amb A flor do Recomenço, el disc que publicarà aquest divendres. Avui, en primícia, el suplement, un deliciós tastet. Salvador, bon dia, benvingut.

Bon dia, moltes gràcies. Com estàs? Això del portugués preferit, mira que n'hi ha de portuguesos.

Sí que en tenim de preferits, aquí. Ha canviat una mica, no? Jo crec que tu i la Kika Nazaret, segurament. Som els preferits. Bueno, és que clar, veníem de Figo, veníem de Mourinho, veníem de Cristiano Ronaldo, que pels catalans potser no. Bueno, però ara teniu Cancelo, eh?

Cancelo. Està jugant molt bé. Cancelo, Déu-n'hi-do, eh? Increïble. Has vist el gol que. Sí, sí, escolta'm, està en forma, està en forma. Sí, sí, sí. Ara que ja no té Cristiano, ja podran jugar amb tranquil·litat, finalment.

Sempre que hem parlat de futbol, eh? El jugues, no, encara, o què?

M'encanta, sí, tots els dies. Estic una mica viciat, però bueno.

M'han dit que jugues amb el cap d'esports d'aquesta casa, el Xavi Campos. Sí. Que també té. Exactament. A quina lliga jugues tu?

Té un caràcter, eh? A la canxa. I tant. Dios mío, ara quan. Jogueu el mateix equip o us embrunteu? No, és com. Depèn, no? Perquè això és una aplicació de futbol i jugues amb qui toca. I crec que vaig jugar amb ell ahir. I ell sempre té molt caràcter. Ara crec que està més tranquil, però sí, té caràcter i t'amana. I diu, no, no has d'anar abans, sí, després, no sé què. I jo, vale, vale, Xavi.

O sigui, jugueu junts. Sí, sí. Tu de què jugues? Jo de central.

Ah. De central, sempre. És curiós perquè al futbol soc molt racional, tot el contrari del que soc a la vida i a la música. Al futbol soc 100% racional i vull fer. Vull que no es noti molt, saps? Vull passar sempre bé la pilota, fer les coses molt bé, tot el contrari de l'escenari, no? Mm-hm.

Tornarem al futbol d'aquí una estona, si et sembla bé, d'acord? Però avui vens per parlar de música. I això que sentim A veure, puja'm aquest bambam, Blai, sisplau.

Sona bé, fa cap de setmana, això, Salvador. Que bé, que bé. A veure, explica'm, aquest disc surt el dia divendres que ve, que és el dia 16, has fet alguns avançaments, ara en tastarem encara alguna cançó més en exclusiva, i te n'has anat fins al Brasil.

Sí, vaig anar al Brasil, perquè saps què passa? Jo estava, després de la gira que vaig fer amb la Sílvia Pérez Cruz, estava molt cansat, havia sigut una gira molt exhaustiva. I també tenia com crisis d'inspiració i creativitat per sa situació del món, no? Sa fascisació del món, la crisi de la gasolina, en fin, tot em deixava molt sense creativitat. Després vaig recordar un director artístic brasiler que es diu Marcos Prieto, director artístic de Gal Costa, que m'havia dit, has de fer un disc brasiler, però no amb versions de cançons brasileres, cançons inèdites fetes per a tu, i hem de fer un disc 100% brasiler. I com estava? Sense saber què fer? Li vaig cridar i diu, hòstia, encara lo vols fer? De una, clar. I bueno, 60.000 euros després que em vaig gastar el disc, dios meu.

T'has gastat 60.000 euros per fer el disc? Crec que sí, en total. Amb viatges al Brasil, amb pagar els músics, amb què?

Tot això que dius, més videoclips, més això, ara hem de fer en els concerts, ara hem de fer llums, ara hem de fer roba, ara hem de fer tal I això surt de la teva butxaca? Clar, perquè jo tinc un contracte que vull que la música sigui meva, no? Si els drets de la música són de la companyia, paguen el disc, però com que jo vull tenir els drets i tal, doncs el pago jo. O sigui, que ets empresari, també. Suposo, sí. Ara mateix tinc una empresa a Portugal, però soc autònoma a Espanya, o sigui que pago impostos a dos països, per socialista.

