El suplement

Sílvia Bel: "No sé si jo vaig a buscar la foscor o ella em ve a trobar a mi"

Durada: 27 min
22/11/2026
Avui visita "L'eclipsi" l'actriu Sílvia Bel. Una dona que es mou entre el món de la interpretació i el de l'escalada.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

El suplement, amb Roger Escapa. Quan es fa fosc, molta gent dorm. D'altres, però, aprofiten la nit per ballar, mamar o simplement treballar. N'hi ha també que donen el pit o preparen biberons. I fins i tot n'hi ha que fan l'amor. Els diumenges al migdia, el suplement de Catalunya Ràdio es fa de nit.

00:35

Si vols que surti el sol, abans s'haurà de fer.

00:48

S'ha fet fosc a l'estudio de Catalunya Ràdio quan la llum s'apaga es desperta un nou món. Cada diumenge al migdia fem l'eclipsi i perquè torni a sortir el sol, abans s'haurà de fer de nit.

01:02

Avui a l'eclipsi, una cranca va arribar al món un dimecres de lluna en Quartminvant, una dona que va néixer el 24 de juny del 1970. I aleshores la cançó número 1 de totes les llistes era aquesta.

01:29

Sílvia Abel, bona nit.

01:33

Hola, bona nit, què tal? Com estem? Molt bé, gràcies per convidar-me, primer de tot. És un honor per mi ser aquí. A veure, a veure, ens hostalguem, tot això.

01:41

Sílvia, vas arribar al món quan els Beatles plegaven veles i quan Queen començava a despertar. Que bé, bonic. Ho sabies, això? No, no ho sabia.

01:53

Però vaja, enmig de dos fenòmens apassionants,

01:59

no?, Un dia de Sant Joan, a més, veig. Eh? Per tant, sonava els petards i tu. Quina gran rebuda, eh?

02:05

Sí. No, no, ha sigut sempre. Un aniversari sempre celebrat. Encara que jo no volgués celebrar-lo, diguéssim que la gent l'ha celebrat. Al marge de. Tu què cremes per Sant Joan? Cremo, doncs, els mals esperits.

02:18

Sí? Ja tens aquest posat místic, no? Deus ser O sigui, hi ha foguera i segur que hi llences coses a la foguera.

02:25

Clar, a mi el tema bruixes, fatilleria i tot això m'encanta. Potser vaig néixer marcada per aquest fet, no? El dia. Ho demanava. De fet, al meu poble, Molins de Rei, hi ha un lloc que es diu el Pla de les Bruixes. O sigui que entre que soc de Molins de Rei i que vaig néixer per Sant Joan, tot queda una mica allà. Tot lligat. En aquest món.

02:46

Ens has d'explicar una nit memorable i avui aquesta nit ens porta el Cavall Bernat. Sí, sí.

02:52

Fa uns quants anys, ara no recordo quan va ser, vaig pujar al Cavall Bernat, que és l'agulla més alta de Montserrat, fent cordada amb la Núria Piques. I va ser de nit, justament, perquè havíem d'encendre els farells, que eren llums per la llibertat, vam posar una llum a cada agulla.

03:14

Devia ser algun acte amb solidaritat amb els

03:17

presos del procés. Sí, sí, sí. I va ser molta gent del món de la muntanya, escaladors, bombers, tothom que podia, diguéssim, i que l'engrescava la idea. Vam fer això i a mi em va tocar. De fet, m'ho va demanar la Núria i vaig ser molt feliç, va ser una nit molt màgica, perquè vam posar el cavall Bernat I

03:39

el que implica baixar-lo de nit, suposo, també. Aquesta és l'experiència, no?

03:43

Sí, baixar-lo va ser, de fet, més aventura que pujar-lo, perquè ja era negre a nit, completament, i és una agulla molt alta, i fent ràpel per baixar, la veritat és que va ser una mica impressionant.

03:56

A tu la gent et situa en l'univers com a actriu, a la tele el com si fos ahir, al teatre, però tu estàs molt connectada a la natura. Per tu la muntanya vol dir moltes coses.

