Shakira parlant català: homenatge o befa?

El suplement, amb Roger Escapa. Som el suplement, som a Catalunya Ràdio, amb el Joan Callarissa, amb la Rebeca Rodríguez i amb la Shakira.

Me dejaste de vecina la suegra con la prensa en la puerta y la deuda naciendo aunque creíste que me heriste y me volviste más dura. Las mujeres ya no lloran, las mujeres.

Shakira ha estat notícia una altra vegada, en aquest cas amb Broncano a La Revuelta, per aquest moment.

De puta mare, com diuen en català.

De puta mare, eh? Hables català? Sí, parlo. Jo parlo també. Sí? En català. Sí, jo parlo també. El meu segon idioma.

Si tu vols. Parlo amb els meus fills. Ah, cal, perquè els teus fills són catalans. Sí, són catalans. Parlen català. Sí, parlen català. I parlo amb ells. Sí. En Miami también. ¿En catalán? En catalán, sí. Para que no nos entiendan mucho así. Cuando ellos no quieren que los amiguitos entiendan, me hablan en catalán. Hablo más catalán en Miami que cuando vivía en Cataluña.

Es bonito esto, ¿eh? Tú con tus hijos en Miami.

¿Qué haces? ¿Qué haces? ¿Qué haces? ¿Qué haces? La gente en Miami está poseída. Ay, Virgen Shakira, se le fue la cabeza. Está loca. Miren, miren, parlem després.

Parlem després. Miren, estic molt enfadada amb tu.

Sí, estic molt enfadada. Aquesta cosa que tu has fet, per mi és una decepció. Tenim que parlar, tenim que parlar d'això, bla, bla, bla. I aixina i s'entera. Entre ellos hablen català? No. Hablem mucho inglés entre ellos. Sí? Sí, sí, sí. Muchas cosas, muchos idiomas, eh? Sí. Hablan inglés. Yo intento hablar en castellano con ellos todo el tiempo. También que no pierdan tanto el castellano. Y en catalán cuando no quiero que me entiendan. Muy bien.

Felicito que vienes tu.

Moltes coses a comentar. Jo no sé si ho hem d'aplaudir o ens hem d'enfadar, sincerament. Perquè hi ha moments que sembla que se n'enfoti de la llengua i d'altres que celebrem que sap dir bon dia.

Que sap dir bon dia i parlar, que és l'únic verbo que utilitza, perquè el que sí que el parla més fluid realment és broncano. Ella, si te n'adones, quan ha d'explicar que a Miami els seus fills parlen català perquè no els entenguin, no ho diuen català. Ella diu tres paraules, el que passa que nosaltres és cert que ens acontentem amb bon poc, ens va cantar el boig per tu i ja sembla que això ja sigui tot el català que es mereix Shakira i nosaltres. Jo a tothom que s'esforci a parlar-lo trobo que s'ha d'aplaudir. Però aquí ella passa del català totalment.

Queda com un retrat folklòric, com una cosa d'Aymira. Vaig a fer la gracieta i dir dues paraules en català.

Jo vaig aportar una dada ara mateix, que és que ella va viure 12 anys en una relació a Catalunya, llavors això pot ser, fa que la demostració que va fer de català sigui considerada precària, molt precària, no? Perquè és que, clar, hi ha gent, mira, tinc uns amics que van arribar al març i el

parren millor que ella, saps? I que el conflicte ara, en Piqué, perquè hem passat el jutge un altre cop, precisament és per l'arrelament dels fills a Catalunya, no? O sigui, de qui plora la criatura, ara, en aquest últim conflicte?

Diríem que si el català dels fills depèn del català que els ha de parlar ella, pobres criatures han quedat servits, perquè és que, he d'insistir això, és una persona catalana.