Escolta'm, ho he de pronunciar això a flor de recomenço? Com ho he de dir? A veure, digue-me tu això. M'agrada com ho dius, però si fos jo. No, no, per això t'ho demano, sisplau. Jo diria a flor de recomenço. Fantàstic. I hem d'anar a aquests orígens.

Quan no hi havia res, ho vaig dir. Era ausencia, esperé cuando tuve frío tremí, cuando tuve coraje.

¿Quién es aquest, Salvador?

Aquest és el Chic César. Una gran inspiració des de sempre, des del cotxe del meu pare quan érem nens. Fins i tot el cotxe de la meva mare també. Eren cançons del Chic César cantades per. Per altres, com a Maria Ptanya, però Uxik César per jo és infància. Per tant, tu això ja et sonava al cotxe dels teus pares, potser? Sí, sí, sí. Sempre que fèiem viatges fins a l'Algarve, que abans trigava 5 hores en arribar de Lisboa a l'Algarve, ara ja no, ara és molt ràpid, però sempre escoltàvem música brasilera i Uxik César sempre hi era. I ara que ets tu,

que tens la criatura de 4 anys, què sona al cotxe? Què li poses?

El patofet. Sí? Malogradament. No, no, no. Jo faig un equilibri, saps? Jo era molt snob i deia, no entenc els pares que li posen música de nens. La meva filla sempre escoltarà música d'adults perquè no m'agrada la infantilització de la música i tal. I, xau, ara estem escoltant en Bauca, que ets, com es diu en aquest grup català molt famós, també de nens, en fi. Escoltem de tot un poc, però també música adulta i música brasilera i americana i de tot, però de nens també. I el Patufet és un hit. El Patufet, eh? Qui t'ho havia de dir tu, eh? Sí, ningú. Saps? Encara quan escolto xerrar català amb la meva filla dic, per què? Com és possible?

Tu parles set idiomes, tinc apuntat aquí, no? No ho sé. Portuguès, castellà, anglès, català, francès, italià i una mica de suec. La teva filla quants idiomes parla?

Ja. El català? Jo li xerro en portuguès 100%, la meva parella li xerro en francès, i el castellà he de dir que no xerra molt bé, per molt orgull.

Als catalans li agrada molt això, diu, que bé que no xerra castellà. No pateixis que l'aprendrà ràpid.

L'altre dia m'ha dit, mucho bien. Ai, de mucho bien no, por favor. Fa tres anys que vius supostament en Espanya. Mucho bien. Sí. A poc a poc.

Sí, sí. I per tant, d'alguna manera, tot aquest idioma que per tu és el portuguès, un portuguès anant al Brasil a fer cançons, això per Portugal com es paeix també per tot el teu fan d'allà? Perquè no sé si també hi ha aquesta petita rivalitat entre Portugal i Brasil.

Uau, rivalitat no. Hi ha una història, no?, colonialista, però rivalitat no. És que el país és un el Brasil és un país molt és una potència econòmica molt gran. A Portugal li queda molt petit. Ells, quan venen a Portugal, diuen com, ah, no, vaig allà a Europa, hi ha un país allà que xerra. Portugués crec, però ni s'enteren, molt sovint quan vaig allà me xerren en castellà, perquè vegis el lluny que estan d'aquesta qüestió. Doncs l'important, o sigui, jo volia fer aquest disc però volia cantar en portuguès de Portugal, el meu portuguès de sempre. Clar, perquè els accents deuen ser molt diferents. Molt diferents. Jo he hagut d'adaptar moltes lletres, de cançons, però l'única arma que tinc, l'única cosa que em distingueix, és el meu portuguès, que és diferent del portuguès d'ells. Doncs vàrem fer un treball d'una mica de desbrasilificar les cançons, tant a nivell rítmic, melòdic i harmònic, com a nivell de paraula i de lletra,

sí. Va, anem a fer sonar. Torna-ho a dir tu, sisplau, el títol del disc. A flor d'un comesso. Te beijé

Me

entregué Y te di Alientes

das seis A flor de un recomer.