04:07

Sí. A més, mira, et volia explicar una anècdota i és que per mi la natura és moltes coses i ha sigut en part la meva salvació. Jo des de molt jove havia anat al cau i tot això em va portar a un món, no?, El dia que vaig pujar el Cavall Bernat, quan vam baixar, vam anar a un lloc, hi havia, doncs, estaven editant els vídeos que s'havien fet, i allà hi havia una persona, que és Bomber Grae, dels de grup d'actuacions especials, que anys després es convertiria en el meu marit, però ens vam mirar, i ens vam saludar. Després jo vaig saber que ell hi era, recordàvem una mica de forma. Aquella mirada, recordaves la mirada. Recordàvem una mica que allà hi havia hagut algú. Llavors, la meva vida a la muntanya està lligada a tota una sèrie de persones que m'han permès acostar-me amb seguretat pels seus coneixements. Un d'ells és el Miquel, però abans ja n'hi havia hagut d'altres, molts amics i amigues amb qui he pogut compartir aquesta experiència. De forma més o menys segura i amb coneixements. I això per mi ha sigut un regal molt gran. Què t'ha agradat del Miquel? Doncs, primer de tot, que li agradava com jo la muntanya. Després, tots dos sentim aquesta atracció cap a aquesta cosa inútil, que és pujar cims, escalar parets. Inútil i, a la vegada, hi ha alguna cosa que t'atrau del buit, d'aquesta sensació de sentir-se molt lliure, del silenci, del contacte amb les coses més essencials, bàsicament.

05:47

Has tingut mai un accident de muntanya? T'ha passat alguna cosa de dir,

05:51

ostres. Sí, sí, vaig tenir-ne un quan tenia 20 anys. Vaig caure per una estupidesa, eh?

05:55

O sigui, ve de molt lluny, aquesta connexió, eh? De cau, ja, i per tant, amb 20 anys, què va passar?

06:01

Sí, jo havia anat al cau tota la vida i amb els companys del cau, quan ja et comences a fer una mica gran, doncs va, anem a fer el joc de loca escalant per allà i era una pujada per una canal de Montserrat que està tancada ara perquè hi havia hagut molts accidents allà, n'hi ha hagut després del que vaig tenir jo i res, fent una mica imprudències vaig caure de 5 metres i em vaig aixafar una vèrtebra i dono gràcies a la vida que no vaig quedar. Perquè hagués pogut passar perfectament. Per tant, la vida és allò que cantava la Joan Baez, gràcies a la vida que m'ha dado tanto. Doncs, francament, aquell dia vaig com tornar a néixer. I això no em va fer retirar-me, en certa manera sí, durant un temps, però sempre l'atracció cap allò torna, el cuc.

06:52

Què fa més vertigen? Estar penjada d'una muntanya o del cavall Bernat? O sortir a l'escenari tu sola i veure que a platea hi tens 500 persones mirant-te? Sí,

07:03

el vertigen hi és a totes dues coses. I de fet, una cosa és entrenament per l'altra. Ah, sí? I viceversa, jo crec que sí. Que es complementen, perquè quan tu estàs penjat del cavall bernat has de tenir la calma de no tenir pensaments fonestos i que diguis, no, és que ara vull baixar o de cop m'ha agafat pànic i veig la gent molt petita allà baix O sigui,

07:26

el famós pànic escènic et pot passar al cavall bernat,

07:29

també. Exacte, i al revés, i al cavall Bernat pots tenir, i a l'escenari pots tenir el pànic del cavall Bernat, de què foto jo aquí, què faig aquí davant de tota aquesta gent. T'ha passat mai? Jo crec que a totes les persones que ens hem dedicat a aquest ofici, en algun moment l'ombra d'això ha passat per allà davant. No vol dir que t'hagi envaït completament, perquè suposo que l'instint et permet dir no, no, això no. Però hi ha moments a la vida de cadascú que passes per molts llocs. Vull dir que hi ha èpoques que estàs més fort, que estàs més tranquil, èpoques que vas més estressat, i aquestes coses es propicien quan tu vas una mica de cul, no?

08:16

I en el teu cas, tu. Com ho van celebrar a casa, que triessis el camí que vas triar? Perquè no devia ser el més aplaudit de tots, potser.