Home, però, a veure, lògicament, qui parla català als

fills no ha de ser Shakira. És Piqué, evidentment. Sens dubte. Però clar, si els nens no poden venir aquí a Barcelona perquè ella considera que les estades curtes els nens ho passen molt malament amb aquests vols transatlàntics i tal. I que jo crec que no li fa cap gràcia que hi vinguin. Els nens, evidentment, el català no el parlaran mai, però ja no és pel català, és perquè al final té una família aquí. O sigui, jo crec que el benestar emocional dels nens ja és més important que el català o no el català. O sigui, al final no ens oblidem que aquí té uns avis, té uns cosins, té gent que ha anat a escola amb amics. És que tenen el país

on van néixer i on se van criar. Durant molts anys, a més a més. Les seues arrels van començar aquí. Hauria de ser de l'interès d'ella, independentment de si està casada o divorciada del pare de les criatures, que poguessin seguir en contacte en la terra que els ha vist néixer i a la qual li deuen el 50% del seu ADN. Però bé, si ella ja diu. Intento hablarles en castellano, intento. Imagina't, aquesta frase ja, imagina't lo que li importarà al català.

De seguida tornem al conflicte amb Piqué i per què aquesta setmana han tornat els jutjats, perquè hi ha la fotografia de tots dos sortint per separat. Però abans, expliqueu-me aquesta entrevista perquè va portar cua i més enllà d'aquest moment, hi ha altres també històries al voltant de l'entrevista que van generar controvèrsia.

Sí, aviam, és cert que Televisió Espanyola li ha fet una promoció bestial a Shakira justament per poder aconseguir aquesta entrevista a plató, no al Macondo Park, que és on l'han fet, sinó a plató en Broncano, i no 10 minuts, sinó que l'entrevista hauria d'haver durat una hora. Eh. Llavors, ¿qué passa? A Bronca no l'avisen un dia abans que finalment pot entrevistar Shakira, no al seu plató sinó a Macondo Park, que és on ella està donant els concerts. Ella explica que com l'avisen tan tard i que a més a més ella grava un altre programa aquell mateix dia, no té temps per preparar-se-la i que tampoc les té totes de què li ha acabat donant l'entrevista. És el típic artista que a última hora et pot deixar tirat. Exacte. Llavors, ella acaba gravant un altre programa, Per si les mosques, que fa bé, i després, a més a més, grava, des que surt dels estudis fins que arriba a Macondo Park, tot el trajecte amb cotxe, amb un mòbil, perquè diu, no puc gravar amb càmeres perquè no tindré temps ni d'editar-ho, llavors ho grava tot amb un mòbil per anar ràpid, i on ella explica, doncs, Tota la part del darrere que no explicaria cap altre programa, perquè ells al final s'acaben enrient d'això que fa Shakira, que és ens avisa de darrera hora, ho expliquen tot, expliquen que a més a més diu, bueno, ens pot deixar tirats, per això que potser de tot això acabarem fent un ril, acaben dient, no?, perquè potser no acabaran ni amb entrevista. Els veus quan arriben ja al Macondo Park que ella, que els havia citat a les 5, no està. Que no se l'espera. Fa una hora tard. Fa una hora tard, agafen un bugui i comencen a preguntar-li a la gent que treballa a Macondo Park. Al final graven, ja et dic, amb el mòbil durant 20 minuts.

A favor de Shakira, t'he de dir que el col·lectiu que més et fa esperar en aquestes entrevistes pactades i enregistrades no són ni els actors ni els músics, són els esportistes. És a dir, jo les vegades que més m'he hagut d'esperar sempre són futbolistes. El que passava en aquesta ocasió. Que surten d'un entrenament, que s'han de dutxar, que s'han de pentinar, que s'han de posar la gomina. Tot això, a vegades, es demora.

De fet, hi ha un moment molt curiós a l'entrevista de Shakira, que és que ella ja ha arribat una hora tard i llavors ell està allà esperant per fer-se l'entrevista, perquè, com ensenyem tota la part del darrere, tu, quan portes moltes entrevistes a la teva vida a l'esquena, pots anar traient conclusions i se la veuen ella asseguda al taburet al qual serà entrevistada en un equip de 4 o 5 persones. Recol·locant-se les llums, o sigui que arriba tard i a més a més té zero empatia amb la persona que porta esperant-lo una hora.