El mantra de la saliva En el grano abierto en gozo Papolas sin reposo En llama, lluvia y chiva La lengua en fuego vibra Misterios, el idioma Viene otra vez y come Banquete que te sirva Te beso.

Això ja es veu que és una gran cançó, eh? O sigui, això quan ho estaves fent dius, ui, aquí tinc un tresor.

Sí, sí, sí, quan la vaig rebre vaig dir, uau, aquesta cançó és boníssima. També saps per què? Perquè és molt brasilera, d'Uxic César, molt del camp de Brasil, però a la vegada l'arranjament que vàrem fer és molt vitaliano. Aquí es pot veure perfectament, és una il·lustració perfecta d'aquesta desbrazil·lificació que te deia, perquè és un tema molt brasiler, però un enrejament que sembla com el I got a feeling dels Beatles. Per això era un single de cares, era el primer single, el que passa és que no estava en Spotify i ningú l'ha escoltat, però ara ja sí.

Escolta'm, com ho has fet? Perquè crec que fins i tot has anat a buscar artistes brasilers que et proposessin el seu material i tu després l'agafaves i donaves forma.

Sí, o sigui, abans de tot vaig fer una llista gegant de tots els artistes de la vella música brasilera fins a la música contemporània, vaig fer una llista gegant, i després amb el director artístic que tenia, o Marcos, ell va començar a contactar gent, i jo del meu costat també gent que coneixia, com Otín Bernards o Adriana Calcañot, i ell va contactar altra gent, i vam començar a rebre cançons guapíssimes.

Clar, devia coincidir també com preparàveu tot aquest disc amb el Mundial de Futbol.

No, perquè el disc ja fa temps que està preparat, saps, per aquestes coses de la indústria de la música. No, hem de rebre el disc a maig. A maig ja tenia tot tanqueat, saps? Perquè volen fer les coses amb temps, perquè tinguin temps de quadrar entrevistes com aquesta, saps? Fer les coses bé, amb calma. Doncs a maig ja estava fet.

El vas veure, el Mundial? Clar que sí, i tant. Doncs tant Brasil com Portugal van pel mar relativament aviat.

Sí, no entenc per què el Brasil, perquè tenen una equipa tan bona. El Portugal sí, sé perfectament l'origen

del problema. Escolta'm, m'ha sorprès que quan has arribat portaves la jaqueta vintage, però molt vintage, de l'època pràcticament de Cruyff. El xandall aquell famós del Johan Cruyff del Barça. Sí. M'encanta aquesta jaqueta,

però he de dir que veig pel carrer molts turistes i expats amb aquesta jaqueta. Mira, bueno, és que tu ets un d'ells, però tu ets un expat, també. Totalment. Tu ets un expat. És que no sé el que distingueix un expat d'un immigrant, però crec que un immigrant. El poder adquisitiu, bàsicament. Sí, no, però l'immigrant paga impostos, i l'expat paga impostos en el seu país. Crec que és això, la diferència.

Tu els pagues a tot arreu, per tant, compleixes tots els requisits, eh?

I doncs començo a veure el carrer i dic, ai, no sé si m'agrada tant ara aquesta jaqueta,

però bueno, avui. Escolta'm, qui és la jugadora preferida o el jugador preferit de la teva filla?

La Kika Nazaret, sense dubte. Kika, Kika, Kika Nazaret, Kika Nazaret, Kika, Kika Nazaret. Sempre l'estem cantant a casa. Què dius ara?

Tu t'imagines que la Kika Nazaret ens estigui sentint avui? Si tu l'haguessis cridat, potser que sí. A veure, prova-ho, va, saluda-la.

¿Qué que estás ahí, né?

Aida! Estoy aquí a una hora, a esperar de tarde para que te digan hola. Que vergonya, meu, disculpa. No, no, més que estai aquí que aquí que aquí que no seré. Estàs, com en un concert. Estaré. Està aquí Aida. A veure, hola, Roger, què tal?

