"Sempre Dharma": 50 anys d'història de la Companyia Elèctrica Dharma al "Sense ficció"
Al local d'assaig, la històrica Companyia Elèctrica Dharma prepara el concert amb què s'ha marcat un repte: omplir tot un Palau Sant Jordi el 2023 per celebrar la xifra extraordinària de 50 anys en actiu. Mig segle d'alegria, amb una música que ha connectat amb gent diversa i de diferents arrels i que ha aportat melodies i cançons a la banda sonora d'un país. Han recorregut junts tot Catalunya, han fet gira per Espanya i han actuat a racons de tot el món exportant les arrels sonores de la nostra terra. Però també han conegut l'infortuni, amb el drama de la mort sobtada de dos germans i pilars fonamentals del grup.
El documental "Sempre Dharma" pretén treure a la llum els secrets de la família Fortuny i entendre el perquè de 50 anys junts, una xifra a què han arribat poquíssims grups de rock a tot el món. I la via més natural d'aconseguir-ho és acompanyant els músics en un d'aquells dinars de família amb sobretaules que mai no s'acaben.
La Dharma és més que un grup de música, i no només perquè és una família: la seva música té un estil propi, amb una sonoritat pròpia i inimitable, i les circumstàncies històriques han fet que inevitablement vagi lligada a la societat, a la història i la cultura catalanes. És un grup que catalitza com pocs músics la memòria acústica col·lectiva, vinculada a celebracions, reivindicacions i actes col·lectius. La Dharma és la banda sonora d'un país.
Carles Vidal, baixista del grup des dels inicis, recorda que aleshores
el país necessitava alegria, sortir d'aquella cosa, expressar-se... Vam ser la música de fons d'una alegria col·lectiva.
En aquest sentit, Joan Fortuny, saxo soprano i la cara més coneguda de la banda, explica com va sorgir el característic "so Dharma":
Vam agafar la música tradicional d'aquest país, conjuntament amb el jazz i el blues, i ho vam barrejar tot, de tal manera que va sortir el so Dharma, un so asardanat, que feia saltar la gent.
La Dharma sempre ha anat més enllà de la seva faceta artística, amb un marcat compromís social, com destaca Joan Fortuny:
Mai no hem volgut ser només músics. Ens ha portat quantitat de conseqüències, la nostra opinió política, en molts aspectes, però sempre hem cregut que la satisfacció més grossa que pot tenir un músic és tenir llibertat
La música de la Dharma té un estil propi, amb una sonoritat inimitable
"Sempre Dharma" també reivindica la història de superació del grup. Com, tot i les dificultats, mai no han abaixat els braços. Mai s'han rendit. I com la música ha estat el nexe que els ha mantingut units a tots. Els vius i els morts. Encara ara. Com destaca Iban Rodríguez, bateria del grup:
La Dharma treu la força de la música. L'escenari és el lloc on es cura.
Tot plegat, fa que "Sempre Dharma" sigui una història de presències i absències, una història de la música viva del país i dels seus esdeveniments socials i culturals. El documental parla de música, però també de família i de relacions humanes. Del que representa per a ells haver treballat junts amb els germans, de si haver conviscut sota el mateix sostre és part del seu èxit, del que els ha permès mantenir-se units i forts enfront de les dificultats, del seu sentit de tribu, dels seus processos de creació o de com han superat les absències.
Fitxa tècnica
Direcció: Aleix Barba
Guió: Txell Llorens
Realització: Aleix Barba
Producció: RV Films
Productors executius 3Cat: David Bassa Cabanas i Sílvia Pairó Vila
Productor delegat 3Cat: Daniel Barea Delgado
Director fotografia: Jordi Sala
Muntatge: Maria Giribet, Aleix Barba, Júlia Santiró, Jordi Sala
Director de producció: Maria Arcas
Música: Companyia Elèctrica Dharma
"Sempre Dharma" és una producció de RV Films, en coproducció amb 3Cat i la Xarxa i amb el suport de de l'ICEC, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