08:28

No, perquè bàsicament els meus pares no havien pogut estudiar, venien de família que no s'havien pogut permetre certes coses, també havien viscut tot el franquisme, i aleshores el meu pare tenia la il·lusió i la meva mare que nosaltres estudiéssim una carrera i que tinguéssim un futur. I jo sempre vaig pensar que volia estudiar realment una carrera, passa que vaig decidir estudiar la carrera d'art dramàtic i al meu pare a l'inici no li va fer molta gràcia. Però sí que entenien que les persones són lliures de triar la seva pròpia vida, el seu propi camí, i m'ho van respectar.

09:13

I les teves pròpies aventures, perquè a tu t'agraden les aventures en forma de muntanya, en forma de viatge i en forma de pilot, si m'ho necessites dir així, perquè tens el títol, no?, també, per navegar.

09:25

Sí, fa uns anys em vaig treure el títol de patrona de vaixell.

09:30

Patrona de vaixell? Sí. O sigui, quina eslora estem parlant? Això no en tinc ni idea, m'has de situar.

09:34

Doncs mira, jo tampoc, perquè de fet des que em vaig treure el títol de patrona gairebé no he navegat. Però seria un baler d'uns 12 metres i podria anar fins a les illes Balears, fins a Sardenya. A Ítaca? Però no et recomano que

09:54

vinguis amb mi. No, jo em mereixo. No és aquesta la font. A Ítaca hi has estat. No metafòricament.

10:01

No, hi he estat metafòricament alguna vegada, però no. Hi he estat físicament en dues ocasions. I va ser. Amb qui? Amb el Lluís Llach. De fet, el Lluís Llach em va recollir a Ítaca. Em va recollir allà. O sigui, has experimentat la cançó en pròpia pell. Sí, sí, sense música, sense tanta, vull dir, no hi va haver. La vau cantar? No, no la vam cantar, va ser. De fet, jo estava un dia a casa i em va trucar el Jordi Dauder, el gran amic i el gran actor Jordi Dauder, que ja ens va deixar fa anys, i em va dir, mira, estem preparant un recital per fer un homenatge a Miquel Martí Pol i el Lluís Llach tocarà el piano i llavors volíem com una veu masculina i una veu femenina i ens agradaria que fossis tu i jo vaig estar encantada perquè el Lluís Llach era la banda sonora de la meva vida en molts aspectes entre d'altres però bàsicament també molt les seves cançons i jo vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo d'anar-me'n a parlar, d'assejar amb ells i vam estar-ho fent durant uns quants caps de setmana. I llavors, quan vam acabar aquella història, que ho vam presentar a la sala gran del Teatre Lliure, el concert aquest, ella em va dir, mira, jo els estius me'n vaig amb uns amics, amb el meu vaixell, perquè jo soc capità de vaixell, i anem a Ítaca, si vols venir. Ostres, jo li vaig dir, jo recordo que tenia feina, estava fent una sèrie en aquell moment, i no podia marxar amb ells. Però em va dir, si vols pots agafar un avió i anar fins a Atenas, i vas fins a Ítaca i allà et vindrem a buscar. I aleshores jo vaig fer això amb la meva motxilla, em vaig asseure al port d'Ítaca, que és un petit port preciós, i de sobte vaig arribar a un veler, i era el seu veler, ell va agafar el xinxorro, que és la fòdia, diguéssim, em va venir a recollir, I aquesta èpica, diguéssim, sense cançons i sense res, és la que vaig viure fa uns quants anys. I arran d'això, doncs molts altres estius vam compartir aquesta aventura en el mar d'una manera molt senzilla, sense cap. Ell sap orientar-se a través dels estels i vaig aprendre moltes coses amb ell i per això després em vaig treure el títol, per aprofitar els coneixements que I d'aquí deu haver sortit una amistat amb el llac, no? Sí, molta amistat.

12:24

¿Tu creus que el fet que el llac aquests últims anys s'hagi posicionat tan políticament i hagi practicat un activisme independentista descarat a les xarxes i a tot arreu ha fet oblidar el llac músic i tot el llegat musical i la posició predominant que ha d'ocupar en la història musical contemporània de Catalunya?