Hola, no, no, escolta'm, continueu, jo com si no hi fos, endavant, Kika, Salvador, en portuguès. No, a veure, hem de parlar català, no? No, no, no, és que sona preciós. Fem un parell de minuts de salutacions de la Kika i el Salvador en portuguès i després ja

m'hi posaré jo, Kika. Vale No, era solo para decir que está Aida aquí a oír, está del otro lado porque hoy es sábado Ah, está aquí Ya, hoy es sábado y yo no tenía con quien dejar, entonces ella vino conmigo aquí a la radio y está a tu oír, por lo tanto Hola Aida Mira, ¿está todo bien contigo?

¿Está todo y contigo? Hoy es día libre, por eso es que tuve el privilegio de recibir este convite y me hicieron acordar más temprano solo para decirte hola. Disculpa. Esta parte no traduces, que es para que ellos no lo entiendan.

Claro, es mejor. Mira, tú hablaste en catalán en esta entrevista entera con él, ¿no fue? Con el Roger.

Sobre. És sobre l'amor, és a dir, parlar de futbol ja, el català ja em sap, és quan el tema. És a dir, va ser la primera vegada que vaig parlar d'alguna cosa fora del futbol en català.

Va ser molt generosa la Kika, va ser molt generosa.

És que és molt diferent xerrar de. Clar, ella ja tot ho té controlada i sembla lèxic del futbol, però és diferent.

Va ser molt generosa la Kika. Kika Nazaret, bon dia, bona hora. Bon dia, bon dia. I moltes, moltes gràcies. No, a tu, gràcies per trucar-me. He entès, crec, i si no em corregireu, que estàveu parlant de l'Aida, que és la filla del Salvador, que està embobada amb la Kika i està darrere de la peixera mirant a una pantalla la Kika a través d'aquest zoom i que, clar, com que era una sorpresa, s'ha quedat parada, no?

Ah, sí? Sí, a veure, però després, quan estem juntes, no parla amb ell. A què no, Salvador?

Té molta vergonya i no parla. L'altre dia vam anar a sopar a casa seva i no diu res. Però va flipar amb la pantalla que tenia, que el Barça li va donar una pantalla gegant de televisió, una televisió gegant, i estava flipant allà amb la patrulla canina.

Mira, la tenim aquí, la veuràs a través d'aquesta pantalla, Salvador. El canal 11. Aquí et tenim, aquí et tenim. Kika, com estàs? Com et trobes? Perquè sé que estàs lesionada, però queda poc ja per recuperar-te.

No, queda molt poc. O sigui, ja estic bé, les meves companyes estan amb la selecció, i ara quan. A veure, em queda dos dies i després ja entrenaré amb elles i ja estic bé, estic tranquil·la, estic contenta. Amb ganes de tornar, amb ganes de jugar al futbol.

Realment tinc davant meu els dos portuguesos més estimats per aquest país i us disputeu el podi segurament. Perquè jo crec que aquests últims anys, Salvador, la Kika t'ha avançat per la dreta, eh?

Sí, sí, sí, perquè ella està xerrant molt bé el català, tio.

És increïble com xerra. No només per com xerra el català, sinó per què transmet dins del terreny de joc la comunió que aconsegueix amb el públic, no, Kika? Estàs feliç, no?

Sí, vull dir que sí. He de dir que sí. Estic al millor equip del món jugant amb les millors. No puc demanar res més, saps? Hi ha dies més difícils, hi ha dies més. Hi ha de tot, hi ha de tot. Estic feliç, al final estic on sempre volia estar. Tinc una família ja dins del club, a l'equip, Fora també vaig tenir l'oportunitat de conèixer el Salvador i altres amigues portugueses que estan aquí i estic bé. No tinc la meva mare i el meu pare i la meva germana, però O sigui, Salvador,

us vau conèixer aquí a Barcelona amb la Kika, vosaltres?