I no només això, ella està esperant una hora i a més ella explica, ja quan va cap allà en cotxe, que ella a més tenia programat un viatge familiar, entenc que per veure la seva parella, que potser està gravant fora, desconec. El broncano això. El Broncano sí, i que per tant ell a les 6.30 com a tard ha de marxar d'aquella entrevista, l'hagi fet o no. O sigui, en plan, ja m'és igual. O sigui, jo crec que li ha deixat tirat en més d'una ocasió i deu pensar, doncs ja per aquí no passo. O sigui, tindrem 10 minuts? Donarem 10 minuts. Tindrem 5? 5. No tindré res, faré un reel d'això que t'estic dient. I així va ser, eh? Al final l'entrevista i el programa dura només uns 40 minuts. Perquè el Broncano ha de marxar. Molt més reduïda, perquè el broncano agafa un avió i quan està fent l'entrevista amb ella, que dura exactament 10 minuts, li va dient, eh?, me queden cinco, me queda uno, i li és igual. O sigui, li és totalment igual, perquè al final A mi també. És que a aquesta noia potser li haurien de fer més això. I als futbolistes, perquè veiessin que al final lo nostre també és una feina i s'ha de ser professionals. Perquè li estàs fent una promoció a la Shakira. O sigui, jo el que al·lucino després és, tu veus els comentaris de la gent? Shakira és humilde, és una diosa. Home, doncs no tenia cap pinta. Veient l'entrevista la gent no sé què mira.

I el feeling durant l'entrevista, més enllà d'aquest moment del català, entre ells dos, què tal? Incòmoda.

Jo crec que, sincerament, hi ha una incomoditat bastant palpable per part de Broncano, especialment, i per part d'ella, que no té cap tipus d'interès, i es nota, i és evident, perquè porta tres setmanes a Madrid i s'ha esperat fins a l'últim dia per aconseguir l'entrevista, hi ha un desinterès absolut per part d'ella, perquè. No es lo tipo de entrevistas que a ella le agraden. A ella le agrada tindre-ho tot molt sota control i que d'entrevista bronca no és exactament lo contrari. I ella està tota l'estona resistint-se i medint-ho tot per a no dir res que no vulgui dir i és molt incòmode perquè és que a ell no li fa les típiques preguntes de. Ara ets una dona empoderada, no? Com t'ha ajudat això a compondre el teu nou disc? Què és lo que ella somiaria que li fessin les preguntes que venen de carril per la promoció? Què és lo que li va fer Nara Álvarez? Perquè és un programa on la temàtica feminista és habitual i ella allí estava.

Més a gust. Home, bàsicament perquè allà va ser una ensabonada total i aquí ell li acaba dient, mentre t'estava esperando me he dado un paseo con los boogies, he visto unos poliglins, tu aimeas? Clar, ella li contesta, perquè és educada i és cert que contesta, amb un somriure d'aquests que no m'agrada la pregunta, i li acaba dient, jo aquí he vingut a fer promoció.

Però clar, ella és una artista. He venido a hablar de mi libro,

molt fort, eh? Jo crec que ella és una artista tan universal, tan mainstream, que sortir del guió preestablert, com que tampoc està acostumat a fer promocions que surtin del guió, que la deu desencaixar. La meva pregunta és. La típica de la revolta del sexe i els diners, a qui li pregunta?

No, li vam preguntar això i estic segur que estava pactadíssim que això no se li preguntaria, o sigui, és que me jugo a les dos mans i no les perdo.

Aleshores no em sembla bé que el broncà no accepti l'entrevista, si li posen això per condició, perquè si tu sempre acabes les entrevistes amb aquestes dues preguntes i forma part del teu format. Doncs no entenc que no jugui això. És que això que va passar