12:45

Clar, és difícil que això hagi passat perquè ell és un gran músic, però sí que bé, que ell fa uns quants anys que està retirat com a músic i que la política els últims anys també ha sigut molt convulsa i ell voluntàriament s'hi ha involucrat de la manera que lliurement ha volgut, no? I el que passa és que per damunt de tot no podem oblidar que ell és un gran músic i que ha fet les cançons que formen part de la banda sonora de la meva música, de la meva vida i que molta gent de la meva generació i d'altres generacions recordaran per sempre i que han traspassat moltes barreres en aquesta línia has estat escrivint últimament. Sí, fa ja bastant de temps, uns anys, va venir la Isabel Martí i em va oferir d'escriure un llibre sobre la seva vida, on hi hagués també. Sobre la vida del llac, eh? Sí, ella partia del llibre que havia escrit el Josep Maria Espinàs, on feia un repàs de les cançons del Lluís. I com que el Lluís llavors encara estava en actiu, diguéssim com que va encarar algunes cançons que no sortien en aquell llibre i partia d'aquesta idea. A mi em va semblar que si havia d'escriure un llibre parlant amb un amic havia de ser una cosa com més lliure, no? Menys encotillada en un tema concret de que sortissin una sèrie de cançons. A ella li va semblar perfecte, em va donar tota la llibertat. Llavors aquí s'hi va involucrar Random House, el Joan Rianbau, perquè ella en aquell moment estava fent el traspàs de l'editorial, i jo vaig decidir posar per escrit d'alguna manera les converses que havíem tingut amb el Lluís al llarg de tots aquests viatges que havíem fet fins a Grècia, o per les Illes Balears, converses que tenen un punt de filosòfiques, sobre l'existència, hi ha temes, no? La mort, l'amor, el pas del temps, el paisatge, i parlant de tot això, doncs van sortint les seves cançons.

14:54

Per tant, hi haurà un llibre signat per Sílvia Abel sobre la vida de Lluís Llach que sortirà més o menys aviat.

15:00

Sí, esperem que sí, sortirà en breu, vaja.

15:03

A l'Eclipsi del Suplement sempre demanem als convidats que escollin tres cançons per una nit de festa, per una nit tòrrida i per una nit d'insomni. Comencem amb la nit de festa, cap de les tres té a veure amb Lluís Llach. I sona així.

15:14

He vist aquest matí. En despertar-me, la teva cara tatuada al meu coixí, t'he vist als peus del llit, plena de mandra, arrebossada de l'olor d'aquesta nit. He tret les claus de cada porta, totes se m'obren i només cal dir que sí.

15:43

Per una nit de festa, la Sílvia Abel es queda amb la publicitat, sempre així, és aquest grup recent barceloní en què canta el Bru Esteve, company d'aquesta casa fins fa poc. Per què l'has escollit, Sílvia? A veure, jo no he sigut mai una

15:57

persona de sortir molt de festa, no? Però sí que. Si ara em diguessin, escolta'm, sortirem un dia de festa, què vols fer? Doncs mira, anem a un concert d'aquest grup, no? Gent jove, que em recorden. Quan jo tenia la seva edat, o sigui, em sento com bastant identificada amb el seu món i a més és una cançó preciosa que parla d'això, no?, dels primers cops que t'enamores i d'alguna manera és un grup emergent i que canten en català i que m'agraden molt i aleshores dic, doncs aquesta.

16:36

T'has sentit com si fos ahir, una mica. Exacte. Quants anys fa que treballes al Com si fos ahir, Sílvia?

16:43

Doncs mira, 10 temporades. 10? Sí, sí.

16:46

Mira, les mateixes que porto gairebé fent el suplement. I què tal? Jo vaig per la novena, ja t'ho diré quan em porti 10. No, això tu, què tal?

16:56

Doncs mira, ho entendràs perfectament. Quan comences no saps què passarà. Nosaltres tenim un ofici, també tinc cloc, vull dir que és un ofici que dius avui tinc feina, demà ja veurem, que és la gràcia que té, perquè jo no em veuria treballant en una oficina que tens l'avantatge de dir tinc la feina assegurada si em guanyo una oposició i el que sigui. Jo vaig triar això per vocació i sabia que comportava una certa inestabilitat. Fins que va arribar un dia a la vida que em van oferir un paper en aquesta sèrie, jo vaig estar contenta que em sortís aquesta oportunitat, pensava que podria durar una temporada o dues, i de sobte la cosa s'ha anat allargant.