Sí, sí, a veure, El Salvador, jo des de petita sé quin és El Salvador, no? Des de petita, com que des de petita? És el nom, un dels homes més grans del món, del nostre país, així que tothom sap quin és El Salvador. I ara poder parlar de la meva vida, de la seva vida, poder. Viure amb ell, compartir una mica de la meva vida, de la seva vida, mai havia pensat que això podia passar. I és el més important, més enllà de. Del cantant que és, per mi, que és el més important, és la persona que és. No, és veritat. Sempre ho parlem. Hi ha persones. Hi ha artistes que només són artistes i després hi ha el Salvador, que és més que un artista. És una persona molt, molt bona. Uau, Kika.

Quina ensabonada, Salvador, que t'ha fet. A veure, home I m'agradaria O sigui, no m'agrada gens aquesta cosa d'il·logius puixen il·logius i pareix una cosa obligada, però. No, no, només. No, de veres he de dir una cosa, que és que la Kika diu que està bé allà al Barça i que no sé què, però. El que m'agrada més és el que encara li queda. L'altre dia no sé què gent viu aquí, un partit contra l'Atlètic de Madrid. I allà la veig com a Déu, que jo crec que ella és una Déu, i com juga i el cap que té, com pensa el futbol, jo crec que encara li queden molts anys de brillar allà. I de tenir l'espai que té. I després, jo et dic el futur pròxim, però el futur allunyant, quan ja després del futbol, perquè la Quique és molt més que el futbol, la capacitat que té de comunicació, és una comunicadora nata, jo crec que ella tindrà altres feines. I serà molt bona perquè ella és molt polivalent. Jo només sé cantar, bueno, ja està, no passa res, però ella té moltes capacitats i tinc ganes i il·lusió de veure què farà després del futbol també i això que encara li queda molt de futbol. D'aquí molt de temps.

Quica, una pregunta, va. Figaflaues o Salvador Sobral?

És que ja em van preguntar això fa molt temps crec que amb tu,

no has sigut tu però ara te la faig davant d'ell la pregunta.

A veure, m'encanta figaflaues, eh? I l'altre dia vaig anar a Ocas Grasses i estaven ahir i, bueno, vam parlar una mica, però Salvador és Salvador, sí. La Casilla, home.

Sí. Hòstia, Ocas Grasses, sí que és catalana, la Kika.

I tant, mira, avui últim concert d'aquests quatre que han fet a l'Estadi Olímpic. Ja has pogut anar, eh, Kika? Aquests dies t'ha agradat.

Sí, sí, jo vaig anar el primer dia. Molt bonic, molt bonic.

Que li donen ja nacionalitat, tio. Ja ets català, no? Ja se la mereix, eh?

Clar, Kika, tu dius que el Salvador el coneixes des de petit perquè per edat és una mica més gran i el recorregut que ha fet és molt més llarg, no? Recordem que el Salvador va passar per Eurovisió, porta una carrera llarguíssima, porta gires, no? Què representa el Salvador dins de Portugal? Perquè aquí tenim aquesta mirada catalana, però dins de Portugal el Salvador qui és?

He de dir una cosa, Salvador, això no ho saps, crec. Quan vas guanyar l'Eurovisió, jo estava al Marqués Pombal celebrant la victòria de la Liga del Benfica. I em recordo que van posar a la pantalla, no sé com es diu en català, la teva victòria. I em recordo perfectament perquè. Benfica i música, el futbol i música, que són les meves coses favorites del món, i la família també, òbviament. I em recordo perquè estava celebrant el Benfica amb la meva família i el Salvador Sobral, així que va ser un dia molt, molt bonic i jo estava molt contenta, em recordo perfectament. No, al final, el Salvador és. El que he dit abans no només és. Un artista que sent el que diu i que tot el que diu i com canta A veure, jo no entenc molt de música, una mica potser, però el que vull dir és que nosaltres podem sentir el que ell vol dir amb la música, saps? I fora del. De música, és el que he dit abans, és una persona que no li importa si està parlant amb el president, la Kika, la dona aquesta que treballa on sigui, és una persona de tothom. I no canvia només perquè és el Salvador. I això és el que m'agrada més, perquè li dona igual on està, amb qui està, és ell, és ell en tot, purament ell, purament Salvador Sebral, i això és el que més m'agrada quan coneixo algú, és que siguin autèntics autèntics,