a la revolta no s'hauria de dir ni entrevista, perquè no és una entrevista. O sigui, jo he tingut converses als ascensors en els meus veïns o en gent desconeguda infinitament més interessant que el que va passar allí. O sigui, és una vergonya. És avorrit. O sigui, és que t'arribes a avorrir, ell està incòmode. Són riures tota l'estona incòmodes. Ell notes que és un personatge que ella, després de tot el calvari que els ha fet passar fins a arribar allí ja de dies i dies, perquè és que insistir això, el fet que ella aconsegueix que l'entrevista els últims dies de la seva estadia a Madrid significa que no volia trepitjar cap ull de poll per si això li podia provocar una repercussió, és a dir, si ella parlant malament la caga durant l'entrevista, els concerts ja s'hauran acabat i això jo crec que és sintomàtic. Hi ha un moment també

de l'entrevista que veus clarament la incomoditat i és que ella quan veu que a Broncano no li cau gaire simpàtica, dona aquesta sensació, li diu, t'he traït un regalo, que molts convidats li fan a Broncano, no? I el Broncano llavors agafa el regal i és una bossa, obre la bossa i hi ha l'impermeable aquest de los caminantes que van, que surten amb ella. El disfraz de kebab. Ell fa com que no sap ni què li està ensenyant. Tothom ho sap, ho hem vist a tot arreu. O sigui, qualsevol persona hagi vist o no la tele ha vist això. I ell li diu, ¿pero esto yo puedo cortar una manga y envolverme un bocadillo de chorizo? Uau, la falta del respecte és guapa. No, no, i després li diu, bueno, també t'he traït una camiseta, on posa Tim Shakira, és com una samarreta de futbol, i ell li diu, pero esto es que tú tienes un equipo, i ella li diu, no, esto lo he inventado, y fa ell, ah, muy bien. El marxandatge típic de. No, no, si li ensorra a tots els regals.

Sí, els regals li va rebregar. Fui culpa tuya.

Fue culpa de la monotonía.

Doncs Shakira, aquesta notícia per partida doble aquesta setmana, visita express a Catalunya, en concret a la Ciutat de la Justícia, en aquest cas per temes relacionats ja no amb Isenda, sinó amb la custòdia dels fills i amb Gerard Piqué. A veure, què ha passat aquí?

Els he demanat la revisió del règim de visites, perquè ella considerava que aquests viatges que feien curs de 4 o 5 dies amb volstres atlàntics, els nens al final estaven molt cansats pel jet lag, d'alguna manera els afectava també a l'escola, amb els seus amics, amb el seu entorn, que trencava com.

Si el pacte que havien arribat després del divorci, que no va ser fàcil arribar-hi, però al final van arribar a un pacte, resulta que ara ella el vol revisar, cosa que quan canvien les condicions se pot entendre i aquestes coses sempre passen. Però és veritat que és una mica contradictori que ella argumente que el fet de que. Entre cometes sempre, hagin de ser els nens qui viatja a Catalunya per a vore a son pare. Però és que no és veritat, el pare ha estat anant a Miami. Sí, però que considera ella que ho fan massa, que són massa vegades les que ells venen a Catalunya a vore a son pare.

Tenen tota la família paterna aquí,

no? Tots els avis. Efectivament. El que estic intentant dir és que ella, i tot això comença perquè considera que els nens viatgen massa a Catalunya, i en canvi, i això els provoca un trastorn social, físic i de tota mena. Bueno, vol demostrar que realment hi ha una fatiga. Hi ha una fatiga en les criatures perquè viatgen molt. Però és que al mateix temps ella, simultàniament, mentre demana això, s'han portat els nens de gira.

Un moment, un moment, i una altra cosa, aquests nens són catalans, són nascuts a Catalunya, és a dir, tenen un arrelament aquí dels primers 10 anys de la seva vida, és a dir, no només la família. Entenc que parlen català amb el pare i que els amics els van formar aquí.

Efectivament, és que és una postura absolutament incomprensible. En el sentit que, evidentment, tot ha preocupat uns fills que no visquen situacions estressants, i has d'intentar disminuir-ho com sigui, però és veritat que no és el mateix que la família els vagi a veure allí, que ells vinguin aquí, en el sentit que aquí tenen tota una sèrie de famílies que allí no els poden anar a veure, i que aquí tenen el seu país, tenen, entenc, amics de classe que van conèixer durant aquell temps, i tenen la cultura en la qual van néixer. Vull dir que té un valor afegit que els nens vinguin aquí.