17:40

No et pots arribar a imaginar, bé, sí que t'ho pots imaginar perquè n'ets conscient, però la de gent que veu el Com si fos ahir, no només en directe, sinó també a nivell de descàrregues,

17:53

de reproduccions, és una animalada. Sí, perquè toquen temes que són, diguéssim, que interpelen l'espectador, jo crec. Que és una sèrie molt quotidiana, ells sempre miren de tocar temes que són.

18:05

Però a la vegada pels actors molt exigents, perquè no hi ha assaig. O sigui, treu directament el set de rodatge verges.

18:10

Jo dic que és com un entrenament brutal per estar capacitat per fer qualsevol cosa. I. I és que és un entrenament, és com l'atleta que està cada dia sortint a córrer i que s'entrena, que va al gimnàs, doncs això és un entrenament actoral brutal. I la veritat és que és d'agrair, perquè no tothom té l'oportunitat de poder fer una cosa així, no? Tan allargada en el temps.

18:38

Per una nit d'insomni?

18:40

I've come to talk with you again.

18:57

Per una nit d'insomni, Simon& Garfunkel. Sí.

19:00

Per què?

19:08

A veure, aquesta frase de Hola, benvolguda Fusco, amiga meva, o sigui, la meva vella amiga, no? Vaig a parlar una altra vegada amb tu. M'identifica, perquè d'alguna manera jo no sé si jo tinc una certa tendència a buscar la Fusco o la Fusco té una certa tendència a buscar-me a mi, encara que vaig néixer per Sant Joan el dia més llarg. Però m'hi sento molt identificada. Després la cançó també té aquest punt de parlar de la incapacitat de les persones d'escoltar-se les unes a les altres. Vivim en una societat en què som molts, estem molt apretats i no ens escoltem. I la solitud aquesta és molt més dolorosa que quan estàs a dalt del cavall bernat amb dues persones o sol. És molt més dolorosa la solitud quan estàs envoltat de soroll amb persones que entre nosaltres no ens escoltem.

20:12

Quan tu dius que la foscor ha format part de la teva vida, la foscor sempre és negativa o pot haver-hi llum allà dins? Perquè a vegades fem servir la foscor com a eufemisme de. Vas passar per una època fosca, vol dir que vas passar-ho malament.

20:25

No, hi ha llum també a la foscor, i també l'entenc com un recolliment, com una cosa fins i tot de solitud. La foscor és també un lloc on, com que no hi ha llum, com aquí a l'eclipsi, com que no hi ha llum, com quan el sol. Les coses s'han de mirar amb més calma, has de. La manca de llum comporta un cert misteri, també, que no és en negatiu. Aquest misteri té a veure també amb els teus secrets, amb les teves coses més íntimes, amb la capacitat d'allunyar-te d'aquest soroll i de fer una mica d'introspecció.

21:14

Et preguntava abans com van reaccionar els teus pares quan tu vas decidir que volies ser actriu. Et pregunto ara com has reaccionat tu com a mare quan vas constatar que la teva filla seguia el mateix camí que els seus pares, perquè els seus pares tots dos també són actors i actrius.

21:28

Bé, ella quan era petita sempre em deia jo no faré mai això perquè quan es quedava sola al vespre quan jo estava fent teatre no li agradava i sempre havia renegat d'aquest ofici encara que m'acompanyava moltes vegades i després s'ho passava bé perquè les altres actrius li regalaven pintallavis i era molt feliç encara guarda un pintallavis que li va regalar la Carmelies però després a mesura que es va anar fent gran jo crec que portava tot aquest món a dins i això ha oclusionat d'alguna manera. Jo com vaig reaccionar? Hauria sigut feliç fent qualsevol cosa que la fes feliç a ella. Jo seria feliç. Si ella tria el que triï que la faci feliç, a mi em farà feliç. Sobretot, una mare el que vol per un fill és que aconsegueixi la felicitat que per això el pareixes. Heu coincidit alguna vegada amb un set de rodatge o encara no? No, no hem coincidit. Vam fer una lectura d'un text del Pere Jaume a la sala B aquest i ella formava part de la lectura. T'agradaria? Sí, m'encantaria. Jo crec que és una dona amb molt de talent, moltíssim talent.