sí 3 quarts d'11, Kika Nazaret una abraçada enorme, molta sort pren-t'ho amb calma, però torna i t'animarem des de l'agrada en aquest terreny de joc amb aquest Barça que tant promet un comiat en portuguès, Salvador, va.

Mira, gracias Kika, otra vez disculpa por haberte acordado tan pronto.

No, y nunca he tenido oportunidad, eventualmente por vergüenza también, de decir estas cosas, pero siento esto. Y es bueno tener un poco de casa en un sitio que no es nuestra casa. Y hablar nuestro idioma no hay mejor que esto. Vamos a combinar, vamos a combinar esta semana. Vamos a combinar. Chao, Aida. Chao. Una abraçada, Kika Nazareth. Gracias, gracias, gracias.

Mergulha con ansia, procura a seu par. Mas erra a distancia y despega no más.

Això ha sonat en exclusiva per primera vegada en aquests moments a la ràdio. S'ha estrenat el suplement de Catalunya Ràdio i és Estrela Cadente, forma part d'aquest nou disc que està a punt de sortir del Fòrum del Salvador Sobral, que actuarà a Catalunya amb aquesta gira, que el portarà per tot el món. Confirmat veig 27 de novembre a Auditori de Girona i 19 de gener al Palau de la Música de Barcelona. Parla'ns d'aquesta cançó, Salvador.

Aquesta cançó, com dius tu molt bé, és exclusiva al món, eh? Mai s'havia sentit aquesta cançó. Es diu Estrela Cadente i és una cançó de Joyce i de Pau César Piñeiro, que són tots dos de cera dorada de la música brasilera, de MPB, anys 60, anys 70. És com aquesta gent mítica i com llegendes de la música brasilera. I és tan bonica que volia cantar-la amb la veu més celestial de Brasil, que és Adora Morel Embau. Filla d'Ojac Morel Embau, cellista que va tocar amb tothom, o Caetano i tot, arranjador també, però ella. Ja no és nepo, no és filla de ningú, perquè ella té la seva pròpia identitat i té una veu sublime. Jo crec que és la veu més celestial de Brasil contemporània. O sigui que tenim en contra de generacions aquí els compositors i la cantant que fa el dueto amb mi.

Un altre estrena, va.

Entre setes i. Sentimentos.

Gracias al cielo de su mirada y a las nubes de su pasillo, aprendí a volar para llegar más ligeramente, sea como sea, entre setas y sentimientos. Estoy llegando, mi amor, por la calle de los vientos,

És un disc salvador que. No sé si hi ha alguna temàtica que englobi totes les cançons.

És un recomençar o? Una temàtica o concepte, si per dir no de lletres el que és important en aquest disc jo crec que és com crec que és quasi revolucionari que és gravar tots junts fer els arranjaments tots junts és una cosa col·lectiva, és un disc col·lectiu i és un disc humà i avui en dia que es fa tot

a l'habitació i cadascú el guitarra en un lloc el bateria en un altre país.

O sigui, quan dius gravar tots junts, què vol dir això? Tots junts en la mateixa sala. En un estudi? En un estudi, tots junts, tocant les cançons que hem arranjat tots junts, també. Picant pedra allà, pensant, hòstia, com podem anar d'aquí a allà?

Per tant, l'error d'un anula tota la gravació.

O abracem l'error i es queda allà la gravació és un disc col·lectiu que abraça l'error, que abraça l'improvist l'imprevist també és un disc lliure i és un disc analògic i humano crec que és un crit de resistència també això avui en dia.

Què guanyes fent el disc així? Entenc que autenticitat, no? I què perds? Per què tanta gent adopta el model individual?