Entenc que aquest acord que tenien passava perquè Gerard Piqué, tot sovint, viatjava a Miami i passava uns dies allà, no sé quants dies al mes, amb ell, no?

Ell tenia un règim de visites que havia d'estar 10 dies al mes amb els nens. Ell es va agafar un pis, recordem que aquí ho vam comentar, a Miami. I ell això entenc que ho ha respectat i ha anat sovint a veure'l. Ella ha acabat de deixar en el pis perquè ella fa aquesta macrogira en la que, com explicava el Joan, s'emporta els nens, a més a més, s'emporta uns professors particulars, per tant, la que trenca totes les rutines escolars, amics. Les rutines socials dels críos, no existeixen. De primeres. I llavors, el que argumenta l'entorn de Piqué és justament que ell deixa aquest pis a Miami perquè els nens estan de gira. O sigui, ell allà no té res a veure. Després també és cert que tenien les vacances escolars, crec que estaven més en Piqué, i fins i tot les vacances d'estiu també les passaven més temps amb ell. Ella vol fer una revisió de tot això i ella argumenta que venir aquí constantment a Catalunya pels nens els genera una fatiga que no pot ser i els trenca el rendiment escolar i tot. Clar, no té cap sentit. És el que diu ella. El Joan és totalment incoherent. I és el que també està dient Gerard Piqué. Ja veurem què acaba dient un jutge de tot això.

El problema és que després s'han de presentar. És a dir, que aquests canvis han d'estar molt motivats i veurem exactament. Qui té capacitat de cantar la balança, no? Però és veritat que si tu, és a dir, al llarg de l'any, o sigui, si ella considera que quan hi ha 4 o 5 dies de vacances, que seria quan els nens poden anar o tornar, és massa pocs dies i que els genera molt de trastorn, això significa que només podem vindre a Nadal i a l'estiu. I a vacances, sí, sí. Jo crec que a son pare no el perjudica, personalment, perquè son pare té la possibilitat d'anar allí quan sigui i tal, però és veritat que la resta de la família, per exemple, els avis, la senyora a la qual ella li va posar una bruixa al balcó, jo crec que això és una venjança, la venjança és un plat que se serveix fred. Per mi el més trist,

al final, és que acaben pagant. Els plats trencats són els nens, o sigui, surten ells perdent. Jo crec que ella s'ha de posar o que ella pensa que és totalment tòxic pels seus fills veure la família del pare, perquè al final ja no acabes entenent per què ella no vol que tinguin cap tipus de relació.

Clar, és que aquí també hi ha una altra cosa que tindrem en compte, que és com ella és de Colòmbia, el 50% d'aquests nens és colòmbia, llavors aquests nens van a Colòmbia, és a dir, perquè si ella no fa l'esforç, potser, de portar-los tot sovint a la seva cultura originària, al lloc d'on provenen els seus 50%, imagina't com permetrà que facin l'esforç per anar. A conèixer la cultura és un par, encara menys. O sigui que jo crec que seran dos nens de Miami sempre recent. Dos quarts d'una.

Una altra de les entrevistes més comentades d'aquestes setmanes, la de la catalana Rosalía al programa de Jimmy Fallon, on ha dit coses com aquesta.

A ver, when you are on tour, just to give context, ok? Basically, when you are on tour, you kind of like need to make it fun, you know, because otherwise it could be un poco rutinario, you know, you're always with the same people, and you're always every night doing the same show, the only thing that changes is the country maybe that you are in. Yeah.

Pero es la chispa de la vida.

Va colant coses en castellà, veig. Se l'entén perfectament. Rosalía més catalana és de Gibraltar. Sí, la rutina del tour es fa xuga i se li fa pesada i que el que ha fet en aquest últim tour és escapar-se del seu guardaespatlles de tant en tant perquè surti l'espurna.

El pobre Víctor, no? És que ara l'entrevista la té Víctor. O sigui, volem saber quines putades li fa Rosalía Víctor.