22:38

I tu que la coneixes tant, més que ningú, te la creus quan la veus actuar?

22:43

Sí, jo me la crec. I és que, a més, ho porta com molt a dins. A part que la Inara té una cosa molt bona, que és que ella va estudiar Belles Arts, i llavors el relat conceptual. Jo hi confio molt, en el seu criteri, perquè abarca un aspecte de l'art que no és només el de la interpretació, sinó el del concepte, no? I això m'interessa moltíssim. Ens falta la nit tòrrida. Tòrrida. Som-hi.

23:47

Dos quarts d'una del migdia? Ja ens ho explicaràs, això, per què has escollit, Sílvia.

23:56

Aquesta peça? És una peça que evoca desig, intimitat, sensualitat, no? És una peça que Alessandro Marcello va compondre per l'oboer, que després Bach en va fer la seva pròpia interpretació passant-lo al clavicèmbal, pel teclat, i aquesta versió concreta està tocada amb un amb l'instrument.

24:29

Això deu ser. Ajudeu-me. No, és que no vull ficar la pota.

24:35

Ara no em surt el nom, no passa res. No passa res. El violonxel, això. He dit clavissembl i llavors el violonxel, exacte. I és una versió preciosa, preciosa. Tu potser pensaves que era una flauta.

24:51

No, jo no volia posar la pota, per si de cas la meva formació musical va ser justeta, i t'ho deixo a tu. Escolta'm, t'has vist seduïda. Pel món de la interpretació i pel món de l'escalada. Sí. Que són dos mons bastant endogàmics, diuen, no? I amb molta fama, també. Sí, sí, sí. És veritat. No ho sé. Jo, per fugir. Què ens explica això de tu, Sílvia?

25:15

Clar, jo per fugir del món de la interpretació, del que comporta d'endogàmia i tot això, vaig triar aquest altre món, que és un ambient una mica diferent, tot i que, a veure, nosaltres els actors ho tenim molt complicat. Recomanes les relacions amb actors? La recomano perquè som persones molt vulnerables. Som pobres persones, entre cometes. O sigui, els actors ho tenim difícil. La majoria d'actors tenen molt de talent i tenen molt de criteri, saben molt bé el que fan damunt de l'escenari o fent pel·lícules, però sempre som persones manades, que els han de dir què han de fer, com ho han de fer. Que les relacions són complicades perquè hi ha una part emocional molt forta en el que estàs fent. No és un lloc on tu estàs davant del teu ordinador i te'n vas cap a casa, sinó que hi ha una relació amb els altres d'anar molt lluny, i això és tot un món, no? I per tant, se'ns ha de perdonar sempre. En cert aspecte, som persones que estem molt exposades. I els escaladors? Llavors, per fugir d'aquest món així tan intens, he buscat aquest altre, que és un món que el fet que estigui a prop de la natura l'allibera una mica i et dona una altra perspectiva. I la perspectiva també que no som res, perquè ets una petita formigueta enmig d'unes muntanyes immenses, no? Enmig d'un paisatge que ataboca el pas de la humanitat per aquí és una anècdota. I això t'ajuda a col·locar-te en el lloc que t'has de col·locar si és que et pensaves que perquè la gent et coneix pel carrer o perquè quan arribes a un restaurant et busquen una taula una mica millor perquè ets qui. Per la cosa de la projecció pública, doncs això et col·loca en el lloc que et toca, que és que no ets ningú, simplement una persona més entre tants d'altres.

27:18

Jo crec que després d'aquesta fotografia ha sortit el sol. Avui a l'Eclipsi del Suplement, la Sílvia Abel, aquí llegirem amb molta atenció tan bon punt es publiqui aquest llibre que avui ens ha explicat que fa temps que prepara al voltant de la figura del llac més musical. Sílvia, un pla enorme. Una abraçada, moltes gràcies. Igualment, moltes gràcies. Fem una pausa, es fa de dia, i comencem a connectar també amb algunes de les coses que passaran aquestes properes hores. Fins ara.

Àudios