Sí, quan dius tanta gent, jo mateix, o sigui, el darrer disc, abans, l'havia gravat tothom per separat i jo tinc més oportunitats per gravar la veu, puc provar coses diferents, timbres diferents. Aquí no. Aquí estem tots junts allà i està comptant, no? I el que guanyes és, com dius tu, espontaneïtat, autenticitat, Hi ha coses que passen només en el moment, que quan estàs pensant massa no passen. I això, perds perfecció, però guanyes espontaneïtat, sí.

Es de se estimar, por tanto apreço, mas un coração espesso não tolera esse lugar comum. Eu prefiro que você reflita que essa bússola esquisita nos aponta para lugar nenhum. Eu acho até um tanto curioso esse teu gostar jocoso e essa pressa de viver. Mas eu esperava essa proposta antes mesmo de te conhecer Você faz um tipo que eu conheço pelo verso e pelo avesso e eu não vou me demorar.

He de trepitzar, la deixaria sencera, però no em deixen. No em deixen perquè aquest és l'acord. Sí, sí, sí. Escolta'm, tu quants idiomes, quants idiomes no, quants instruments toques? Jo només es piano. Piano i prou. O sigui, compots amb el piano.

M'encantaria tocar. La guitarra? No. Res, però ni un sol major, saps que t'ho he dit? Ho has intentat o? No, mai, mai. Tinc el piano que ja em dona un treball desgraciat, saps? Va, i la veu, no? Que és un altre instrument. La bateria m'encanta tocar, però no puc dir que toco sa bateria, saps? I la teva filla quins instruments té? Té un saxo de joguina, toques piano també, ara té classes de música, doncs. Ja l'heu apuntat a música? Sí, sí, aquest any. I a futbol? Encara no, però gimnàstica sí.

Sente en casa, fique a vontade, mas no repare, yo vivo en movimiento. Ainda que lento, sin mayor intento Que no regreso.

Això es titulat Fique Bontade. Què vol dir en portuguès?

Posa't com a casa o sent com a casa, no? Com diríeu vosaltres aquí? Sí, trobar-se com a casa, com a casa enlloc. Sí, o sigui, quan arriba algú i dius. Entra, senta. Casa teva és casa meva si és que hi ha cases d'algú. Els catalans no senten mai això.

Són pocs solidaris, no? Mira, ara que tenim el debat de l'habitatge, eh? Diries que són poc hospitalaris? No, no, és una cosa. Que ens costa obrir les portes de casa, d'acollir o de fer entre els altres?

Crec que el català és més genuí en aquest aspecte, no? El portuguès o l'andalús, per exemple, és més com. No, entra tal, i pot ser que no sigui tan genuí. Jo crec que els catalans només obren la porta de casa i la casa del seu cor, també, quan senten de veritat que poden obrir-la, saps? I això també l'agradeixo, eh? L'agradeixo. I el fons d'una onta, en fi,

Con todo más me desavío Prefiero que me digas música Que la unidad de él es múltiple Confundo el no y el sí.

El nou disc de Salvador Sobral, que l'hem estrenat al suplement, a partir de divendres que ve disponible a totes les plataformes i una gira que el portarà a partir del 25 d'octubre Bilbao, Portugal, Països Baixos, Lituània, Regne Unit, Brasil, Catalunya, Auditori de Girona, el dia 27 de novembre, Auditori de Girona i el 19 de gener, Palau de la Música de Barcelona.

Molta sort amb el que vindrà. Veniu, veniu, veniu. Compreu entrades perquè vaig gastar tant diners que ara. Girona i el Palau. El Palau sempre és guapíssim. Salvador, moltes gràcies una altra vegada, com sempre. Un plaer. Gràcies a la Kika i gràcies per convidar la Kika.

5 minuts per arribar a les 11. Ho fem amb Salvador Sobral, aquest Bam Bam, un dels singles d'aquest nou disc. Fem una pausa i de seguida marxem fins a Washington. Allà ens hi espera Lidia Heredia.

El suplement, amb Roger Escapa.