Ara, el to i la manera com s'interpel·len entrevistat i entrevistada és una altra, eh, aquí? Home.

Ella sap d'un espectacle, sap ser divertida, sap el que vol Jimmy Fallon, que són anècdotes. Li explica també que això ens ha passat a tots, eh? Si tu vas a Harlem i vols anar a una missa de gospel, tu has de demanar entrades, però un mes abans, gairebé. Exacte. I woke up and I'm like, I got ready.

And when I got ready, I got ready. Wow. OK? Really? Yes, I showered, yes. Que s'arregla per anar a Missa,

vaja, no? Sí, sí, sí. Puja, puja.

¡Guau! Exacte, i ella volia anar a escoltar la paraula de Déu i quan va arribar allà li van dir no estàs a la llista, així que no has pagat per entrar aquí, vés-te'n cap a casa.

Ella se va ficar tota hot per anar a conèixer a Gott i va resultar que es va quedar al carrer. Però, segons ha explicat, per el disgust, cosa que tots han fet alguna vegada, se'n van a de compres. Perquè com no va poder entrar a escoltar la missa, no passa res, sempre hi ha un pla alternatiu, especialment a la ciutat que mai dorm. Dit tot això, a la pobra església esta, que ja estava molt plena, que ella no va poder entrar per límit d'aforament, me veig ara ja a tots els fans de Rosalía en la mantellina blanca al cap, esta del Turlux, fent cola a l'església baptista vicínia.

Jo veia l'entrevista amb Jimmy Fallon, que ja crec que és la tercera o la quarta vegada que va, recordem que una li va ensenyar a tocar les palmes, l'altra també li va ensenyar a cantar la perla en castellà i ell anava cantant. És una mica Salma Hayek, cada cop em recorda més, no? I a més a més, el fet que jugui parlant castellà i anglès és molt típic també de la Salma.

Se'ls veu com una relació ja que són com col·legues, no?

Una mica. És que en aquests programes a mi em fa gràcia a vegades que veus gent d'aquí que van allà i entren al joc i en canvi venen entrevistes d'aquí i fan unes entrevistes que dius, escolta, el que ha de promocionar ets tu, no? La teva pel·lícula, el teu llibre o el que sigui. Allà, en canvi, saben que van a jugar i ho fan bé. Perquè Shakira, Natà Gimifalón i era una altra, eh?

Passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia. Fins aquí avui la xocolata del Joan Callarissa i la Rebeca Rodríguez. Ens queden més coses pendents, però abans de marxar hem de resoldre l'enigma criminal. Ai, ai, ai. Enigmes criminals.

La policia ha trobat el llapis de Pilarín Baies amb les seves empremtes clavat a la jugular de la víctima. Què ha passat?

Què ha passat, nois i noies? Pues mira, jo crec sincerament que això és una falsa incriminació, perquè Pilarín Valles mai faria res dolent, i això ho sap tot Catalunya.

Doncs no vas gaire ben encaminat. Ah, Jesús. Mira, tenim guanyador d'entre totes les respostes que hem rebut a suplement a rebacarradio.cat, que en són moltes, la més original és la de la Leonor, que diu això. La víctima era el president de l'associació de persones que no suporten els dibuixos infantils. Havia amenaçat de denunciar la Pilarín per haver traumatitzat generacions senceres. La nit del crim va aparèixer amb el llapis clavat a la jugular i un somriure d'orella a orella. La policia va descobrir el secret. La víctima havia tornat a llegir els contes de la seva infantesa, s'havia emocionat tant que havia abraçat la Pilarín i s'havia clavat el llapis ell mateix mentre li demanava un autògraf. La Pilarín va quedar absolta i el forense va concloure mort per excés de tendresa. El llapis era innocent. Per tu, Leonor, per aquesta fantàstica resposta, un premi talonari de xecs regal per valor de 200 euros, bascambiables en prop de 1.500 establiments de Catalunya adherits a la comerciada. Felicitats, Leonor. Gràcies, Joan. Gràcies, Rebeca. Pausa i un altre Pilarín. La Pilarín Noguer.